Publicitat


Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

curs de #retroinformàtica

Mastegot 29.468 8 31 👍 1.976

Potser la retroinforàtica seria més parlar dels spectrum, commodore i les màquines dels 80 però acabo de trobar una empresa que ven cursos de windows 98.


enllaç

 

 

Respostes

Configuració
  • __27371__ 5.636 7

    Tot el que no funcioni amb targetes perforades, és massa modern.

  • JordiS 10.400 13 201

    El cert es que per a un usuari normalet d'oficina (95% dels usuaris d'empresa) es ben igual un PC de 16 bits amb Windows 98 (i menys i tot)  que un maquinot de 64 bits, amb disk geganti i un Windows 8 dels actuals. El que ha obligat als PCs d'oficina a "evolucionar" (gigues de memoria, disks gegantins, processadors de 64 bits, ...) han estat esl canvis de MS Office, cada vegada mes pesant (per fer no gran cosa mes). Ha estat una politica comercial orientada a fer gastar mes diners als clients, no pas a satisfer les seves necessitats. 

     

    Actualment jo soc partidari, sobretot per empreses, de substituir el MS Office pel Google Office, que es gratis, fa el que la immensa majoria de la gent necessita, no cal patir per la copia de seguretat, ... Fins i tot quan pagues per espai de copia adicional o alguna funcio estrambotica, continuan essent molt mes economic i igual de util que el MS Office i tens tots els llocs de treball en xarxa sense complicar-te la vida amb servidors, operadors, incidencies i lios: una linia ADSL i un router i a correr. A mes a mes pots fer servir maquines molt senzilletes, de les de 300 euros en contres de maquinots de 600, el que quan tens 20 o 200 o 2000 maquines es una pila de diners. Suposo que bona part de la caiguda de la baixada de la la venda de PCS de taula es que la gent s'adona de la evidencia.

     

  • ziol 6.945 14 307 👍 2.389

    Una persona molt propera a mi —sóc jo a qui consulta quan té un problema informàtic— funcionava, fins precisament ahir, per a feines variades en una entitat, amb un ordinador de fa 13 anys, que abans havia estat meu.

    Aquest ordinador m'havia estat perfectament útil; amb ell, per exemple, havia dissenyat diversos llibres complexos, plens de fórmules i fotos; hi havia fet reconeixement de caràcters de centenars de documents mecanografiats; una altra persona hi havia editat partitures complexes i sintetitzat so. Va ser el primer ordinador on em vaig poder connectar a internet des de casa, i també dissenyar webs, i no sols en pur codi HTML sinó amb programes visuals. En altres paraules, més del que necessita una oficina de petita empresa o una entitat.

    Però tot i que l'ordinador —meravellosament— continua funcionant com el primer dia, llevat del ratolí que s'ha canviat diversos cops, ja no serveix per fer amb una mínima eficiència les tasques de l'entitat. En primer lloc, només obre els comptes de correu de gmail en mode «bàsic», no és possible actualitzar el sistema operatiu a versions que suportin les noves funcionalitats. Per llegir documents que li envien, tipus docx, ha de fer invents certament emprenyadors. Si ha de mirar un vídeo, allò que fa tres anys no representava cap problema, ara sí que ho és: van a trompicons si és que van.

    Què ha passat?

    Bàsicament que els desenvolupadors, més enllà de l'estratègia d'obsolescència, per afegir funcionalitats noves, i sovint molt secundàries, tiren de suposar que l'ordinador haurà augmentat prou de potència per no haver de fer cap optimització que acostuma a ser difícil i més cara.

    Fa molts anys que en informàtica es va superar el que anomeno frontera de la complexitat. Posaré un exemple. Vers l'any 1980, un llenguatge basic, l'interpretador i editor, ocupaven uns 16 KB i tenien un centenar de funcions. Uns anys més tard, van sortir llenguatges amb més funcionalitats que ocupaven una mica més. Durant anys vaig fer servir-ne un anomenat GFA —sobre Atari— que ocupava uns 50KB i tenia més d'un miler de funcions; el compilador ocupava aproximadament el mateix que l'intèrpret —tres vegades més programa i 10 vegades més funcions—. Però a partir d'aquí, la cosa es va complicar, ara, un llenguatge pot ocupar tranquil·lament 1GB, i no té 20.000 vegades més funcions que el meu estimat GFA, de fet, algunes ni es troben en cap biblioteca estàndard. S'ha superat el límit de la complexitat i el projecte no es pot fer com un nucli optimitzat, sinó com un conjunt enorme de subprojectes que han d'entendre's i comunicar-se entre ells.

    L'any 79 em vaig comprar el primer ordinador «seriós», tenia ―amb les expansions que hi vaig posar― 64KB de memòria i un processador de 8 bits a 1 MHz, sense cap xip especialitzat en gràfics o en coma flotant. Ara estic escrivint amb una màquina com a mínim 10.000 vegades més potent en processador i memòria. Però no va, ni de lluny 10.000 vegades més ràpida en una feina típica com pot ser buscar i substituir en un text llarg. Posem que el que abans trigava 10 minuts —era un incordi absolut—, ara em triga 6 segons, 100 vegades més ràpid…

    Per motius de mercat i de desenvolupament, s'ha arribat a unes complexitats massa elevades que fan, entre altres motius, que la informàtica no tingui la incidència econòmica que podria tenir. Temes com la intel·ligència artificials estan força apartats fins i tot en àmbits on els ordinadors de fa 30 anys alguna cosa ja podien fer.

  • Guillem1985 1.600 4 948 👍 136

    A mi m'agradava molt el MS-DOS! Era molt divertit! Ara vaig amb portàtil i windows 7...


Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.026.910 missatges
  • 212.051 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat