Fòrum

Zygmunt Bauman en 10 idees

hiparxiologista 16.687 8 90 👍 9.471
.

Mor als 91 anys el sociòleg Zygmunt Bauman, qui fou teòric de la modernitat líquida i flagell del capitalisme salvatge. El reportatge següent és un recull de les seves idees a partir de 10 conceptes.

RIQUESA

“La classe mitjana és la gran damnificada”

“La riquesa amassada a les capes altes de la societat no ens ha fet a tots els altres més rics, ni ens ha fet sentir més segurs ni més optimistes respecte del nostre futur i el dels nostres fills ni ens ha fet més feliços”. Bauman alerta que l’acumulació d’uns quants només incrementa l’abisme amb la resta. Als Estats Units, per exemple, les desigualtats entre ciutadans estan assolint els mateixos nivells del segle XIX. La classe mitjana és la gran damnificada i va perdent drets que, fins fa poc, es considerava que estaven consolidats.

CONSUM

“L’economia es basa en la frustració dels desitjos”

Bauman defensa que una vida millor no equival a més consum. I alerta de l’engany de creure que les botigues estan plenes de medicines per a l’ànima: “Sense la frustració repetida dels desitjos, la demanda dels consumidors s’exhauriria de seguida i l’economia de consum es quedaria sense energia”. És un cercle viciós. El pensador que es va inventar la modernitat líquida descriu com els pares dediquen part del sou a comprar una consola per als fills, perquè se senten culpables per no dedicar-los temps. El model queda obsolet i els n’han de comprar un altre. Han de guanyar més diners i necessiten més temps per a la feina.

FELICITAT

“Hem oblidat totes les formes de ser feliços”

“És normal que vulguem ser feliços, però hem oblidat totes les formes de ser feliços. Només ens en queda una: la felicitat de comprar”. Segons Bauman, la felicitat pot derivar del treball ben fet. Però la societat del segle XXI no es defineix pel que fa sinó pel que compra.

AMOR

“Estimar no és compatible amb la comoditat”

“A diferència dels aparells electrònics, l’amor d’un humà per un humà implica malgrat tot compromís, acceptar riscos, estar disposat a sacrificar-se; implica escollir un camí incert i desconegut, que és alhora dur i ple de sotracs -diu Bauman-. Mai és compatible amb la comoditat i conveniència -afegeix-. I és, o amenaça de ser-ho, un antídot contra el narcisisme”.

LLIURES

“Amb seguretat però sense llibertat som esclaus”

“La seguretat sense llibertat ens converteix en esclaus i si tenim llibertat sense seguretat som una espècie de plàncton, que va flotant, no un ésser humà”, assegura. El pensador creu que les dues coses s’han de combinar.

CREATIVITAT

“Ser creatiu vol dir assumir riscos”

“Ser creatiu vol dir assumir riscos. Si al principi de la humanitat s’hagués frenat el risc, no estaríem asseguts en aquest edifici, seríem en una cova del paleolític. Sempre hi ha d’haver algú que s’atreveixi a desafiar la saviesa generalment acceptada”, afirma Bauman. El problema és que la gent que s’hi atreveix sovint és atacada. “Els professors ho pateixen sovint. M’oblido de les emocions, m’oblido de canviar el món i em quedo amb un únic problema: el fet que he de sobreviure. I això són molt males notícies per a l’educació”, afirma.

XARXES

“L’excés de coneixement no ens deixa ser cultes”

“El cervell no ha crescut des d’Adam i Eva, i ara s’ha d’enfrontar a una informació massiva. Quin és el resultat? Que ens ofeguem”, assegura Bauman. Per ell, l’habilitat clau és saber-se protegir del 99,9% de la informació: “L’excés de coneixement és la barrera principal per arribar a ser persones cultes”.

IGNORÀNCIA

“Cada vegada som més i més estrets de mires”

“Ens estem especialitzant i fent cada vegada més i més estrets de mires”, critica Bauman. Segons l’autor de L’amor líquid,en el passat hi havia molts coneixements obligatoris per a la gent educada. “Ara pots ser un gran expert en un tema i un complet ignorant en un altre”, afirma.

SOLIDARITAT

“La nostra societat és una fàbrica de desconfiança”

La societat d’avui està més avesada a la divisió, a la individualització i a la privatització. “El més característic de l’era de les revolucions és que funcionava com una gran fàbrica de solidaritat. Era l’època d’aixecar-se junts, de l’interès comú, de la idea d’una bona societat, d’un model de bona societat -argumenta Bauman-. La nostra societat és una fàbrica de desconfiança i competència. No tenim l’entorn social que necessita una revolució. Ens cal trobar noves maneres de gestionar aquesta situació caòtica”, defensa.

ESPERANÇA

“Cal canviar el destí, però primer cal aturar el tren”

“Si hi ha un aspecte humà immortal és precisament l’esperança. Així que jo encara espero que la gent entri en raó. Crec que la majoria ja ho estem fent després del col·lapse del crèdit, i que sabem que mantenir aquest nivell de consum no és sostenible”, afirma Bauman. Ell defensa que el canvi és possible: “És necessari canviar el destí, però primer cal aturar el tren”, diu. I afegeix: “Esteu condemnats... a viure una època molt interessant. Espero que us arromangueu”, conclou Bauman.

http://m.ara.cat/cultura/Zygmunt-Bauman-Idees_0_1135686548.html

Respostes

Configuració
  • Ananké 8.247 7 259 👍 955

    S'ha evaporat...

    EPD


    PS: fil repetit

  • Brioix 3.683 4 555 👍 468
    Zygmunt Baumant, o bé com un excel·lent pensador de l'esquerra aconsegueix extreure allò millor de la misèria intel·lectual contemporània, que és cosa generalitzada.


    Sense compartir quasi cap de les seves idees, desitjo que hi hagi més pensadors com ell.
    • Nowel 12.977 7 153 👍 1.034
      En què discrepes?
      • Brioix 3.683 4 555 👍 468
        La societat moderna no és líquida, per començar. És molt dura i concreta, encara que estigui extremadament interconnectada.

        I discrepo totalment de les seves idees socials-econòmiques.
        • Nowel 12.977 7 153 👍 1.034
          La vida actual és més atomitzada, flexible i mòbil del que era fa 50 anys.
          • Brioix 3.683 4 555 👍 468
            És més connectada, però no més flexible.

            La gent era més flexible als anys 1990' quan va caure la URSS. Llavors estava clar que tota ideologia és "inflexible", per idealista, i per això sempre inadequada. La juventud d'avui en dia torna a agafar-se a les ideologies massa fortament.

            Cal ser pragmàtics.
            • Nowel 12.977 7 153 👍 1.034
              Em refereixo a un nivell més material. Abans la gent tenia oficis que duraven tota la vida, vivia tota la vida al mateix lloc, la família era un espai més important i extens, la vida estava més predefinida segons uns models, etc.
              • Brioix 3.683 4 555 👍 468
                Això que descrius és el pas de societat agrària a industrial-urbanitzada, i data del segle XIX en la majoria de països europeus.

                No és el què Bauman teoritza com a element especial de la "liquidesa" actual.
                • Nowel 12.977 7 153 👍 1.034
                  Amb el fordisme i l'era industrial existia una important estabilitat laboral i tot lo que he exposat. Això s'ha perdut des de la crisi dels 70'.
                  • Brioix 3.683 4 555 👍 468
                    No he sentit mai a dir a l'esquerra que la industrialització aportés estabilitat. "Els temps passats eren millors" és tant un bon tòpic com una bona excusa.

                    Estabilitat fins als anys 1970? Això t'ho has tret de la màniga. Mira, al 1870 hi va haver una crisi industrial prou significativa. Com també durant els anys 1930', al 1971, 1992, 2008. Per no parlar dels estralls que va causar la pròpia implantació de la industrialització (1750-1850). Desenes de bullangues a Barcelona entre 1820 i 1880. Estabilitat? Cap ni una.

                    Que bé que es vivia contra Franco i amb la URSS prou aïllada del món perquè no se'n coneguessin les misèries.

                    L'església mira que es va apoltronar amb Franco, però l'esquerra és que encara més: innovació ideològica zero; pragmatisme, sota mínims. Tots fanàtics repetint les consignes, cadascú amb la seva "bíblia particular" (fos de Marx, Lenin, Bakunin, etc).
                    • Nowel 12.977 7 153 👍 1.034
                      Crec que no ens entenem ni podrem entendre, no val la pena seguir la conversa

                    • Brioix 3.683 4 555 👍 468
                      Es veu que l'esquerra no vol parlar d'industrialització?
                    • Suscrofa 13.527 2 140 👍 13.408
                      Les seves apreciacions són vàlides, les tipificacions abstractes i de brusca periodització de l'acadèmia burgesa sovint topen amb una realitat que sí que és més "flexible" que segons quines conceptalitzacions.

                      No tinc les dades ni temps per buscar-les ara mateix, però crec que per exemple seria interessant mirar el % de catalans treballant en establiments industrials de més de 100 treballadors el 1875, 1925, 1975 i 2025, sense donar una idea exhaustiva de res, segur que sorprendria.
            • Lukaks 1.064 👍 1.029
              La modernitat liquida és més que una societat més conectada, començant pel que diu Nowel. Seguint el fil de lo teoritzat per Gramsci, del que el pròpi Baumann n'era lector, té a veure en la complexitat de la societat civil: la multitud d'identitats col.lectives, el liberalisme cultural, la nova articulació dels subjectes polítics, la porositat de l'estat, el paper predominant dels consensos... Això té repercussions a nivell d'estil de vida individual com s'ha comentat ja, però també repercussions polítiques. 
              • Brioix 3.683 4 555 👍 468
                Precisament en això no estic gens d'acord.

                "identitats col.lectives" ? I un bé negre.
                Nova articulació dels subjectes polítics? És l'esquerra carca i amb olor de florit, que s'intenta reciclar.
                La porositat de l'estat? Els estats contemporanis cada cop són més sòlids, en detriment d'altres institucions com ara les religioses, les iniciatives civils, etc.

                Paper predominant dels consensos? Mai les elits havien tingut tants elements per fer el què ells volen (per sort). Per sort, també, cada cop les elits són més diverses, i no depenen tant de la potència econòmica de què disposin personalment.
                • Lukaks 1.064 👍 1.029
                  -Sí, en la teua societat hi ha més formes de construir-se socialment i d'auto-percebres que el típic de classe o de nacionalitat. Estudiadissim.

                  -Nova articulació dels subjectes polítics? L'esquerra carca i tot el que vuigues, però ahí està, i de fet açò no només va per l'esquerra. També per la dreta, que ha hagut de modernitzar-se també.

                  -Un estat sòlid és Síria o Àrabia Saudí, en diferents graus d'intensitats. Els estats occidentals europeus són més emmotllable, no tenen ideologia oficial, sinó "tècnica", no tenen una politica interior ferma, sinó de cooptació de minories, hui som anti-avortistes, demà aprobem polítiques feministes, hui regalem diners als lobbys financers, demà prohibim que es talle la llum a families sense sostre, gran quantitat de partits polítics i pluralisme, acceptació de les identitats sexuals inclús proselitisme d'elles, manteniment de l'ordre social i polític mitjançant un fort consens que fa impoossible veure ací aixecaments armats en massa, etc. Una màquina absolutament eficient, molt més que qualsevol dictadura.
                  • Brioix 3.683 4 555 👍 468
                    Aràbia i Síria són dèbils, tot i que siguin estats militaritzats.

                    No s'ha de confondre força amb capacitat d'exercir la violència. Avui en dia els estats són més forts per les noves tecnologies, començant pel mòbil que tens a la butxaca.

                    I és que l'esquerra no s'ha reciclat. Continua fent olor de florit. Escolta a en Coscubiela, na Camats, l'Iceta, qualsevol socialista castellà. Per sort, ERC s'està arrambant cap a un centre social-demòcrata i s'escapa de tota aquesta misèria.
                    • Lukaks 1.064 👍 1.029
                      No em referisc a que siguen forts o dèbils, sinó que són estats totalitaris o autoritaris amb visions monolitiques de la societat, amb una o dues identitats col·lectives on s'adcscriu (en teoria) tota la població, i que són estats incapaços de neutralitzar dissidències perquè no s'atraveixen /poden integrar minories i realitzar apertures polítiques, econòmiques i culturals. Jo crec que precissament la modernitat liquida aquesta seria just el contrari de tot això, i per això també crec que els europeus són règims més estables i eficients.
              • Suscrofa 13.527 2 140 👍 13.408
                Estic d'acord amb en Brioix, no hi ha res específicament postmodern en el que has dit. La naturalesa de la producció acadèmica porta a la necessitat d'escriure coses cridaneres per omplir el pap, d'aquí això de veure-hi "post-x" i ruptures de paradigma a tot arreu, on hi ha canvis molt més suaus i graduals. El que has dit ara, per exemple, per a societats com la britànica o nord-americana aplicaria sense dificultats des de mitjans del segle XIX. Si vols fer un petit experiment divertit per a mostrar la misèria de la intel·lectualitat acadèmica d'esquerres, intenta recuperar els pamflets de la immediata post-guerra freda: per exemple l'Imperi de Negri, ha envellit molt però que molt malament.
                • Lukaks 1.064 👍 1.029
                  No crec que per a res que el segle XIX posara l'accent en el consumisme i la il·lusió de classe mitjana, en la qüestió de les identitats sexuals, els ecologistes i l'hedonisme i els barris multiculturals i aquestes coses noves que han anat apareguent el darrer segle. Ni l'obrer de les indústries ni l'actitud dels estats envers als moviments d'esquerres eren tampoc iguals, ni el paper de la familia ni les relacions entre la comunitat eren la mateixa que ara. Anomena-li modernitat liquida, o societat derivada de noves divisions del treball internacionals, o capitalisme tardà... m'és igual.

                  I m'és igual el nom perquè no compre el pack posmodern de que la classe obrera ja no existisca ni que la crítica social siga cosa d'hermenèutiques ni la filia per les revelacions èpiques sobre la fi dels estats-nació i la micropolitica que al final ve a ser un nou gran relat que suposadament tant criticaven. Però sí crec que tots aquests intel·lectuals europeus han fet quelcom molt positiu, que és trencar l'inèrcia i l'empanada mental que duiem l'esquerra que encara seguim el fil de la modernitat després de la caiguda del mur.
  • Ceive 507 👍 391
    "La qüestió de la identitat ha estat transformada d'alguna cosa que ve donada a una tasca: tu has de crear la teva pròpia comunitat. Però no es crea una comunitat, la tens o no; el que les xarxes socials poden crear és un substitut. La diferència entre la comunitat i la xarxa és que tu pertanys a la comunitat però la xarxa et pertany a tu. Pots afegir amics i pots esborrar-los, controles a la gent amb la qual et relacionas. La gent se sent una mica millor perquè la solitud és la gran amenaça en aquests temps d'individualització. Però a les xarxes és tan fàcil afegir amics o esborrar-los que no necessites habilitats socials. Aquestes les desenvolupes quan ets al carrer, o vas al teu centre de treball, i et trobes amb gent amb la qual has de tenir una interacció raonable. Aquí has d'enfrontar-te a les dificultats, involucrar-te en un diàleg. El papa Francesc, en ser triat, va donar la seva primera entrevista a Eugenio Scalfari, un periodista italià que és un autoproclamat ateísta. Va ser un senyal: el diàleg real no és parlar amb gent que pensa el mateix que tu. Les xarxes socials no ensenyen a dialogar perquè és tan fàcil evitar la controvèrsia... Molta gent usa les xarxes socials no per unir, no per ampliar els seus horitzons, sinó al contrari, per tancar-se en el que anomeno zones de confort, on l'únic so que senten és el ressò de la seva veu, on l'única cosa que veuen són els reflexos de la seva pròpia cara. Les xarxes són molt útils, donen serveis molt plaents, però són un parany."

    Extract d'una entrevista a Bauman a El País.

    Text complet (en castellà): http://www.lahaine.org/zygmunt-bauman-las-redes-sociales
  • Xulomander 3.701 1 551 👍 3.676
    Quin munt de collonades, sembla un llibre d'autoajuda.
  • Indecomuner 1.169 👍 930
    gràcies pel fil i el recordatori

    Per debatre una mica: el tema del consum i els desitjos no ho veig tan senzill, crec. Perquè en realitat la major part del consum no va a satisfer desitjos, sinó necessitats bàsiques com són l'habitatge, l'energia, el menjar, la roba, etc. O bé a satisfer obligacions socials com són els impostos. El que queda per pijades, almenys en el meu cas, és poc. Tampoc veig tanta opulència al meu voltant, més aviat gent ofegada per l'encariment de la vida diària i treballant un munt d'hores, amb poc marge per satisfer desitjos extres. I parlo de "petits burgesos", no em vull imaginar altres entorns.
  • Toni Montagutí 19.003 6 73 👍 9.120
    Gràcies, hiparxi. Me l'hauré de llegir, aquest savi
  • Sònia91 Usuari sumador 16.259 9 98 👍 2.053
    No estan malament aquestes idees, però suposo que són un resum molt resum del que va escriure perquè les veig massa generals, no és ni el primer ni l'últim que diu que la societat és excessivament consumista i materialista. Jo afegiria amb el tema del consum, l'afany de competir per les riqueses que es tenen. Tipus "no pot ser que el meu fill tingui només una PS3 i tots els seus amics la PS4" i li comprin la PS4 per això. És molt lamentable però ho he vist.


Publicitat

Fòrums

  • 8.740.566 missatges
  • 203.160 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat