Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

HORTICULTURA pràctica i ecològica.

Rampillet5.255 9 413👍 613

Agricultura pràctica i ecològica: consells.

 

 

 

Respostes

Configuració
  • Lleidatans2.227 11 790👍 902

    Plantar arbres provinents de test

     

     

    Sembla una cosa ben simple: compro arbre, trec el test i planto. Si, és així de senzill però  caldrà fer una observació prèvia a plantar-lo.

    Quan un arbre es posa en un test, aquest evidentment creix la part aèria, però també la part subterrànea . M’explico, les arrels dels arbres també creixen i si estan a dins un test amb dimensions ajustades, les noves arrels que treu l’arbre van donant voltes sobre si mateix. S’espiralitzen i d’alguna manera perden una mica l’orientació d’on és el camí bo per créixer . Us imagineu en el cas de les persones després de fer-nos fer més de 10 voltes sobre nosaltres mateixos, no soms capaços de centrar-nos fins al cap d’una estona.

    Les arrels creixen,  com les branques, per la punta. El fet de trobar-se enrotllades els dificulta créixer amb normalitat. Efectuar un tall a les arrels facilitarà que reprengui el seu creixement de forma radial i evitarà que provoqui un estrangulament al tronc provocant la seva mort.

    Veieu doncs el que s’ha de fer:

    Arbre amb test
    Arbre amb test
    Treure l'arbre del test
    Treure l’arbre del test
    Arrels enrotllades sobre si mateixes
    Arrels enrotllades sobre si mateixes
    Tallar de baix a dalt les arrels
    Tallar de baix a dalt les arrels
    Fer-ho en tres llocs diferents al voltant
    Fer-ho en tres llocs diferents al voltant
    Tall de profunditat de les tisores
    Tall de profunditat de les tisores
    Dipositar l'arbre en el forat amb la profunditat adequada
    Dipositar l’arbre en el forat amb la profunditat adequada
    Omplir de terra fins el límit que marca el test
    Omplir de terra fins el límit que marca el test

     

  • Lleidatans2.227 11 790👍 902

    Arbres cloròtics o anèmics

     

    Una de les funcions fonamentals pel bon desenvolupament d’un arbre és la fotosíntesi , procés on s’aprofita l’energia del sol pel seu metabolisme. En aquest procés intervé un pigment, la clorofila , que li dóna la tonalitat verda ( majoritàriament) que equival a una bona salut.

    Doncs quan observem un arbre que està perdent el seu color verd original i va virant a groc, està expressant que alguna cosa no funciona i gaire bé sempre sol tenir a veure amb una falta de ferro. Si, la manca de l’element Fe en els arbres és el que s’anomena clorosi fèrrica ( seria l’equivalent a una anèmia en el cas dels humans).

    Evidentment no és que li vagi la vida, però si que a la llarga representarà un debilitament de l’arbre que segurament degenerarà amb més facilitat d’agafar malalties i/o ser víctima de plagues diverses. Així com també perillar característiques fonamentals  com floració, canvis de color a la tardor, etc.

    Fulla Quercus palustris sana
    Fulla Quercus palustris sana
    Fulla Quercus palurdis cloròtica
    Fulla Quercus palustris cloròtica

    Què podem fer? 

    Sobretot tenir en compte petits detalls abans de plantar: No plantar arbres suceptibles a clorosis en terrenys amb ph alts, drenatges insuficients o amb dèficit de l’element Fe.

    En el cas que els símptomes ja els tinguem caldrà doncs fer aplicacions a base de quelats de ferro dissolts amb aigua aplicat a la base del tronc un mes abans que comenci a brotar. Ara doncs és un bon moment per marcar l’arbre cloròtic per poder actuar eficaçment l’any vinent i que l’arbre broti amb el màxim de verd.

    Quercus palustris sa
    Quercus palustris sa
    Quercus palustris cloròtic
    Quercus palustris cloròtic
  • Rampillet5.255 9 413👍 613
    Faves i pèsols germinant

  • Rural_i_Brutal406 4👍 153
    Jo aquest any m'he apalancat molt i encara he de sembrar els pèsols i les faves, bé, de fet encara he d'arrencar les tomaquers i passar la cavadora, a veure si aquesta setmana m'hi poso, lo curiós és que encara estic collit alguna tomaca de penjar, raf i montserrat, aquest any s'han allargat molt, per l'onada de calor tant llarga de l'estiu, que va paralitzar una mica el creixement de les plantes i per l'abscència de gelades en el que portem de tardor i les altes temperatures.




  • tindal8.063 11 265👍 136
    S'atansa la primavera.
  • Rampillet5.255 9 413👍 613
    HA ARRIBAT EL MOMENT DE FER HORT!

    • Manual de català científic. Orientacions lingüístiques, Claret, Barcelona (1992 i 1993)[1]
    • Caracterització de l'idiolecte d'un parlant de Moià, Claret, Barcelona (1993) (tesi de llicenciatura)
    • El llenguatge científic català. Antecedents i actualitat, Barcanova, Barcelona 1994
    • Curs de lèxic científic. 1. Teoria, Claret, Barcelona (1998)
    • El lèxic científic català de la botànica, Claret, Barcelona 2000 (tesi doctoral)
    • Manual de redacció científica, Claret, Barcelona (2005)
  • Rampillet5.255 9 413👍 613
    Curs d'herbologia en català: Maslans.
  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Ruderal

     
     
     
    Una comunitat ruderal d'una sola espécie: Olivardes (Dittrichia viscosa)creixent entre la grava al costat de la via de tren a Pétah Tiqvà-Segula, Israel.

    Ruderal o flora ruderal és el terme que s'aplica en el marc de l'ecologia a les espècies deplantes que són les primeres a colonitzar terrenys alterats o degradats. L'alteració pot ser natural, com la causada per incendis o riades, o deguda a l'acció humana, com la construcció d'autopistes, la mineria i l'abocament de materials de construcció, i abocadors de deixalles i escombreries. Altres alteracions es poden deure a la creació d'erms industrials i urbans, com l'abandonament d'estacions de tren o canals d'irrigació, o la demolició i abandonament de construccions o estructures d'ús previ.

  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Results for Scientific Name = reptans
    60 records returned

    Click on an accepted name below to view its PLANTS Profile with all synonyms, distribution map, more information, and Web links if available. Please use the State Search to generate fully synonymized plant lists. Synonyms are indented beneath accepted counterparts.

    Photos
    AJREAjugareptans L.common bugleindicator that this symbol has images (3)
    ASRE12Aspiciliareptans (Looman) Wetmorerimmed lichen 
    LERE13Lecanorareptans Looman  
    BIREBidensreptans (L.) G. Donmanzanilla trepadorindicator that this symbol has images (1)
    BIRERBidensreptans (L.) G. Don var. reptansmanzanilla trepador 
    CORE9Coreopsisreptans L.  
    BIREUBidensreptans (L.) G. Don var. urbanii (Greenm.) O.E. SchulzUrban's beggartick 
    DRRE2Drabareptans (Lam.) FernaldCarolina drabaindicator that this symbol has images (5)
    DRREMDrabareptans (Lam.) Fernald var. micrantha (Nutt.) Fernald  
    DRRESDrabareptans (Lam.) Fernald var. stellifera (O.E. Schulz) C.L. Hitchc.  
    DRRES2Drabareptans (Lam.) Fernald ssp. stellifera (O.E. Schulz) Abrams  
    DRRETDrabareptans (Lam.) Fernald var. typica C.L. Hitchc.  
    EPRE4Episciareptans Mart.  
    HERE6Hemigraphisreptans (G. Forst.) T. Anderson ex Hemsl.redflame 
    RURE7Ruelliareptans G. Forst.  
    IPAQIpomoeaaquatica Forssk.swamp morning-gloryindicator that this symbol has images (3)
    IPRE2Ipomoeareptans auct.  
    LEDI25Lecaniadiscreptans (Nyl.) Lynge  
    LERE17Lepidoziareptans (L.) Dumort. indicator that this symbol has images (3)
    MAMI4Mazusmiquelii MakinoMiquel's mazus 
    MARE5Mazusreptans N.E. Br.  
    NERE3Neeragrostisreptans (Michx.) Nicoracreeping lovegrassindicator that this symbol has images (2)
    ERRE2Eragrostisreptans (Michx.) Nees  
    PORE15Poareptans Michx.  
    OXCOOxaliscorniculata L.creeping woodsorrelindicator that this symbol has images (4)
    OXCOROxaliscorniculata L. var. reptans Laing  
    PHNO2Phylanodiflora (L.) Greeneturkey tangle fogfruitindicator that this symbol has images (4)
    LINORLippianodiflora (L.) Michx. var. reptans (Kunth) Kuntze  
    LIRE9Lippiareptans Kunth  
    PHNORPhylanodiflora (L.) Greene var. reptans (Kunth) Moldenke  
    POANPoaannua L.annual bluegrassindicator that this symbol has images (12)
    POANRPoaannua L. var. reptans Hausskn.  
    PORE2Polemoniumreptans L.Greek valerianindicator that this symbol has images (9)
    PORERPolemoniumreptans L. var. reptansGreek valerian 
    POREVPolemoniumreptans L. var. villosum E.L. BraunGreek valerian 
    PORE6Potentillareptans L.creeping cinquefoil 
    PRRE2Prosopisreptans Benth.tornillo 
    PRRECProsopisreptans Benth. var. cinerascens (A. Gray) Burkarttornilloindicator that this symbol has images (1)
    RAFLFRanunculusflammula L. var. filiformis (Michx.) Hook.greater creeping spearwortindicator that this symbol has images (1)
    RAFLRRanunculusflammula L. var. reptans (L.) E. Mey.  
    RARE80Ranunculusreptans L.  
    RAREFRanunculusreptans L. var. filiformis (Michx.) DC.  
    RAREIRanunculusreptans L. var. intermedius (Hook.) Torr. & A. Gray  
    RAFLF2Ranunculusflammula L. var. flammulagreater creeping spearwort 
    RAREORanunculusreptans L. var. ovalis (Bigelow) Torr. & A. Gray  
    SIASNSidalceaasprella Greene ssp. nana (Jeps.) S.R. Hilldwarf checkerbloom 
    SIRENSidalceareptans Greene var. nana Jeps.  
    SIRESidalceareptans GreeneSierra checkerbloom 
    THRE3Thelypterisreptans (J.F. Gmel.) Mortoncreeping maiden fern 
    THRERThelypterisreptans (J.F. Gmel.) Morton var. reptanscreeping maiden fern 
    DRRE3Dryopterisreptans (J.F. Gmel.) C. Chr.  
    DRRECDryopterisreptans (J.F. Gmel.) C. Chr. var. conformis C. Chr.  
    GORE6Goniopterisreptans (J.F. Gmel.) C. Presl  
    THRETThelypterisreptans (J.F. Gmel.) Morton var. tenera (Fée) Proctorcreeping maiden fern 
    ULREUlotareptans Mitt.ulota moss 
    URRE2Urochloareptans (L.) Stapfsprawling signalgrassindicator that this symbol has images (1)
    BRREBrachiariareptans (L.) Gard. & C.E. Hubbard  
    PARE9Panicumreptans L.  
    VIMAP3Violamacloskeyi Lloyd ssp. pallens (Banks ex Ging) M.S. Bakersmooth white violetindicator that this symbol has images (2)
    VIPASViolapallens (Banks ex Ging) Brainerd var. subreptans J. Rousseau
  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Potentil·la

     
     
    Com entendre les taules taxonòmiques
    Potentilla
    Potentilla arenaria

    Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

    Classificació científica
    Regne:Plantae
    Clade:Angiosperms
    Clade:Eurosids I
    Ordre:Rosales
    Família:Rosaceae
    Subfamília:Rosoideae
    Gènere:Potentilla
    L.

    Vegeu el text

     

    DuchesneaSm., 1810, (entre altres)

    Potentil·la(Potentilla) és un gènere de plantes amb flor de la família de les rosàcies.

     

     

    Particularitats[modifica | modifica el codi]

    Moltes espècies del gènere Potentilla són plantes medicinals, amb propietats hemostàtiques, entre altres. Llur nom prové del llatí potentia, força.

    Arran de recerques recents, aquest gènere també inclou les plantes del gènere Duchesnea, que abans es considerava un gènere separat, com la maduixera de l'Índia, Potentilla indica(Andrews) Th.Wolf., abans Duchesnea indica (Andrews) Focke.[1]

    Per altra banda, d'altres plantes que abans formaven part del gènere Potentilla, han passat a esser classificades en els gèneres Dasiphora, Drymocallis, Comarum i Sibbaldiopsis.[2]

    Espècies dels Països Catalans[3][modifica | modifica el codi]

    Potentilla fruticosa, P.rupestris, P. pensylvannica, P. palustris, P. cinerea, P erecta, P. frigida, P. brauneana, P. grandiflora, P. montana, P. sterilis, P. micrantha, P. alchemilloides, P. argentea, P. inclinata, P. reptans, P. caulescens, P. hirta, P. recta, P. neumanniana, P. chrysantha, P. crantzii, P. aurea i P. pyrenaica.

    Espècies[modifica | modifica el codi]

    En total hi ha unes 500 espècies del gènere; cal mencionar:

  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Potentilla

    From Wikipedia, the free encyclopedia
     
     
    "Cinquefoil" redirects here. For other uses, see Cinquefoil (disambiguation).

    Potentilla/ˌptˈtɪlə/[1] is a genus containing over 300[2]species of annual, biennial andperennialherbaceous flowering plants in the rose family, Rosaceae. They are usually calledcinquefoils in English. Potentilla are generally only found throughout the northern continents of the world (holarctic), though some may even be found in montanebiomes of the New Guinea Highlands. Several other "cinquefoils" formerly included here are now separated in distinct genera.

    Some species are called tormentils, though this is often used specifically for common tormentil(P. erecta). Others are referred to as "barren strawberries", which may also refer to P. sterilis in particular, or to the closely related but not congenericWaldsteinia fragarioides.

     

     

    Description[edit]

     
    Potentilla diversifoliaat 1,636 metres (5,367 ft) in Olympic National Park

    Typical cinquefoils look most similar to strawberries, but differ in usually having dry, inedible fruit (hence the name "barren strawberry" for some species). Many cinquefoil species have palmate leaves. Some species have just three leaflets, while others have 15 or more leaflets arranged pinnately. The flowers are usually yellow, but may be white, pinkish or red. The accessory fruitsare usually dry but may be fleshy and strawberry-like, while the actual seeds – each one technically a single fruit – are tiny nuts.

    Taxonomy[edit]

     
    European cinquefoil (P. reptans), the type species of Potentilla, was described by Linnaeus in 1753.

    Among the Rosaceae, cinquefoils are close relatives of avens (genus Geum) and roses (Rosa), and even closer relatives of agrimonies (Agrimonia). Yet more closely related to Potentilla are lady's mantles (Alchemilla) and strawberries (Fragaria). Dryas is not as closely related as long believed.

    Analysis of internal transcribed spacerDNA sequence data has yielded valuable information on cinquefoil relationships, supporting previous hypotheses about their relationships, but also resulting in a number of changes to the circumscription of Potentilla.[3]

    The genera Horkelia (horkelias) and Ivesia (mousetails) are sometimes included in Potentilla today. The mock-strawberries of Duchesnea have been included. Conversely, the shrubby plants previously included in this genus are now separated in the genus Dasiphora, while some distinctive and apparently protocarnivorous[4]herbaceous cinquefoils are placed in Drymocallis. The marsh cinquefoil is now in the genusComarum, and the three-toothed cinquefoil makes up the monotypic genusSibbaldiopsis. As already proposed by John Hill in the 18th century, the silverweeds of genus Argentina may be distinct, but as the immediate sister genus of Potentilla, its boundary is still unclear.

  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Potentilla reptans

     
     
    Cet article est une ébauche concernant les Rosacées.
    Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations du projet correspondant.

    La Potentille rampante ou Quintefeuille (Potentilla reptans) est une plante vivace de la famille des Rosacées. Elle est parfois appelée Herbe à cinq feuilles ou Main-de-Mars.

    La racine de Quintefeuille pouvait être un des multiples constituants de la thériaque de la pharmacopée maritime occidentale auxviiie siècle1.

     

     

    Description[modifier | modifier le code]

    Haute de 10 à 20 cm, cette plante herbacée forme, à partir d'une rosette basilaire persistante, des stolons pouvant atteindre100 cm et qui souvent s'enracinent aux niveau des nœuds. Elle se reconnaît notamment à ses feuilles divisées en 5 folioles dentées (parfois 7), à ses fleurs de 15 à 25 mm de diamètre, comportant 5 sépales étroits et 5 pétales jaunes deux fois plus longs que les sépales. Elle est très courante dans les jardins et les endroits incultes.

     
    Potentilla reptans

    Caractéristiques[modifier | modifier le code]

    Organes reproducteurs
    Graine
    Habitat et répartition
    • Habitat type : prairies européennes, hygrophiles
    • Aire de répartition : eurasiatique

    Données d'après :Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004.

    Hybridation[modifier | modifier le code]

    La potentille rampante forme communément des hybrides toujours stériles avec Potentilla anglica ou Potentilla erecta. Ils sont difficiles à identifier2. Pour distinguer ces hybrides de leurs parents, vérifier si ces derniers forment des carpelles renflés (fertiles).

    Voir aussi[modifier | modifier le code]

  • Arkitekte4.510 3 473👍 4.277
    Interesant
  • paleta4.260 3 503👍 5.456
    La farigola està on flower aquests dies.

    És lo únic que tinc al tros, junt amb romaní, espernellac, espàrrecs i algúna olivera de la qual no cullo cap oliva perquè els ocells hi arriben abans.

    Lo meu sí que és agricultura natural. No hi intervinc per res 
  • mr_nice1935.801 5 364👍 6.416
    A estelats. 
  • tolomón10.615 10 200👍 7.053
    Vaig a intentar plantar alguna cosa al balcó de casa, no tinc moltes esperances de que puga fer gran cosa, tot i que si m'ix alguna cosa de planter ja em quedaré satisfet.
  • paleta4.260 3 503👍 5.456
    Jardineria casolana espontania:

    Consisteix en omplir un test, cassola o jardinera amb terra, i deixar-ho en un lloc fix com la tauleta del menjador o el balcó, i anar-ho regant de tant en tant, però sense plantar-hi res. La gràcia és veure què hi creix.

    Jo ho vaig fer a Barcelona i em van sortir unes floretes prou maques.
    • Rampillet5.255 9 413👍 613
      Depèn d'on agafis la terra, hi ha moltes llavors adormides que poden germinar fins al cap de 30 anys, com els sarronets de pastor (capsela bursa pastoris). Hi ha "males herbes" que fan unes flors precioses (com les verònica, les cinc-en-branca).
  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Permaculture is a system of agricultural and social design principles centered around simulating or directly utilizing the patterns and features observed in natural ecosystems. The term permaculture (as a systematic method) was first coined by Australians David Holmgren, then a graduate student, and his professor, Bill Mollison, in 1978. The wordpermaculture originally referred to "permanent agriculture",[1] but was expanded to stand also for "permanent culture", as it was understood that social aspects were integral to a truly sustainable system as inspired by Masanobu Fukuoka’s natural farming philosophy.

    It has many branches that include but are not limited to ecological design, ecological engineering, environmental design, construction and integrated water resources management that develops sustainable architecture, regenerative and self-maintainedhabitat and agricultural systems modeled from natural ecosystems.[2][3]

    Mollison has said: "Permaculture is a philosophy of working with, rather than against nature; of protracted and thoughtful observation rather than protracted and thoughtless labor; and of looking at plants and animals in all their functions, rather than treating any area as a single product system."[4]

     

     

    History[edit]

    In 1929, Joseph Russell Smith took up an antecedent term as the subtitle for Tree Crops: A Permanent Agriculture, a book in which he summed up his long experience experimenting with fruits and nuts as crops for human food and animal feed.[5] Smith saw the world as an inter-related whole and suggested mixed systems of trees and crops underneath. This book inspired many individuals intent on making agriculture more sustainable, such as Toyohiko Kagawa who pioneered forest farming in Japan in the 1930s.[6]

    The definition of permanent agriculture as that which can be sustained indefinitely was supported by Australian P. A. Yeomans in his 1964 book Water for Every Farm. Yeomans introduced an observation-based approach to land use in Australia in the 1940s, and the keyline design as a way of managing the supply and distribution of water in the 1950s.

    Stewart Brand’s works were an early influence noted by Holmgren.[7] Other early influences include Ruth Stout and Esther Deans, who pioneered no-dig gardening, and Masanobu Fukuoka who, in the late 1930s in Japan, began advocating no-till orchards, gardens andnatural farming.[8]

    Core tenets and principles of design[edit]

    The three core tenets of permaculture are:[9][10][11]

    • Care for the earth: Provision for all life systems to continue and multiply. This is the first principle, because without a healthy earth,humans cannot flourish.
    • Care for the people: Provision for people to access those resources necessary for their existence.
    • Return of surplus: Reinvesting surpluses back into the system to provide for the first two ethics. This includes returning waste back into the system to recycle into usefulness.[12] The third ethic is sometimes referred to as Fair Share to reflect that each of us should take no more than what we need before we reinvest the surplus.

    Permaculture design emphasizes patterns of landscape, function, and species assemblies. It determines where these elements should be placed so they can provide maximum benefit to the local environment. The central concept of permaculture is maximizing useful connections between components and synergy of the final design. The focus of permaculture, therefore, is not on each separate element, but rather on the relationships created among elements by the way they are placed together; the whole becoming greater than the sum of its parts. Permaculture design therefore seeks to minimize waste, human labor, and energy input by building systems with maximal benefits between design elements to achieve a high level of synergy. Permaculture designs evolve over time by taking into account these relationships and elements and can become extremely complex systems that produce a high density of food and materials with minimal input.[13]

    The design principles which are the conceptual foundation of permaculture were derived from the science of systems ecology and study of pre-industrial examples of sustainable land use. Permaculture draws from several disciplines including organic farming, agroforestry,integrated farming, sustainable development, and applied ecology.[14] Permaculture has been applied most commonly to the design of housing and landscaping, integrating techniques such as agroforestry, natural building, and rainwater harvesting within the context of permaculture design principles and theory.

    • Rampillet5.255 9 413👍 613

      Troposfera

       
       
       
      Capes de l'atmosfera; troposfera i tropopausa,estratosfera i estratopausa, mesosfera i mesopausa itermosfera

      La troposfera és la capa inferior de l'atmosfera en contacte amb la superfície terrestre. Té un gruix variable (aproximadament 17 km en l'equador i 8 km en elspols)[1] a conseqüència del moviment de rotació terrestre, que fa que la força centrífuga que suporta sigui màxima a l'equador i nul·la en els pols.

      Dins d'esta capa es produeixen importants fluxos convectius verticals i horitzontals -és a dir, vent- provocats per les diferències de pressió i temperatura existents entre unes regions i altres. A causa de trobar-se en contacte amb la hidrosfera i labiosfera, presenta quantitats importants, però variables, de vapor d'aigua i de diòxid de carboni, així com quantitats també variables de pols en suspensió (concentrada en els primers 500 m, que és la part coneguda com a capa bruta) En resum, és la capa on es produeixen els fenòmens meteorològics que caracteritzen les zonesclimàtiques de la Terra (formació de núvols, precipitacions...). En la troposfera la temperatura presenta un descens progressiu amb l'altura, aproximadament d'1 °C per cada 150 m. El límit superior de la troposfera s'anomena tropopausa

      S'hi concentra el 80% de la massa total de l'atmosfera i gairebé tot el vapor d'aigua. Aquí és on es produeixen els fenòmens meteorològics: els vents, la formació dels núvols i les precipitacions de pluja, neu, calabruix o calamarsa. També conté minúscules partícules de pols que suren en l'aire.

  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Theory[edit]

    Twelve design principles[edit]

    Twelve Permaculture design principles articulated by David Holmgren in his Permaculture: Principles and Pathways Beyond Sustainability:[15]

    1. Observe and interact: By taking time to engage with nature we can design solutions that suit our particular situation.
    2. Catch and store energy: By developing systems that collect resources at peak abundance, we can use them in times of need.
    3. Obtain a yield: Ensure that you are getting truly useful rewards as part of the work that you are doing.
    4. Apply self-regulation and accept feedback: We need to discourage inappropriate activity to ensure that systems can continue to function well.
    5. Use and value renewable resources and services: Make the best use of nature's abundance to reduce our consumptive behavior and dependence on non-renewable resources.
    6. Produce no waste: By valuing and making use of all the resources that are available to us, nothing goes to waste.
    7. Design from patterns to details: By stepping back, we can observe patterns in nature and society. These can form the backbone of our designs, with the details filled in as we go.
    8. Integrate rather than segregate: By putting the right things in the right place, relationships develop between those things and they work together to support each other.
    9. Use small and slow solutions: Small and slow systems are easier to maintain than big ones, making better use of local resources and producing more sustainable outcomes.
    10. Use and value diversity: Diversity reduces vulnerability to a variety of threats and takes advantage of the unique nature of the environment in which it resides.
    11. Use edges and value the marginal: The interface between things is where the most interesting events take place. These are often the most valuable, diverse and productive elements in the system.
    12. Creatively use and respond to change: We can have a positive impact on inevitable change by carefully observing, and then intervening at the right time.

    Layers[edit]

     
    Suburban permaculture garden inSheffield, UK with different layers of vegetation

    Layers are one of the tools used to design functional ecosystems that are both sustainable and of direct benefit to humans. A mature ecosystem has a huge number of relationships between its component parts: trees, understory, ground cover, soil, fungi, insects, and animals. Because plants grow to different heights, a diverse community of life is able to grow in a relatively small space, as each layer is stacked one on top of another. There are generally seven recognized layers in a food forest, although some practitioners also include fungi as an eighth layer.[16]

    1. The canopy: the tallest trees in the system. Large trees dominate but typically do not saturate the area, i.e. there exist patches barren of trees.
    2. Understory layer: trees that revel in the dappled light under the canopy.
    3. Shrub layer: a diverse layer of woody perennials of limited height. includes most berry bushes.
    4. Herbaceous layer: Plants in this layer die back to the ground every winter (if winters are cold enough, that is). They do not produce woody stems as the Shrub layer does. Many culinary and medicinal herbs are in this layer. A large variety of beneficial plants fall into this layer. May be annuals, biennials or perennials
    5. Soil surface/Groundcover: There is some overlap with the Herbaceous layer and the Groundcover layer; however plants in this layer grow much closer to the ground, grow densely to fill bare patches of soil, and often can tolerate some foot traffic. Cover cropsretain soil and lessen erosion, along with green manures that add nutrients and organic matter to the soil, especially nitrogen
    6. Rhizosphere: Root layers within the soil. The major components of this layer are the soil and the organisms that live within it such as plant roots (including root crops such as potatoes and other edible tubers), fungi, insects, nematodes, worms, etc.
    7. Vertical layer: climbers or vines, such as runner beans and lima beans (vine varieties)[16][17]

    Guilds[edit]

    There are many forms of guilds, including guilds of plants with similar functions (that could interchange within an ecosystem), but the most common perception is that of a mutual support guild. Such a guild is a group of species where each provides a unique set of diverse functions that work in conjunction, or harmony. Mutual support guilds are groups of plants, animals, insects, etc. that work well together. Some plants may be grown for food production, some have tap roots that draw nutrients up from deep in the soil, some are nitrogen-fixinglegumes, some attract beneficial insects, and others repel harmful insects. When grouped together in a mutually beneficial arrangement, these plants form a guild. See Dave Jacke's work on edible forest gardens for more information on other guilds, specifically resource-partitioning and community-function guilds.[18][19][20]

    Edge effect[edit]

    The edge effect in ecology is the effect of the juxtaposition or placing side by side of contrasting environments on an ecosystem. Permaculturists argue that, where vastly differing systems meet, there is an intense area of productivity and useful connections. An example of this is the coast; where the land and the sea meet there is a particularly rich area that meets a disproportionate percentage of human and animal needs. So this idea is played out in permacultural designs by using spirals in the herb garden or creating ponds that have wavy undulating shorelines rather than a simple circle or oval (thereby increasing the amount of edge for a given area).[citation needed]

  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Zones[edit]

     
    Permaculture Zones 0-5.

    Zones are a way of intelligently organizing design elements in a human environment on the basis of the frequency of human use and plant or animal needs. Frequently manipulated or harvested elements of the design are located close to the house in zones 1 and 2. Less frequently used or manipulated elements, and elements that benefit from isolation (such as wild species) are farther away. Zones are about positioning things appropriately, and are numbered from 0 to 5.[21][page needed]

    Zone 0
    The house, or home center. Here permaculture principles would be applied in terms of aiming to reduce energy and water needs, harnessing natural resources such as sunlight, and generally creating a harmonious, sustainable environment in which to live and work. Zone 0 is an informal designation, which is not specifically defined in Bill Mollison’s book.
    Zone 1
    The zone nearest to the house, the location for those elements in the system that require frequent attention, or that need to be visited often, such as salad crops, herb plants, soft fruit like strawberries or raspberries, greenhouse and cold frames, propagation area,worm compost bin for kitchen waste, etc. Raised beds are often used in zone 1 in urban areas.
    Zone 2
    This area is used for siting perennial plants that require less frequent maintenance, such as occasional weed control or pruning, including currant bushes and orchards, pumpkins, sweet potato, etc. This would also be a good place for beehives, larger scalecomposting bins, and so on.
    Zone 3
    The area where main-crops are grown, both for domestic use and for trade purposes. After establishment, care and maintenance required are fairly minimal (provided mulches and similar things are used), such as watering or weed control maybe once a week.
    Zone 4
    A semi-wild area. This zone is mainly used for forage and collecting wild food as well as production of timber for construction or firewood.
    Zone 5
    A wilderness area. There is no human intervention in zone 5 apart from the observation of natural ecosystems and cycles. Through this zone we build up a natural reserve of bacteria, moulds and insects that can aid the zones above it.[22]

    People and permaculture[edit]

    Permaculture uses observation of nature to create regenerative systems, and the place where this has been most visible has been on the landscape. There has been a growing awareness though that firstly, there is the need to pay more attention to the peoplecare ethic, as it is often the dynamics of people that can interfere with projects, and secondly that the principles of permaculture can be used as effectively to create vibrant, healthy and productive people and communities as they have been in landscapes.

    Domesticated animals[edit]

    Domesticated animals are often incorporated into site design.[23]

    Common practices[edit]

    Agroforestry[edit]

    Agroforestry is an integrated approach of using the interactive benefits from combining trees and shrubs with crops and/or livestock. It combines agricultural and forestry technologies to create more diverse, productive, profitable, healthy and sustainable land-use systems.[24] In agroforestry systems, trees or shrubs are intentionally used within agricultural systems, or non-timber forest products are cultured in forest settings.[citation needed]

    Forest gardening is a term permaculturalists use to describe systems designed to mimic natural forests. Forest gardens, like other permaculture designs, incorporate processes and relationships that the designers understand to be valuable in natural ecosystems. The terms forest garden and food forest are used interchangeably in the permaculture literature. Numerous permaculturists are proponents of forest gardens, such as Graham Bell, Patrick Whitefield, Dave Jacke, Eric Toensmeier and Geoff Lawton. Bell started building his forest garden in 1991 and wrote the book The Permaculture Garden in 1995, Whitefield wrote the book How to Make a Forest Garden in 2002, Jacke and Toensmeier co-authored the two volume book set Edible Forest Gardening in 2005, and Lawton presented the filmEstablishing a Food Forest in 2008.[13][25][26]

    Tree Gardens, such as Kandyan tree gardens, in South and Southeast Asia, are often hundreds of years old. Whether they derived initially from experiences of cultivation and forestry, as is the case in agroforestry, or whether they derived from an understanding of forest ecosystems, as is the case for permaculture systems, is not self-evident. Many studies of these systems, especially those that predate the term permaculture, consider these systems to be forms of agroforestry. Permaculturalists who include existing and ancient systems of polycropping with woody species as examples of food forests may obscure the distinction between permaculture and agroforestry.

    Food forests and agroforestry are parallel approaches that sometimes lead to similar designs.

  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Prunera de fulla vermella

     
     
    Com entendre les taules taxonòmiques
    Prunera de fulla vermella
    Prunus pisardii.jpg
     

    Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

    Classificació científica
    Regne:Plantae
    Divisió:Magnoliophyta
    Classe:Magnoliopsida
    Ordre:Rosales
    Família:Rosaceae
    Subfamília:Prunoideae
    Gènere:Prunus
    Subgènere:Prunus
    Secció:Prunus
    Espècie:P. cerasifera
    Prunus cerasifera
    Ehrh.
     

    El mirabolà (Prunus cerasifera) és un arbre fruiter de la família de les rosàcies, el fruit del qual també es coneix com a mirabolà.[1] Té varietats amb fulles vermelles que es fan servir molt com a arbre ornamental i es coneixen com aprunera de fulla vermella (Prunus cerasifera var. atropurpurea, anteriorment classificada com a Prunus pissardii).

     

     

    Descripció[modifica | modifica el codi]

     
    Flor.

    Aquest arbre s'utilitza com a fruiter i com a ornamental. És un arbre de mesura mitjana a petita, arribant a fer de 6 a 15 m d'alçada.

    És un dels primers arbres a florir a l'Europa temperada. Les fulles fan de 4 a 6 cm de llarg. Les flors són blanques amb cinc pètals i fan 1.5-2 cm.

    El fruit (mirabolà) és una drupa de 2-3 cm de diàmetre de color groc o vermell. Els mirabolans són comestibles.

    Ús[modifica | modifica el codi]

    • La prunera de fulla vermella s'utilitza com a portaempelt per empeltar altres arbres fruiters. Generalment no es fa per l'albercoquer, ja que el punt d'empelt resulta trencadís.
    • Com a planta ornamental fa arbres d'escassa alçada ideals per a jardins petits o com a arbre d'alineació en carrers estrets.
    • Fruits.

    • Branques.

    • Imatge tardoral.

  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Hügelkultur[edit]

    Hügelkultur is the practice of burying large volumes of wood to increase soil water retention. The porous structure of wood acts as a sponge when decomposing underground. During the rainy season, masses of buried wood can absorb enough water to sustain crops through the dry season.[27] This technique has been used by permaculturalists Sepp Holzer, Toby Hemenway, Paul Wheaton andMasanobu Fukuoka.[28][29]

    Natural building[edit]

    A natural building involves a range of building systems and materials that place major emphasis on sustainability. Ways of achieving sustainability through natural building focus on durability and the use of minimally processed, plentiful or renewable resources, as well as those that, while recycled or salvaged, produce healthy living environments and maintain indoor air quality.

    The basis of natural building is the need to lessen the environmental impact of buildings and other supporting systems, without sacrificing comfort, health or aesthetics. To be more sustainable, natural building uses primarily abundantly available, renewable, reused or recycled materials. In addition to relying on natural building materials, the emphasis on the architectural design is heightened. The orientation of a building, the utilization of local climate and site conditions, the emphasis on natural ventilation through design, fundamentally lessen operational costs and positively impact the environment. Building compactly and minimizing the ecological footprint is common, as are on-site handling of energy acquisition, on-site water capture, alternate sewage treatment and water reuse.[citation needed]

    Rainwater harvesting[edit]

    Rainwater harvesting is the accumulating and storing of rainwater for reuse before it reaches the aquifer.[30] It has been used to providedrinking water, water for livestock, water for irrigation, as well as other typical uses. Rainwater collected from the roofs of houses and local institutions can make an important contribution to the availability of drinking water. It can supplement the subsoil water level and increase urban greenery. Water collected from the ground, sometimes from areas which are especially prepared for this purpose, is calledstormwater harvesting.[citation needed]

    Greywater is wastewater generated from domestic activities such as laundry, dishwashing, and bathing, which can be recycled on-site for uses such as landscape irrigation and constructed wetlands. Greywater is largely sterile, but not potable (drinkable). Greywater differs from water from the toilets which is designated sewage or blackwater, to indicate it contains human waste. Blackwater is septic or otherwise toxic and cannot easily be reused. There are, however, continuing efforts to make use of blackwater or human waste. The most notable is for composting through a process known as humanure; a combination of the words human and manure. Additionally, the methane in humanure can be collected and used similar to natural gas as a fuel, such as for heating or cooking, and is commonly referred to as biogas. Biogas can be harvested from the human waste and the remainder still used as humanure. Some of the simplest forms of humanure use include a composting toilet or an outhouse or dry bog surrounded by trees that are heavy feeders which can be coppiced for wood fuel. This process eliminates the use of a standard toilet with plumbing.[citation needed]

    Sheet mulching[edit]

    In agriculture and gardening, mulch is a protective cover placed over the soil. Any material or combination can be used as mulch, such as stones, leaves, cardboard, wood chips, gravel, etc., though in permaculture mulches of organic material are the most common because they perform more functions. These include: absorbing rainfall, reducing evaporation, providing nutrients, increasing organic matter in the soil, feeding and creating habitat for soil organisms, suppressing weed growth and seed germination, moderating diurnal temperature swings, protecting against frost, and reducing erosion. Sheet mulching is an agricultural no-dig gardening technique that attempts to mimic natural processes occurring within forests. Sheet mulching mimics the leaf cover that is found on forest floors. When deployed properly and in combination with other Permacultural principles, it can generate healthy, productive and low maintenance ecosystems.[31][32][page needed]

    Sheet mulch serves as a "nutrient bank," storing the nutrients contained in organic matter and slowly making these nutrients available to plants as the organic matter slowly and naturally breaks down. It also improves the soil by attracting and feeding earthworms, slaters and many other soil micro-organisms, as well as adding humus. Earthworms "till" the soil, and their worm castings are among the best fertilizers and soil conditioners. Sheet mulching can be used to reduce or eliminate undesirable plants by starving them of light, and can be more advantageous than using herbicide or other methods of control.[citation needed]

    Intensive rotational grazing[edit]

    Grazing has long been blamed for much of the destruction we see in the environment. However, it has been shown that when grazing is modeled after nature, the opposite effect can be seen.[33][34] Also known as cell grazing, managed intensive rotational grazing (MIRG) is a system of grazing in which ruminant and non-ruminant herds and/or flocks are regularly and systematically moved to fresh pasture, range, or forest with the intent to maximize the quality and quantity of forage growth. This disturbance is then followed by a period of rest which allows new growth. MIRG can be used with cattle, sheep, goats, pigs, chickens, rabbits, geese, turkeys, ducks and other animals depending on the natural ecological community that is being mimicked. Sepp Holzer and Joel Salatin have shown how the disturbance caused by the animals can be the spark needed to start ecological succession or prepare ground for planting. Allan Savory's holistic management technique has been likened to "a permaculture approach to rangeland management".[35][36] One variation on MIRG that is gaining rapid popularity is called eco-grazing. Often used to either control invasives or re-establish native species, in eco-grazing the primary purpose of the animals is to benefit the environment and the animals can be, but are not necessarily, used for meat, milk or fiber.[37][38][39][40][41][42][43]

    Keyline design[edit]

    Keyline design is a technique for maximizing beneficial use of water resources of a piece of land developed in Australia by farmer and engineer P. A. Yeomans. The Keyline refers to a specific topographic feature linked to water flow which is used in designing the drainage system of the site.[44]

  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Fruit tree management[edit]

    The no-pruning option is usually ignored by fruit experts, though often practised by default in people’s back gardens! But it has its advantages. Obviously it reduces work, and more surprisingly it can lead to higher overall yields.
    Whitefield, Patrick, How to make a forest garden, p. 16

    Masanobu Fukuoka, as part of early experiments on his family farm in Japan, experimented with no-pruning methods, noting that he ended up killing many fruit trees by simply letting them go, which made them become convoluted and tangled, and thus unhealthy.[45][46][page needed] Then he realised this is the difference between natural-form fruit trees and the process of change of tree form that results from abandoning previously-pruned unnatural fruit trees.[45][47][page needed] He concluded that the trees should be raised all their lives without pruning, so they form healthy and efficient branch patterns that follow their natural inclination. This is part of his implementation of the Tao-philosophy of Wú wéi translated in part as no-action (against nature), and he described it as no unnecessary pruning, nature farming or "do-nothing" farming, of fruit trees, distinct from non-intervention or literal no-pruning. He ultimately achieved yields comparable to or exceeding standard/intensive practices of using pruning and chemical fertilisation.[45][47][page needed][48]

    Another proponent of the no, or limited, pruning method is Sepp Holzer who used the method in connection with Hügelkulturberms. He has successfully grown several varieties of fruiting trees at altitudes (approximately 9,000 feet (2,700 m)) far above their normal altitude, temperature, and snow load ranges. He notes that the Hügelkultur berms kept and/or generated enough heat to allow the roots to survive during alpine winter conditions. The point of having unpruned branches, he notes, was that the longer (more naturally formed) branches bend over under the snow load until they touched the ground, thus forming a natural arch against snow loads that would break a shorter, pruned, branch.[citation needed]

    Mollison and Holmgren[edit]

     
    Bill Mollison in January 2008.

    In the mid-1970s, Bill Mollison and David Holmgren started developing ideas about stable agricultural systems on the southern Australian island state of Tasmania. This was a result of the danger of the rapidly growing use of industrial-agricultural methods. In their view, highly dependent on non renewable resources, these methods were additionally poisoning land and water, reducing biodiversity, and removing billions of tons of topsoil from previously fertile landscapes. A design approach called permaculture was their response and was first made public with the publication of their book Permaculture One in 1978.[citation needed]

    By the early 1980s, the concept had broadened from agricultural systems design towardssustainable human habitats. After Permaculture One, Mollison further refined and developed the ideas by designing hundreds of permaculture sites and writing more detailed books, notably Permaculture: A Designers Manual. Mollison lectured in over 80 countries and taught his two-week Permaculture Design Course (PDC) to many hundreds of students.[citation needed]Mollison "encouraged graduates to become teachers themselves and set up their own institutes and demonstration sites. This multiplier effect was critical to permaculture’s rapid expansion."[49]

    In 1991, a four-part television documentary by ABC productions called "The Global Gardener" showed permaculture applied to a range of worldwide situations, bringing the concept to a much broader public.[citation needed] In 2012, the UMass Permaculture Initiative won the White House "Champions of Change" sustainability contest, which declared that "they demonstrate how permaculture can feed a growing population in an environmentally sustainable and socially responsible manner".[50]

    In 1997, Holmgren explained that the primary agenda of the permaculture movement is to assist people to become more self-reliant through the design and development of productive and sustainable gardens and farms.[14]

    In 2014, Holmgren endorsed and helped launch a new Australian permaculture magazine, Pip Magazine.[51]

    Notable permaculturists[edit]

    Joseph Russell Smith took up an antecedent term as the subtitle for Tree Crops: A Permanent Agriculture, a book in which he summed up his long experience experimenting with fruits and nuts as crops for human food and animal feed. By that year (1929), Smith saw the world as an interrelated whole and suggested mixed systems of trees and crops underneath. This book inspired many individuals intent on making permaculture a valid means of sustainable food production. Bill Mollison and David Holmgren developed it further, and permaculturists were trained under the umbrella of Bill Mollison's train the trainer system.

    Geoff Lawton, Toby Hemenway and P. A. Yeomans - creator of the keyline design each have more than 20 years experience teaching and promoting permaculture as a sustainable way of growing food. Simon Fjell was a Founding Director of the Permaculture Institute in late 1979 having first met Mollison in 1976. He has since worked in every continent.

    The permaculture movement also spread throughout Central America, with Rony Lec leading the foundation of the Mesoamerican Permaculture Institute (IMAP) in Guatemala and Juan Rojas co-founding the Permaculture Institute of El Salvador.

  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Trademark and copyright issues[edit]

    There has been contention over who, if anyone, controls legal rights to the word permaculture: is it trademarked or copyrighted? and if so, who holds the legal rights to the use of the word? For a long time Bill Mollison claimed to have copyrighted the word, and his books said on the copyright page, "The contents of this book and the word PERMACULTURE are copyright." These statements were largely accepted at face-value within the permaculture community. However, copyright law does not protect names, ideas, concepts, systems, or methods of doing something; it only protects the expression or the description of an idea, not the idea itself. Eventually Mollison acknowledged that he was mistaken and that no copyright protection existed for the word permaculture.[52]

    In 2000, Mollison's US based Permaculture Institute sought a service mark (a form of trademark) for the word permaculture when used in educational services such as conducting classes, seminars, or workshops.[53] The service mark would have allowed Mollison and his two Permaculture Institutes (one in the US and one in Australia) to set enforceable guidelines regarding how permaculture could be taught and who could teach it, particularly with relation to the PDC, despite the fact that he had instituted a system of certification of teachers to teach the PDC in 1993. The service mark failed and was abandoned in 2001. Also in 2001 Mollison applied for trademarks in Australia for the terms "Permaculture Design Course"[54] and "Permaculture Design".[54] These applications were both withdrawn in 2003. In 2009 he sought a trademark for "Permaculture: A Designers’ Manual"[54] and "Introduction to Permaculture",[54] the names of two of his books. These applications were withdrawn in 2011. There has never been a trademark for the word permaculture in Australia.[54]

    Criticisms[edit]

    General criticisms[edit]

    In 2011, Owen Hablutzel argued that "permaculture has yet to gain a large amount of specific mainstream scientific acceptance," and that "the sensitiveness to being perceived and accepted on scientific terms is motivated in part by a desire for permaculture to expand and become increasingly relevant." Bec-Hellouin permaculture farm engaged in a research program in partnership with INRA and AgroParisTech to collect scientific data.[55][56]

    In his books Sustainable Freshwater Aquaculture and Farming in Ponds and Dams, Nick Romanowski expresses the view that the presentation of aquaculture in Bill Mollison's books is unrealistic and misleading.[57]

  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Agroforestry[edit]

    Greg Williams argues that forests cannot be more productive than farmland because the net productivity of forests decline as they mature due to ecological succession.[58] Proponents of permaculture respond that this is true only if one compares data from between woodland forest and climax vegetation, but not when comparing farmland vegetation with woodland forest.[59] For example, ecological succession generally results in a forest's productivity rising after its establishment only until it reaches the woodland state (67% tree cover), before declining until full maturity.[13]

    See also[edit]

  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Palinologia

     
     
     
    Gra de pol·len vist pel microscopi


    La palinologia és una disciplina de la botànica, en concret de lapaleobotànica, dedicada a l'estudi del pol·len i espores fòssils. Aquesta se centra fonamentalment en l'anàlisi de la seua morfologia externa, la qual presenta patrons estructurals diferents de les variacions en l'exina, que és la paret externa dels grans de pol·len. L'estudi i anàlisi microscòpica de la seua simetria, obertures a les parets, contorn, forma, mida, etc., té un valor taxonòmic i permet distingir tàxons diferents en diferents nivells (família, gèneres, espècies). És en l'estudi paleontològic on assoleix la seua màxima versatilitat, car el pol·len té una gran resistència a la putrefacció per les característiques químiques de l'exina. Aquest àrea d'investigació s'anomena paleopalinologia.

    La paleopalinologia es basa en la capacitat del pol·len i espores (també anomenats palinomorfs) per a ser fossilitzats. Els palinomorfs poden ser transportats pel vent, o mitjançant altres vectors com els animals, i dipositats sobre diferents materials. Aquests microfòssils sedimentats al llarg del temps experimenten processos de fossilització de la seua exina, de manera que es pot extraure, datar i identificar el pol·len d'un determinat material i deduir així com era la vegetació del passat.

    Aquest fet té importància biològica en si mateix, ja que de tot plegat es poden deduir un munt de paràmetres com l'evolució vegetal, extincions d'espècies vegetals i tots aquells aspectes relacionats amb la biogeografia històrica de les plantes (geobotànica o fitogeografia). A més a més, es poden inferir altres característiques del paisatge que en conjunció amb altres disciplines (arquezoologia, paleoantropologia, paleobotànica) permeten la reconstrucció d'ambients fòssils en diferents plans.

    De fet, la paleoclimatologia empra sovint la paleopalinologia com a eina. Aquest ús es deu al fet que les espècies vegetals mantenen òptims ambientals sota diferents circumstàncies climàtiques. Una simplificació del mecanisme inductiu que s'emprava per a la reconstrucció climàtica és el següent: si una espècie que avui és típica d'ambients freds i humits estava dipositada en materials d'una determinada època del passat, podem inferir que el clima d'aquell període era fred i humit. És clar que el procés d'interpretació de l'ecologia d'ambients passats no és pas tan simple i s'hi han de considerar nombrosos aspectes com la interacció entre les diferents espècies dins d'una comunitat vegetal, l'amplitud ecològica dels tàxons, etc.

    Una de les fonts de pol·len fòssil més freqüen

  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Llavor

     
     
    Llavors de pebrot
     
    Banc de llavors

    La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun aliment emmagatzemat. És el resultat de la fecundació i maduració de l’òvul o ovocèl·lula de les plantes gimnospermes i de les angiospermes, és a dir, delsespermatòfits o vegetals amb llavors. Així, doncs, la llavor no és res més que el primordi seminalfecundat un cop és madur i està preparat per separar-se de la planta mare.

     

     

    Origen i significat de la llavor[modifica | modifica el codi]

    La llavor té com a funció assegurar que la formació de l'embrió arribi a terme en condicions molt favorables, ja que el seu desenvolupament té lloc estant unit a la planta mare, que li proporciona aliment i una bona protecció. Si els teixits nutricis són abundants i l'embrió entra en estat de vida latent (com és el cas més típic), la llavor, un cop despresa de la planta, pot resistir períodes desfavorables més o menys llargs, tot mantenint la capacitat d'entrar en activitat, i un cop germina, facilita el bon desenvolupament inicial de la plàntula naixent.

    A més, la llavor és, en principi, l'òrgan dispersant dels espermatòfits, en substitució de les petites espores dels pteridòfits isosporis i de les megàspores, ja força més grosses, dels pteridòfits heterosporis. Però al ser molt més pesada que una espora no és tan fàcil de dispersar o, si més no, a priori, no pot recórrer tan fàcilment llargues distàncies.

    La llavor de les gimnospemes[modifica | modifica el codi]

    A les gimnospermes les llavors no estan envoltades, són nues, i es troben en estructures més simples anomenades pseudofruits, com per exemple la pinya. La llavor d'una gimnosperma es compon de:

    • Embrió:Resultat de la fecundació del nucli de l'òvul dins del megagametòfit femella per un gamet emergit del tub del pol·len. Encara que sovint es formen diversos embrions normalment només un d'ells es desenvolupa completament i els altres degeneren. L'embrió està format per radicle, hipocòtil i els cotilèdons. L'embrió madur conté des d'un (en el gènere Ceratozamia) a diversos cotilèdons (dotze cotilèdons en els pins).
    • Megagametòfit: que envolta l'embrió i és equivalent a l'endosperm de les angiospermes, dóna protecció i serveix d'emmagatzematge de la llavor. En les gimnospermes no hi ha fusió dels nucleids masculí i polar, el megagametòfit és haploide i s'origina de l'òvul maternal.
    • Coberta de la llavor: Derivada dels teixits maternals i per tant diploide. En moltes gimnospermes estan formats de diferents capes i com en les angiospermes tenen funció protectora de l'embrió. En les coníferes hi ha una gran varietat de formes, colors i presència d'estructures resinoses en la coberta de la llavor.
    • Nucel·la: És un teixit dins del qual es desenvolupen els megagametòfits.
    • Membrana de la megaspora:ës una coberta papiràcia formada a través del nucellus però fora d'ell. És un teixit que es troba en algunes coníferes (com el pi roig) i té com a funció controlar la germinació tot restringint la imbibició d'aigua.[1]

    La llavor de les angiospermes[modifica | modifica el codi]

    Consta de tres components diferents genèticament:

    • L'embrió,en estat de vida latent, desenvolupat d'un zigot sorgeix de la conjunció del nucli espermàtic amb el de l'ovocèl·lula dins el sac embrional del primordi seminal.
    • L'endosperma, normalment triploide, format per la fusió dels dos nuclis polars amb el segon nucli espermàtic. Tant l'embrió com l'endosperma constitueix un teixit nutritiu ric en lípids, midó o proteïnes que pot mancar en algunes espècies, ja que ha quedat absorbit per l'embrió.
    • L'episperma o coberta externa de la llavor es desenvolupa del teixit tegumentari que envolta l'òvul i per tant en conserva les característiques genètiques. L'episperma protegeix l'embrió de danys físics i de la dessecació. Especialment en les llavors dispersades pel vent l'episperma presenta estructures visualment atractives (com la samara o les llavors alades)

    Les llavors de les angiospermes estan envoltades del pericarp i formen un fruit, car provenen de l'ovari fecundat i madur.

    Amb poques excepcions el desenvolupament de l'endosperma sempre precedeix el de l'embrió[2]

    Morfologia de la llavor[modifica | modifica el codi]

     
    L'interior d'una llavor de Ginkgo, mostrant un embrió ben desenvolupat, el teixit nutritiu (megagametòfit), i una mica de la testa de la llavor al voltant.

    La llavor es compon, principalment, de tres parts, que es poden diferenciar bé per l’origen com per la funció: testa o episperma, teixits (o substàncies) de reserva iembrió.

    • La testa o episperma és una coberta resistent que prové dels teguments, i sol tenir una missió de protecció, tant contra factors mecànics com químics. Aquesta funció és molt evident en les gimnospermes, en què les llavors no solen estar protegides per altres envoltes. En alguns casos, principalment en gimnospermes, l'espisperma es diferencia en dues capes, la sarcotesta, externa i carnosa, i l’esclerotesta, més interna i pètria. Molt sovint la testa conserva alguna empremta o cicatriu, deixada pel funicle quan la llavor se'n desprèn. En les llavors originades de primordis àtrops, aquesta empremta és molt circumscrita i es troba a la part oposada a l'antic micròpil i s'anomenahílum. En el cas de primordis anàtrops, en què el funicle queda soldat lateralment als teguments, la cicatriu és allargada o en forma de solc i s'anomena rafe. l'episperma sol ser ben prima en les llavors ben protegides pel pericarp com per exemple en la pell dels cacauets que s'esmicola fàcilment pressionat el gra entre els dits. Per contra, és molt més gruixut en les llavors que no tenen altra protecció que la seva com per exemple en la closca duríssima dels pinyons del pi pinyoner. Pot ser que la testa porti adherida alguna excrescència carnosa, en general com a recompensa per als animals disseminadors. Si es tracta d'un apèndix relativament petit, parlem d'eleosoma (situada vora el micròpil) o d'estrofíol (vora la base). També pot ser que aquella excrescència recobreixi més o menys tota la llavor, iniciant-se a la base d'aquesta (aril) o estenent-se des del micròpil (aril·loide).
    • Els teixits de reserva s'anomena genèricament albumen i consisteixen en parènquimes molt deshidratats que acumulen sucres(molts cops midó, com a les gramínies), greixos vegetals, proteïnes (a les papil·lionàcies; i a les gramínies en forma d’aleurona). A les gimnospermes el teixit de reserva correspon als teixits haploides, modificats, del megaprotal·lus, i s’anomena endosperma primari; a les angiospermes procedeix de la cèl·lula triploide originada per la unió del nucli secundari del sac embrionari i un dels dos nuclis espermàtics, i rep el nom d’endosperma secundari. En alguns casos, la nucel·la del primordi no es consumeix del tot en la formació de la llavor i passa a servir també de reserva (perisperma), sola o acompanyada de l'endosperma secundari. Molt més rarament, hi ha llavors que gairebé no tenen reserves, com passa a les orquídies. Aquest albumen es desenvolupa en una primera fase acumulant reserves en forma de proteïnes i lípids al citoplasma i midó als plastidis. Posteriorment es dóna una forta deshidratació que baixa la concentració de l'aigua fins al voltant d'un 10% del pes. L'albumen desapareix digerit per l'embrió, bé durant la maduració de la llavor o bé durant la seva germinació.
    • L’embrió sovint posseeix un pedicle o suspensor que al principi l'empeny cap endins de la llavor en formació, per tal que s'alimenti més fàcilment. L'embrió té dos pols oposats: la radícula i la plúmula, i una mena de fulles embrionàries anomenades cotilèdonstalment com si fos una planteta en miniatura. La plúmula correspon a l’àpex caulinar. La part de tija embrionària que queda entre la plúmula i els cotilèdons és l'epicòtil, i la que hi ha entre el cotilèdons i la radícula és l’hipocòtil. Els cotilèdons poden ser grossos o petits i poden consumir-se aviat quan la llavor germina (tenen un important paper en el desenvolupament i la implantació de la plàntula) o esdevenir les primeres fulletes fotosintètiques. En les gimnospermes són en nombre variable (de dos a molts) mentre que en les angiospermes són 1 (en les monocotiledònies) o 2 (en les dicotiledònies). En alguns grups, l’embrió es troba indiferenciat, sobretot en les famílies que fan llavors molt petites (orquidàcies i orobancàcies, entre altres), mentre que en altres l'embrió és molt desenvolupat (sobretot amb grans cotilèdons) i de vegades es troba corbat o espiralat dins de la testa.
  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Fisiologia de la llavor[modifica | modifica el codi]

    Generalment les llavors són les estructures vegetals menys riques en aigua, ja que tenen un contingut d'humitat que pot ser menor del 10%. Poden mantenir-se viables per un nombre molt variable d'anys; per exemple, en les plantes hortícoles les llavors de ceba si no són mantingudes en condicions especials només tenen una durada de dos anys, en canvi les de l'escarola mantenen el seu poder germinatiu durant més de 10 anys.

    La germinació[modifica | modifica el codi]

    Article principal: Germinació

    La germinació comença amb la incorporació d'aigua de la llavor seca i queda completa per la protrusió de la radícula.

    La germinació de les llavors depèn tant de condicions internes com externes. Els factors externs més importants inclouen: temperatura,aigua, oxigen i a vegades llum o foscor. Segons les espècies de plantes tenen diferents requeriments per a germinar. Sovint depenen de la varietat i està lligat a condicions ecològiques de l'hàbitat natural de les plantes. Per algunes llavors les futures respostes a la germinació estan afectades per les condicions medioambientals durant la formació de la llavor.

    • L'aigua - és necessària per la germinació. Les llavors madures soint contenen molt poca aigua i per tant han d'agafar aigua en quantitats significatives. La presa d'aigua per les llavors s'anomena imbibició. Una vegada que s'han exhaurit les reserves nutritives de la llavor cal un subministrament d'aigua continu.
    • L'oxigen - és necessari per al metabolisme de la llavor en germinació en concret per la respiració aeròbica de la llavor fins que emergeixen les fulles i es passa a la fotosíntesi[3] En cas de tenir el sòl massa aigua l'oxigen no és suficient.
    • La temperatura - afecta les taxes de creixement i el metabolisme. Segons les espècies hi ha un ampli marge de temperatures per a germinar, algunes plantes prefereixen temperatures contrastades.
    • La llum i la foscor - pot ser un estímul per germinar o la dormància. La majoria de llavors no estan afectades per aquests factors però algunes forestals no germinen sinó es fa una clariana en el bosc.
     
    Malta, llavors germinades d'ordi

    Resistència[modifica | modifica el codi]

    Les llavors disposen d'una enorme capacitat de resistència als factors ambientals sobretot pel que fa a les baixes temperatures atesa la seva deshidratació considerable. També tenen, en general, una molt baixa activitat fisiològica. Els factors mecànics tampoc l'afecten gaire degut a la duresa de la testa. Tot plegat fa que conservin la seva capacitat de germinació durant períodes més o menys llargs de temps. Així, algunes salicàcies perden el poder germinatiu al cap de poques setmanes i les llavors de la niella (Agrosthema githago) ja no són viables al cap d'un any. A l'altre extrem trobem les llavors de la planta asiàtica anomenada lotus de l'Índia (Nelumbo nucífera) que poden conservar la capacitat germinativa més enllà de mil anys.

    La dormició[modifica | modifica el codi]

    Article principal: Dormició

    La dormició és un terme que designa en una planta l'estat de virtual manca d'activitat metabòlica i de desenvolupament.[4] En la pràctica és la incapacitat temporal de germinar que presenten les llavors ja sia per factors mediambientals (sequedat manca d'oxígen, temperatures inadequades etc.) o per la mateixa estructura de la llavor (coberta impermeable, inhibició biològica de la germinació etc.) que ha de ser vençuda amb el pas del temps i les condicions mediambentals canviants. El grau de dormició varia molt entre les diferents espècies. Artificialment en la pràctica agrícola i forestal es venç la dormició amb l'estratificació de les llavors, submergint-les en àcids, aplicant fitohormones o mantenint les llavors, durant un temps determinat, a temperatures adequades.

    Importància econòmica de les llavors[modifica | modifica el codi]

     
    Una varietat de llavor de fesols

    Llavors comestibles[modifica | modifica el codi]

    Moltes llavors són comestibles i la majoria de les calories de la dieta humana provenen de les llavors especialment dels cereals, lleguminoses i fuits secs. Les llavors també proporcionenolis (soja, gira-sol, colza, càrtam etc.), moltes begudes (ordi cerveser, civada per a whiskyetc.) i espècies i altres són additius alimentaris importants. En diverses llavors l'embrió o l'endosperma dominen i proporcionen la majoria dels nutrients. L'emmagatzematge de proteïnes de l'embrió i de l'endosperma varia en el seu contingut d'aminoàcids i en les seves propietats físiques. Per exemple el gluten del blat que dóna elasticitat al pa és, estrictament parlant, una proteïna de l'endosperma.

    Les llavors s'utilitzen per propagar la majoria dels conreus, les espècies forestals, gespa i pastures.

    Els animals també mengen llavors silvestres o conreades.

    La llavor en el llenguatge popular i anècdotes[modifica | modifica el codi]

    En el llenguatge corrent i comercial també es dóna el nom de llavors als tubercles de les patates destinats a reproduir la planta. De la mateixa manera es parla de llavors de gira-sol amb la closca i tot quan en realitat es tracta de tot el fruit que rep el nom d’aqueni.

     
    La llavor més gran és la del coco de les Maldives.
    • Viabilitat: La llavor viable més antiga (datada amb la tècnica del Carboni 14) és la d'una palmera datilera de Judea amb una edat de 2.000 anys que va ser descoberta en una excavació aMasada a Israel. La van fer germinar el 2005.[5]
    • Velocitat: Les llavors de castanyer o l'auró germinen gairebé tan bon punt toquen el terra.
    • Lleugeresa: Les llavors més lleugeres són les granes d'orquídies; així, el fruit de Cycnoches chlorochilon conté 3,7 milions de llavors i una llavor de Goodyera repens pesa poc més d'1 milionèsima d'un gram.
    • Viviparisme: La llavor d'alguns mangles germinen directament dins el fruit encara unit a la planta mare.
    • Temperatura: Els incendis forestals poden promoure la germinació de llavors d'eucaliptus atès que causen reaccions tèrmiques i químiques que desperten el període de latència.

    Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Cebes, quan plantar i quan i com recollir.

     
    Aprofitant que he trobat la informació per saber quan cal arrencar les cebes, la poso aquí, en un post, juntament amb la informació sobre com plantar-les i secar-les i així ho tinc tot juntet.

    Les cebes es planten segons la varietat. Assumint que la majoria comprem el planter, poso dates aproximades:

    Babosa: Trasplantar d'octubre a desembre i collir de maig a juliol.
    Vermella de Zalla: Trasplantar de desembre a març. Collir de juliol a setembre.
    Blanca (Valenciana): Trasplantar de gener a març, i collir de setembre a octubre.

    Figueres: Trasplantar de Gener a Abril i collir de setembre  a novembre.



    Al trasplantar-les, cal taller les fulles i deixar-ne 2/3, per facilitar-lo, i també un xic les arrels (si estan nues).
    Quan es posin al terra, cal que un cop dins el forat, aixequem un xic la ceba, per orientar millor les arrels, i després apretar una mica el terra per fixar-les bé. Una bona regada tot just trasplantem, i així millorarem la taxa de supervivència ;-)


  • Rampillet5.255 9 413👍 613
    Normalment es cull la ceba 90 dies després del trasplantament; això varia depenent de la varietat, la zona i el mes de l'any. Per determinar el moment de la collita, cal considerar dos criteris bàsics:
    a) A l'estiu: Quan la planta presenta entre el 30 i el 50% de les tiges doblegades. A l'hivern:Si el bulb és d'un bon tamany, i s'observen les primeres plantes amb dobles de les tiges. Llavors cal doblegar totes les tiges, deixant-les un dia així abans de la collita.

    b) S'ha d'observar que els bulbs tinguin un 50% del seu tamany fora de terra.

    Això és el que diu el PDF, i no crec que vagi desencaminat, no acabo d'entendre gaire la part d'hivern, però anirem provant i perfeccionant el mètode.

    Altres informacions diuen que el moment de collir es quan la fulla es comença a secar. Llavors cal doblegar la tija, i deixar la planta així un parell de dies (sense reg).
  • paleta4.260 3 503👍 5.456
    No sé si ja s'ha comentat això, però algú em podria dir si puc plantar una figuera a partir d'un esqueix?

    En altres paraules, si tallo una brot tendre de figuera, el punxo a terra i el vaig regant, puc tenir alguna esperança de que faci arrels i creixi?

    Gràcies.
    • Rampillet5.255 9 413👍 613
      Sí, si es fa amb el brot i en el temps adequat, que em sembla que és a principis de primavera, quan no fa massa calor. Alguns fan servir hormones arreladores en pols o en líquids, però no se pas si ajuden gaire.

      Hi ha esqueixos que arrelen molt fàcilment, altres que els costa més, i d'altres que sembla que és impossible. 
    • Rampillet5.255 9 413👍 613

      Això traduït amb google potser et pot donar alguna idea:

      Arrelament esqueixos Aire lliure

      Un mètode més popular d'arrelament figues aire lliure és a través d'esqueixos de figuera. A finals de la temporada inactiva, després que el perill de gelades hagi passat, treure esqueixos de figuera de petites branques que són de dos a tres anys.Han de ser al voltant de ½ a ¾ polzades de gruix, aproximadament l'amplada del seu dit petit, i de 8-12 polzades de llarg. El tall extrem inferior ha de ser plana i la punta tallada de forma inclinada. Tractar l'extrem inclinat amb un segellador per prevenir la malaltia i l'extrem pla amb hormona d'arrelament .

  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Fig Propagation: How To Start A Fig Tree From A Cutting

    31 des. 2015 - If you enjoy figs, you might be wondering how to propagate fig trees as opposed to buying a replacement. Fig propagation is an economical ...

    HOW TO GROW A FIG TREE FROM A CUTTING: PART 1 ...

    5 nov. 2012 - Penjat per thetwobrothersgarden
    HERE WE HAVE DONOR CUTTINGS FROM A MOTHER FIGTREE. ... Do you think fig cuttings would root ...
     

    16 Fig Tree Cuttings Propagation - YouTube

    7 maig 2012 - Penjat per SolidGoldShows
    Propagating 16 fig tree cuttings varieties such as black greek, conantria, ... Or Good Quality SEAWEED ...
     

    The Best Ways to Propagate Fig Trees | Home Guides | SF ...

    homeguides.sfgate.com › ... › Gardening Tools
     
    Tradueix aquesta pàgina
    If you hope to grow your own fig tree or fig orchard, you can do so without great expense by cuttings. Figs propagate readily from cuttings and most of the ...

    best way to root fig cutting? - GardenWeb

    forums.gardenweb.com › Garden Forums › Figs
     
    Tradueix aquesta pàgina
    3 abr. 2011 - I am buying mail order cutting, from Meditation Flora Garden. The site said to use the baggies for rooting. What do you think? 1)wash cuttings in ...

    Grow Figs Where You Think You Can't - Taking Fig Cuttings

    http://www.grow-figs.com/taking-fig-cuttings/
     
    Tradueix aquesta pàgina
    In the book Grow Figs Where You Think You Can't, I lay out different ways to propagate figs. I tell readers that fig cuttings root quite easily. Here's what I say in ...

    Propagate a Fig Tree from a Cutting | DoItYourself.com

    There are several ways to propagate fig trees. Some methods are easier and have a higher success rate than others. For example, growing from seeds is very ...

    Rooting in a Bag - Figs 4 Fun

    figs4fun.com/rooting_bag.html
     
    Tradueix aquesta pàgina
    ROOTING FIGS IN A BAG. Take dormant cuttings approximately 8" long, and wrap in very slightly damp paper towel or newspaper, covering the entire cutting ...

    Anna, how are you rooting your fig cuttings? (homestead ...

    Anna, I've been reading your blog for a couple of months and love what you are doing. I tried to root some fig cuttings in water a month or so ago, an.

    Useful Gardens: PROPAGATING FIG TREES

    usefulgardens.blogspot.com/.../propagating-fig-t...
     
    Tradueix aquesta pàgina
    That said, the most popular method of propagating figs - and the one that lends itself best to fig swapping and collecting - is by rooting cuttings. Cuttings are ...

     
     
     
  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    Arrelament de les figures - Com propagar arbres de figa

     

    Per Jackie Rhoades

    La figuera ha existit des de fa molt temps;els arqueòlegs han trobat evidència del seu cultiu que es remunta a 5000 aC.Són un arbre climàtic petit i càlid que pot créixer gairebé en qualsevol lloc, amb algunes varietats de figues sobreviure a temperatures de fins a 10 a 20 graus F (-12 a -6 C).figueres produiran així durant uns 15 anys.

    Si vostè gaudeix de les figues (ja sigui frescos, secs o en conserves) i si l'arbre s'està posant vell o l'arbre del seu veí generós s'està posant vell, pot ser que es pregunti com propagar figueres en lloc de comprar un reemplaçament.Fig propagació és una manera econòmica per a continuar o augmentar la producció.

    Mètodes de Com iniciar una figuera

    anunci

    Com iniciar una figuera a partir d'esqueixos de figa és un procés simple que es pot aconseguir en una de tres maneres.Cada un d'aquests mètodes de figues d'arrelament és simple i directe, i la seva elecció dependrà probablement de les condicions meteorològiques període de latència en la seva àrea.

    Estratificació de la figura Propagació

    El primer mètode de com es propaguen les figueres depèn l'aire lliure en temperatures període de latència, que no cauen per sota de zero. Planta estratificació és una forma d'eradicar les figues enterrant una part de baixa branca creixent amb 6 a 8 polzades de la punta que mostra per sobre del sòl i permetent la part soterrada de root abans que es la separi de l'arbre mare.Si bé aquest és el mètode més simple de la propagació de la figura, pot resultar incòmode per al manteniment en terra mentre que les branques de l'arrel.

    Fig arrelament esqueixos Aire lliure

    Un mètode més popular d'arrelament figues aire lliure és a través d'esqueixos de figuera.A finals de la temporada inactiva, després que el perill de gelades hagi passat, treure esqueixos de figuera de petites branques que són de dos a tres anys.Han de ser al voltant de ½ a ¾ polzades de gruix, aproximadament l'amplada del seu dit petit, i de 8-12 polzades de llarg.El tall extrem inferior ha de ser plana i la punta tallada de forma inclinada.Tractar l'extrem inclinat amb un segellador per prevenir la malaltia i l'extrem pla amb hormona d'arrelament .

    En aprendre com iniciar una figuera per aquest mètode, el millor és utilitzar 6-8 llançaments per deixar espai per a alguns fracassos.Sempre es pot donar múltiples èxits!

    Planta extrem pla de la fig arrelament 6 polzades de profunditat en el forat de 6 polzades d'ample i al voltant d'un peu de distància.Pou d'aigua, però no l'excés d'aigua.En un any, els esqueixos de figa poden créixer 36-48 polzades.Els nous arbres estaran a punt per trasplantar el següent període de latència.

    Arrelament figures Interior

    El tercer mètode de propagació figa és sobre com iniciar una figuera a l'interior.Aquest mètode és bo per a un començament d'hora si no està resolta seu clima primaveral.Seguiu el procediment anterior per prendre esqueixos de figuera.Cobreixi el fons d'una olla de 6 polzades amb paper de diari i afegir 2 polzades de sorra o terra per a testos .Suportar quatre dels seus estaques tractades en posició vertical a l'olla i ompli el seu voltant amb el terra.L'aigua de l'olla a fons i col·locar una ampolla de 2 litres amb la part inferior tallada al llarg dels esqueixos.

    Mantingui els esqueixos de figuera càlid i en una finestra lluminosa (sol no directa).No poseu aigua a menys que el sòl es torna molt seca.Esperi una setmana després que aparegui un nou creixement per eliminar l'efecte hivernacle improvisat.

    Quan vegi un creixement vigorós, plantar els esqueixos arrelats de figa en testos més grans oa l'aire lliure quan el temps ho permet.Mantingui els trasplantaments humida durant la resta de l'estiu i veure créixer.

    Com es pot veure, com propagar les figueres és un procés simple i quan es fa correctament, és una experiència satisfactòria i econòmica.Feliç menjant!

    - See more at: https://translate.googleusercontent.com/translate_c?depth=1&hl=ca&prev=search&rurl=translate.google.es&sl=en&u=http://www.gardeningknowhow.com/edible/fruits/figs/fig-propagation.htm&usg=ALkJrhhqxoGl-eNYP2K0zigHBOBoi9KdNQ#sthash.2Wie54MY.dpuf
  • Senienc21.982 11 61👍 7.088
    Bé, després de que la meua primera experiència en el món de l'hort urbà fos un autèntic fracàs torno enguany amb més ganes i una mica més d'experiència amb safranòriès, asbarzenyes, pebrots, tomata pera i tomata cherry. A vore com surten enguany.

    #putabidatete
  • Lord Keynes1.111 3👍 894
    Extraurieu ja els fillols de la Cyca, o esperarieu una miqueta més a que continuen pujant les temperatures? Enguany ho he de fer ja sense excusa (que els fillols ja tenen fulles de 60cm!) i serà la primera volta.
    • Rampillet5.255 9 413👍 613
      No en sé gens de ciques.

      Només la informació que en dóna la wiki.

      Ciques

       
       
      Com entendre les taules taxonòmiques
      Ciques
      Fulles i conus masculí de la ciques (Cycas revoluta)
      Fulles i conus masculí de la ciques (Cycas revoluta)

      Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

      Classificació científica
      Regne:Plantae
      Divisió:Cycadophyta
      Classe:Cycadopsida
      Ordre:Cycadales
      Família:Cycadaceae
      Gènere:Cycas
      Espècie:C. revoluta
      Cycas revoluta
      Thunb.
       

      Ciques (Cycas revoluta) és una planta de la família cicadàcia originària del sud del Japó i molt utilitzada com a planta ornamental. Exteriorment sembla una palmera però no ho és sinó que es tracta d'un cicadofití. En anglès es coneix també com Sago Palm

      És una planta molt simètrica amb una corona de fulles pinnades, de 50 a 150 cm de llarg, de color verd fosc. El tronc fa uns 20 cm de diàmetre que en les plantes joves és molt baix i fins i tot subterrani. En individus molt vells arriba a fer 7 metres d'alçada. Però la planta és de creixement molt lent i li cal de 50 a 100 anys en fer aquesta alçada. Els troncs es poden ramificar.

       
      Cycas revoluta

      La propagació de les ciques es fa per llavor o per fillols basals. És planta dioica, només els mascles fan uns atractius conus.

       

       

      Cultiu, usos i plantament

      En regions prou càlides com el litoral Mediterrani poden créixer a l'exterior és bastant tolerant a la secada i pot créixer a ple sol o a l'ombra a l'exterior però a l'interior de les cases necessita llum. També creix com a Bonsai.

      Suporta glaçades bastant fortes (entre 10 i 15 sota zero). Pot tornar a fer fulles després del fred..

      Toxicitat

      És molt verinosa per a animals i humans si s'ingereix, hi ha hagut intoxicacions en gossos que s'han menjat les fulles.[1] En els gossos en 12 hores es presenten símptomes com vòmits diarrea i hepatotoxicitat..[2] Totes les parts de la planta són tòxiques però les llavors són les que més ho són. La toxina que es presenta s'anomena cycasina.

  • Rampillet5.255 9 413👍 613
    Comencen a eixir els loquats que vam sembrar al març.
  • Rampillet5.255 9 413👍 613

    What's the difference between "indeterminate" and "determinate" tomatoes?

    Determinate tomatoes, or "bush" tomatoes, are varieties that grow to a compact height (generally 3 - 4'). Determinates stop growing when fruit sets on the top bud. All the tomatoes from the plant ripen at approximately the same time (usually over period of 1- 2 weeks). They require a limited amount of staking for support and are perfectly suited for container planting.

     

    Indeterminate tomatoes will grow and produce fruit until killed by frost. They can reach heights of up to 12 feet although 6 feet is normal. Indeterminates will bloom, set new fruit and ripen fruit all at the same time throughout the season. They require substantial staking for support.

  • Lord Keynes1.111 3👍 894
    No és agricultura ecològica, però he comprat el fungicida sistèmic de Bayer, que té molt bona fama. Alguna opinió al respecte? Vullc utilitzar-lo pels trasplants de plantes ja lleugerament infectades a vore si tiren, suggerencies amb la dosi?
  • __28664__8.828 3👍 10.120
    I jo obrint fils per plantar espàrrecs tenint aquesta mina

    PS: acabo de trasplantar els porros (dels de menjar) a veure com tiren.
  • Turanga_Leela31.284 7 29👍 8.823
    Jo acabo d'adquirir fa uns mesos una gerdera que va molt bé, la vull trasplantar a una maceta més gran que ja tinc fixada, consells?

    Faré el mateix amb la grosella vermella i negra que m'he comprades fa poc.
  • Trisquel11.854 6 170👍 1.330
    Este estiu comencí a plantar tomates i encisam  L'encisam me pareix que la vaig a traure de terra entre esta setmana i la que ve, algun consell sobre neteja? He de mirar per internet, mon pare recorda que abans se deixaven en aigua amb una goteta de lleixiu, però no mos en fiem del tot 

Publicitat

Fòrums

  • 9.284.514 missatges
  • 220.652 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat