Fòrum

Poble Lliure proposa crear Grups de Defensa de la República catalana

Pavel_Korchagin1.767 1 903👍 2.894
FONT: http://www.naciodigital.cat/noticia/127612/poble/lliure/proposa/crear/grups/defensa/territorial/defensa/republica/catalana

L'organització independentista Poble Lliure -que participa en l'espai polític de la CUP i en el seu grup parlamentari- ha proposat la creació de Grups de Defensa Territorial que han de servir per lluitar contra la "repressió" de l'Estat i en defensa de la República catalana. L'organització recull aquesta idea en el llibret "2017. Referèndum i República", sobre els propers passos i reptes del procés d’independència, del que ha imprès 5.000 exemplars i a través del qual convida a la “màxima preparació, consciència, organització i mobilització” per encarar els propers mesos del 2017.

En el document, també reclamen "unitat d'acció estratègica" i evitar "traïcions" o "desviacions" de l'objectiu final. "No hi poden haver fissures", apunta tant en al·lusió al treball pel referèndum com en la defensa dels càrrecs electes i els objectius.

La voluntat de l'organització és oferir un document "sintètic i clar" en un 2017 que ha de ser "decisiu en el camí cap a la ruptura democràtica". "Celebrar un referèndum només depèn de nosaltres", apunta, al mateix temps que afirma que el principal obstacle és l'estat espanyol. En aquest sentit, acusa l'Estat de combinar la "repressió", a través de la judicialització, amb la "guerra psicològica". "Ens hem de conjurar per ser més forts que l'Estat i transmetre credibilitat i seguretat", estableix. 

Mobilitació pel referèndum i per aplicar el seu resultat

Poble Lliure defensa que una part essencial del camí a seguir és la mobilització permanent i concreta que ha de tenir dues fases: una primera per promoure el referèndum i el sí i una segona per defensar el seu resultat. 

En aquest sentit, defensa que la mobilització ha de permetre guanyar el referèndum assolint una participació massiva i una victòria clara del sí. Continua assegurant que la mobilització prèvia, el suport institucional explícit, l'expectativa internacional i, sobretot, el caràcter vinculant, seran els principals factors que diferenciaran el referèndum de l'acció simbòlica i mobilitzadora del 9-N. 

L’endemà del referèndum, reconeix que hi haurà una situació de "dualitat de poders" entre el nou poder català autoproclamat i l'estructura de poder de l'Estat i defensa que l'única via serà afirmar per mitjà de la mobilització "l'autoritat i la legitimitat del poder sorgit dels organismes representatius del poble català". Afegeix que caldrà donar suport a la tasca institucional de controlar el que són les bases per al funcionament de la nova república com la recaptació de tributs, les cotitzacions de la seguretat social i l'"obediència" de les forces de seguretat, entre d'altres. 

Organitzacions territorials àmplies

Igualment, puntualitza però que, per aconseguir el nivell de consciència, organització i mobilització òptim, caldran instruments per mantenir i reforçar la sobirania. És en aquest sentit que proposa la creació Grups de Defensa de la República Catalana, que els defineix com "organitzacions territorials àmplies que vagin més enllà de les organitzacions avui existents". 

L'organització no posa en qüestió cap de les estructures organitzatives que s'han considerat vàlides per al desplegament de l'independentisme però afegeix que cal ara que totes les organitzacions amb implantació territorial "ofereixin al poble català instruments d'organització i de lluita més i més amplis amb l'únic objectiu de lluitar per la República catalana que ha de néixer i caldrà defensar".

Aquest desplegament territorial ha de permetre ampliar la base popular del moviment i ha de servir com a marc per "plantar cara al creixement previsible de la repressió, constituint-se en àmbit unitaris de solidaritat i també en àmbits afavoridors de la participació popular en el debat polític". Poble Lliure defensa que la "conquesta" d'una nova base ampliada i reforçada del moviment independentista portarà a la màxima mobilització "de tal manera que el moviment ja no es podrà aturar". 

Cohesió política

En l'àmbit polític, reclama la "màxima cohesió" de tots els agents polítics i alerta que la divisió en qüestions fonamentals "només crea confusió i neutralitza les forces". "Hem d'anar a la una en la defensa del referèndum", apunta. El document demana "saber abordar la ruptura democràtica de la independència com a objectiu col·lectiu primordial" i acumular el màxim suport en aquest objectiu. 

Per això, també veu necessari tenir "ben abordada" i d'una manera "sòlida" l'actuació de tot el món de l'administració i la seguretat per poder afrontar aquest procés. "No ens podem permetre, ni haurem de tolerar, ni traïcions ni desviacions sobre els acords democràtics del poble", assegura. 

Reclama que aquesta unitat sigui "especialment forta contra la repressió" i reclama que l'actuació sigui !unànime! en la defensa dels acords aprovats pel Parlament i els seus representants, !encara que puguin contravenir la legalitat espanyola.

Respostes

Configuració
  • Buitraker2.378 1 747👍 2.627
    Per posar una mica més en context aquesta proposta, aqui penjo un article d'Albert Botràn:
    L'esperit de la ruptura.
    La nostra República independent naixerà d'una ruptura democràtica. És a dir, per la força de les urnes quedaran derogades les lleis que la majoria de la nostra societat consideri obsoletes, i s'hi sobreposarà un nou ordre que serà debatut i decidit a través d'un procés constituent. Convé recordar aquesta afirmació tan diàfana quan, per efecte de la guerra psicològica de l'Estat i els seus aliats, alguns independentistes es refugien en arguments que eludeixen aquest element rupturista i recorren a la idea del trànsit de la llei a la llei.

    És comprensible que vulguem donar seguretat a una societat que haurà de saltar la paret. Necessitem ser molts a les urnes, i al carrer, i per tant tots els arguments que es refereixen als sectors mereixen ser escoltats. Però això no ens pot fer perdre de vista que la desobediència (tant la civil com la institucional) i la ruptura democràtica estan a la base de la majoria de progressos polítics moderns. I el millor exemple és el precedent de la Generalitat republicana, que no hauria existit sense la ruptura del 14 d'abril del 1931. Anirem de la llei a la llei... passant per una ruptura. Perquè és evident que la nova llei, la que emani del Parlament de Catalunya però no atengui les limitacions dels tribunals espanyols, no serà reconeguda per l'Estat. I s'obrirà un conflicte entre legalitats, per bé que el conflicte de fons serà de legitimitats.

    Penso que per situar adequadament el debat sobre la legitimitat de la ruptura hem de tenir perspectiva històrica. En primer lloc, hem de tenir en compte el desajustament entre els anhels d'aquesta societat i les limitacions que imposa l'Estat. Començant per l'Estatut que va ser triplement retallat: primer per les autolimitacions, després pel pacte Mas-Zapatero i finalment pel Tribunal Constitucional. La retallada més flagrant és aquesta tercera, ja que va ser a posteriori del referèndum que l'havia validat. Estem vivint en un marc estatutari no referendat, en definitiva. Però encara hi ha altres exemples, com són totes les disposicions que ha aprovat aquest Parlament per tractar de donar resposta als anhels de la nostra societat, i que no han prosperat. Tals com l'impost sobre dipòsits bancaris, l'impost sobre les nuclears, els aspectes més avançats de la llei 24/2015 per l'habitatge i contra la pobresa energètica, bona part de la llei d'igualtat entre homes i dones, la prohibició del fracking o els horaris comercials. I altres matèries que el Parlament no ha legislat però en les quals els resultats es correspondrien molt més al que pensa majoritàriament la nostra societat, que no pas el marc legal espanyol vigent. Penso, per exemple, en la despenalització de l'eutanàsia i una millor regulació i promoció del dret a morir dignament.

    Quan les lleis no s'ajusten als anhels de la societat, el problema no està en la societat. El jurista Francesc Maspons i Anglasell va escriure el 1932 L'esperit del dret públic català, un assaig basat en nombrosos textos jurídics catalans dels segles anteriors al 1714. Les conclusions a les quals va arribar ens ofereixen la imatge d'una tradició jurídica sorprenentment moderna, fins i tot si ho llegim avui dia. Deia Maspons, per exemple, que històricament havia prevalgut la idea de la llei com a pacte entre l'autoritat i els governats. En conseqüència, el dret a rebutjar la llei era legítim quan el poble no acceptava aquesta llei. I encara anava més enllà. Afirmava Maspons el dret de faltar a la llei: “Essent impossible que la llei prevegi totes les contingències de la vida, pot ocórrer que, fins i tot essent justa i raonable en ella mateixa, la seva aplicació en un cas concret, per les circumstàncies especials que el caracteritzen, produeixi una injustícia. El règim català soluciona aquesta possibilitat avantposant l'interès de la justícia al de l'observança de la llei; és a dir, sosté la solució justa contra el manteniment de la fórmula legal i, per tant, afirma el dret de faltar a la llei en nom del dret de no ésser víctima d'una injustícia.”

    Aquest és l'esperit de la ruptura catalana. La nostra societat com a protagonista d'un procés constituent que sigui exemplar en formes i en continguts. No ens deixem confondre ni acoquinar pels qui parlen de cops de força, inseguretat jurídica o procediments antidemocràtics. El que estem fent és una ruptura, amb totes les lletres, i ho fem per posar el poder de decisió d'aquesta societat en mans de la societat mateixa. Començant pel referèndum, que suposa habilitar el marc de debat i decisió que l'Estat ens nega. I fer-ho en benefici de totes les opcions de vot, també les que volen mantenir l'statu quo. A dia d'avui, hi ha res més democràtic que el projecte de la ruptura independentista?

    Font: http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/-/1096136-l-esperit-de-la-ruptura.html?utm_source=botons&utm_medium=com_epanoticies&utm_campaign=whatsapp


    No es parla concretament d'aquests Grups de Defensa de la República; però aquesta proposta s'ha d'emmarcar en l'anàlisi que Poble Lliure fa sobre la Ruptura Democràtica. Fet i fet, aquests grups han de defensar aquesta Ruptura que es farà, entre altres coses, en defensa de la pròpia Democràcia, encara que aquesta vagi en contra de la Legalitat. I com que la Legalitat es voldrà imposar a la Democràcia, cal que aquesta es pugui defensar.


Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.967.858 missatges
  • 210.210 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat