Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Quina és la videoconsola preferida dels raconaires?

Consola preferida?
SEGA Mega Drive (1988)
14 (18.92%)

PlayStation 2 (2000)
10 (13.51%)

PlayStation (1994)
9 (12.16%)

Una altra consola (digueu quina)
8 (10.81%)

Super Nintendo Entertainment System (1990)
6 (8.11%)

Nintendo 64 (1996)
6 (8.11%)

SEGA DreamCast (1998)
5 (6.76%)

GameCube (2001)
4 (5.41%)

Wii (2006)
4 (5.41%)

PlayStation 3 (2006)
3 (4.05%)

SEGA Master System (1985)
2 (2.70%)

Nintendo Entertainment System (1985)
1 (1.35%)

SEGA Saturn (1995)
1 (1.35%)

Xbox 360 (2005)
1 (1.35%)

Xbox (2001)
0 (0.00%)

Wii U (2012)
0 (0.00%)

Vots emesos: 74
Xulomander6.166 3 347👍 6.652
M'ha entrat la curiositat, així que faré una enquesta a veure que surt. No compto les consoles de nova generació (Xbox One, PS4 i Switch) ni les portàtils.

Respostes

Configuració
  • __11694__Usuari sumador39.613 13👍 17.702

    Per una banda, la SNES és la consola mítica de la meva infància (he votat aquesta).

    Però per mi la XBox 360 també és important perquè va ser la primera videoconsola on vaig veure executar-se quelcom que havia programat jo mateix.

  • torraina_infernal38.143 11 17👍 23.285
    SNES, de lluny.
  • estepario4.543 3👍 723
    Play Station (1).
  • Un_senyor_damunt_un_ruc2.470 2 740👍 1.984
    Jo només vaig tenir una DS i un dia em va caure i es va esmitjar 
  • __27961__6.367 7👍 1.901
    Jo no sóc de la generació SNES, però el meu oncle tenia un emulador de la SNES amb moltíssims jocs i sempre que anava a casa l'àvia(ell vivia amb ella) em viciava bastant, en aquest sentit va ser la meva primera consola.
    Recordo amb especial afecte el Dragon Ball Z Super Butoden, que estava en japonès però no importava. 

    Ara bé, la meva primera consola real, i la que se'n porta el meu vot és la Play Station 2.
  • Turanga_Leela30.583 7 30👍 8.391
    La Nintendo de ese.
  • henke56.771 11 9👍 9.593
    He votat PS2 per les hores de vici però per romanticisme ho hauria fet per la Dreamcast i per nostalgia la PSX. Mare de Déu quines hores de vici. La Xbox360 i la PS3 em van pillar tard però també els hi vaig fotre canya... Ens hem fotut vells.
  • Montréal Canadiens21 1👍 12
    La PSX amb l'Spyro, l'NHL 98 i l'ISS Pro.
  • gerd8.699 12 249👍 1.678
    Megadrive i PSX. Tot i que jo sempre he sigut més d'ordinadors. 
  • ziol7.561 15 284👍 3.033
    Tinc ordinador amb capacitat per a jocs des de 1979, però mai no he tingut una videoconsola. De fet, les menes de jocs que més m’agraden són difícils de trobar en ordinadors i pràcticament impossibles en consoles.
    • serdo219 2👍 97
      Quins tipus de jocs? 
      • ziol7.561 15 284👍 3.033

        És una mica difícil de descriure, perquè no es tracta d’uns criteris concrets sinó d’una qüestió de gustos particulars.

        Puc posar un exemple de fora els vidojocs, els escacs: Es van inventar com un joc amb força atzar i quatre jugadors, però ben aviat els propis jugadors van veure que era preferible un joc entre dos i sense gens d’atzar. Molt lentament van evolucionar les regles —van sortir noves versions en termes moderns— fins convertir algunes peces amb poca potència i funció, com els alfils i, especialment, les dames en el que són ara. Però pel camí hi van haver alguns intents similars al que ha estat modernament l’evolució dels videojocs, com va ser el cas dels escacs de «Tamerlà», la idea era fer més interessant el joc a base de complicar-lo externament, en lloc de 6 menes de peces, amb diferents variacions n’hi havia una vintena. El resultat: era injugable tàcticament, allò que hom pot calcular amb els escacs normals a quatre o cinc jugades vista esdevenia impossible pel volum de possibilitats. Afortunadament, i lògica, mai va quallar entre els jugadors ja que no hi havia cap mena d’interès de mercat pel mig…

        Puc afegir que personalment dels escacs, més que el joc clàssic contra un altra jugador o la màquina, m’interessa la creació i resolució de problemes que sovint no és l’aspecte que hom pot pensar d’aquest joc.

        En jocs d’ordinador, a partir de mitjans dels 90, va començar a passar una cosa similar: en haver-hi moltes més possibilitats informàtiques, molts aspectes bàsicament tàctics es van complicar fins ferme’n perdre l’interès. Per posar un altre exemple «Populous». La primera versió era un joc contra la màquina, però també contra un altre humà o de la màquina contra ella mateixa amb mitja dotzena d’accions possibles, a més del possible disseny previ a la partida del terreny. La versió 2, ja no tenia possibilitats de dibuixar escenaris ni de fer lluitar sols un bàndols contra l’altra, només humà contra màquina en escenari predefinit, a més amb un parell de dotzenes de moviments tàctics. Des del meu punt de vista, una versió «moderna» però que ja no m’agradava gens.

        Això potser resumeix la mena de jocs que m’agraden: amb possibilitats real de calcular tàctiques a mig termini, de definir escenaris —i desar-los i intercanviar-los—, amb possibilitats de veure «des de fora» la màquina jugar contra ella mateixa amb intervencions del observador, a ser possible amb accés als paràmetres del motor de joc.

        En aquest sentit he jugat molt a «Marathon», que pot semblar molt primitiu, però a diferència dels jocs similars de lluites en 3D de les consoles, i parlo dels darrers 15 anys al menys, em permetia jugar en els aspectes que m’agradaven, molt més enllà de les lluites concretes: feia nivells —i no eren una feinada, amb un parell d’hores podies muntar un nivell complex amb una cinquantena de cambres o passadissos—; definia les missions amb llibertat total, una cosa similar a escriure un guió; podia jugar contra un altre humà (o fins a dos en el meu cas) —via xarxa local, que encara no hi havia internet—.

        I a més , m’agraden els jocs totalment abstractes, impensats i únics. Sovint m’estimo més una idea nova —d’altra banda sé que només me n’agradarà una de cada 50, però ho discrimino ràpid— amb realització barroera, que variacions sobre un tema que ja m’ha deixat d’interessar.

    • eestlaasedcatalà10.718 3 198👍 2.203
      A casa? Quin tenies, al '79? El commodore PET?
  • txevi29.804 11 32👍 953
    Mega Drive i Play2. 

    Ara acabo d'adquirir una XBOX360 amb un fotimer de jocs a dins i per tant procediré a valorar si m'ho passo millor o pitjor que amb la Play2. La Mega, al ser la de la meva infància, és insuperable. 

    Per cert, a veure si algú em pot ajudar des d'aquí, m'estic tornant boig buscant la iso del Dead Rising 1 per xbox360 i no hi ha manera. Els trobo tots menys el primer. 
  • maori15.174 3 128👍 7.607
    Megadrive, i res més. Amb l'aparició de les supermàquines de preus inaccessibles em vaig començar a desenganyar d'aquest món i interesar-me en altres coses.
  • dikkens4.136 8 513👍 1.040
    De les de la llista, en primer lloc la Game Cube, i en segon lloc la Wii.

    Jo sempre he seigut més de PC i consoles portàtils, però.
  • __25388__9.162 9👍 1.881
    N64. Sempre he sigut una fan de Nintendo. Tot i que reconec la capacitat tècnica i el gran catàleg de Sony i Playstation, concretament.

    He triat la N64 perquè ha estat la consola que durant més temps he pogut gaudir en la meva vida i amb la què he passat més bones estones.
  • __23791__7.114 9👍 2.430
    Game Cube

    Resultat d'imatges de game cube
  • Pirinarra17.879 10 91👍 6.192
    MegaDrive!
  • txevi29.804 11 32👍 953
    El vot a la Saturn és el vot troll? 
  • Massagran688 3👍 998

    Seria la Super Nintendo pero en una sola paraula:

    Goldeneye 

    • __11694__Usuari sumador39.613 13👍 17.702
      Pero si el Goldeneye no era de SNES 
      • Massagran688 3👍 998

        hm, veig que se'm podia malinterpretar, el PERO era emfatic.

        Vull dir que seria la Super Nintendo, sino fos per el Goldeneye de la 64 que el meu vot ha anat a per la N64. La quanitat d'hores posades amb colegues i amics a pantalla partida no la he tinguda en cap altra joc mes.

    • Xulomander6.166 3 347👍 6.652
      Jo sempre he pensat que el Goldeneye està supersobrevalorat, i només es recorda com es recorda perquè era l'únic FPS amb cara i ulls a la N64. I el Perfect Dark encara més, tenint en compte que jocs com Half-Life, Medal of Honor Allied Assault o Quake III van sortir abans. 
      • Massagran688 3👍 998

        Com tots els grans jocs hi ha massa gent que idealitza coses, jo no dire que sigui el millor joc pero en quan va sortir, rivalitzava amb el Unreal 1.

        I per posar-te en contexte, ja hi tenia la ma trencada amb FPS doncs sempr ehe tingut PC, vaig comensar amb el Doom original, seguit dle Doom 2 (fent partides a lan), Duke Nukem 3D, coses entre mig com el Rise of the Triad, o el Hexen (mai em van acabar enganxar aquests clons), Quake, i altres que ni recordo fins Unreal 1

         

        Llavors va arribar el Goldeneye per consola i MAI abans s'havia vist un shooter on feia enfasis amb no ser detectat, els guardies tenien les seves animacions, cada un d'ells tenia cares reals diferents, i la mimica amb la pelicula que podies reconeixer els escenaris reals et donaven una sensacio d'immersio immensa. NO parlem del munt d'armes, inclosa la de francotirador mes la musica, i t'asseguro que es mereix cada centim de reconeixement, no hi ha res sobrevalorat en el joc.

        Al cap de poc va sortir el Half Life, insuperable mode historia, pero a opinio personal el Goldneye era millor pel fet del multiplayer, aixo va ser immens per la epoca a pantalla partida. Valoro millor per el munt d'hores dedicades, el Half Life m'he l'he passat 3 cops, quantes hores son? 50? et dic que el goldeneye dec tenir invertides unes 600, sino mes.

        I al cap de poc mes va sortir el Counter Strike, on era millor que Goldeneye, pero en la epoca molt pocs tenien per poder fer partides a lan (molt menys a internet) aixi que anaves a cibers (on he participat en algun campionat local)

         

        Basicament, he estat en el mon dels FPS desde la seva concepcio, i per a mi Doom 2 a multiplayer o el Duke Nukem 3D tambe a multiplayer,m'han fet riure moltissim, i el Goldeneye esta alla codejant-se amb els millors per merits propis no perque sigui el primer joc en consola, sino per el joc en si.

        Si hagues sortit per PC ho hagues petat igual o potser mes i tot, degut a que tindria teclat i ratoli, sistema que es el millor encara avui dia.

         

        PD: Com has pogut veure, vas molt errat en la teva assumpcio que Half Life, Medal of Honor i Quake III van sortir abans que Goldeneye. Tinga-ho present el proxim cop que pensis que Goldeneye esta sobrevalorat doncs ningun d'aquests llegendaris existien encara, com et dic, l'exponent maxim a la epoca era el Unreal 1, i tret dels grafics que oferien una bona immersio el joc en si seguia la formula arcaica del Doom, de "tira endavant i mata tot el que es mogui".

        • Xulomander6.166 3 347👍 6.652
          Torna a llegir el meu comentari. He dit que aquests jocs són anteriors al Perfect Dark. Si no m'equivoco, Half-Life es del 97 i Quake 3 del 99.

          De tota manera, Quake 2 és anterior a Goldeneye (si no m'equivoco) i ja incloia les "innovacions" de Goldeneye: us de cinemàtiques, context per les teves accions, missions que van més enllà de "troba les tres claus i arriba a la porta del final del nivell", un potent multijugador...

          Tot i què m'encanta Medal of Honor Undergrond, la veritat és que les consoles no van tenir cap FPS decent fins que Microsoft va treure Halo al 2001. Si proves de jugar avui a Goldeneye, Turok, Alien Trilogy... veuràs que han envellit fatal, perquè el seu control es pèsim. En canvi, pots jugar perfectament a Doom o Duke Nukem 3D al PC sense problemes.
          • Marujito102 3👍 138
            Doncs recentment vaig adquirir un Everdrive 64 i el primer joc que li vaig posar va ser el Goldeneye. Afirmo rotundament que el joc enganxa i aguanta o fins i tot millora molts dels canons de jugabilitat del que hi ha avui en dia al mercat. El control per mi es el que fa que el joc sigui tant bo. Sense afegir la possibilitat del ventall d'opcions que tenia per modificar les opcions de control, podent jugar fins i tot amb dos joysticks amb un altre mando conectat a la màquina. Quelcom únic per la època.


            Ah! I no oblidem tots els secrets desbloquejables si et passaves les missions amb unes condicions concretes...
            • Xulomander6.166 3 347👍 6.652
              No sé si haver d'usar dos pads alhora per compensar que la Nintendo 64 no tingui un equivalent al Dualshock és una cosa positiva
              • Massagran688 3👍 998

                Et llegeixo i l'unic que en puc treure es que ets molt jove o vas comensar amb una Playstation.

                Del contrari sabries que el Dual Shock va neixer justament despres de que el Mando de la 64 revoluciones el control dels jocs amb el stick analogic.

                I a diferencia de Sony, que van treure 3 versions del seu mando, cada un d'ells en resposta a la Nintendo (l'original sense res, despres primer amb sticks, i despres amb vibracio) en una sola generacio, la 64 va tenir el mateix fins al final, on, basicament, podia fer el mateix desde el principi. La comparacio per ser justa hauria de ser el mando de la 64 versus el mando original de la playstation (realment no hi ha comparacio possible).

                Riure's ara de la genialitat d'aquell mando amb un disseny posterior a ell es com riure'ns dels Seat 600 de la epoca amb un supermini (com el Polo) d'avui en dia.

                • Xulomander6.166 3 347👍 6.652
                  Vaig començar amb una Mega Drive i normalment jugo al PC o la Xbox 360, així que sobre el teu comentari de que vaig començar amb Playstation, nanai de la Xina.

                  Sé perfectament que la Nintendo 64 va treure el joystick analògic abans, el primer pad de Playstation era bàsicament el de SNES amb dos botons extra darrere l'R1 i l'L1. Però també és cert que la Nintendo 64 va sortir dos anys abans que la PSX, partien amb l'avantatge de l'experiència de Playstation i Saturn. De fet, a Europa el Dualshock i la Nintendo 64 van sortir el mateix any. Si et vols posar tècnic, la primera consola amb joystick fou l'Atari 2600, i les recreatives sempre n'han tingut.

                  L'important és Sony va ser la primera que va entendre que en un joc en 3D calen 2, un per controlar el personatge i un per controlar la càmera. Excepte uns pocs clàssics (com Mario 64 o Metal Gear Solid), quan els controls no reflecteixen això el joc es fa insofrible. La pròpia Nintendo 64 té uns quants exemples, com els Castlevania i Megaman 64.

                  A més, és fals que amb el pad original de Nintendo 64 poguessis jugar com si res a tots els jocs (al contrari de la Playstation, com dius). Jocs com Perfect Dark són gairebé injugables sense el pack d'expansió de RAM. De fet és al revés: tot i les millores del Dualshock, tots els jocs de PSX són compatibles amb el pad original de Playstation, mentre que un bon grapat de jocs de Nintendo 64 directament no funcionen si no tens el pack d'expansió.

                  I el pad de la Nintendo 64 té unes errades de disseny colossals. Per començar, el joystick té "sobre el paper" sensibilitat de 360 graus, però en la pràctica la carcassa on l'stick està muntat et força a vuit direccions (a diferència del Dualshock o el pad de la Dreamcast).

                  A més l'stick està al mig, el que és increïblement incòmode. A qui se li va acudir dissenyar el pad amb tres protuberàncies en comptes de dos? És una decisió terrible, i el fet que Nintendo canviés el disseny del pad per a la Game Cube (copiant a Dualshock i a Xbox) ho demostra. El pad seria molt millor si tingués una disposició de botons similar a la Dreamcast, per exemple.

                  En definitiva, que hi ha una raó per la qual tots els pads (tant de Sony, de la seva competència o de les companyies de PC) dissenyats després del Dualshock són còpies o variacions del Dualshock, i no del pad de Nintendo 64.

                  I podria continuar amb altres coses, com el fet que la Nintendo 64 no suporta CDs, que els jocs eren MOLT més cars que a la Playstation i la Saturn, i altres animalades que va fer Nintendo quan va dissenyar la consola. Nintendo 64 té un grapat de jocs que són obres mestres, però la consola en sí és terrible i comparat amb la competència la quantitat de jocs és molt curta.
                  • Massagran688 3👍 998

                    No vull extendre'm mes pero corregir-te.

                    De fet, a Europa el Dualshock i la Nintendo 64 van sortir el mateix any.

                    No va ser aixi, a europa va sortir el mando de la PSX amb analogics 1 any despres de la 64, i el dual shock va sortir bastant despres de la publicacio del starfox 64 que incloia el rumble pak (1997) i el dual shock va apareixer al 1998.

                    A més, és fals que amb el pad original de Nintendo 64 poguessis jugar com si res a tots els jocs (al contrari de la Playstation, com dius). Jocs com Perfect Dark són gairebé injugables sense el pack d'expansió de RAM.

                    De nou t'equivoques, l'expansion Pak incrementava la memoria RAM interna de la consola i anava enxufada aquesta, no te res a veure amb el mando que era funcional amb tots els jocs desde el principi fins al final. Perfect Dark inclos.

                    I el pad de la Nintendo 64 té unes errades de disseny colossals. Per començar, el joystick té "sobre el paper" sensibilitat de 360 graus, però en la pràctica la carcassa on l'stick està muntat et força a vuit direccions (a diferència del Dualshock o el pad de la Dreamcast).

                    Aixo es una fumada teva, el plastic tenia 8 posicionaments per facilitar (i recalco, facilitar, que no forsar) les 8 coordenades pero el stick en si era analogic en els seus 360 graus, hi ha videos de youtube per fer mod i ferlo igual a un de psx o xbox.

                    A més l'stick està al mig, el que és increïblement incòmode. A qui se li va acudir dissenyar el pad amb tres protuberàncies en comptes de dos?

                    Quan aquest mando va ser dissenyat no havia practicament jocs en 3D, es va fer un disseny que funciones amb els jocs en 2D tradicionals doncs es pensava que els dos generes conviurien (agafantlo amb les protuberancies externes), i per 3D (utilitzaves el central, i depen de si erets Esquerra o Dreta agafaves l'altra protuberancia). Per cert, una cosa curiosa, al tenir el joystick al mig i el gatell a sota, sembla que tinguis una "pistola" en una ma, una sensacio bastant xula que s'ha perdut en els dissenys moderns.

                    Una altra cosa es que despres els jocs en 2D practicament van desapereixer, pero la consola, els jocs, i el mando en si, tot era un prototip d'una era que justament neixia. Criticarla ara amb el coneixement retrospectiu es injust.

                    Jo no t'estic defensant-la com a millor, t'estic defensant que quan va sortir era el millor i va influenciar enormement dissenys, generes, i maneres de jugar que no existien, la prova irrefutable esta en les subsequents versions del mando de la PSX dins de la mateixa generacio per posar-se al dia amb la 64. Ataco el teu suposit argument de que Goldeneye esta supersobrevalorat, i veient les teves respostes poc informades sobre altres aspectes de la consola comenso a pensar que el que tu tens es rabia per no se quin motiu.

                    Se que els nintenderos son insofribles pero escolta, cada consola en la epoca va fer grans aportacions i te uns jocs mitics. Saturn inclosa. (Nights into the dreams, Panzer Dragoon Saga i evidentment el magnific Sega Rally Championship) i certament, si la memoria no em falla, el primer stick analogic de la 32 bits (la 64 es 64 bits per cert) va ser la Saturn amb el pad 3D. Pero que no va ser explotat en absolut.

                     

                    En fi, ho deixo aqui, que em fa transportar a les guerres entre nintendo i sega, aixo si que ho trobo a faltar.

                • Xulomander6.166 3 347👍 6.652
                  Acabo de consultar a la web, i si bé la Nintendo 64 va ser la primera consola de 32 bits en tenir joystick, ho va ser només per dues setmanes de diferència. El pad de Nintendo 64 i el pad 3d de Sega Saturn van sortir gairebé alhora.
  • drfelip62 16👍 7
    No he tingut mai una consola, des de l'Amstrad CPC 6128 sempre he jugat en ordinador.
  • Mercator3.842 3 538👍 3.161
    Jo he tingut la SNES, Gamecube i x360. La x360 la vaig vendre al segon any. Les altres dues les tenc ben guardades. La que més he cremat ha estat la GameCube.
  • __27969__7.562 7👍 5.196
    Super Nintendo!

    Encara tinc aquesta i la Nes 
  • Sònia91Usuari sumador16.775 11 103👍 2.847
    La PlayStation, és la consola que més he jugat. 
  • beerbong474 4👍 228
    Phillips Videopac+ G7400 que és la primera que vaig tenir allà a principis dels 80

  • catalàamallorca41.165 7 14👍 17.252
    Aquesta enquesta sense la Game Boy Color no val res.
  • Aleix841.047 2👍 802
    Que la mega drive sigui la més votada diu molt de quina generació es mou al Racó.
  • sulegotte2 1
    Em quedo amb la SNES!
  • torraina_infernal38.143 11 17👍 23.285
    La megadrive??? Va home va!!! Però si la SNES va ser la clara vencedora d'aquella època. No fotem riure....això no és seriós.

    Tota la vida recordaré aquest parell de perles que van arribar a casa per Nadal quan jo era menut, menut:




    • txevi29.804 11 32👍 953
      Va sortir 2 anys més tard i era un pèl superior tècnicament, però a nivell de jocs la Mega tenia més varietat i els jocs no eren tant infantils. La Super era millor tècnicament? sí. La Super era millor consola globalment? això depèn dels jocs i per tant, va a gust del consumidor. 


      El Sonic és molt més dinàmic i divertit que el Mario no fotem. I com a mascota mola mil cops més. 

      Per cert, el Sonic Legends de XBOX360 ha encarnat a la perfecció l'esperit dels Sonics de 16-bit. És la perfecció feta joc de plataformes. 
  • Indiclm1.499 2 987👍 447
    El PC amb els jocs pirates de tota la vida xd
  • victor_v15.251 14 126👍 142
    En general he jugat sobretot ordinador. El meu pas per les consoles se'n va a 3 etapes separades:
    1. NES. Quan era ben petit en tenia una a casa i els records d'infància són el que m'hi dóna una gran estima. Els jocs que hi jugava sempre seran especials per a mi, i altres jocs que he descobert posteriorment a través de l'emulació seguien tenint sentit i sent molt vàlids després de tantíssims d'anys. Fa pocs mesos vaig passar-me el primer Zelda, proposant-me no consultar cap guia i em va encantar... però en una sola ocasió vaig haver de desistir!
    2. PlayStation. Va ser segurament la consola que més he jugat. Va arribar a deixar de funcionar de batalles que li donàrem! En aquella època tots els meus amics si tenien consola, era aquesta.
    3. Xbox i Xbox 360; les compràrem una darrere l'altra (quan sortí la 360 canviàrem). A la primera li pesava encara una mica el catàleg respecte a la Ps2, però a la 360 s'equiparà una mica més... i encara em pega per jugar-hi de tant en tant

    Com que en el fil no esmentau les portàtils, no hi entraré, tot i que n'he tengudes!

    Tot i que la Play és la que més vaig jugar, és també de les que trob que el catàleg pitjor ha envellit amb els anys. Així mateix té coses bones, però ara mires enrere i hi ha molts de jocs en què el gran atractiu eren uns gràfics increïbles que avui en dia ja no ens ho pareixen gens.

    Per a mi, les que millor han envellit són la Megadrive i la Super Nintendo.

Publicitat

Fòrums

  • 9.252.088 missatges
  • 219.482 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat