Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

El BCE està acorralat i voreja la insolvència

segur.que.tomba 7.066 6 304 👍 14

Avui m'he donat una alegria. Resulta que l'èlit extractiva de banquers té greus dificultats per a mantenir el seu sistema piramidal en funcionament. El PonziBank ja no té capacitat de maniobra i és a un pam de la fallida.

 

Naturalment, quan els seus escolanets ens ho expliquen canvien tots els termes per que sembli que el problema el tenim els ciutadans () i per a més inri, que realment és culpa nostra per no endeutar-nos prou ()

 

En fi, us deixo amb l'article del que ells anomenen "LES RAONS PER TÉMER UN MALSON":

 

El fantasma de la deflació amenaça a l'economia espanyola

El BCE es queda sense marge de maniobra per combatre una possible caiguda dels preus generalitzada

EDUARDO LÓPEZ ALONSO / Barcelona

Dilluns, 17 de febrer del 2014 - 10.16 h

Bitllets de 50 euros.

El fantasma de la deflació deambula per casa. L'última dada de l'alça de preus del gener confirma el que en l'economia familiar fa temps que la majoria ja coneix. Els preus cauen, però els ingressos baixen i el pessimisme es manté. El cercle viciós es desencadena.

Les estadístiques mostren que l'abaratiment dels carburants i l'estabilitat del preu del tabac han moderat la inflació interanual, que comparada amb el mateix mes de l'any passat es va quedar en el 0,2%. El més destacable d'aquesta freda dada és que es tracta de la taxa més baixa comptabilitzada almenys des del 1961.

Mario Draghi.

Sense pujada de gener

La pujada del gener ha desaparegut. La inflació subjacent, la que elimina els preus més volàtils (que oscil·len més), mostra també la mateixa tendència. La inflació al gener s'ha situat una dècima per sota de la comptabilitzada al desembre, malgrat l'augment del preu de l'electricitat.

Estabilitat o amenaça

El Govern ha considerat que la dada d'inflació coneguda aquesta setmana passada mostra que l'economia espanyola es troba en un moment d'"estabilitat de preus" i ha assegurat que permet mantenir el poder adquisitiu de salaris i pensions. La patronal CEOE està en la mateixa línia interpretativa de les dades que el Govern de Mariano Rajoy. Contràriament, els sindicats consideren que la pujada dels preus de béns i serveis bàsics en un context de devaluació salarial obre un període d'incertesa per als pròxims mesos.

Deflació

¿S'han establert les bases per a l'arribada de la deflació o la caiguda generalitzada de preus? Els economistes no es posen d'acord. Malgrat que la majoria han begut en les mateixes fonts de saviesa, no existeix consens en la valoració del risc de caiguda de preus ni en els remeis previstos per al cas que el malson es faci realitat.

Opinions

Segons 22 dels 46 economistes consultats per Reuters en una recent enquesta, el risc de deflació és "una cosa greu", mentre que per a 14 d'aquests experts el problema no és seriós. Creix el temor que el BCE estigui subestimant els riscos. Potser aquesta actitud és la lògica davant un escenari per al qual no existeixen receptes màgiques.

Draghi i el marge de maniobra

El president del BCE, Mario Draghi, segueix l'evolució de la situació amb estoïcisme aparent i assegura que la zona euro avança cap a una recuperació "feble, fràgil i dispar". I s'ha de témer que aquest dispar es refereixi a la marxa de l'economia més pròxima a la butxaca pròpia, especialment als habitants del sud d'Europa. Després d'abaratir el preu del diner al 0,25%, al BCE no li queda un gran marge de maniobra.

I les mesures per reactivar el consum han estat fins ara un gran fiasco a peu de carrer, ja que els crèdits són cars i el consum és feble. La que diuen que pot ser l'última opció és la decisió de rebaixar la taxa de dipòsits fins a percentatges negatius, és a dir, que el BCE ofereixi incentius als bancs que prestin els seus diners. És una possibilitat poc probable que a sobre tacaria la deteriorada imatge del BCE, al primar en plena crisi els principals causants de la debacle.

¿Per què és tan alarmant la deflació?

Per entendre les raons que fan témer tant un context de deflació, alguns economistes recorren a dibuixar un exemple a escala delscomptes personals. Expliquen que si una família suporta un deute igual al 100% dels seus ingressos i paga interessos del 4%, per exemple, el pes d'aquest deute tendeix a disminuir amb el pas del temps de manera gairebé vegetativa en una situació normal. La inflació compensa els costos financers del deute i més si els ingressos augmenten. No obstant, en una situació real de deflació familiar (aquesta que a Draghi li sembla dispar però que a Espanya s'estén), els ingressos disminueixen, els preus baixen i el pes del deute es fa cada vegada més insostenible, ja que els tipus d'interès ja no poden baixar més.

Els efectes, l'efecte Ricardo

En una situació com aquesta de deflació o expectatives negatives futures continuades, les despeses importants s'ajornen, es renegocien els contractes de serveis o s'eliminen, les taxes d'estalvi augmenten en el cas dels que mantenen els seus ingressos i disminueixen per als que veuen les seves expectatives laborals retallades. A aquells amb rendes altes els és més barat viure, per als hipotecats l'angoixa augmenta perquè el marge de maniobra s'estreny. La caiguda dels preus contribueix a fer que l'opinió pública i els empresaris en particular tendeixin a considerar que els empleats tenen sous alts, de manera que augmenten els acomiadaments i s'eleven les diferències socials entre els que tenen un lloc de treball i els que no. La inversió empresarial tendeix a augmentar a l'augmentar els marges i disminuir les vendes, s'eleva la productivitat per empleat i apareix un efecte de segona ronda d'elevació de salaris posterior amb més oferta però escassa demanda i més diferències salarials i socials de nou. La inversió estrangera augmenta en mercats deflacionistes per aprofitar l'estabilitat de l'estalvi i les oportunitats d'inversió i s'incrementen encara més els efectes generals. Tot aquest conjunt d'efectes concatenats rep el nom d'efecte Ricardo.

Japonització

A aquest malson deflacionista els economistes el denominen habitualment també japonització de l'economia al recordar la situació que ha patit el Japó durant diverses dècades. Creixement apàtic, alt nivell de deute públic, contracció del crèdit, divisa forta, envelliment demogràfic... tots ells elements comuns amb la situació actual. La cura d'austeritat s'ha convertit per a molts en la principal amenaça per a l'economia europea, de manera que consideren que el camí a seguir s'ha d'assemblar a l'elegit pel dels japonesos: injectar diner públic i tornar a endeutar-se. No obstant sembla difícil fins i tot amb l'activació de la màquina dels diners del BCE que torni l'optimisme i es recuperi el consum si no és possible restablir les rendes de la majoria, que pugin els salaris de nou amb preus controlats i que el crèdit es canalitzi de la banca als particulars amb fluïdesa.

 

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/fantasma-deflacio-amenaca-leconomia-espanyola-3106509

 

Respostes

Configuració
  • __27371__ 5.636 7

    Per què en diuen caiguda de preus, quan n'haurien de dir, posar els preus al seu lloc?

     

    Em recorda els d'ICV que volen recuperar el nivell de serveis quan tot era xauxa. Els serveis han d'estar al nivell que ens podem permetre.

  • El_Drac Usuari sumador 7.082 5 302 👍 3.619

    Això en bona part es degut a un excés de producció, el problema el tindrem si no som capaços de crear demanda.

     

    Si no hi ha demanda no hi ha creixement, si a més hi ha deflació el PIB caurà en cotes negatives.

    • Sants Usuari sumador 29.508 13 30 👍 8.998

      I quina demanda hi ha d'haver amb un 25% d'atur i el 75% restant amb el sou reduït i els collons per corbata?

       

      • El_Drac Usuari sumador 7.082 5 302 👍 3.619

        La demanda avui està fora, exportació, que pot ajudar a crear llocs de treball interns.

         

        La demanda interna només es pot crear de dues formes, augmentant l'exportació o facilitant crèdit (barat) a projectes solvents.

         

        Les necessitats no han desaparegut, de fet no paren d'augmentar, quan s'arribi a un punt de confiança on l'economia no es deteriori més la demanda creixerà, ja que fins ara ha acumulat estalvis (sí, han crescut amb la crisi). Però cal estabilitzar l'economia, i la deflació no ajuda en res, al contrari.

        • segur.que.tomba 7.066 6 304 👍 14

          La demanda avui està fora, exportació, que pot ajudar a crear llocs de treball interns.

           

          Sembla que tothom està d'acord en això. A fora pensen exactament el mateix

           

        • Criquet 7.261 13 292 👍 1.045

          La demanda interna es crea baixant els impostos als que cobrin menys de 1000€ (o pocs per entendre'ns)

        • cristinon 16.360 8 107 👍 577

           

          El_Drac escrigué:

          La demanda avui està fora, exportació, que pot ajudar a crear llocs de treball interns.

           

          La demanda interna només es pot crear de dues formes, augmentant l'exportació o facilitant crèdit (barat) a projectes solvents.

           

          Les necessitats no han desaparegut, de fet no paren d'augmentar, quan s'arribi a un punt de confiança on l'economia no es deteriori més la demanda creixerà, ja que fins ara ha acumulat estalvis (sí, han crescut amb la crisi). Però cal estabilitzar l'economia, i la deflació no ajuda en res, al contrari.

           

    • JordiS 10.400 13 201

      Ja es va intentar de crear demanda: xalets amb piscina a secarrals sense aigua i a preu d'or que s'han venut, cotxes amb suplements de ciencia ficcio que s'estan venent a preu mes baix que els models mes senzillets de fa deu anys, gadgets electronics que ningu enten a preus estratosferics que es venen mes sota l'impuls de la publicitat que no pas de la necessitat. I com aquestes mil, i aixo no pot ser bo: es com treballar mil hores per fer molts cales i despres llençar-los a la bassa.

       

      El problema d'ara es que el que cal fer (ajut efectiu al Tercer Mon, per exemple) no es fa perque no dona beneficis a curt termini, i en canvi nomes es fan que bestieses als que les poden pagar (des dels gadgets fins els edificis gegantins al bell mig del desert de Dubai). Al final, els diners que tant costen de guayar acaben al pot de les escombreries ald pocs mesos, o enterrats en piles de totxos sense sentit al lloc mes inadequat, ja siui un secarral de Ciudad Real o un de Abu Dabi.

      • El_Drac Usuari sumador 7.082 5 302 👍 3.619

        Jo no parlo de fer bombolles especulatives ni de solucions "exprés" a curt termini. Per mi la demanda i la competitivitat d'un país és una feina a llarg termini i de diverses generacions.

         

        Per això avui estem on estem, no per la situació de fa 7 anys, si no per la gestió pública dels últims 40 anys. I per aquest motiu la solució real no existeix a curt termini.

    • FocViu Usuari sumador 6.051 9 354 👍 769

      El que s'ha de fer és reduir la jornada laboral i repartir millor la riquesa (el consum).

      • El_Drac Usuari sumador 7.082 5 302 👍 3.619

        La única opció real és la creació de riquesa, augmentar el PIB, només mitjançant la millora de la competitivitat és possible crear una demanda consolidada.

         

        Repartir la riquesa no crea riquesa, de fet resta competitivitat i provoca empitjorament en el futur pròxim. És com dir que s'ha d'afavorir la emigració, menys persones menys a repartir.

         

        I la competitivitat només pot ser per dos camins, amb valor afegit per millores de la producció (salaris més alts per més producció per capital) o valor afegit per reducció de costos (salaris més baixos per reduir els costos).

         

        Per mi no hi ha dubte que la mala feina en l'educació i I+D de tot el període de bonança econòmica és el principal responsable que avui en dia només vegin com a vàlida la segona opció. I la llei Wert i els actuals polítics incompetents son els responsables que el futur continuï siguen de reducció de costos i mai per valor afegit en més productivitat o productes diferenciats.

        • FocViu Usuari sumador 6.051 9 354 👍 769

          No estic d'acord amb tu.

           

          No cal seguir augmentant el PIB. Ja hi ha prou producció i prou consum, només falla el repartiment d'ambdues coses, ergo el model social.

           

          Això a nivell català/europeu... altra cosa és a nivell mundial, on segurament sí que calgui augmentar la producció i el consum als països en vies de desenvolupament.

          • El_Drac Usuari sumador 7.082 5 302 👍 3.619

            Si no tens creixement econòmic no tindries excedent per invertir en el futur, una economia sense creixement el que està fent és decréixer lentament. Provocant el deteriorament de les seves societats i la pèrdua de competitivitat enfront de les economies que sí tenen creixement.

             

            També crec que s'ha de repartir la riquesa arreu del món, però fer-ho d'una forma equilibrada i progressiva, buscant formules de creixement econòmic complementaries i no substitutòries.

             

            Un creixement desmesurat i inflat és una irresponsabilitat (com podem comprovar nosaltres), un congelament a llarg termini és una altra irresponsabilitat (que comprovarien les futures generacions).

             

            Cal un creixement i consum sostenible, un equilibri associat a un repartiment de la riquesa no per "ser" si no per facilitar assolir-la mitjançant unes igualtats d'oportunitats i el propi esforç individual.

        • JordiS 10.400 13 201

          Sobre el I+D made in Spain (o a Catalonia, que ve a ser el mateix) a mi m'agadria saber el que se'n ha tret els ultims vint anys de feina.

          Sovint em fa la impresio de que s'esmerça molt de diner en recerca de temes l'interes dels quals no va mes enlla de la moda o dels gustos personals del investigador. Deu ser per aixo que tant sovint es parla de con rendibiltzar el I+D (tema favorit del ultim viatge de no recordi quin conseller a Israel), senyal infalible de que ara com ara no es gens rendible.

          Per tot plegat em sembla que el problema del I+D es que cal orientar-lo com a negoci, no pas com a activitat recreativa (o per a fer curriculum per a una plaça fixa a la burocracia psedocientifica del Estat) dels investigadors. A manca de industria nacional, no se pas qui deu comprar les patents generades pel I+D espanyol i catala, pero em temo que ningu ho fa i l'esforç es ben llençat a les escombreries.

          No es pot començar la casa per la taulada nomes perque es el que mes es veu: si no hi ha industria client (i a Catalunya bona part de la industria es multinacional i la questio de la recerca ja la te resolta al seu pais), el I+D es nomes un ornament per investigadors i politics. I em sembla que aquest es el nostre cas. Cotinuem navegant en un mar de fantasia mentre tot s'ensorra. No s'invereix un ral en coses mes senzilles i de mes rendibilitat a curt termini com creacio de marca, suport financer a la exportacio, creacio de producte exclusiu (el poc que es fa es pel esforç personal de les petites empreses) ... mentre s'esmercen petites fortunes per sortir als diaris dient que "hem inventat una cura per la polio ... que funcionara dintre de vint anys", anunci tipic que dec haver vist a la premsa no mensy de vint vegades als diaris l'any 2013. 

          • El_Drac Usuari sumador 7.082 5 302 👍 3.619

            Desconec les dades i no ho puc jutjar, però sí que és cert que el model de I+D és retroalimenta quan és la unió entre el món acadèmic i empresarial, els models d'èxit de desenvolupament per I+D es dona en llocs on hi ha aquesta unió entre el món de l'empresa i les universitats, com Silicon Valley o Tel Aviv.

             

            Però no és només aquest el problema, per mi el principal problema, que és la base de la gestió política nefasta, l'econòmica i la d'investigació, és el baix nivell de l'educació pública.

             

            El capital humà és la principal força de creació de riquesa en les societats avançades, sigui mitjançant emprenedors o investigació, però a més es reflexa en les classes polítiques, en la gestió pública i en els resultats electorals. La base on ha de créixer tot és en una societat preparada i capacitada, mirar l'educació com una de les principals inversions estratègiques del país i no com un "cost" que es pot retallar.

            • JordiS 10.400 13 201

              Dir que manca gent per a la recerca es un lloc comu en aquest pais, pero el cert es que a cada plaça d'investigadr s'hi presenten mil i la mare, aixi que la manca de personal no sembla un problema.

               

              Cal fugir dels llocs comuns i les frases fetes, com aquesta de que tot es culpa de la educacio. El fet es que hi ha escoles bones i dolentes, alumnats mes o menys proclius a esser ensenyats, ... pero normalment els rengles dels investigadors s'omplen amb gent que ha estat educada a bons llocs, uns de comparables als d'altres paisos pel estil i no crec que el problema sigui aqui. Per una altra part, encara que tinguis una gneracio meravellosament educada no valdra de gran cosa (com passa ara mateix) si els cal emigrar per cercar feina al estranger.

               

              Com passa amb qualsevol activitat economica, i si el I+D no es considera tal alshores ja estem parlant d'una altra cosa, cal saber d'on surten les misses, es a dir els cales, que es produeix, on es ven ... sense aquesta informacion no hi ha manera d'orientar el futur i corregir errors, nomes es fara que esmerçar mes recursos en capritxets dels uns i dels altres ... i perdre el temps. Tampoc em vull estar de dir que, en la meva opinio, qualsevol intent de fer recerca amb la universitat espanyola i catalana es una perdua de temps.

               

              • El_Drac Usuari sumador 7.082 5 302 👍 3.619

                Quan em refereixo a educació no em refereixo exclusivament a I+D.

                 

                Poden haver-hi empresaris sense coneixements d'empresarials? És viable una societat amb un gran nombre de persones amb educació bàsica i res més? Com podem ser un país turístic però a la cua d'Europa en coneixement de llengua estrangera?

                 

                L'educació és en tot, no només en I+D.

                • JordiS 10.400 13 201

                  Si que hi poden hver-hi empresaris sense coneixements d'empresarials, de fet la immensa majoria d'empesaris no sap el que es una comptabilitat. Si els cal fitxen comptables a dos duros. Els empresaris son fonamentalment comercials.

                   

                  Si a Espanya no es parlen llengues estrangeres es per una molt senzilla rao: el pais te poca connexio amb el mon i a la gent punyertera la falta que li fa parlar res que no sigui castella. Per servir copes i fer llits pels turistes no cal saber idiomes. Les feines que exigeixen saber idiomes (per exemple llogar apartaments) ja estan copades per estrangers desplaçats.

                   

                  El problema españnyol no es de manca de educacio o de recrsos per a la educacio (s'esmercen mes diners que a gairebe cap apltra pais d'Europa), el problema d'Espanya es que la educaci aqui no serveix de gran cosa perque el mercat es totalment infradesenvolupat i les seves necessitats son molt primaries: rentar, cuinar, servir copes ... Quan es va decidir que era mes rendible apilar totxos que fer coses de mes valor afegit es va ensorrar el pais. A veure ara qui l'aixeca.

                   

                  • El_Drac Usuari sumador 7.082 5 302 👍 3.619

                    El que descrius és el que hi ha, pel que comentes tu ho consideres correcte i jo no, moltes empreses no haurien tancat si el seu empresari sàpigues llegir un balanç de situació o sàpigues analitzar el mercat.

                     

                    Considerar que en un país que viu del turisme de fa dècades no cal parlar els idiomes dels clients que et donen el sou per mi és totalment irresponsable.

                     

                    Però el que tu defenses és el que es defensa de fa dècades, veure la educació com "un pas necessari" i no com un punt estratègic de país.

                     

                    Diuen que si vols que les coses canviïn no pots fer-ho fent el mateix de sempre, a veure si algun dia això a més de dir-se també es fa.

                    • JordiS 10.400 13 201

                      Els llicenciats stan fugint d'Espanya per milers. Realment necessitem mes educacio? Deu ser per a preparar els immigrants perque per altra cosa ...

                       

                      En aquest mon no hi ha res que sigui bo (o dolent) "per se", les coses son bones (o dolentes) segons com va.

                       

                      i pel que fa als empresaris, una vegada mes cal saber a quin pais vius. En aquest pais la venda es de llarg el mes important, i per la comptabilitat smepre pots llogar un comptable. Els que estudien empresarials o ESADE es fan un fart de estudiar comptailitat i disciplines anexes, pero un estudi recent entre els alumnes d'aquestes facultats revelava que el que la majoria vol no es ser empresari sino director del que sigui a una gran empresa. La venda es el gran mpulsor dequalsevol emrpesa, i per a la venda cal nexier-hi, podras educar una persona en la rutina o la biurocracia de la venda pero si no te el caracter que cal tenir, no tindra exit, i si ell no en te, l'empresa tampoc.

                    • El_Drac Usuari sumador 7.082 5 302 👍 3.619

                      Soc empresari i sé del que parlo, quan et dic educació no ho limito a graduats, si no a un gran nivell intermedi de persones preparades per a diferents oficis.

                       

                      Un exemple és la comptabilitat, una eina bàsica per saber la situació del negoci, per valorar on reduir costos, el nivell i tipus d'endeutament, etc.. La comptabilitat té la funció de ser el mapa que t'indica el punt on ets, sense tenir una comptabilitat al dia o no saber utilitzar-la es gestiona a cegues o per "suposicions", amb el cost i risc que representa.

                       

                      El futur passa per la capacitat dels individus en un entorn evolutiu i canviant molt dinàmic, els que estiguin més ben preparats (educació= intel·ligència + coneixements) seran els que s'en podran sortir més bé.

                    • JordiS 10.400 13 201

                      I no trobes comptables? N'hi milers en formacio cada any. 

                       

                      Sobre aixo del mapa de la empresa, doncs si, suposo que es millor un mapa calr d'on ets i on vas, pero encara es mes imortant ingressar el que sigui i despres que un altre digui que has anat pel bon cami.

                    • El_Drac Usuari sumador 7.082 5 302 👍 3.619

                       

                      Enlloc he dit que no trobi comptables, el que he dit és que un empresari ha de saber d'empresarials, entre moltes altres coses hi ha interpretar la comptabilitat.

                       

                      Qui ven i li diuen que ho fa bé no és un empresari, és un simple venedor. L'empresari entre moltes altres coses ha de saber ingressar i gestionar els recursos de forma correcte. Així que més que "preguntar" a altres com ho està fent, és ell el que ho ha de saber.

                    • JordiS 10.400 13 201

                      Un empresari te que saber fer diners i a certs nivells jugar el joc del poder. Les pseudociencies empresarials, son pels empleats de segon i tercer nivels (directors de departament, caps d'equip, etc).

                       

                      En fi, el dia que duguis una empresa de veritat sabras la importancia de la venda. De fet, la venda i el seu ambient (el mercat) ho son tot. La resta, simple carpinteria. Per a que te que perdre el temps el empresari en la carpinteria quan hi ha tant a fer un mon tant complicat? L'empresari no li pregunta al comptale o al diretor de fabrica com ho esta fent, nomes espera de cadascun d'ells un impres setmanal o mensual on en una plana li expliquin el que va be i el que no i el que ncessiten per arreglar-ho. La resta de la feina, la important, es a cal client.

                       

                      Tots els universitaris menyspreen la feina comercial. Quan s'adonen de la importancia que te la feina comercial esdevenen comercials ... o fan una oposicio a inspector d'hisenda, que tambe en he conegut i on la paperassa es el rei. La de funcionari era la seva vocacio.

                       

                       

                       

                    • El_Drac Usuari sumador 7.082 5 302 👍 3.619

                       

                      Jo crec que la meva empresa és real, cada dia la veig.

                       

                      On veus que "menysprei" la venda comercial quan és el pal de paller de tot negoci?

    • ALX Usuari sumador 31.681 12 25 👍 1.978

      No diguem rucades si us plau. Gràcies.

      • El_Drac Usuari sumador 7.082 5 302 👍 3.619

        Una bona forma de demanar-ho.

        • ALX Usuari sumador 31.681 12 25 👍 1.978

          Perdó per les formes i pel fons.

           

          No es pot mirar l'economia d'una manera mecanicista. No hi ha crisi de demanda. La voluntat de la gent de consumir és infinita. Hi ha crisi de solvència i de capacitat de consum.

           

          I quan ho veus així, entens que s'ha de fer el contrari del que diu l'ortodòxia moderna.

          • El_Drac Usuari sumador 7.082 5 302 👍 3.619

            Hem de sortir de la base que estem "debatin" en un espai obert i plural, els meus coneixements d'economia no son de doctorat, del contrari no estaria aquí debaten.

             

            Potser que tinguis raó, i de fet tens raó, tu dius que hi ha crisi de demanda per la reduida capacitat de consum, i jo dic que hi ha crisi de demanda per un excés de producció en aquest nivell de consum. Veig el mateix explicat des de diferents visions.

  • Brioix 4.566 4 469 👍 1.165

    He entrat només per veure qui ha sigut el poca-vergonya (i ignorant) que s'ha dignat a escriure això. I veure també qui en fa publicitat.

  • Rigel 55.391 9 9 👍 22.952

    Al final potser sí que haurem de funcionar amb bitcoins...

  • plegats 4.783 7 450

    El títol és del tot encertat. Perquè dir que el BCE voreja l'insolvència és totalment absurd, només es tracta de buscar un titular cridaner i prou. Pots argumentar que té poc marge de maniobra com tracta de fer l'articulista però no dir que està a punt de la insolvència.

  • elsenyordelesmosques 10.305 9 205 👍 86

    El BCE te la potestat de crear moneda, el problema esta en que l'euro esta molt car i no creen prou nova moneda. La solució des del principi era que el BCE injectes diner directament a l'obra publica per generar treball, demanda i dinamitzes l'economia, fa sis anys que diem el mateix

    • segur.que.tomba 7.066 6 304 👍 14

      El BCE te la potestat de crear moneda

       

      Igual que jo. No sé què li veus

       

    • ALX Usuari sumador 31.681 12 25 👍 1.978

      Afrancesat havies de ser 

       

      Quina barbaritat. No. La deflació es bona. L'austeritat de bona i molt overdue

      • El_Drac Usuari sumador 7.082 5 302 👍 3.619

        La deflació pot ser bona depenent del mercat, si no vaig errat el problema de deflació és que les persones ajornen la compra de productes de més valor tot esperant que els preus baixin més.

         

        En els productes de primera necessitat o de baix valor no passaria això, i en els productes d'inversions més altes sí. Però com que precisament els productes de valors més alt en el mercat espanyol son els bens immobles i els cotxes, aquests tenen unes característiques concretes que pot frenar aquest ajornament.

         

        Per un costat en els bens immobles ja fa temps que tenen la seva pròpia deflació, independentment de la resta de productes. Això fa que el limit de caiguda de preus serà el mateix o amb poca diferència.

         

        Per un altre la flota de cotxes és de la més vella d'Europa, on les persones ja comencen a haver de necessitar un canvi o invertir en reparacions cares, una baixada de preus més accentuada pot revitalitzar el mercat abans d'hora propiciant la pujada posterior.

         

        Però tot depèn dels marges de les empreses, i sobretot de la seva estructura de costos fixos, ja que sí les empreses estan molt endeutades i no poden assumir la reducció de preus (pels marges) podria haver-hi tancaments d'empreses i més atur.

        • ALX Usuari sumador 31.681 12 25 👍 1.978

          El pànic a la deflació es una mala excusa dels keynesians sense massa justificació. Com dius, els productes com l'electrònica i els de primeres necessitats no s'ajornen.

           

          Em faria gràcia que em definissin "ajornar" perquè les coses s'han de canviar o actualitzar quan és econòmicament eficient. Si "ajornar" vol dir no comprar avui, tant de bo!

           

          De fer durar les coses fins que estan ben amortitzades, tota la vida se n'havia dit economitzar. I era una cosa degudament ben considerada abans que aquests bojos s'imposessin en el pensament econòmic.

           

          En el cas dels cotxes per exemple, tot i ser un exemple que sembli advocar en contra de la deflació, tots sabem que quan un cotxe es deteriora i comencen a venir factures del mecànic, ja cal que canviïs sabent del cert que en el futur seran mes barats/millors.

           

          En quant al tema del deute, no es una discussió genèrica sobre deflació sinó ja més aplicada al context actual.

      • elsenyordelesmosques 10.305 9 205 👍 86

        si s entra en deflació, aleshores veurem coses que mai haurem imaginat

         

        si estas en un forat i en vols sortir, primer deixa de cavar

        • ALX Usuari sumador 31.681 12 25 👍 1.978

          Hi hauran el que hi han d'haver, liquidacions. No pots muntar un sistema econòmic a on la formiga està penalitzada, la cigala subsidiada i que sigui estable i durador.

           

          El que defenses tu és el que s'ha estat fent fins ara. I mira, el Japó porta 30 anys intentant fer una mica d'inflació i 30 de deflació.

           

          I quan vingui la inflació fliparan.

          • elsenyordelesmosques 10.305 9 205 👍 86

            no senyor jo no defenso el subsidi, ara mateix països com el regne d'espanya gasten els diners del BCE en mantenir parats a casa seva. El que jo dic es que el BCE a traves del banc europeu d'inversions executi projectes d'obra publica rendibles i útils, per a generar ocupació.

            En un bé amortitzable i que no suposara un deute dolent

      • segur.que.tomba 7.066 6 304 👍 14

        La deflació es bona.

         

        Depèn de per a qui. Si fossis banquer segur que pensaries diferent

         

  • Fidèsset 4.882 6 442 👍 4

    A Europa no hi ha cap tipus d'estagflació.

     

    Si volen provocar inflació només han de reduir el tant per cent del LTRO que els bancs han de dipositar al BCE, o directament imprimir i finançar obra pública massivament.

  • JordiS 10.400 13 201

    El BCE no pot esser un banc insolvent perque els seus "accionistes" son els bancs centrals dels paisos de la eurozona. El BCE no es un banc "per fer cales", si ho fos tindria sentit parlar de si es o no aprop de la insolvencia, sino que es un banc mantingut per 29 estats amb objetius politics i macreconomics. La insolvencia del BCE pot ser un problema comptable, pero no afectara el seu futur ni les seves operacions. 


Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.028.494 missatges
  • 212.096 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat