Fòrum

Sociolingüística a Itàlia

the_west_rulez10.897 2 184👍 9.286
Hola a tothom! 

Avui m'estava mirant a Viquipèdia quines llengües es parlen a Itàlia i no m'esperava que fossin tantes:





Però el que diu la Viquipèdia (referent a l'ús a nivell de carrer o nombre de parlants) m'ho agafo amb pinces; i és per això que invoco els que en sàpiguen del tema que ens facin 5 cèntms. 
 

Respostes

Configuració
  • entreribes1.349 2👍 701
    És curiós allò que comenteu dels fills que rebutgen la llengua en la qual els parlen els pares, o un dels pares.
    Conec un parell de casos d'alemanys que han tingut fills amb dones castellanoparlants aquí, i no han estat capaços que els fills parlin alemany... han acabat rendint-se.

    Sempre m'ha semblat una llàstima molt gran, i d'alguna manera pensava que ho devien fer molt malament... ara penso que potser els he jutjat massa durament.
    És vital donar-los algun altre entorn amb gent que parli la llengua, gent amb la qual hi ha identificació, vincle.
    .. i que la parella també apengui o entengui la llengua en qüestió.

    PS: Me n'alegro que s'hagi resolt el teu problema amb els ulls DK, és una cosa tan bàsica 




    • DK7.069 7 305👍 2.986
      sí, quan no és la llengua ni del cole ni dels dibuixos animats es produeix un bloqueig mental en els caparronets dels petits (tot i que alguna vegada passa a l´inrevès i els ve quan són adolescents; recordo el cas del Jordi Cruyff, que de jove responia les entrevistes en català i de cop i volta ooops, ni una paraula)


      ahir a la botiga hi havia una parella catalanoparlant i la nena petita tota l´estona "pero yo quiero esto, me lo compraís?"

      (de fet està científicament comprovat -per mi mateix - que les paraules "vull" i "meu" les aprenen aviat i sempre en castellà)
      • entreribes1.349 2👍 701
        Sí, hi ha diverses etapes de risc. Suposo que els meus exemples devien tenir rols bastant tradicionals - la mare creant un vincle molt més íntim - i afegint-li a això el fet que els nens s'exposen molt ràpidament al seu entorn directe (llar d'infants, televisió, amics dels pares...). També els homes en qüestió estaven molt orgullosos del seu domini del castellà i volien diferenciar-se de la seva vida antiga "alemanya". O això sempre m'ha semblat. I després òbviament ve la fase adolescent, en la qual també molts nens de famílies castellanoparlants deixen d'emprar el català. S'haurien de buscar més maneres de trencar amb això  Però clar, tota la gent que canvia de llengua, també ho fa davant dels fills...
      • entreribes1.349 2👍 701
        Allò devia de ser molt dur per als pares (d'ahir a la botiga), si  em passés a mi em sentiria fatal. 

Publicitat

Fòrums

  • 8.877.843 missatges
  • 207.089 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat