Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

El català de la Codonyera

__27985__147 7👍 115

Obro aquest fil amb la intenció de presentar-vos una petita parla de la que estic totalment enamorat. Es tracta del català dialectal de la Codonyera, petita localitat aragonesa de la comarca de Baix Aragó, que presenta unes característiques prou interessant i diferenciades dels seus pobles veïns de la franja. Si bé generalment es classifica dintre dels “parlars d’Aiguaviva” les seves diferències amb aquest poble són força notables i, al meu parer, només compartides en general amb la localitat de Torrevelilla.

Els pobles catalano-parlants de la comarca serien: La Codoñera, Torrevilla, Belmonte de San José (Bellmunt), La Cañada de Verich, La Cerollera (La Sorollera) i Aguaviva.

Artur Quintana i Font va fer la seva tesis doctoral sobre aquest parlar en un extens i meticulós treball. Si bé el treball és meravellós i recomano la seva lectura, també és molt tècnic i farragós de llegir per al lector casual, així com difícil de trobar.

La meva família materna és d’una localitat veïna de parla castellana. Des de fa anys, com és obvi, mantinc relació i amistat en persones dels pobles veïns catalano-parlants i de seguida em vaig interessar i vaig aprendre a parlar i expressar-me com ells. Així, des de la meva experiència personal, faré una petita presentació sòcio-lingüística d’aquest poble, la Codonyera. Vull remarcar que no tinc cap mena d’estudis lingüístics i només faig això per amor a la llengua.

Consciència lingüística

Le gent de la Codonyera, són perfectament conscients de que parlen una llengua totalment diferenciada del castellà. Sembla obvi dir això, però tractant-se d’Aragó val la pena remarcar-ho ja que, per contra, són molts els pobles del Pirineu de parla aragonesa que no tenen aquesta consciència i pensen que parlen un “castellà lleig”. Així, la opció majoritària és anomenar a la seva pròpia llengua “xapurriau”. En aquest sentit, el comportament de rebuig a la denominació de “català” és idèntic al de nombrosos pobles de la franja, sí bé també hi ha gent que prefereix anomenar-ho català per entendre el caràcter despectiu de xampurrejar. Les persones que pensen que parlen català, es guardaran de no dir-ho mai en públic. De totes maneres, la resposta “xapurriau” o “català” respon a la pregunta directa de “què llengua parles?” però si s’hi han de referir espontàniament, sempre diran “la nostra llengua”. Si bé existeix aquest problema de auto-denominació de la llengua, tothom està d’acord en que el que parlen és la mateixa llengua es parla a Morella o Tortosa.

El català és doncs la llengua parlada majoritària en tot l’àmbit social de la Codonyera. Només trobem presència del castellà en els àmbits de caràcter oficial com l’escola (totalment en castellà), l’ajuntament, el pregó de festes, cartells del bar, etc. Les famílies de parelles bilingües (perquè un membre de la parella sigui d’un poble veí castellanoparlant) normalment transmeten el castellà als fills, si bé el nen farà, en general, les relacions socials d’amistat en català. Les famílies emigrades (Alcanyís, Saragossa i Barcelona principalment) els fills de les quals estiuegen al poble s’expressen, amb contades excepcions, en castellà sempre.

Quan una persona forastera es presenti al poble, o als desconeguts, sempre se li parlarà en castellà. A vegades, amb la gent d’altres pobles catalanoparlant s’estableix com a llengua vehicular el català. Si un foraster demana ser parlat en la seva llengua (xapurriau, per no generar conflicte) serà difícil que la gent local s’engresqui a fer-ho.  Encara així, amb insistència ho acaben fent. Quan dues persones de Codonyera s’han de comunicar entre elles en presència de castellanoparlant i a on sigui, ho faran sempre en català. Als emigrants estrangers se’ls hi parla en castellà sense excepció.

S'accepta la castellanització del català però es rebutja la catalanització de castellà. Així, a un nen mai no li diran res si diu "dus una escoba" però li faran burla si diu "traeme la granera".

Tots els catalanoparlants de poble mostren orgull i amor per la seva llengua, i manifesten tristesa pel procés de substitució lingüística a favor del castellà. Encara així, rebutgen profundament qualsevol vinculació amb Catalunya, com l’ensenyança de català a l’escola.

Le llengua

El català de la Codonyera es troba dins del bloc occidental, concretament en el Tortosí i es sol classificar dintre dels Parlars d’Aiguaviva. Si bé la seva parla presenta una sèrie de característiques pròpies, compartides en alguns casos amb els pobles de la vall del Mesquí i alguna de exclusiva. En general, aquestes diferències són trets aragonesos i mai castellans. Els castellanismes de la parla són molt moderns i gairebé mai es senten en boca dels avis el poble.

Deixo, sota el meu punt de vista, alguns dels trets més curiosos (sempre obviant el lèxic, que és massa extens) i que el diferencien de la resta de parlars tortosins. Si escric lletres entre parèntesis vull dir que no es pronuncien.

  • Moltes e àtones del català, diftonguen en “ia” quan la paraula equivalent castellana normalment ho faria en “ie”. Aquest tret només és típic de les parles catalanes de la conca del Mesquí i només el comparteixen amb els parlars aragonesos belsetans, dins de les llengües romàniques peninsulars. Per exemple, parlem de tiarra, pial, corriau, diau, desiart, mial, piau o conciart per terra, pèl, correu, deu, desert, mel, peu i concert, respectivament.

Per exemple: Agón se ferà lo conciart?

  • Existeix el fonema z, com en aragonès o castellà. Així, si escric c davant e o i o z, estic fent referència al fonema /θ/. Aquest fonema és totalment comú i es pronuncia sempre que hi és escrit en català. Per exemple Zarra(r), conZiart, Zague(r), ZiarZ, aZí.

Per exemple: A cuála hora zarra ixo?

  • S’apitxen totes les j catalanes amb excepció de les paraules ja i jo, pronunciades ya i yo. Com a curiositat dir que al poble veí Torrevelilla apitxen fins i tot la paraula “ja” essent “txa” i se’n foten sovint d’ells per això dient coses com “txa apleguen los de la Torre!”
  • La conjugació de l’imperfet presenta la següent forma per a la 1 conjugació:

Jo cantava, tu cantais, ell cantai, natros cantàem, vatros cantàeu, ells cantaen.

  • Alguns verbs presenten l’imperfecte aragonès. He pogut escoltar riure, dir i dur.

Per exemple: Yo rigueva, digueva, dugueva.

  • Els participis prenen la següent forma:

Cantat, cantats, canta(da), canta(d)is.

Per exemple: Ixes cancions estan ben cantais.



De moment no se m'acut res més. Poc a poc aniré ampliant amb coses curioses que vagi sentint.


Qualsevol pregunta serà benvinguda! Salut

Respostes

Configuració
  • DK9.165 9 237👍 4.762
    gràcies 

    un dels punts que expliques el vaig llegir fa poc en un llibre de Joan Veny i Mar Massanell:

    Evolució: Ce,i, T[j], C[j] > [ts] > [T]. Varietats: a la Ribagorça més occidental i en punts del Baix Aragó (Aiguaviva, la Sorollera, la Codonyera). Exemple: CIBATA > [TiBa @Da] ‘civada’, LINTEOLU > [¥enTç @l] ‘llençol’.


    i ja de pas, aprofitant que ets per aquí i que fa uns dies vaig obrir aquest fil, et pregunto, -a risc que em considerin un pesat-: com diuen el nostreaviat en aquesta zona? promptelego? alego?    i llevar-se d´hora al matí potser ho diuen així tamb -amb lego vull dir-?
    • __27985__147 7👍 115
      Molt interessant! Ara mateix m'ho miro.

      A la Codonera sempre prompte (pronunciat "pronte").

      "Llevar-se d'hora" seria "llevanta(r)-se pronte"

      No es pronuncia mai la r dels infinitus dels verbs, ni encara que dugui pronom darrera.
  • SantsUsuari sumador32.335 14 25👍 11.445
    Molt interessant, gràcies  S'haurien de poder votar els missatges inicials dels fils...
  • virot9.434 5 230👍 4.636
    Molt interessant, però a mi em costa de creure que això sigui català sincerament 

    És possible que de la mateixa manera que fan "ia" en terra mel (e breu llatina) facin "ua" o similars en paraules com pont sort (o breu)?
    • __27985__147 7👍 115
      No, aquest fenomen no es dona mai. Pont i sort es diuen igual que l'estàndard. De totes, a diferència de l'estàndard, sí que pot que trobis aquest diftong en algunes altres paraules. Se m'acut "aqualo?" que diuen per dir "quin?"

      Home, català és, segons el meu punt de vista de transició a l'aragonés. Segurament un dels catalans més llunyans a l'estàndard que hi ha (desconec el català de la Catalunya Nord o de l'Alguer, però dintre de l'estat espanyol jo diria que és el més diferent).

Publicitat

Fòrums

  • 9.298.321 missatges
  • 221.186 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat