Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Nou invent dels unionistes: Tabarnia

Respostes

Configuració
  • folto_gatUsuari sumador4.036 8👍 585
    Nova? Doncs no te anys

  • cristinon26.925 9 40👍 1.480
    potser estic espes avui però perque es diu Tabarnia?
  • Panda Vermell15.371 13 124👍 5.102
    Doncs a Barcelona ciutat el Sí va tenir el 47%, si hi treus Nou Barris, guanya el Sí al conjunt de la ciutat.

    Així que com a mínim la capital és per nosaltres.
  • __28656__3.444 3👍 3.106
    I després som nosaltres els que dividim la societat catalana... penós i ridícul. 

    A sobre, no fa gaire, pàgines i persones afins a EUiA i a CSQP varen començar a compartir imatges com aquesta de Bcnisnotcatalonia per intentar ridiculitzar l'independentisme (ara se n'adonen de la seva existència, després de molts anys), sense adonar-se que estaven fetes per la dreta més reaccionària. 
  • Criquet7.347 14 293👍 1.139
    Ja els agradaria que el primer mapa fos real...
  • __28653__23.841 3👍 5.608
    Falta la Vall d´Aran
  • Oncle Fido2.583 9 712👍 135
    Si això no fos una trollejada com una casa, si fos quelcom minimanent seriós i documentat, doncs per què no? Se'ls podria escoltar.
  • cathalà23.629 12 51👍 7.211

    Millor que li diguin Novandalusia o Arrimadaslàndia.
  • DK9.152 9 238👍 4.746
    Soc de barcelona, ma mare de badalona i mon pare de cambrils, tabarniense pels 4 costats 
  • Puigdomènech10.093 13 214👍 3.128
    aquest mapa no és real, crec que a Girona l'independentisme ha fet furor i ells ho pinten amb colors fluixets.
    La Vall d'Aran no és tan gran.

    i una recomanació, corregiu tothom que ho digui, separatisme és el que practica l'Estat espanyol que exclou el català i els catalans del projecte espanyol, nosaltres som independentistes.

  • Buddy Bradley705 3👍 401
    Del "Leridanismo" al Tabarnismo i tiro perquè em toca.

    Leridanismo segons wikipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Leridanismo

    Article d'Anna Saez a El Temps, publicat el 18 de març del 2013. 


    http://www.eltemps.cat/ca/notices/2013/03/la-mentida-del-leridanismo-4311.php



    La mentida del ´leridanismo´
    18/03/2013
    Ara fa cinquanta anys, es va llançar un globus sonda en forma de llibre. La tesi era perversament clara: Lleida no era genuïnament catalana. El règim franquista recuperava, així, en ple aperturisme dels anys seixanta, un tema recurrent a les acaballes de la guerra. Es van arribar a publicar llibres de text que incloïen mapes d’aquesta nova Espanya en què la província de Lleida s’integrava a la nova regió del Valle del Ebro

    AUTOR: ANNA SÀEZ 

    FOTOGRAFIA: EFE

    Als lectors més joves els sonarà a teoria de la conspiració, però ara fa cinquanta anys es va intentar separar Lleida de la resta de Catalunya. I amb una argumentació pseudocientífica de pes: les comarques de Lleida no eren genuïnament catalanes. Eren lleidatanes. I prou. De fet, segons aquestes tesis, a Lleida es parlava una curiosa barreja de català i castellà. Érem tan clarament en terra de ningú que “la verdadera causa per la qual es va elegir Lleida per a la instal·lació de l’única Universitat de la Corona d’Aragó, va ser precisament pel seu caràcter autònom i independent, que, pel fet de no poder realment ser considerada com a aragonesa o catalana, no podrien sorgir suspicàcies entre aragonesos, catalans, valencians ni altres dominis de Jaume II”.

    Sí, d’acord, de bestieses se n’escriuen i se’n publiquen moltes. Però aquesta anava de debò. Es recollia en un llibre de 1963 publicat pel que aleshores s’anomenava Instituto de Estudios Ilerdenses, el pal de paller de la cultura de Ponent. L’autor de l’afirmació, de fet, era un conseller de la institució, Antonio Hernández Palmés. Lérida entre Aragón y Cataluña en la geografía y en la historia va ser un globus sonda llançat –amb el suport del règim franquista– per part d’un moviment social més arrelat del que ens agrada creure avui dia: el leridanismo. Compte, que no es tracta de lleidatanisme. El matís sembla molt subtil, però com ja va estudiar l’escriptor Josep Vallverdú als anys seixanta, encara que tots dos conceptes es trobin sovint i fins i tot es retroalimentin, hem d’entendre el lleidatanisme com un provincianisme més o menys tronat però innocu, tan convençut de les excel·lències pròpies com ressentit amb la resta del món per no saber-les apreciar. Una reivindicació de l’àrea d’influència de Lleida clarament contraposada a Barcelona, que és vista com la metròpolis llunyana que no ens té per a res, que no ens entén. La màxima d’aquest lleidatanisme seria que Catalunya s’acaba a la Panadella.

    Una descripció que s’adiu força a la que fa Joan Fuster dels provincians en Nosaltres, els valencians: “Un provincià és per definició, un home ressentit: d’un ressentiment una mica estrany, borrós, subjecte a intermitències, estèril. D’entrada, el provincià ja se sent vexat d’ésser-ho. Ell és una mena de ciutadà de segona i ho sap”. Ara bé, el leridanismo era una altra cosa que feia molts anys que es gestava. Miquel Pueyo, en el seu imprescindible Lleida: ni blancs ni negres, però espanyols, recull les significatives paraules pronunciades a Lleida el 19 de maig de 1939 en el marc dels actes commemoratius del Desfile de la Victoria que es va fer a Madrid. Manuel Carrera Ges deixava clar quin seria el full de ruta: “som a Lleida, la ciutat que té tant de catalana com d’aragonesa (...) Lleida, a més de sentir-se espanyola, és la població més aragonesa fora d’Aragó”. I el missatge va quallar entre els adeptes al règim. Molts eren funcionaris vinguts de fora, però també hi havia una part important del lleidatanisme. De famílies provinents de la dreta catòlica moderada i de la Lliga Regionalista.

    El 1941, en plena misèria de cartilles de racionament, es funda a Lleida un selecte club gastronòmic, el Caliu Ilerdenc. En teoria, es tracta d’una associació privada de lletraferits amants de Lleida i de la bona taula. Però la seva ombra seria molt allargada. Entre els autoanomenats caliuencs, hi haurà tots els futurs càrrecs franquistes de la ciutat. No és casual. Segons va deixar escrit el cronista de Lleida Josep Lladonosa, “els homes del Caliu influiran durant tota la postguerra”. I no d’una manera metafòrica. Se’ls atribuïa la capacitat de nomenar els alcaldes i presidents de la Diputació. Conten que es reunien en un xalet d’Eduardo Aunós, que va tenir el dubtós honor de ser ministre en dues dictadures: la de Primo de Rivera i la de Franco. I, precisament, sota un oli del Generalísimo tenien lloc les trobades. Pueyo destaca que les seves relacions amb el poder eren més que bones. “I si podien permetre’s el luxe d’escriure en català bona part de les seves composicions era perquè no estaven pas pensades per a eixir d’aquest cercle benestant”.

    Un cercle estrictament local. I això és tan cert que José María de Porcioles va ser-hi acceptat només en qualitat de caliuenc forà perquè era nascut a Balaguer i no a Lleida.Un any després de la fundació d’aquest nucli dur del leridanismo més ranci, es funda l’Instituto de Estudios Ilerdenses, que serà el seu braç armat. La tertúlia privada passa a ser política cultural. I els membres de l’associació es converteixen en consellers d’aquesta institució, que publicarà llibres dels membres de Caliu Ilerdenc, i estendrà el seu discurs més enllà de la sala d’Eduardo Aunós.La llavor estava plantada i la terra, ben adobada. El leridanismo va anar creixent, guanyant terreny. Va anar calant en la societat. Evidentment, no tothom hi combregava. Però els díscols no tenien columna al diari oficial del règim, La Mañana. Ni tenien la tribuna de l’IEI per a fer arribar les seves tesis a la població. I doncs els seus intents per frenar aquest despropòsit resultaven estèrils. És en aquest context tan favorable per als interessos leridanistas que Henández Palmés publica un opuscle que estableix les bases perquè el règim passi a l’acció.

    El pla és ben senzill: “El dilema que plantegen en la seua polèmica és aclarir si Lleida ha de ser considerada aragonesa o catalana i s’obliden que la veritat cal buscar-la en l’afirmació següent: ni catalana ni aragonesa, Lleida és lleidatana”. A veure qui li podia discutir que Lleida no fos lleidatana. Ja hem vist que aquesta estranya veritat va portar Jaume II a considerar-la ciutat neutral per a instal·lar-hi l’Estudi General. Llàstima que els cartògrafs obeïssin ordres i hagués estat “legalment incorporada a la regióncatalana”. Tranquils que hi trobarem remei. D’una banda, estigui al cantó del mapa que estigui, “Lleida i tota la seva regió natural forma part d’aquesta comunitat de destí en l’universal que és Espanya, i per damunt de la nostra idiosincràsia particular, els lleidatans ens sentim espanyols i sempre seguirem donant fe de la nostra fidelitat i lleialtat als interessos suprems de la Pàtria”. I per si no n’hi hagués prou, en aquest context es decideix de separar Lleida de la regió Nordeste (eufemisme per referir-se a Catalunya). I integrar-la a la nova regió del Valle del Ebro.

    S’havien cansat de dir que Lleida no era catalana ni aragonesa, però no van dubtar a moure el mapa d’Espanya. Tot el que fos necessari perquè la catalanitat no contaminés les comarques de Ponent. Aquest projecte és conegut perquè encara hi ha molta gent que en té record, però el règim no comptava amb la ferma oposició de la societat lleidatana i amb el suport de la resta de Catalunya i, quan va veure que li anaven mal dades, ho va negar tot i en va esborrar qualsevol rastre. Es conserva algun llibre de text que ja incorporava aquest nou mapa d’Espanya, però les autoritats franquistes van assegurar que es tractava d’un error i aquí pau, i després glòria. D’alguna manera, se’n van sortir. El record del leridanismo resultava incòmode a partir de la mort del dictador. I es va passar pàgina i fingir amnèsia. Miquel Pueyo, però, va fer reviscolar la polèmica el 1984, quan va publicar el llibre Lleida: ni blancs, ni negres, però espanyols.

    “No volia reobrir velles ferides, no és el meu tarannà. Però jo havia estudiat en un dels llibres de text suposadament equivocats en què Lleida formava part del Valle del Ebro i m’interessava aprofundir en aquest fenomen que penso que en part és degut a la divisió provincial. Lleida es va convertir en capital indiscutible d’un territori extensíssim sense cap altre nucli urbà que li faci ombra, que li faci competència i sense una connexió massa clara entre les comarques de muntanya i les de la plana”. I aquest gran bloc provincial s’havia d’apartar de la perniciosa Catalunya. Entre 1960 i 1966 es realitzen, com a mínim, sis estudis sobre la reorganització de la divisió territorial. La Mañana, malgrat exercir un control ferri sobre l’opinió que s’expressava a través de les cartes al director, no pot evitar de publicar algunes cartes (les més favorables als interessos governamentals, s’entén) que recullen l’encesa polèmica que es viu a la Lleida de finals dels anys seixanta.

    Els intel·lectuals de Ponent que són adeptes al règim comencen a pronunciar conferències i a publicar articles a Barcelona. Volen que el país sigui conscient de què s’està cuinant des de Madrid. S’escalfen els ànims. El lleidatanisme més innocu al qual abans fèiem referència no vol passar bou per bèstia grossa i, malgrat ser tan anti-Barcelona, aquest sector no vol saber res d’experiments cartogràfics. El franquisme en pren nota i el 1966 el president de la Diputació, Antonio Aige, nega els rumors: “La naturalesa catalana de la província de Lleida és un fet tan incontrovertible que no admet discussió ni cap mena de dubte i tot rumor o argumentació en sentit contrari han de ser considerats tendenciosos i lesius als interessos de Lleida, Catalunya i Espanya”. Aquell mateix any, les institucions franquistes difonen un comunicat insòlit. Recordem que la premsa només publica allò que s’autoritza, de manera que s’ha de considerar com a mínim estrany que calgui fer un desmentit com aquest: “En una d’aquestes especulacions apareixia Lleida dins de la demarcació del Baix Ebre.

    S’ignora com hagi pogut transcendir aquesta hipòtesi, una més entre tantes, fins a assolir la difusió registrada”. Ves per on, ara resultarà que el periodisme d’investigació estava permès i que algú havia tret a la llum els papers que no tocaven. Per si de cas, els intel·lectuals que havien fet pedagogia arreu del país van decidir de publicar el llibre Lleida, problema i realitat. Era el 1967. Josep Lladonosa, Joan Gabernet, Simeó Miquel, Francesc Porta i Josep Vallverdú signen un treball que va ser silenciat pels mitjans del règim però que aquell estiu es convertiria en best-seller. Una rigorosa radiografia de la realitat lleidatana en què, evidentment, la catalanitat ni es reivindicava ni es posava en dubte perquè era òbvia.

  • polmas14.765 7 134👍 3.013
    Ens en podem riure tan com vulguem d'aquesta proposta, però la realitat és que hi ha pobles i ciutats de l' AMB i AMT que són no res més que enclavaments castellans purs i durs, realment ets incapaç de percebre que ets a Catalunya. 
    • anseso21.259 9 68👍 4.079
      Aquesta mateixa percepció la tinc jo vivint al Baix Llobregat ciudadanero.

      C's            23,95%
      JxSí          23,66%
      PSC          19,78%
      CSQEP   11,44%
      PP.           11,15%
      CUP           5,82%
      UDC          2,42%
      PACMA   0,76%

      Resultats a Esplugues de Llobregat 
  • Alarrel5.039 4 432👍 8.851
    Gràcies a aquest mapa m'acabo d'adonar de que girona te forma d'espanya.  

  • __11694__Usuari sumador39.613 13👍 17.702

    Atenció a pasado histórico 

  • foraviler1.477 12 998👍 1.515
    I a Tabarnia que es parlaría, CATAO?
  • llopgris1.379 14👍 1.301
    Ja estan treien d'aquesta merda de Tabarnia les següents comarques:

    Maresme: 52,78%

    Alt Penedès: 62,25%

    Alt Camp: 61,74%

    I amb el Baix Camp ja en parlariem perqué estem en un 48,79 de vot independentista i fins i tot el Vallès Oriental amb un 47,4%.

    Conclusió: Prou frikismes
    • BarratinaireUsuari sumador8.454 14 256👍 6.375

      Exacte, si ho volen, ho fem bé, que ells es quedin els barris xungos de Tarragona ( i per tant que els mantinguin des d'Espanya ) i ens quedem la ciutat de Tarragona de "tota la vida". Evidentment, els espanyols no haurien de tenir dret a fer servir el sistema sanitari català si Espanya no reconeix Catalunya i tampoc podrien ser escolaritzats en territori català ja que no és competència de Catalunya el sistema escolar d'altres estats. I ja parlarem de recollida d'escombraries, permisos de treball i altres històries que no pensen.

      Si volen la partició, que n'assumeixin totes les conseqüències. Pot ser pensen que així putegen Catalunya, però ells també quedarien putejats

      Que pot ser estaran a escassos metres de Catalunya, però ells seguiran sent Espanya i no són responsabilitat de Catalunya.

    • Spike23.317 17 55👍 2.961
      Al Baix Camp, com baixem els de la muntanya a la plana, hi haurà raons
  • quatreanys35.397 6 19👍 10.707
    i agafen tots els pobles del baix camp i reus
  • Eimeric8.028 12 267👍 1.925
    D'on han tret aquest mapa?

    Hi ha taques espanyolistes que no em quadren. D'on surt la zona espanyolista de prop de Solsona?
  • pratxanda4.405 8 486👍 230
    Potser millor Tarralona, no?
  • Lo iaio putu2.134 3 808👍 1.130
    I uns collons, colons!
  • hipocresia73.680 16 4👍 1.107
    S'han deixat la Val d'Aran 
  • Senienc21.982 11 61👍 7.088
    Sempre amb la mateixa puta historieta, "i si Tarragona o Mollerussa es vol independitzar?", doncs si ho vol fer fantàstic. Si es considera un subjecte polític propi i la majoria de la població ho vol endavant, és el que té ser democrata que aproves allò que vol la majoria.
    • Esbojarrat3.851 9 542👍 1.179
      Però tot això no són subjectes polítics, són divisions político-administratives. No hi ha cap societat o grup diferenciat que s'identifiqui amb aquestes divisions, inclosa la ciutat de Barcelona i qualsevol altre municipi o regió de la que s'hagi pretès una identitat diferent, cosa que no succeeix quan es parla de la CAC (tot i que es pot incloure dins la mateixa nació a gent del País Valencià i les illes, com és natural). No té sentit fixar-se en la geografia per decidir qui és subjecte polític, sinó en la gent, i el poble és la societat catalana, tota la resta no existeix. Evidentment que hi ha moltes diferències dintre de Catalunya, però seguint amb l'exemple de Barcelona; quina mena de vincle o de relació existeix entre la major part de la població dels barris de Gràcia i el de Sarrià? I entre les de Nou Barris i Pedralbes? Cap ni una, majoritàriament. Els barris de Barcelona estan força aïllats els uns dels altres. Com és possible dir, per tant, que hi ha una nació o un país barceloní? És totalment absurd.
      • __28502__15.344 4👍 16.859
        I ells et diuen que "el pueblo es el español". Per això la resposta que dóna en Senienc és la correcta, davant de "¿y qué pasa si mi pueblo se independiza?" cal dir que ok, endavant, el tema és que cap poble ni ho vol, ni pot.
        • trencanous9.026 6 243👍 948
          És així, ells el que voldrien és reintegrar-se al Regne d'Espanya, una mena de bantustan o Llívia. No és pas que vulguin crear un Estat independent de qualsevol altre.

          Quan diuen que el comtat de Barcelona és espoliat econòmicament per la Catalunya interior no apliquen el mateix criteri quan són espoliats pel govern central que ja els sembla bé.

          Són arguments per quedar tot tal i com està però que no tenen cap mena de sentit. El moviment comtat de Barcelona independent del Regne d'Espanya l'únic Estat que existeix a hores d'ara no és demandat per ningú.

          Això va molt més enllà de "soy español, español, español" que ho seguiran sent en tan que ètnia si se'n van a viure a França, ells volen que el territori on viuen sigui de domini espanyol, governat per la metropoli de la Meseta.

          Deu ser una mena de que si el territori deixa de ser Espanya es sentiran estrangers tot i haver viscut aquí un munt d'anys, molts havent-hi nascut i tot.

          Fixa't també quan es parla d'immigració interior dins de l'Estat ho neguen diuen que no són immigrants (connotació negativa avui en dia) perquè s'han mogut dins del mateix Estat. Així doncs algú que ve de Marsella (380km respecte BCN) seria immigrant però de Cádiz (900km respecte BCN) no.
  • Marc Espasa16.393 14 112👍 4.578
    Sempre he pensat que si volen jugar a aquest joc de deixar que comarques o municips es quedin a Espanya, juguem i tots els municipis o comarques del PV Valencià o les illes que vulguin ser PPCC catalans i deixar de ser Espanya ho haurien de poder fer.

    A veure com estan les coses d´aquí 15 anys.
  • JoanVecord5.261 9 409👍 2.040
    I "tavèrnia" és l'hèrnia que agafaran aquestes llumaneres de tant alçar cubates a la taverna.
  • llamp48.615 17 10👍 12.154

    Els espanyols no tenen dret a independitzar-se, ja tenen el seu Estat. Si s'els otorgués aquest dret tindrien el mateix els àrabas que diuen que conqueriran Europa amb el ventre de les seves dones. i a sobre amb un 50 % aprox ja podrien tirar endavant i anar dividint estats europeus

    No convé que s'excitin amb aquesta possibilitat

  • Pesca_crancs11.108 9 189👍 2.093

     Ja poden treure la ciutat de Barcelona de "Tabarnia".

     b


     Es quedarien amb llocs amb tanta projecció i tant moderns com l'Hospitatet del Llobregat o Santa Coloma de Gramenet (audio: Latino, xinès i andalú).
  • Benfresc13.537 6 153👍 13.543
    Mola més el nom de BARNATA, sona més kinki de barri...
  • virot9.417 5 231👍 4.621
    High Field is not Tabarnia! 

Publicitat

Fòrums

  • 9.296.809 missatges
  • 221.114 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat