Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Paraules que dieu diferent de la llengua estàndard

virot 7.894 3 273 👍 3.551
Vinga, un nou fil pels malalts de llengua 

Em refereixo als estàndards de l'IEC o l'AVL. A poder ser diferències petites d'una mateixa forma, res de gramàtica ni vocabulari tipus "jo dic creïlla i no patata", sinó més aviat "jo dic quereïlla i no creïlla". La llista pot ser interminable, però així ens entretenim més... Si voleu estaria bé que diguéssiu de quina zona sou.

Començo (Camp de Tarragona):

jo vic - jo visc
dongui -
 doni
sapigut - sabut
pendre -
 prendre
prò, Tresa, brenar, tronja 
però, Teresa, berenar, taronja
féiem, féieu 
fèiem, fèieu
per'xò, per'quí - per això, per aquí
re - res
vuré, vuràs... - veuré, veuràs...
naltrus, valtrus - nosaltres, vosaltres
etc.

Respostes

Configuració
  • Favara 665 9 👍 7
    Marina Baixa.

    feia/feies/fèiem/fèieu/feien -> fea/féesféem/féeu/feen
    nosaltres, vosaltres -> mosatros, vosatros
    tisores -> astisora (sí, en singular)
    llonganissa -> llangonissa
    faça (fer) -> faja
    he/hem/heu (haver) -> ha/ham/hau
    ametlla -> mel·la
    ficar -> astacar
    albercoc -> bercoc
    albergínia -> bargina
    quaranta -> coranta
    pressió, expressió, impressió... -> presió, expresió, impresió...
    creïlla/patata -> quereguilla
    aigua -> auia
    inflar -> unflar
    xemeneia -> ximenera
    pernil -> jambó
    tallada -> tranja
    ronyó -> renyó
    tovalló -> xifó
    cridar -> quidrar
    diguem/digueu, deia/deies/deiem/deieu/deien -> diem/dieu, dia/dies/diem/dieu/dien
    així -> aixina
    dorm, sent -> dorc, senc
    muir, mora -> múic, muiga
    fesol -> fresol
    esquitxar -> asguitar
    empassar-se -> angolir
    fer-se mal -> aspal·là-se
    relliscar -> asvarar

    Ara afegiu els trets generals del valencià, l'harmonia vocàlica (pòrtò, tèrrè), i la total inexistència de (em)portar substituït per (an)dur 
    • Joanot47 1.680 2 936 👍 400
      Una curiositat és que creïlla (patata) ve del castellà "criadilla de tierra" (turma de terra) amb les consegüents deformacions posteriors: criaïlla, creaïlla, queraïlla, quereguilla, credadilla, creguilla, credilla... fins arribar a creïlla com a exponent de l'evolució comunament acceptat com a resultat final. És el que té conviure econòmicament i de prop amb Castella. Un mot que no tindrà ni 200 anys.
    • Joanot47 1.680 2 936 👍 400
      Moltes paraules de les que uses són perfectament patrimonials: només que estan dialectalitzades des del punt de vista de la pronuncia, que és el que té no haver tingut una "RAE" valenciana-catalana-balear
      Astisora (estisora), estisores en plural és un mot tan usat com tisores a tot el domini lingüístic
      Mel·la (ametla) seria la variant valenciana o balear que en català es diu ametlla. Possiblement, ametla és el vocable més antic. Per cert, ametla es pronuncia "amel·la".
      Estacar és clavar profundament, com clavant una estaca. Ficar és el castellà "meter". Simple substitució, però cal recuperar ficar, més correcte... Estacar queda més com una exageració
      Albergínia en valencià és albergina normalment, i ve de l'àrab.
      Unflar és potser més estés que inflar (Rosselló, Alguer, PV, Ponent), potser més arcaic, més antic
      Ximenera és molt estés al PV, però tambñe és usat a la Franja o a l'Empordà
      Asguitar (esguitar) és la forma arcaica de l'actual esquitxar, i usada a tot el PV
      Angolir (engolir) ve de gola, i és més correcte per a "tragar" que empassar-se (passar-se per)
      Aspal·lar-se (espatlar-se), a Catalunya espatllar-se, vol dir "estropearse"
      Esvarar és tan correcte en català com relliscar, tot i que esvarar, amb el mateix origen que el cast. resbalar, i no necessàriament amb un origen no català. Possiblement ve de esverar, asustar-se, que és el que et passa quan esvares... El català relliscar és més "deslizarse".
      Les primeres persones del singular es feien en molts casos en valencià acabades en c o en e, i en català de Catalunya acaben generalment en o (u) (i també en c). Dorc (dormc), senc (sentc), molc (moltc) o muic (muirc) són solucions de la llengua antiga en formació... Com córrec, reconec (reconeixc) o conec (coneixc), seguisc (segueixc), fonc (fondc), conec (coneixc) etc... són casos semblants, amb l'emmudiment (ja acceptat) de la consonant anterior molt difícil de pronunciar si no impossible... que potser en un temps sí es pronunciavan. I d'ací confusions com per exemple vixc a imitació de patixc, per exemple...
      No coneixia Jambó, tranja, xifó... La resta de paraules i expressions són fruit d'anys de dialectalització d'un català amb segles sense normativització...
      Dur i portar (castellà traer y llevar) són verbs diferents, encara que a determinades zones es fa com a sinòmim. Cal anar corregint...
      Salutacions des de València al barri de Patraix
      • virot 7.894 3 273 👍 3.551
        Dur i portar (castellà traer y llevar) són verbs diferents, encara que a determinades zones es fa com a sinòmim. Cal anar corregint...

        Vols dir? El DCVB dóna exactament la mateixa definició (anar amb una cosa damunt, sostenir-ne el pes) per tots dos verbs. La diferenciació es fa entre endur-se / emportar-se i dur / portar.
        • Joanot47 1.680 2 936 👍 400
          Sí, però en castellà també passa. "Traigo esto encima/llevo esto encima"... És evident que els parlants les fan servir com a sinònims, però aquesta és la diferència... Jo també consulte sovint el DCBV... Tu li dius a algú "dus això", però també "porta això (amb tu cap ací)". A mi em sembla, en la meua humil opinió, que hi ha un petita diferència en el sentit que et dic... tot i que són sinònims, pense jo...
          • xicotiu 8.784 2 247 👍 1.880
            com que seent valencià,i per a més senyes del cap i casal,gastes la paraula "petita"?

            Es eixa la paraula que has sentida al teu entorn,si el teu entorn parlen valencià?(la pregunta és retòrica). 

            Vec artificial eixe "petita",i no tindria importància si no fos perque raere aixó llau menyspreu cap ad eixa llengua tan "analfabeta",veritat?



            Voràs,jo viint a Barna, se me pegaren paraules com "mandra" en contes de dir "perea".Són cosses naturals



            Però eixe "petita".....de veritat gastes eixa paraula,pel carrer? No me'l crec. Llevat que sigues català,que en eixe cas no he dit rés


            Però com parlaves de Patraix he deduit que eres d'eixe barri,d'una familia valenciaoparlant,de lo que era abans "patraix poble". Dec estar errat



            • Joanot47 1.680 2 936 👍 400
              Manietes blaveretes tens, carinyo... Coneixes, blaverot, Bernat Metge, el que va escriure Lo somni...? O Joanot Martorell, el del Tirant Lo Blanc? Doncs Metge o Martorell usaven "petit" i eren valencians...
              Jaume I usava la paraula petit...
              Coneixes la paraula bellugar-se, tan barcelonina? Doncs els valencians de l'Horta, els iaios, la usaven. Si te'n vas a l'Horta d'Alboraia preguntas si coneixen una paraula que es diu "vellugar-se" a un iaio qualsevol... Després te'n vas a Castellar i preguntes als iaios, o millor a les iaies que guarden més memòria de la llengua. Ara usem menejar-se, però bellugar-se s'usava molt fa no més de 100 anys.
              Que tu destrosses la llengua i digues que parles valencià autèntic no vol dir que siga veritat; vol dir que t'has enfangat amb el blaverisme, que és la ruïna dels valencians. A classes de valencià, i deixa de destrossar la llengua...
              Ah! Se m'oblidava... Si vols trobar casos de l'ús de "petit" entre valencians ficat al DCBV ( Google) i entres, i escrius petit...
              Petit, xicotet, xic, menut, són sinònims i els use quan i a on me dóna la gana...
              • xicotiu 8.784 2 247 👍 1.880
                sí,son sinonims

                que denoten que no parles valencià pel carrer.Ni els més pancatalanistes gasten "petita"

                dius mentides

                • xicotiu 8.784 2 247 👍 1.880
                  El problema no llau en gastar sinònims.Jo mateix,per haver viit a barna,se m'han pegat paraules.És normal,natural i no té rés de roï

                  El problema llau açí:


                  Vec artificial eixe "petita",i no tindria importància si no fos perque raere aixó llau menyspreu cap ad eixa llengua tan "analfabeta",veritat? de



                  que denota el típic menyspreu cap al valencià,però tú vas més enllà,jo mai he sentit a un pancatalaniste dir petita
                  És a dir,ton familia es castellanoparlant(es que  eixe petita no cola)i tens la barra de menysprear el valencià



                  Tú vories natural que un català digués "eixir",viint a Girona?No,veritat.
                  Atra cossa es que portés 60 anys viint  a València

                  El problema NO son els sinonems.Es lo que he marcat en negreta.Artifialices la llengua que supossadament,segons dius, has deprés a ta cassa,per autoodi,i menyspreu al valencià

                  • Joanot47 1.680 2 936 👍 400
                    Viit? No és llau, sinó rau. Es ací, no açí. Jo no menyspree el valencià. El llig, el parle i l'escric. Per això no faig faltes d'ortografia com tu. O penses que escric en català (de Barcelona?))? Tinc cognoms valencians i que a tu no t'importen...
                    Eixir es diu a certs pobles de Catalunya i en frases fetes, i és majoritari el seu ús a la Catalunya nord... Fica't al DCBV i aprèn, que no és cap cosa mala, home, i deixa de fer el ridícul en nom dels valencians, que els blavers sou valencians per donar per sac i per a no res més, botiflers...!
                    Vols dir que per dir petit menyspree els valencians? Tu est imbècil. I deixa de molestar-me i compra't un diccionari i una gramàtica...
                • Joanot47 1.680 2 936 👍 400
                  Ves-te'n a la merda. Així es parla al carrer?
            • Joanot47 1.680 2 936 👍 400
              Per cert, aquesta expressió tan blaverassa de "ad eixa", un dialectalisme que usaran 4 gats li dius valencià? A mon pare no li he senti usar-la mai, i nasqué a Guillem de Castro, just en un edifici que hi havia al costat de la societat coral El Micalet, fa 79 anys... Mon pare deia raere, però també el correcte arrere i també darrere. No l'he senti mai dir vec, sinó veig, i diria "no m'ho crec", no "no me'l crec". Gastar sinònims d'una mateixa llengua és una qüestió de cultura, i reduir les paraules a úniques sense més sinònims no es patriotisme sinó estultícia...
              Les llengües no són analfabetes, sinó els parlants... Bon dia i estudia...
    • Lleidatans 2.025 10 826 👍 780
      Moltes són semblants al lleidatà com a formes principals o secundàries.

      brecoc

      brecoquer
    • esclata-sang 214 👍 151
      Emportar és una paraula ben viva. A la safor sentiràs indistintament endur o emportar......
  • Joanot47 1.680 2 936 👍 400
    A Castelló usen l'expressió "Hi has!", que sona com "ias", amb el mateix significat que "pren" o "tin" (el "té" imperatiu dels catalans)... que és un arcaisme de quan "haver" significava "tenir", com en el francés actual (en espanyol parlen de "los haberes" quan es parla d'aquell diners que reps, que tens). En el valencià general, existeix una expressió que vol dir "tens el que et mereixes" que fa "nyas, coca". Aquest "nyas" és el mateix que "hi has" deformat en perdre's consciència d'aquesta expressió...
    Els dels voltants d'Alacant, catalanoparlants, encara usen expressions com ans (per abans), restes arqueològiques de la llengua... I n'hi ha moltes més...
  • virot 7.894 3 273 👍 3.551
    Algú més diu bibloteca
  • Fabreu 24 👍 18
    I què me'n dieu, dels pronoms febles? Crec que és un dels punts en què la normativa s'allunya més del català del carrer. Em refereixo a casos com ara dona'ls-els.
    • virot 7.894 3 273 👍 3.551
      Sí, en les combinacions, bàsicament. I altres casos com l'és en comptes de ho és.
      • Fabreu 24 👍 18
        Tens raó. En principi, el català ho faria anar així:
        -Qui és el metge? -Ell l'és.
        -Qui és feliç? -Ell ho (n') és.

        Però com que el castellà no diferencia entre el masculí i el neutre en aquest cas, suposo que ja és una batalla perduda. Fins i tot he sentit a dir: "Al Pep, ho vaig veure ahir". 
  • Fabreu 24 👍 18
    Digue'm, coneixe'm, convence't per digues-me, conèixer-me, convèncer-te.

    I el per a l'escric, però no el pronuncio mai: Aquest regal és per la Marta. Quan sento algú pronunciar Aquest regal és per a la Marta, em fa l'efecte que, almenys en català central, es força per influència de la norma escrita. Crec que Fabra va fabricar (o fer normatiu) un per a artificial basat en el para castellà. El francès pour i l'italià per expressen alhora causa i finalitat, i no passa res! 
    • virot 7.894 3 273 👍 3.551
      La distinció entre per per a es fa servir a tot el català occidental, no és artificial.

      I tinc entès que en francès, en línies generals:
      pour: per a
      par: per
      • Fabreu 24 👍 18
        Par és més aviat 'a través de, mitjançant'. 

        Tens raó quan dius que l'occidental (si més no el valencià) distingeix entre perper a. De tota manera, pot ser per influència del castellà.

        Amb el valencià passa molt sovint que alguns castellanismes es volen fer passar per dialectalismes genuïns. Pensa en llavar. L'AVL et dirà: "Ve del llatí lavare", quan el més probable és que vingui del castellà lavar, que al seu torn ve del llatí lavare. O vas, que és genuí en català, però malauradament la majoria fa servir aquesta paraula pel castellà vaso.
  • llamp 47.064 16 10 👍 11.343
    Una llengua standard -com ho són totes- no és més que un conveni per tant per honorar els diferents parlars jo preguntaria sobre quines paraules diu diferents l'standard.

    Salvem els mots
  • Indiclm 1.457 1 998 👍 425
    Genoll - Junoll (Jo no ho dic pas això xd)
    Casa meva - Casa meu
    Ofegar - Afogar (no sé si és correcta o no)
    Seixanta - xixanta
    Quaranta - Curanta

    I més coses que ja has dit tu.
    PS: sóc del Baix Montseny
  • Makaku 207 1 👍 268
    Nyervis = nervis (influència lleidatana per part de la família materna).
  • ocelldefoc 3.902 5 521 👍 1.366
    unflar, prou general i estesa i més catalana que inflar, que només és un llatinisme.

    espartenya

    aufegar

    aurir

    aubac

    mixó

    brecoc

    estarivel

    cunya

    fenya

    ......
  • virot 7.894 3 273 👍 3.551
    Una altra: érets en comptes d'eres.
  • Estatpropi Usuari sumador 152.210 10 1 👍 22.216
    Dir Bora Nit enlloc de Bona Nit compte? 
  • batet 329 👍 133


    suet
    sonar
    cardar un toc
    un bei
    torraines
    botzinar
    ha de cumprar
    aure
    llard
    esmermenyar
    fiumbrera
    anar calent d'orelles
    sela
    graix
    llambrigo
    escufar
    furriac
    reveixinc
    trunfes
    vianda
    ensat
    condair
    camama
    desconillar
    tita carmellera
    estimberris
    emperdalar
    bufa


    parlar Garrotxí

Publicitat

Fòrums

  • 9.090.397 missatges
  • 214.079 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat