Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Màster en formació del professorat i oposicions

Somniador630 4👍 386
Hola!

En un any acabaré història i tinc decidit fer el Màster en formació del professorat i encarar-me a la docència. M'agradaria saber si algú de vosaltres l'ha fet i què n'opina. També voldria saber com funcionen les oposicions i quines experiències hi heu tingut.

Us plantejo algunes preguntes més:

On em recomaneu fer aquest màster?

És difícil aprovar les oposicions? I aconseguir una plaça?

Com està actualment la situació laboral dels professors?

En definitiva, què m'espera?

Moltes gràcies!

Respostes

Configuració
  • thanatos7.455 15 289👍 194
    Jo vaig fer el CAP i ja em va semblar que la majoria de coses que deien només eren obvietats i collonades així que ara que ho fan en format màster amb classes cada dia....la de fum que et deuen poder arribar a explicar...

    El CAP només m'ha servit per tenir una beca ayudantía comenius per ara..
  • __28549__2.933 4👍 1.712
    Si ho fas per la UNED les pràctiques com són?
  • Trinxant11.240 9 188👍 3.569
    A mi no em faran anar a ensenyament ni a punta de pistola, però sortint de lletres lògicament conec molta gent que ha fet aquest camí. I certifico el que diuen més amunt: l'anglès és la clau per trobar feina d'interí aviat (o altres llengües imagino).
  • Sr. Marçal1.053 10👍 206

    Passar fred per estudiar gratis

    Els països nòrdics s’omplen de catalans atrets per les facilitats per fer un màster. Els màsters són gratuïts per als estudiants que siguin de la Unió Europea. El país facilita als estudiants allotjament barat i contactes amb la població local. Els estudiants que treballen 15 hores setmanals reben ajudes de fins a 800 euros


    L’hivern és llarg i dur, hi fa un fred que glaça, les hores de llum són molt escasses, el sol hi surt poques vegades i anar a fer una cervesa costa un mínim de cinc euros. ¿Com és que, tot i així, cada cop més joves catalans marxen a viure als països nòrdics? La resposta és senzilla: que els estudis superiors en alguns d’aquests països, com a Suècia, Dinamarca i Finlàndia, són gratuïts.

    Tot i que hi ha joves que hi van a fer altres tipus de cursos, la major part hi van per fer un màster. Des que es va establir el pla de Bolonya, tenir aquesta titulació s’ha convertit en obligatori per a algunes professions, com la de mestre de secundària i la d’advocat. Fer un màster en una universitat catalana implica pagar un preu molt elevat, d’un mínim de 4.000 euros. A més a més, la nova llei de reforma universitària del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, no ha millorat gaire la perspectiva pel que fa al futur del preu de l’educació al nostre país. Amb el decret 3+2, els màsters, que actualment són d’un any, podran passar a ser de dos anys, cosa que significa un possible encariment.

    A banda dels estudis gratuïts, hi ha altres aspectes positius que aquests estudiants valoren a l’hora de prendre la decisió, com ara l’oportunitat de millorar l’anglès, aprendre una nova llengua, viure noves experiències i conèixer persones i cultures diferents. Ara bé, la decisió també comporta algunes dificultats i requereix esforç. Estar lluny de la família, els amics o la parella, passar proves d’accés i exàmens de nivell d’anglès per ser acceptats als estudis, trobar allotjament i acostumar-se a un clima totalment diferent són alguns dels obstacles amb què es troben els estudiants que opten per aquesta alternativa.

    1. Suècia 

    L’expressió més important que cal saber per sobreviure a Suècia és “fer fika ”, que vol dir que vas a prendre alguna cosa. “Els suecs són uns grans amants del te i del cafè, i fins i tot fan descansos durant les classes per anar a fer fika ”, explica la Maria Blasi, una estudiant catalana que fa un any i mig que viu a Lund. “Hi vaig venir amb la beca Erasmus i després vaig decidir quedar-m’hi per estudiar un màster sobre la conservació de la biodiversitat. Dubtava entre fer-lo aquí o a Barcelona, però al final em vaig decantar per Suècia. D’aquesta manera puc perfeccionar l’anglès”, explica l’estudiant, que afegeix: “El màster no és que sigui gratuït, costa 280.000 corones sueques (28.000 euros) per als dos anys que dura. El que passa és que els estudiants europeus no l’hem de pagar”.

    Menjar i allotjament car

    El que ha de pagar la Maria és el menjar i l’allotjament. “Els països nòrdics tenen fama de cars, i ho són, però és qüestió d’organitzar-se i buscar ofertes. Pel que fa al menjar, el més car són els productes frescos com la fruita i la verdura, menys la produïda aquí (la patata, la remolatxa, la pastanaga i la col)”, explica.

    Segons l’estudiant, el menjar ecològic i de comerç just es pot trobar “a tot arreu” perquè “hi ha molta consciència en aquest sentit”. Pel que fa a l’allotjament, assegura que “és qüestió de buscar-lo amb temps”, perquè hi ha molta demanda. “Jo actualment comparteixo pis amb tres persones més”. En canvi, el transport, que normalment és el que més preocupa als estudiants, no és una dificultat a Suècia. “Aquí tothom es mou amb bicicleta. Hi ha carrils especials per tot arreu i molts llocs on pots inflar les rodes”, apunta Blasi. En aquest sentit, recomana que el primer que has de fer quan arribes a Suècia és comprar-ne una. “Et pot costar uns 80 o 100 euros, però ja tens el transport cobert per a tota l’estada i quan te’n vas la vens a un altre estudiant”, afegeix.

    ‘Skypes’ molt freqüents

    Ni la neu ni el fred són un problema per a la Maria. “Es tracta d’anar ben abrigat. Aquí estan molt acostumats al mal temps i quan neva les màquines llevaneu de seguida obren el camí per a les bicicletes i els cotxes”, comenta l’estudiant, que considera que quan els dies són grisos -que és força sovint- el millor suport són els amics que té a Lund.

    “La qüestió és fer coses i no parar. Al principi em costava més la distància amb la família i els amics, però ara penso que s’ha de gaudir a cada lloc del que toca. Em guardo la família per al Nadal, l’estiu i els skypes, que són molt freqüents”, assegura la Maria. Pel que fa a les relacions de parella, apunta que “és veritat que la distància hi influeix”. “Per aquí dalt n’hi ha moltes i fan que un s’enyori més”, confessa.

    2. Finlàndia 

    L’Anna Solé s’està formant a Finlàndia. És una altra estudiant catalana que fa sis mesos va anar a viure a Hèlsinki per fer un màster sobre la criança de plantes. “La meva especialitat estava molt poc desenvolupada a Catalunya, i a Finlàndia el nivell educatiu en aquesta matèria és molt bo”, explica a l’ARA la jove. “A més a més, el màster aquí és completament gratuït i tinc la possibilitat de rebre ajudes econòmiques de la universitat”.

    L’accés al màster va ser el més complicat per a ella, ja que només acceptaven 15 persones procedents d’altres països. “Vaig haver de fer mil papers, em demanaven documents que la meva universitat no podia proporcionar-me i un alt nivell d’anglès, esclar. Però al final va ser un èxit”, diu satisfeta l’Anna, que també està treballant a mitja jornada com a assistent de recerca a la mateixa universitat on estudia per obtenir alguns ingressos.

    Sous mitjans de 2.500 euros

    Segons aquesta jove, la vida a Finlàndia és cara, però no ho és tant com a Suècia o Dinamarca. “El menjar pot variar d’un a quatre euros més, respecte del que costa a Catalunya. Això sí, la festa és caríssima. Una cervesa barata costa cinc euros”, explica l’estudiant, que considera que també s’ha de tenir en compte que els sous en aquest país són més elevats. “Un salari normal acostuma a ser de 2.500 euros. I el més important per als joves és que hi ha moltes ajudes econòmiques per a estudiants, no només per als finesos, sinó també per als internacionals”, diu. El fet de trobar allotjament a Finlàndia no és una dificultat, com sí que ho és en altres països nòrdics. “Hi ha moltes agències connectades amb la universitat que t’ofereixen allotjament per un preu raonablement baix. A mi em van trobar un pis de seguida amb dues estudiants fineses i molt a prop de la universitat. A més a més, al meu barri fins i tot hi ha una associació que ens proporciona activitats lúdiques en què pots conèixer gent”.

    Vitamina D per la falta de llum

    El fred és dur, però no és el pitjor de viure a Finlàndia, segons l’Anna, sinó la falta de llum solar. “Quasi no veus el sol durant un mes sencer perquè està sempre ennuvolat i les nits són molt llargues. Això fa que sentis una tristesa absoluta. Fins i tot als finesos els afecta. Però hi ha solucions per superar-ho, com ara prendre pastilles de vitamina D, fer esport, anar al psicòleg i fer sessions de llum solar”.

    L’Anna creu que una altra dificultat és adaptar-se al caràcter i a la manera de fer de la gent dels països nòrdics, ja que hi ha una gran diferència cultural. “Els finesos són tancats entre setmana, a la feina i als estudis, però els caps de setmana, amb l’alcohol, es transformen i es tornen els teus millors amics”, comenta la noia, que afegeix: “Al principi els has d’anar a parlar tu i et contesten amb monosíl·labs, però a poc a poc s’hi van acostumant i et comencen a fer preguntes. Això vol dir que ja estan disposats a ser amics teus. I un cop et fas amic d’un finès, ho seràs per tota la vida”.

    3. Dinamarca

    El Víctor Vico és un tercer exemple d’estudiant català que ha marxat a viure a un país nòrdic, però el seu cas és una mica diferent. Ell no ha anat a Copenhaguen per fer un màster, sinó per estudiar música moderna i guitarra. A més a més, aquest estudiant juga amb una mica d’avantatge, ja que, com que la seva mare és danesa, ell parla l’idioma. Tot i així, és nou a la ciutat, només fa sis mesos que hi viu. “Sempre he sigut conscient que als països escandinaus hi ha més possibilitats en l’àmbit educatiu, però un estiu que vaig venir a Copenhaguen a treballar de cambrer em va sobtar la intensa vida musical que hi havia, el gran nombre de llocs amb música en viu, la qualitat que tenia i el valor que les institucions daneses donaven a l’art i a la cultura en general”, diu el Víctor, que afegeix: “A més, em vaig assabentar que aquí els estudis eren gratuïts. Des de llavors he tingut al cap l’opció de venir-hi a estudiar”, diu el Víctor, que ha hagut de fer dues vegades les proves d’accés per entrar a l’escola de música, abans de ser acceptat.

    Trobar pis és difícil

    Trobar pis és una de les grans dificultats d’anar a viure a la capital danesa, segons l’estudiant. “És el que dóna més maldecaps a tothom. És una ciutat que s’està popularitzant molt ràpid per tot Europa, cada any vénen molts estudiants i treballadors de fora, i encara no s’ha reaccionat a la gran demanda d’habitatge. La major part dels pisos que pots trobar són molt cars, no gaire espaiosos i sovint són compartits amb molta gent”, explica l’estudiant, que actualment viu amb dues noies més d’Olot, que també estan estudiant a Copenhaguen. Tot i això, segons el Víctor, “val la pena fer l’esforç” i considera que els estudiants a Dinamarca tenen moltes facilitats.

    “L’escola on estudio té 19 locals molt ben equipats amb tot el que pot necessitar un músic o una banda de música per estudiar i assajar”, explica el Víctor, que detalla: “No és el meu cas, perquè jo no vaig a la universitat, però els estudiants danesos que hi van reben una ajuda de 5.900 corones daneses (800 euros) al mes i els estrangers que estudien en una universitat danesa també poden accedir a aquesta ajuda treballant 15 hores a la setmana”.

    El professor, menys present

    L’educació a Dinamarca, segons explica el Víctor, és bastant diferent de la de Catalunya: “El professor hi és molt menys present, és una figura que apareix de tant en tant per guiar-te però dóna molta més llibertat als alumnes”. En realitat, afirma aquest jove, el que més es valora a les escoles i universitats de Dinamarca “és que l’estudiant trobi la seva manera particular de treballar”. Segons el Víctor, l’ensenyament té una orientació molt més pràctica: “En els meus estudis, per exemple, és més important com t’expresses amb l’instrument que els coneixements teòrics que puguis tenir”, diu. “I a la universitat es fan molts treballs en grup i pràctiques en què et posen en situacions semblants a les que et pots trobar al món laboral”, conclou aquest músic.

    Font: http://www.ara.cat/societat/Passar-fred-estudiar-gratis_0_1333666761.html


    • Somniador630 4👍 386
      Molt interessant, tot i que he de dir que la idea d'anar a viure al nord d'Europa no m'atreu excessivament.
    • __28502__15.344 4👍 16.859
       Molt interessant.
    • Ohtar17.820 8 95👍 8.784
      Tinc una amiga a Cophenage i encantada. Treballa mitja jornada i a més li paguen per estudiar o algo així i pot viure de sobres. Viu a una espècie de residència que són habitacions amb lavabo, però amb la cuina compartida. Ara quan acabi el Master segurament s'hi quedarà per fer el doctorat i tot.

      Vaig anar a la tardor i em va agradar molt la ciutat, pots anar a tot arreu en bici. No és gaire gran, tota plana, i no tens por a morir atropellat. El Bicing d'alla eren bicis elèctriques i portaven una pantalla amb navegador i tot.
    • TywyllUsuari sumador42.206 12 13👍 6.097
      Això de "ho faig a Suècia i així podré perfeccionar l'anglès" em sembla una mica penoset...
  • elpatufetdelcamp2.145 5 807👍 292
    Algú sap pel capbaix quant cobren els profes tant de la pública (interins, amb plaça fixa...)com de la concertada?

  • Somniador630 4👍 386
    Algú viu o ha viscut a Sevilla i em podria explicar la seva experiència?
  • Somniador630 4👍 386
    Tinc entès que enguany també el fan a Tarragona. Què tal és l'URV? I Tarragona per viure-hi? És cara?

    Mercès!
  • Dona_Rebel·lat22.816 13 58👍 143
    Has de fer-lo per convicció. Jo el vaig fer (llengua anglesa) i per mi va ser una pèrdua de temps, excepte les pràcitiques. Ara deu fer tres anys que el vaig fer i encara no he trepitjat cap institut. L'any passat em van rebutjar a la borsa per una xorrada de paperassa. Aquest any he entrat i res. Companys m'asseguren que triguen uns 4 anys en sortir substitucions i que és una precarietat absoluta. Això no m'importa perquè estic vivint una precarietat molt pitjor. Si el fas, has de ser conscient que les coses en aquest país són molt difícils per la docència, que hauràs de tenir paciència i treballar. Però, sobretot, intentar canviar les coses.

    Tingues clar que si ho fas, ho has de fer perquè tens la flama de l'ensenyament dins. No ho facis per guanyar diners perquè no en guanyaràs ni per aconseguir feina estable ràpid perquè t'esperen uns anys precaris. Alguns tenen sort però no passa gaire això.
  • oldtown934.398 11 488👍 1
    Jo també tinc un dubte. Les pràctiques les pots fer a qualsevol banda de Catalunya encara que al Uni on el facis sigui en una altra zona? I la més important: s'entra al màster per especialitat? Jo tinc francès, però el podria fer per català o així o només francès? D'aquesta manera et limiten molt les unis..
    • Dona_Rebel·lat22.816 13 58👍 143
      A la primera pregunta: sí però crec que ho has de demanar. Normalment cada universitat té assignats uns centres. En té més a la zona d'on és, per exemple, una universitat de Barcelona en tindrà més a Barcelona i pels barris del voltant on està situada la facultat, que no pas a Girona. Però sí que en té algun, segur. De totes formes, hauràs d'especficar-ho quan arribi el moment de les pràctiques.

      A la segona pregunta: s'entra per especialitat i cada especialitat té uns paràmetres. Això ho pots consultar al web de la generalitat, requisits d'accés. Per exemple, jo vaig fer el d'anglès i per la meva carrera (fil. anglesa) ja hi entrava. El mateix passava amb els de traducció. Ara bé, a la meva classe hi havia un químic, alguns periodistes i d'altres amb altres carreres. A ells se'ls hi demanava títol d'anglès. Imagino que amb català i francès deu passar el mateix. De totes maneres, al web de la Generalitat pots consultar quins són els títols que necessites per l'especialitat depenent de la carrera o títols que ja tinguis. Hi ha un cercador. Si no ho trobes, m'ho dius i t'ho miro però és fàcil de trobar.
      • oldtown934.398 11 488👍 1
        Crec que ho he trobat però no ho entenc. Tinc Grau de Filologia Romànica especialitat de Francès. Si m'ho mires em fas un favor enorme
        • Biel Torrens6.718 12 319👍 1.583
          Crec que pots matricular-te per l'especialitat que vulguis però els de la carrera pertinent té passen davant amb el que és difícil que t'agafin si hi ha nota de tall, millor demana info directament a la universitat i a accesnet.
        • christine2 3
          fa mesos d'aquest comentari...  però a la desesperada: finalment t'has matriculat? jo estic mirant per a francès també per al curs que ve.
          • oldtown934.398 11 488👍 1
            No, ho faré enguany! M'han dit que a la UAB es fan tots els idiomes estranger junts i aaba essent tot en anglès. Una noia que hi fa francès m'ha dit que en fugi, encara que em sembla que és el que passa a totes les universitats.
            • christine2 3
              ok, doncs com jo. 
              Estic mirant entre la UB i la UNED... No puc a la UAB. A la UB crec que sí que hi ha cursos especifics en francés, crec...  
              Com que no sóc d'aqui i no vaig estudiar la carrera a Catalunya encara no conec ningú que ho hagi de fer, i encara estic fent cursos per treure el nivell C de català!
              Estic una mica perduda. A sobre tothom parla molt malament de totes les universitats i de la situació general. Però la vocació mana...

              Qualsevol informació "me vendría de perlas"!
              MERCI



  • Biel Torrens6.718 12 319👍 1.583
    Jo el faré aquest any i em té preocupat, per què no ens assignaran plaça fins a mitjans de setembre i per tant no sé si he de cercar pis/habitació per Barcelona, Cerdanyola o Girona. Si algú té alguna idea al respecte que no se la guardi per ell
  • llevantdemallorca18.794 13 84👍 4.392
    No feu el màster, és una caca! (El que realment vull dir és que NO vull més competència )
  • __28735__1.268 3👍 422
    Home, jo fa molts anys que estudio temari d´oposicions, tant a Andalusia com a Catalunya; treballo d´interí i ja tinc 9 anys d´experiència. No hi ha cap altra sortida, a no ser que tinguis molta pasta i puguis muntar-te una empresa.

  • __27969__7.562 7👍 5.196
    Jo estava mirant de fer aquest mateix màster (jo sóc de la branca de ciències), però estava mirant de fer-lo a distància o presencial a la Pompeu Fabra, tot i que ara he vist el comentari del Sr. Marçal i m'està temptant anar-me'n al nord. 

    Odio bastant aquests dubtes que em vénen no sé que fer amb la meva vida, sé que aspiro a quelcom més i millor del que estic fent ara però no sé cap a on dirigir-ho. 

Publicitat

Fòrums

  • 9.296.778 missatges
  • 221.111 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat