Publicitat

Fòrum

Poble Lliure proposa crear Grups de Defensa de la República catalana

Pavel_Korchagin 1.916 1 857 👍 3.280
FONT: http://www.naciodigital.cat/noticia/127612/poble/lliure/proposa/crear/grups/defensa/territorial/defensa/republica/catalana

L'organització independentista Poble Lliure -que participa en l'espai polític de la CUP i en el seu grup parlamentari- ha proposat la creació de Grups de Defensa Territorial que han de servir per lluitar contra la "repressió" de l'Estat i en defensa de la República catalana. L'organització recull aquesta idea en el llibret "2017. Referèndum i República", sobre els propers passos i reptes del procés d’independència, del que ha imprès 5.000 exemplars i a través del qual convida a la “màxima preparació, consciència, organització i mobilització” per encarar els propers mesos del 2017.

En el document, també reclamen "unitat d'acció estratègica" i evitar "traïcions" o "desviacions" de l'objectiu final. "No hi poden haver fissures", apunta tant en al·lusió al treball pel referèndum com en la defensa dels càrrecs electes i els objectius.

La voluntat de l'organització és oferir un document "sintètic i clar" en un 2017 que ha de ser "decisiu en el camí cap a la ruptura democràtica". "Celebrar un referèndum només depèn de nosaltres", apunta, al mateix temps que afirma que el principal obstacle és l'estat espanyol. En aquest sentit, acusa l'Estat de combinar la "repressió", a través de la judicialització, amb la "guerra psicològica". "Ens hem de conjurar per ser més forts que l'Estat i transmetre credibilitat i seguretat", estableix. 

Mobilitació pel referèndum i per aplicar el seu resultat

Poble Lliure defensa que una part essencial del camí a seguir és la mobilització permanent i concreta que ha de tenir dues fases: una primera per promoure el referèndum i el sí i una segona per defensar el seu resultat. 

En aquest sentit, defensa que la mobilització ha de permetre guanyar el referèndum assolint una participació massiva i una victòria clara del sí. Continua assegurant que la mobilització prèvia, el suport institucional explícit, l'expectativa internacional i, sobretot, el caràcter vinculant, seran els principals factors que diferenciaran el referèndum de l'acció simbòlica i mobilitzadora del 9-N. 

L’endemà del referèndum, reconeix que hi haurà una situació de "dualitat de poders" entre el nou poder català autoproclamat i l'estructura de poder de l'Estat i defensa que l'única via serà afirmar per mitjà de la mobilització "l'autoritat i la legitimitat del poder sorgit dels organismes representatius del poble català". Afegeix que caldrà donar suport a la tasca institucional de controlar el que són les bases per al funcionament de la nova república com la recaptació de tributs, les cotitzacions de la seguretat social i l'"obediència" de les forces de seguretat, entre d'altres. 

Organitzacions territorials àmplies

Igualment, puntualitza però que, per aconseguir el nivell de consciència, organització i mobilització òptim, caldran instruments per mantenir i reforçar la sobirania. És en aquest sentit que proposa la creació Grups de Defensa de la República Catalana, que els defineix com "organitzacions territorials àmplies que vagin més enllà de les organitzacions avui existents". 

L'organització no posa en qüestió cap de les estructures organitzatives que s'han considerat vàlides per al desplegament de l'independentisme però afegeix que cal ara que totes les organitzacions amb implantació territorial "ofereixin al poble català instruments d'organització i de lluita més i més amplis amb l'únic objectiu de lluitar per la República catalana que ha de néixer i caldrà defensar".

Aquest desplegament territorial ha de permetre ampliar la base popular del moviment i ha de servir com a marc per "plantar cara al creixement previsible de la repressió, constituint-se en àmbit unitaris de solidaritat i també en àmbits afavoridors de la participació popular en el debat polític". Poble Lliure defensa que la "conquesta" d'una nova base ampliada i reforçada del moviment independentista portarà a la màxima mobilització "de tal manera que el moviment ja no es podrà aturar". 

Cohesió política

En l'àmbit polític, reclama la "màxima cohesió" de tots els agents polítics i alerta que la divisió en qüestions fonamentals "només crea confusió i neutralitza les forces". "Hem d'anar a la una en la defensa del referèndum", apunta. El document demana "saber abordar la ruptura democràtica de la independència com a objectiu col·lectiu primordial" i acumular el màxim suport en aquest objectiu. 

Per això, també veu necessari tenir "ben abordada" i d'una manera "sòlida" l'actuació de tot el món de l'administració i la seguretat per poder afrontar aquest procés. "No ens podem permetre, ni haurem de tolerar, ni traïcions ni desviacions sobre els acords democràtics del poble", assegura. 

Reclama que aquesta unitat sigui "especialment forta contra la repressió" i reclama que l'actuació sigui !unànime! en la defensa dels acords aprovats pel Parlament i els seus representants, !encara que puguin contravenir la legalitat espanyola.

Respostes

Configuració
  • Buitraker 2.415 1 742 👍 2.754
    Per posar una mica més en context aquesta proposta, aqui penjo un article d'Albert Botràn:
    L'esperit de la ruptura.
    La nostra República independent naixerà d'una ruptura democràtica. És a dir, per la força de les urnes quedaran derogades les lleis que la majoria de la nostra societat consideri obsoletes, i s'hi sobreposarà un nou ordre que serà debatut i decidit a través d'un procés constituent. Convé recordar aquesta afirmació tan diàfana quan, per efecte de la guerra psicològica de l'Estat i els seus aliats, alguns independentistes es refugien en arguments que eludeixen aquest element rupturista i recorren a la idea del trànsit de la llei a la llei.

    És comprensible que vulguem donar seguretat a una societat que haurà de saltar la paret. Necessitem ser molts a les urnes, i al carrer, i per tant tots els arguments que es refereixen als sectors mereixen ser escoltats. Però això no ens pot fer perdre de vista que la desobediència (tant la civil com la institucional) i la ruptura democràtica estan a la base de la majoria de progressos polítics moderns. I el millor exemple és el precedent de la Generalitat republicana, que no hauria existit sense la ruptura del 14 d'abril del 1931. Anirem de la llei a la llei... passant per una ruptura. Perquè és evident que la nova llei, la que emani del Parlament de Catalunya però no atengui les limitacions dels tribunals espanyols, no serà reconeguda per l'Estat. I s'obrirà un conflicte entre legalitats, per bé que el conflicte de fons serà de legitimitats.

    Penso que per situar adequadament el debat sobre la legitimitat de la ruptura hem de tenir perspectiva històrica. En primer lloc, hem de tenir en compte el desajustament entre els anhels d'aquesta societat i les limitacions que imposa l'Estat. Començant per l'Estatut que va ser triplement retallat: primer per les autolimitacions, després pel pacte Mas-Zapatero i finalment pel Tribunal Constitucional. La retallada més flagrant és aquesta tercera, ja que va ser a posteriori del referèndum que l'havia validat. Estem vivint en un marc estatutari no referendat, en definitiva. Però encara hi ha altres exemples, com són totes les disposicions que ha aprovat aquest Parlament per tractar de donar resposta als anhels de la nostra societat, i que no han prosperat. Tals com l'impost sobre dipòsits bancaris, l'impost sobre les nuclears, els aspectes més avançats de la llei 24/2015 per l'habitatge i contra la pobresa energètica, bona part de la llei d'igualtat entre homes i dones, la prohibició del fracking o els horaris comercials. I altres matèries que el Parlament no ha legislat però en les quals els resultats es correspondrien molt més al que pensa majoritàriament la nostra societat, que no pas el marc legal espanyol vigent. Penso, per exemple, en la despenalització de l'eutanàsia i una millor regulació i promoció del dret a morir dignament.

    Quan les lleis no s'ajusten als anhels de la societat, el problema no està en la societat. El jurista Francesc Maspons i Anglasell va escriure el 1932 L'esperit del dret públic català, un assaig basat en nombrosos textos jurídics catalans dels segles anteriors al 1714. Les conclusions a les quals va arribar ens ofereixen la imatge d'una tradició jurídica sorprenentment moderna, fins i tot si ho llegim avui dia. Deia Maspons, per exemple, que històricament havia prevalgut la idea de la llei com a pacte entre l'autoritat i els governats. En conseqüència, el dret a rebutjar la llei era legítim quan el poble no acceptava aquesta llei. I encara anava més enllà. Afirmava Maspons el dret de faltar a la llei: “Essent impossible que la llei prevegi totes les contingències de la vida, pot ocórrer que, fins i tot essent justa i raonable en ella mateixa, la seva aplicació en un cas concret, per les circumstàncies especials que el caracteritzen, produeixi una injustícia. El règim català soluciona aquesta possibilitat avantposant l'interès de la justícia al de l'observança de la llei; és a dir, sosté la solució justa contra el manteniment de la fórmula legal i, per tant, afirma el dret de faltar a la llei en nom del dret de no ésser víctima d'una injustícia.”

    Aquest és l'esperit de la ruptura catalana. La nostra societat com a protagonista d'un procés constituent que sigui exemplar en formes i en continguts. No ens deixem confondre ni acoquinar pels qui parlen de cops de força, inseguretat jurídica o procediments antidemocràtics. El que estem fent és una ruptura, amb totes les lletres, i ho fem per posar el poder de decisió d'aquesta societat en mans de la societat mateixa. Començant pel referèndum, que suposa habilitar el marc de debat i decisió que l'Estat ens nega. I fer-ho en benefici de totes les opcions de vot, també les que volen mantenir l'statu quo. A dia d'avui, hi ha res més democràtic que el projecte de la ruptura independentista?

    Font: http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/-/1096136-l-esperit-de-la-ruptura.html?utm_source=botons&utm_medium=com_epanoticies&utm_campaign=whatsapp


    No es parla concretament d'aquests Grups de Defensa de la República; però aquesta proposta s'ha d'emmarcar en l'anàlisi que Poble Lliure fa sobre la Ruptura Democràtica. Fet i fet, aquests grups han de defensar aquesta Ruptura que es farà, entre altres coses, en defensa de la pròpia Democràcia, encara que aquesta vagi en contra de la Legalitat. I com que la Legalitat es voldrà imposar a la Democràcia, cal que aquesta es pugui defensar.

  • llamp 45.748 16 11 👍 10.811
    Veig repetir l'1 O (referèndum il·legal i a partir d'aqui tot igual)
      • llamp 45.748 16 11 👍 10.811
        No hi veig novetat.

        De tota manera hem d'esperar als resultats de demà per plantejar la estratègia -sabent el que ja  sabem.
      • Silmendil 3.781 13 538 👍 3.342
        (*) Guanyen els indepes les eleccions -> espanya no negocia -> referèndum unilateral-> hòsties de piolins -> europa sua de tot -> independència en diferit i polítics cagats -> espanya aplica el 155 ->  govern a la presó -> convocatòria d'eleccions (*)

        (*) torna al principi


        • la Seu 2.830 13 668 👍 72
          Buff, esperem de debò que no sigui així... be, ara primer toca demà...
        • Sau de Treviac 2.266 773 👍 2.181
          Si Espanya no negocia, s'obren negociacions amb governs estrangers, no només de la UE (i principalment de fora la UE -Israel i Rússia-), posteriorment es fa una declaració d'independència i el poble i els policies lleials defensen la República. Això és el que caldria. Espero que ho facin.
          • Astralcat 2.335 1 756 👍 1.706
            Això que esmentes era el que hauria d'haver passat de l'1-0 al 30-N...i ja saps què ha passat amb tot plegat.

            -Mossos espanyolistes
            -Cap conversa amb aquests països que fructifiqui en un comunicat oficial de suport.
            -Poble que defensa el referèndum, organitza una vaga notable, però es desfà veient que els polítics s'han quedat muts, o diuen coses inversemblants per finalment agafar AVE per ser engarjolats o avió per fotre el camp.
            • Sau de Treviac 2.266 773 👍 2.181
              1- Això que dius dels Mossos no ho compro. Si els mossos es van desfer com sucre al cafè és perquè prèviament el govern català es va desfer com sucre al cafè. Si el govern hagués mantingut el tour de force amb Espanya i hagués ordenat als Mossos de mantenir-se lleials, ho haurien fet. Potser molts haguessin desertat, però altres no. I els que haguessin desertat simplement haurien fet això, desaparèixer, quedar-se a casa.

              2- Si cap conversa no va fructificar és perquè el govern no es va mantenir ferm.

              3- El poble es va desfer perquè prèviament el govern s'havia desfet.

              Per tant, la clau de tot plegat rau en que el govern català es mantingui ferm.
        • Sóc jo 1.142 1 👍 1.085
          Si permetem que es repeteixi vol dir que no mereixem la independència.
    • Blau_ 768 👍 382
      Si.Jo també ho veig una mica en pla marmota.
  • grava 1.864 870 👍 2.765
    Si alguna lliçó es pot extreure del procés d'independència tal com l'hem dut fins ara és que el conflicte no és només amb l'estat espanyol.

    És paradoxal, fins i tot ridícul: en un moment en què hi ha cert perill que les institucions catalanes acabin en mans del que són nacionalistes radicals espanyols afincats a Catalunya (i no descarteu completament la punyalada de Podemos...), aquestes anàlisis que continuen parlant del "poble" tot ignorant olímpicament que en realitat només és MIG poble, i que l'altre mig s'oposa al projecte independentista, no tan sols com a oposició passiva com era la nostra esperança, sinó firmement i en un percentatge elevat, AGRESSIVAMENT I FANÀTICA, aquestes anàlisis deia no valen un COGOMBRE i ens condemnen, com diu llamp més adalt, a una repetició del cicle, potser canviant "govern a la presó" per massacre o enfrontaments civils si mantenim la dignitat.

    ASUMIM-HO, senyors. Hi ha que fer alguna cosa amb aquesta gent, hi ha que tenir alguna estratègia sistemàtica respecte ells perquè són un obstacle tant o -des del meu punt de vista- MÉS GRAN que l'estat castellà, ja que per poderós que sigui aquest no podria mantenir-se indefinidament només per la força. Cal trencar el tabú i discutir en profunditat, i arribar l'independentisme a un acord, sobre com encarem aquest obstacle formidable que no sigui la "seducció" i la "integració", les quals a banda d'anar en els dos sentits, poden acabar "triomfant" quan ja no quedi res sobre la faç de la terra que mereixi el nom de català. I si la conclusió malgrat tot és que cal continuar seduint i integrant -i deixant que actiu aquesta Parca que suposadament ens afavoreix-, és evident que no hi ha cap urgència i que allò que més ens convé és l'standby i l'oportunisme (govern etern del PP, cataclisme econòmic...), tot mantenint el control de les nostres institucions. O hem de començar a actuar amb sancions negatives? I de quina naturalesa poden ser sota el fuet de l'estat castellà? Aquesta per mi és la gran qüestió que hauria de començar a plantejar-se passat demà, llevat que (Déu ens en aparti) ens esperin 4 anys dintre la cova, cel·lebrant l'11 de Septembre menjant pa amarg.   
    • Friheden 10.683 3 192 👍 5.089
      Mentre els espanyols ja ens han deshumanitzat, com a enemics seus que som encara que no ho vulguem, quedant patent amb l'"a por ellos", nosaltres els catalans tenim un gran problema mentre no els deshumanitzem a ells, aquesta és la clau de tot plegat.Espanya ( i la gran majoria d'espanyols ) ens veuen com un virus a eliminar, nosaltres som tan imbècils que encara creiem que es pot dialogar amb un enemic que ja no ens veu com una persona, sinó com quelcom a esborrar.


      El dia que comencem a deshumanitzar els espanyols, aquell dia començarem a guanyar de debó, al cap i a la fí, encara que nosaltres pretenguem ser "èssers de llum", no tenim més remei que ser més fills de puta que els nostres enemics si volem sobreviure, és la lliçó número 1 d'una nació oprimida que vulgui convertir-se en estat.

      No hi ha res a parlar o dialogar amb un país que et vol fer desaparèixer: "entenem que ens vulguin eliminar, però no esperin la nostra col·laboració" ( Golda Meir, primera presidenta d'Israel ).



      VISCA LA REPÚBLICA DE CATALUNYA !!!!
    • Hades 25.286 8 43 👍 15.900
      Nens, com a Irlanda de Nord. Espanya té la pitjor TFR del món, no pot seguir atacant per aquí, s'ha d'aprofitar aquest punt feble.
      • grava 1.864 870 👍 2.765
        Vols dir incrementar la natalitat? Això és una completa fantasia. La gent té els fills que es pot permetre en termes de sou, espai, seguretat en la feina... i evidentment per això l'estat espanyol incloent la nació catalana té la taxa de fecunditat que té. Això no és Àfrica -i de fet, les estratègies reproductives catalanes tradicionalment han estat més restrictives que a Castella.
    • Berivan_Sason 1.848 3 875 👍 2.892
      Titu, llegeix una mica de filosofia política abans de fer el ridícul. En política sempre es pren 'la part' per el 'tot. És més, si vols guanyar i governar estàs obligat a fer-ho. Quan diem 'poble' no ens referim a TOTHOM. Ens referim a una part que és capaç de representar simbòlicament el tot. 

      De res. 
      • grava 1.864 870 👍 2.765
        Ah, bé. Suposo que aquesta subtilesa de la filosofia política resol el problema de tenir majoria de població colona
        • Berivan_Sason 1.848 3 875 👍 2.892
          Per descomptat, perquè precisament aquesta condició profundament simbòlica de la política permet trencar el mur ètnic que tu i els teus amics espanyols us empenyeu a construir. 
          • grava 1.864 870 👍 2.765
            El dia que la colonada va per la nostra pell, cal cridar més fort que mai un sol pobbble -i qui no hi combrega és un essencialista. L'estratègia política es confon amb la consigna; però pels forats simbòlics del mur ètnic ja només passen quatre gats, i el fantasma d'una classe obrera que mentre pot votar es comporta com castellans profundament reaccionaris.
            • Berivan_Sason 1.848 3 875 👍 2.892
              Aviam, desgraciat etnicista. Les teves paraules s'enfonsen amb una evidència inqüestionable: els independentistes som 2.000.000 de persones i els 'purs catalans' amb prou feines deuen d'arribar a 500.000 persones. Deixa d'intoxicar perquè amb la teva merda racista encara estaríem amb CIU governant contra el bloc del PSOE. 
    • Astralcat 2.335 1 756 👍 1.706
      Jo el problema que veig és que les persones que pensem així estem desconectades, potser vivim els uns al costat dels altres, però no ens posem d'acord.
      • grava 1.864 870 👍 2.765
        És que evidentment les accions en aquest sentit les ha de determinar i estimular una organització col·lectiva, ja sigui civil o partit polític. Tu i jo o l'altre fent accions de "càstig" a nivell personal no fem sinó desgastar-nos amb zero profit. Davant les actuals circumstàncies en què un partit basat en l'odi ètnic castellà pot guanyar les eleccions a Catalunya, és urgent que l'estratègia fins ara indiscutida d'un sol poble sigui revisada seriosament: continuem amb ella o comencem a autoidentificar-nos i a separar? Sapiguem almenys a què estem jugant, i per quina raó.
    • quatreanys 32.600 5 23 👍 7.682
      Això sempre s'ha fet de generalitzar, el poble això el poble allò. I no es exclusiu de Catalunya, la gent també parla de  França això o els francesos allò i segurament es una part d'ella o ells.

      PEr tot lo demes molt d'acord.

Publicitat

Fòrums

  • 9.012.312 missatges
  • 211.580 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat