Fòrum

Consideracions sobre el 'refugiadisme'

Aqua Maris4.847 3 449👍 2.157
Ahir al matí vaig tenir ocasió de sentir a la ràdio 'Els matins de Catalunya ràdio' amb Mònica Terribas. Vaig estar-ho escoltant durant mitja hora aprocimadament. Era als volts de les 8 del matí, l'hora en què la gent es desplaça per anar a treballar, o sigui, horari de gran audiència.

Durant bona part del temps l'únic que vaig sentir va ser un programa de ràdio defensant obertament un posicionament respecte a un tema controvertit. Fins i tot amb falques del tipus: 'a Catalunya Ràdio estem a favor d'acollir els refugiats. Casa nostra és casa vostra.' amb musiqueta de piano; quan en teoria és un mitjà plural i de servei públic. Em va semblar quelcom molt estrany. Amb quin dret s'han adherit a aquesta opció? M'imaginava el mateix show però defensant l'opció oposada: 'a Catalunya Ràdio estem en contra d'acollir els refugiats. Torneu-vos-en a casa'.

Tant aventurada seria una cosa com l'altra.

El més sorprenent és que ningú ho discuteix. Tothom assumeix aquest adoctrinament descarat amb concerts per la tele i publi-reportatges a tothora. Ningú ho troba estrany, tot plegat?

Respostes

Configuració
  • Maczek1.185 2👍 1.018
    , tothom ho assumeix, i si ho questiones et tracten de xenofog i nazi, no hi ha terme mig, i en les tertulies encara més no fos cas que comencessis a pensar per tu mateix.
  • Mcasas7.055 11 299👍 1.581
    No és estrany, és la típica campanyeta netejadora de consciències a què les élits ben pensants del nostre país ens tenen acostumats. Avui són els refugiats, demà les balenes i passat demà l'ablació femenina. 

    Jo estic a favor de rebre refugiats a Europa temporalment, però per no ser hipòcrita s'hauria de dir també que hi ha refugiats per què Europa i els EEUU financien guerres per defensar els seus interessos geopolítics.
    • Aqua Maris4.847 3 449👍 2.157
      I el fet de que hagin de ser tots musulmans? També podrien fer campanya per acollir refugiats de la cruenta guerra del Congo, per exemple. Per què aquesta diferenciació?
      • Mcasas7.055 11 299👍 1.581
        Ningú diu que hagin de ser tots musulmans. De fet, les minories cristianes o druses han patit molt a la guerra de Síria i hi han molts refugiats d'aquestes religions. Pel que fa al tema del Congo que dius, l'única diferència és que els refugiats de Síria estan a prop d'Europa i per tant són un problema per què hi arriben mentre que els del Congo no arriben a Europa i per tant no importen a les élits ben pensants i xupi-guais europees.
  • anselm_turmeda4.354 8 499👍 2.249
    TV3 i Catalunya Ràdio són uns instruments més de moltes coses que s'estan fent a Catalunya i contra Catalunya. I que ningú, o molt pocs, digui res, és conseqüència de la falta d'esperit d'autocrítica que patim en aquest país des de fa molts anys. Que no ho saps, que tot és culpa de Madrid? Que no ho saps, que aquí vivim al paradís terrenal?
  • Aufrany2.230 1 782👍 1.832
    Algú em pot dir a quantes ciutats espanyoles i europees es fa aquesta mani?
  • tolomón9.550 8 217👍 5.598

    Els refugiats en temps de la postveritat

    Parlar de «crisi de refugiats» és descontextualitzar un fet fent-ho veure de manera alarmista i desbordant.

    Valeria Méndez de Vigo



    El terme postveritat (Post-truth) ha estat la paraula de l'any 2016 segons l'Oxford Dictionary i es refereix a la situació en la qual, a l'hora de crear i modelar a l'opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les apel·lacions a les emocions i a les creences personals. Com ja s'ha assenyalat per diversos autors, la postveritat està a l'ordre del dia en relació amb les persones refugiades. Alguns exemples:

     

    «Crisi de refugiats, crisi humanitària». S'ha generalitzat el terme «crisi de refugiats». Sembla com si atribuirem la crisi a les pròpies persones refugiades. Se'ls trasllada el problema, en definitiva, «el seu» problema. Però la realitat és que la crisi és més aviat de valors en el si de la Unió Europea que deliberadament prefereix ignorar els drets i el patiment de milions de persones que es veuen obligades a fugir del seu país per conflictes armats. Aquesta crisi que té diferents vessants -de valors, d'inacció, de lideratge- té el perill de fer que la ciutadania la percebi com una cosa ingovernable, la gestió és poc menys que impossible, cosa que no és certa.

     

    «Invasió, onada a Europa». Aquesta va molt lligada a l'anterior i a la sensació d'ingovernabilitat. No hem de cansar-nos de repetir que no hi ha una invasió ni una onada de refugiats a Europa. A Europa -el continent més ric del món amb 500 milions de persones- han arribat una mica més d'un milió de persones. És una xifra significativa, però no tant si tenim en compte que al món hi ha 65 milions de persones desplaçades forçoses -de les quals prop de 22 milions travessen les seves fronteres - i que el 86% de les persones refugiades es troba en els països limítrofs als conflictes. Segons Nacions Unides, els deu països del món amb major nombre de població refugiada són, per aquest ordre: Turquia, Pakistan, Líban, Iran, Etiòpia, Jordània, Kenya, Uganda, República Democràtica del Congo i el Txad, cap país europeu entre ells.

     

    «Suposen una amenaça per a la nostra seguretat. Poden infiltrar terroristes o criminals ». Desafortunadament, aquesta percepció en l'imaginari col·lectiu, esperonada per lideratges nacionalistes i populistes, s'ha fet créixer en l'últim any.

     

    Els atemptats terroristes de París, Brussel·les, Niça, o Berlín i altres terribles incidentes- alguns dels quals apareixen fugaçment en mitjans de comunicació sense que hi hagi seguiment, sense que es reveli finalment si eren o no provats- han contribuït a augmentar aquesta percepció. La confusió, en molts casos, en els mitjans de comunicació i per representants polítics ha estat deliberada. Després de l'últim atemptat a Berlín, alguns representants polítics es van afanyar a culpabilitzar la cancellera AngelaMerkel i les seves polítiques d'acollida.

     

    El primer que cal recordar és que els refugiats, precisament ells, són les primeres víctimes del terror, del qual es veuen obligats a fugir. També cal dir que el fenomen del terrorisme és anterior al flux de persones refugiades. Daesh , desafortunadament, està ja a Europa i té altres mètodes de reclutament de joves radicalitzats i vulnerables per factors com la marginació social, el sentiment de discriminació o d'altres que res tenen a veure amb l'acollida de refugiats.

     

    El que volen els terroristes és suscitar por, que es culpabilitzi altres, polaritzar i dividir a les societats. Si tirem per terra els nostres valors i principis i vulnerem drets -també dels refugiats-, els terroristes hauran aconseguit els seus propòsits.

     

    Consignes i discursos simplificadors com «La solidaritat no es pot imposar», o «emporta-te'ls a casa teva», que és una variant del «no tenim obligació d'acollir-los com els Estats i trasllat el problema a la iniciativa individual», no ajuden.


    «No hi ha una invasió ni una onada de refugiats a Europa. A Europa -el continent més ric del món amb 500 milions de persones- han arribat una mica més d'un milió de persones »


    Jo no sé si la solidaritat es pot imposar, però sí que sé que el dret i la Llei estan per complir-se. I aquí parlem de dret, en concret, del dret d'asil, recollit en les convencions internacionals i en la legislació internacional, també en l'espanyola, que nosaltres mateixos ens hem imposat i que, en conseqüència, s'ha de complir per part dels Estats, que són els garants mitjançant la posada en marxa de les corresponents polítiques.

     

    Això no és obstacle perquè la ciutadania posi en marxa les seves pròpies iniciatives -i els Estats han de facilitar-la-. Conec molta gent (joves, famílies i comunitats) que ha acollit a persones refugiades a casa seva. Són iniciatives essencials per mostrar la implicació i el compromís de la ciutadania, però no per suplir la responsabilitat de l'Estat ni les polítiques públiques d'acollida.

     

    «Portem a terme polítiques restrictives per lluitar contra les màfies». Lluitar contra les màfies que es lucren a costa de persones desesperades és un imperatiu legal i moral.

     

    Al mes de juliol vaig tenir ocasió de veure una mostra de la seva crueltat. En un poblet a l'illa de Lesbos, voluntaris de l'organització The Lighthouse, que tenien un campament a tocar de la platja, em van mostrar diversos armilles salvavides farcits de materials que no suren a l'aigua. Per augmentar encara més els seus beneficis en uns pocs dòlars, les màfies embarquen als refugiats amb aquestes armilles «salvavides» que impedeixen que tinguin cap possibilitat de salvar-se en cas de naufragi. Em va semblar esgarrifós.

     

    A la subscripció de l'acord de la Unió Europea i Turquia, així com en nombroses ocasions, el tancament de fronteres o la devolució de persones refugiades i migrants ve seguit de declaracions grandiloqüents dels nostres representants polítics sobre el seu principal motivació: lluitar contra les màfies. Però no s'actua contra les màfies castigant als refugiats. De fet, com tots sabem -i aquí radica la immensa hipocresia- cada vegada que es tanca una ruta, s'obren altres més perilloses, arriscades i amb més lucre per a les màfies. Prova d'això són les 5.000 morts a la Mediterrània en 2016 enfront de les 3.771 ocorregudes en 2015.

     

    Si realment es vol lluitar contra les màfies i actuar a favor dels refugiats, cal obrir vies legals i segures, el que faria que els refugiats no haguessin d'acudir a les màfies com a única manera de fugir i d'arribar a altres destinacions.

     

    Tots aquests mites, en molts casos plantejats o engrandits des de sectors mediàtics i polítics, contribueixen a la criminalització de les persones refugiades i a la creació d'un clima d'hostilitat cap a elles, amb base en la por al diferent. Vulneren els drets de les persones refugiades, augmenten els nacionalismes i els extremismes i, finalment, deshumanitzen a les pròpies societats.

     

    La Jornada Mundial sobre Migracions, que es va celebrar el passat 15 de gener, ens va brindar una oportunitat per desmuntar aquests mites i contrarestar-los amb dades, arguments i altres discursos i narratives, de manera que no els qualifiquem com posverdad o, més directament, com fal·làcia .

     

    Enfront de la cultura de l'hostilitat, és urgent contraposar la cultura de l'hospitalitat i l'acollida, brindant protecció i salvaguardant els drets de les persones refugiades.

    * Article compartit a El PortalVoz per part del seu autor. També va ser publicat a: blog.cristianismeijusticia.net

    F
    ONT: http://www.ibe.tv/es/canal/elportalvoz/3140/Los-refugiados-en-tiempos-de-la-posverdad.htm?platform=hootsuite

  • lluisbg16.532 1 100👍 3.196
    Van declarar que estaben a favor de acollir refugiats fará cosa de dugues setmanes
  • xavi20107.233 13 286👍 1.642
    Planteges la qüestió com si això fos un debat polític sobre qualsevol llei interna.

    En aquest cas això fa referència a tractats de dret internacional signats per determinats països d'arreu del món. Per tant, són d'obligat compliment, una cosa ben diferent que és després els Estats o comunitats com la UE o la Lliga Àrab, s'ho passin per l'arc de triomf.

    Un estat ha de crear les condicions per mantenir la justícia i el respecte a les obligacions dels tractats i d'altres fons de dret internacional que ha signat. L'estat espanyol és signatari dels tractats sobre dret dels refugiats i dret internacional humanitari. Per tant, en aquest cas el debat hauria per què no s'estan complint els tractats? o si Espanya o la República Catalana ha de sortir d'aquests i altres tractats internacionals, la qual cosa ens posa a l'alçada de les dictadures més aïllades el planeta.

    Quota de refugiats, com es va fer amb la guerra de Iugoslàvia i llestos. Avui són ells i demà serem nosaltres. Si la UE i la lliga àrab és femer no ho serem pas nosaltres. Orgullós que Catalunya estigui a l'altura dels estàndard democràtics de Canada o Islàndia.
  • Trinxant9.752 7 211👍 1.839
    Refugiadisme, mundialisme, globalisme, marxisme cultural, immigracionisme,... em teniu ben perdut amb tantes ideologies noves LEL
  • Miquelet de Gràcia573 1👍 372
    Torneu a casa? Quina casa?
  • cathalà19.076 10 74👍 1.158

    És la dictadura del pensament únic progressista. Això sí, els progres amb pasta volem acollir, però no a les nostres llars luxoses ni als nostres barris residencials.
  • Jordi Freixas16.459 11 102👍 2.685
    Com a mitjà públic que és, estava defensant la postura que havia de defensar. Punt.

Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.831.849 missatges
  • 205.760 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat