Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Llengües del Nord d´Itàlia

DK9.082 9 239👍 4.664

Ep,


començo aquí un fil sobre un tema que m´interessa i que més o menys (segurament més menys que més) domino. Sóc conscient que generarà relativament poc interès però la idea és anar oferint i rebent d´altres raconaires tastets sobre unes llengües molt properes al català però molt desconegudes i minoritzades. Jo particularment no faré més que una o dues contribucions setmanals o potser mensuals, quan pugui.



Començo amb un text introductori i general sobre les llengües del Nord d´Itàlia (i sud de Suïssa), el mateix que vaig penjar al fil d´en Prow (de fet aquest és com un fill del seu fil que amb el temps s´ha independitzat ):



grosso modo: al Nord hi ha les llengües galloitàliques, les retoromàniques i el vènet. Tenen en comú per exemple la repetició constant d´alguns pronoms personals (i pronoms expletius semblants al il francès o el er alemany): exemple genovès: o figgeu ch´o l´è vegnuo o l´e mae frae ('el nen que ha vingut és el meu germà', on el primer o és article i els altres dos pronoms). Les gallo-itàliques tenen sons germànics (ü,ö; a zones d´Emília Romagna s´han perdut) i perden les vocals finals tret de l´a (aquí el lígur es distancia perquè conserva totes les vocals finals). Si incloem el lígur aquestes llengües gallo-itàliques són:

 

-llombard (dividit en occidental i oriental: un riu important separa les dues zones, que a més a més han tingut una història diferent: Brescia i Bèrgam van fer part de la Repubblica di Venezia). Exemple de llombard occidental. (a mi em sembla més proper a l´occità que no pas el piemontès o el lígur, més propers geogràficament), parlat també en alguns cantons suïssos. El llombard oriental és difícil, el bergamasc en concret té fama d´incomprensible. Un tret destacable (potser l´únic tret realment diferenciador del llombard respecte a les llengües germanes que l´envolten) és el final de les 1es persones dels verbs en -i o -e, com en tantes varietats del català o l´occità: mi pödi (milanès)/me pöde (bergamasc), 'jo puc'

 

-Emilià-Romagnol; alguns les consideren dues llengües diferents; d´altres diuen que l´emilià en el fons és llombard occidental. Es caracteritzen per una pèrdua BRUTAL de vocals, fins al punt que les paraules acaben sent impronunciables i han d´afegir-hi...  vocals! Us sona la pel.lícula Amarcord de Fellini? vol dir me´n recordo en romanyol: a=pronom de 1ª persona; m=em; rcord=recordo, amb una a al davant de la r per fer pronunciable tot plegat. A Bolonya hospital es diu sbdel, una vocal només 

 

-lígur. La Ligúria és una franja de terreny molt estreta i allargada i als extrems les variants són una mica diferents però bàsicament és sempre la mateixa llengua. En la varietat central aquests el que fan és menjar-se les consonants: és famòs el comentari d´un genovès quan algú li va dir que havia vist un animal que semblava un ocell i ell li va preguntar si tenia ales: a éia e âe?. El lígur es parla(va) a Mònaco i es parla molt a dues localitats sardes. Aquí va un rap en genovès d´un amic meu, penjat fa només unes setmanes.

 

-piemontès. A mi em sembla especialment difícil. Molt interessant perquè situa tots els clítics sempre al darrera dels verbs a les formes compostes; així 'no l´has volgut?' es diu l´has-to nen vorsulo? Per cert: situar el pronom al darrera del verb en les interrogatives és bastant habitual a moltes varietats del Nord. És la mateixa inversió interrogativa del francès o les llengües germàniques.

Aquí teniu el Gangnam style en piemontès: https://www.youtube.com/watch?v=G1TyUD8raLs

 

 totes estan en greu perill d´extinció. El Govern italià no les considera llengües. Més parlada és el vènet (no només a la regió Veneto sinó també a Trento) però també sense reconeixement, i a causa d´això moltes famílies han parlat en italià als fills. Però de totes maneres a la xarxa hi ha una presència important de la llengua. El vènet fins i tot s´ha "expandit" a zones que abans eren friulanòfones, com Trieste.

 

 llengües retoromàniquesromanxladí friülà. El friulià és la llengua de Pasolini, parlat a la regió Friuli però també a zones de Trento, i és l´única de les llengües "italianes", junt amb el sard, reconeguda com a tal per part de l´Estat italià (hauria quedat lleig que Itàlia contradiguès Ascoli, el pare de la glotologia italiana, nascut al Friuli i ferm defensor de la seva llengua). El ladí també gaudeix d´un cert reconeixement oficial a Trento i Bolzano (Sud Tirol)

 

 Al Sud-Tirol per cert es parla alemany. Gairebé no saben italià. Vegeu aquesta escena d´una pel.lícula còmica on un sud-tirolès rep uns turistes i els pregunta, amb accent alemany, i davant de la seva perplexitat, si 'venen d´Itàlia':

https://www.youtube.com/watch?v=xhwbZagTtzY

 

 a part hi ha al Nord nombroses illes lingüístiques i minories: franco-provençal i occitana al Piemont, eslovena al Friuli-Venezia-Giulia... i suposadament occitana a la Ligúria: el tema va crear una pol.lèmica considerable, un tastet aquí.


 Editat 4-9 Mapa de les llengües romàniques de la zona, cortesia d´en Foguera Catalana:





 

 mapa que millora els dos anteriors


Respostes

Configuració
  • DK9.082 9 239👍 4.664
    Aquestes dues noies són de Bèrgam (no confondre amb la nostra Berga capital del Berguedà. Bèrgam si de cas seria la capital del Berguedam ;-)). Pel que sembla són esportistes d´elit -amb medalles olímpiques incloses- dintre de modalitats d´hivern. Al video parlen en bergamasc

    una, que és "comarques", és més fluïda i sembla que s´ho pren més seriosament. L´altra, que és de la capital, al començament s´ho pren més com una cosa sense importància i potser no domina tant la llengua... però déu-n´hi-do de tota manera (m´agrada el seu gh´e negott de fâ 'no hi ha res (ni gota) a fer' )


    https://www.youtube.com/watch?v=48aQalmxVfY       

    (Flavia: si t´estàs preguntant què vol dir el català deu-n´hi-do, mira aquí
    https://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e06276781.xml

    és una de les expressions catalanes amb més "èxit")
    • Flavia270 1👍 89
      és una de les expressions catalanes amb més "èxit")


      Sì, anche més usos, compreso quello 'ironico' a quanto pare.
      A so drio pensare calcòsa de simile pa la lengoa vèneta, ma no me vièn mente nhente o scoàxi...
      el sènso de 'ce ne fossero!' el podarìa èsare 'ver-ghe-ne!' o 'vènha!' (de toxe cussì ca sà parlare en bergamasco ecc.), ma l'è solo uno di sinhificà de deunidó .
      Dio-te-daga (del pan), dio-tìn-dàga...

      dio-te-manda... del bèn de sòlito ma anca 'a quel paese' 
      abbiamo un rapporto problematico con l'àmbito religioso, in Veneto, si sa.
    • Flavia270 1👍 89
      Com'è ke 'l fà lo sciogli-lingua bergamasco "guarda quella vacca là che va fare la cacca in quella casa là"?
      mi a sènto: va-là-la vaca -là -ca -và-fà-la càca- te- la ca' - là ...
      kelàltro "sei sacchi di legna secca sono cari anche a casa", pròpio no lo capìsso.

      La dixe spése 'olte el vb. burlàr (zó) pa 'cadere':  en Polexine i ghe dixea i burla-giò a cuéi ke i jèra migrà  Milàn da le canpànhe tel dopoguerra o dopo l'alluvione del '51 e ke i tornava - i venhea (in)zó -  catàre i parènti pa le Fèste o le fèrie d'istà.
      I ghe dixea anca i marturèi - faìna in IT - perché, quando  burlàvano-giò da Milano i parenti-poveri indigeni si sentivano in dovere di imbandire dei gran pranzi in loro onore, tirando il collo al pollame e lasciando il pollaio semi-vuoto come dopo l'incursione del marturèlo . 
      • DK9.082 9 239👍 4.664
        els scioglilingua serien una cosa així

        A' chèla aca là che la à a cagà in chèla cà là.
        'Guaita aquella vaca que va a cagar a aquella casa'

        Sich sach de sòch sèch, a i è car ac a cà.
        'Cinc sacs de llenya seca van bé també per la casa'.

        el burlàr no sabria dir-te... en genovès "bolâsse" vol dir 'llençar-se (a l´aigua)' it. tuffarsi, però no sé si hi té a veure...
        • Flavia270 1👍 89
          A' chèla aca là che la à a cagà in chèla cà là.

          A'
          come vàrda!  a' chela vaca là... el passaggio l'è : v-àrda -  'àrda - 'àra - 'a' ... a', a' ke ròba ... ahn dèso a go capìo  a la dòparo anca mi kela 'a' lì come scurtsamento de àra-vàrda.
          Ma sè-to ke kela 'a' la ga anca el sinhificà de 'no' in risposta a na domanda ovvia - l'è on suono molto arretrato, pròpio back vowel , scuro come; a vòe dire 'ma quando mai' de l'IT , esprime fastidio, anche rassegnazione.
          L'altra ahn invece è una affermazione, esprime anche una certa soddisfazione, direi.

          Un giorno bisognerà parlare anche delle interiezioni nelle lingue: puro suono, ma carico di significato.


          Sich sach de sòch sèch, a i è car ac a cà.

          A vardar-lo el  me pare tedesco   sik - sak de sòk -sèk... àra ke se i è 5 i sàki de sòki séki, no i è sich ma sinch co la ène si-n-k 
          tsìncoe saki de tsòki séki... uào, i tsòki de Pinocchio.
      • DK9.082 9 239👍 4.664
        Una altra cosa que em crida l´atenció és que la noia de la dreta, la que sembla que parla pitjor, en realitat crec que té una pronúncia molt genuïna, i fa fins i tot les "s" com "h" aspirades: als 27 segons crec que diu l´e hempre (sempre) un medaglieta..
  • DK9.082 9 239👍 4.664
    La variació dialectal a la primera persona singular del present del verb llombard:

      • “M[i] parl[i]”, forma principale tipica della Lombardia occidentale;
      • “M[e] parl[e]”, variazione comune a quasi tutti i dialetti della Lombardia orientale;
    • “Mi parlo”, se ti trovi a Busto Arsizio;
    • “Mi parl”, se invece stai visitando alcune specifiche zone della Lombardia occidentale.

    té un aire familiar, oi?
  • Flavia270 1👍 89
    Come si chiamano i Cuchi en català? 
    In Veneto i fischietti li chiamiamo  cùki dall'Altopiano di Asiago al Delta del Po, dove vive un bravissimo artista-artigiano che continua la tradizione dei cucàri ereditata dal padre Idelmo.

    El cucàro del delta del po el fà di cùki speciali, ma parké el dòpara el tivàro on tipo de créa (argilla) ke 'l se càta solo da kele bande là.

    • DK9.082 9 239👍 4.664
      Quina bonica paraula "créa":

      https://www.dialettando.com/dizionario/detail.lasso?id=50867

      Pel que fa als Cuchi, no et puc ajudar .. l´únic que et puc dir és que a la web que enllaces sembla que surten noms mallorquins i valencians..
      • Flavia270 1👍 89
        Quina bonica paraula "créa"

        Sì, l'è bèla ma conosciuta (la creta de l'IT); mi pensava al misteriosissimo Tivàro ... le sole notizie che sono riuscita a reperire mi danno  'tivàro' associato alle marne - le marne blu dolomitiche...
        e difàti ke 'l tivàro l'è scuro, medìgo sì ke l'è blè o almanco a pare ke 'l gàpia kel colore lì plumbeo co el ghìn tòe su na sbrancadina el sior Fecchio. I è tère alluvionali del Po, tère bòne pa fare i scrèpoli (il vasellame) e le pière (i mattoni).

        E 'lora sti cùki  a ghe sarà le paròle de Majorca e Valenza parké anca via par là a se laoràva la ceramica, nò? o ke i ghe ne faxea el commercio, no savarìa... majòliche a se ghe dixe , anca.
  • DK9.082 9 239👍 4.664
    Tres lligams; el tercer és "spam", els 2 primers són sobre dialectes "de frontera", molt interessants. 

    -Web sobre les parles les Valadas del Piemont. Inclou articles (en italià i occità) sobre aquests dialectes que són occitans però en contacte amb el piemontès, l´arpità, el lígur..

    -Web sobre el novarès, dialecte geogràficament piemontès però lingüísticament, pel que sembla, més aviat llombard. És de les poquíssimes webs sobre lingüística escrita en "dialecte" -però a més a més serveix per practicar italià perquè conté un munt de cites d´autors italians-. A sota de tot en penjo un tastet
    (El dialecte novarès és d´aquells que fan servir el verb ésser amb verbs transitius: i són truvà 'he trobat (vaig trobar)')

    -Article sobre català antic "cobéa" / lígur cuvea 'desig'

    (si voleu saber quina mena de desig, hi haureu d´entrar :P)







    TAFANARI

    L’è vüna di tanti maneri par indicà al dadrera (e i hévan giamò elencà int al giögh 100 dal 07.11.05). “Deretano”, al disa l’Oglino: al mustra al tafanari, “perde l culo dai pantaloni”. «Lett. luogo pieno di tafani, per la predilezione di questi molestissimi insetti per il posteriore dei quadrupedi. Facile il trapasso metaforico dai dai sederi animali alle chiappe umane»: al cumincia cusì al Belletti. Ma pö as rimangia tüt, e al disa pressapoch cumè la Weber Wetzel: «dall’arabo tafar, ‘sottocoda’ (REW 8523a), probabilmente attraverso l’italiano tafanario [ch’al vöra propi dì… tafanari: difati al Galli (Pavìa) al fà che mèt: «Tafanari: tafanario», e basta]; cfr. il catalano tafanari e lo spagnolo tafanario».

    • Flavia270 1👍 89
      Per me il  'tafanario' (migliore: 'tafarnario' ) come primo significato è un oggetto ingombrante, desueto, ormai inutilizzabile come  un vecchio televisore, radio  o computer; come secondo significato è un 'deretano' di notevoli proporzioni.

      Secondo mi gh'èntra nhente i 'tafani' (ke pò al Nord a ghe dirìsimo i tavàn co la V) ma calcòsa de 'ingombrante' e 'inutile'... moh, tipo na ròba de cèxa, baldacchini, tabernacoli, impalcature varie.
      • DK9.082 9 239👍 4.664

        Flavia escrigué:
        Secondo mi gh'èntra nhente i 'tafani' (ke pò al Nord a ghe dirìsimo i tavàn co la V) 
        Potser tens raó, però en tot cas és una de les possibles etimologies també pel català "tafaner"  'massa curiós amb les coses dels altres'.

        Sobre tafanari, un article que segurament coneixes, de la gran web etymologie occitane. Hi trobem un munt de possibles etimologies:

        http://www.etymologie-occitane.fr/2011/10/tafanari-fanny/

        • Flavia270 1👍 89
          Hi trobem un munt de possibles etimologies:

          http://www.etymologie-occitane.fr/2011/10/tafanari-fanny/

          A ghe ne manca ona: da tanfo  parké a se ghe dixe anca taNfanàrio co la ène;
          e 'lora i dixe bèn de vardàre le prime attestazioni de tafanàrio : intel http://tlio.ovi.cnr.it/TLIO/ no'l gh'è pròpio ; intel FEW (vol 21 : Inconnus p. 308 o si-nò metì-ghe 'tafanari-cul' ) i dixe "gergo seit 17. jh."  wohl - sicuramente da italiano e spagnolo ( da l'italiàn dal spagnolo ?) ... secolo 17.mo còsa xe-lo? el 600? e 'lora a ghe sémo col pavàno de 'l Ruzante ke el dixe :
          ...
          a’ ve mostrerò un gran tafanario /e su quel scalandario / a’ slenzerì d’Amore 
          (el vurìa fare el 'letterato/sletràn' ma sicome ke 'l Ruzànte l'è pur sènpre el Ruxànte - bòja a ghe scapa on a’ dighe, mo cun bon saore / perqué ’l è sempre insboazò.   e torniamo a l'etimologia da tanfo v.s.).

          Vàgo vànti?


        • entre·ribes442👍 316
          Quin culet
        • Flavia270 1👍 89
          Anca sol projetBabel i ghe và 'n tserca del cào pal tafanàri
          e torna quella curiosa associazione con l'Antifonario, il libro delle Antìfone, mostrato aperto per meglio illustrare il concetto di "chose qui sert seulement à recueillir la poussière ou chose enconbrante qui sert à rien... grande et grosse comme un antiphonaire ouvert (en deux parts), qui normalement reste à recueillir la poussière."
          Dubito fortemente che il riferimento sia al libro delle Antìfone, nonostante le operette umoristiche di frati goliardi potrebbero far pensare il contrario.

          Il termine viene definito come 'gergale' ed è tipico dei 'gerghi' operare procedimenti linguistici di risemantizzazione di termini già in uso, nel caso di tafanàrio dall'arabo tafar  - la vostra tafarra  -  il sotto-coda, parte dei finimenti degli animali da tiro o da sella.
          Quindi un orientalismo, secondo il FEW , vol 19 : Orientalia, p. 179, tafr (ar.) Arsch.

          Po' a vardàr bèn on mulet càrgo de roba  a se podarìa anca dir-ghe ke 'l ga on tafarnàrio so la gròpa, oi? 



          • DK9.082 9 239👍 4.664
            Gràcies pels lligams ;-)

            oh el Forum Babel, era un dels meus preferits... i al fil que enllaces hi ha un piemontès i un lígur que sempre feien aportacions interessants. Encara hi entro de tant en tant

            (Foguera Catalana i Catalàamallorca: si esteu pensant que hi entro a fer spam US EQUIVOQUEU... a mitges  de vegades sí, però de vegades és senzillament per aprendre. Hi ha gent que en sap molt)

            Anècdota: fa uns 10-12 anys estava llegint un fil, va entrar a l´habitació mon pare, i es va confondre i va pensar que estava llegint la web del Foro Babel, entitat famosa fa uns anys per la seva hostilitat contra la llengua catalana... Em va mirar i em va dir: "fill meu, noo!"

            ara els del projectBabel s´han passat al FB, ja no té la mateixa gràcia, i el fòrum es mou poquet.. però encara faig servir sovint els diccionaris que tenen a la seva pàgina
            https://www.lexilogos.com/dictionnaire_langues.htm

            S l´etimologia àrab de Tafanari és la bona, aleshores potser no té a veure amb el nostre Tafaner. Per cert que encara hi ha una altra proposta: del grec Táphos 'forat del cul'

            Un fragment literari per acabar:

            «Visca la gresca,
            visca la gresca
            i el tafanari
            de la Francesca».

            Jesus Moncada, el Cafè de la Granota (1988)
            • Flavia270 1👍 89
              S l´etimologia àrab de Tafanari és la bona, aleshores potser no té a veure amb el nostre Tafaner.

              A dirìa de nò: se  tafaner  el vièn da tòfona - la tartùfola -  e 'l sarìa on can o altra bestia ke el ghe và en tserca de le tartùfole - "que furguen" - e 'lora l'è on fureghìn , ono ke 'l fùrega , col stéso signif. de furgar 1.  e 2. 
  • DK9.082 9 239👍 4.664
    Quin tros d´article que acaben de penjar els amics llombards de wikipedia sobre la seva cuina  (Kevin Durant: si vols llegir en llombard-milanès, aquí xalaràs)

    https://lmo.m.wikipedia.org/wiki/Cusina_lombarda?fbclid=IwAR1sALTbMj9jWfC7Kca3QmXpDqCUtELuwqYVOckJCNDlT_TPNJ6Oq5JvNeg

    un tastet -mai millor dit:

    Ona ròbba comuna la se ved intra i piatt che riven di prodott agricoi disponibel in funzion di sò risors naturai: i acqu di lagh e fiumm (e donca el pess d'acqua dolza), i pascoi (cont i prodott che riven dal lacc)


    parlant de lacc ('llet'). En una web llombarda han penjat fa unes hores aquesta traducció de l´anglosaxó bed and breakfast: "llet i llit"

    • Flavia270 1👍 89
      Mi piace molto la traduzione di B&B con Lacc e Lecc ; non sono nuovi in Lombardia a operazioni di questo tipo: su http://blog.terminologiaetc.it/2019/03/07/naming-con-forestierismi/ Licia ha scovato un divertentissimo Chapa Rat pasta rodenticida  (perché in milanese si dice ma va' ciapà i ratt! - alla lettera 'ma va' a catturare topi' - per mandare a quel paese qualcuno).

      Della cucina lombarda condividiamo la passione per i Risòtt ; soltanto le regioni che per tradizione hanno coltivato il riso sanno come cuocerlo in risotto, piatto principe della cucina del Nord d'Italia. Le altre regioni sapranno fare la pasta, ripiena o meno, ma i rixi sono proprio della pianura padana, lungo il corso del  Po o la fascia delle risorgive, più in alto.
      https://it.wikipedia.org/wiki/Risi_e_bisi era preparato tradizionalmente il 25 aprile per San Marco: un piatto da Dogi. 

      E insoma sti 'mondeghili' ke i "ciappen el nòmm di polpett catalan, che in quella lengua se ciamen apont mandonguilles."... ke bòne ... e parké le se ciàma cussì, le 'mandonguilles'? 
      Le polpette sono il mio piatto preferito: non le faccio più da anni, ma non so resistere alle polpette, davvero.
      • DK9.082 9 239👍 4.664

        Flavia escrigué:
        e parké le se ciàma cussì, le 'mandonguilles'? 

        No en sabia el perquè i ho he hagut de mirar. Sembla un castellanisme -els diminutius el -illa ho acostumen a ser- i el diccionari Alcover-Moll ho confirma:

        "Etim.: del cast. almondiguilla, amb contaminació de mondongo"

        Mondongo  desconeixia la paraula. Diuen que és molt habitual a Colòmbia però no seria indígena, sinó castellana

        https://es.wikipedia.org/wiki/Tripas#Etimolog%C3%ADas_y_uso_de_los_diferentes_t%C3%A9rminos

        és la nostra tripa. I veig que té article a la wiki llombarda:

        La büzèca l'era insì famùsa e cunsümàda a Milàn, che l'è divegnüda vün di sìmbul d'la cità inséma al dom, al panetòn e ala Madunìna.

        El mangià l'è anca a l'urìgin d'la paròla büzecòn: num schersùs che'l se dröva par riferìs ai milanéz. []

        • Flavia270 1👍 89
          "Etim.: del cast. almondiguilla, amb contaminació de mondongo"

          Eh a lo go visto anca mi da coalke banda kel  'mondongo' lì - moh, la me pare na ròba stranba ke na paròla cussì 'distante' la se gàpia incroxà co 'almondiguilla' pa rendere el vostro 'mondonguilla'.
          Cosa xe ke no ghe torna i etimologisti? càva-ghe  al a almondiguilla, no te resta la paròla giusta (o scoàxi)?

          Le trippe sì, ke tuto el mondo  a ghe dixemo trippe ma Milàn a se ghe dixe la büzèca 
          ma l'è parké i ga vù la dominazion spagnòla: s'a no ghe jèra  i spagnòi a insegnar-ghe come fare le polpette e le trippe : https://es.wiktionary.org/wiki/buche 
          (come se pronuncia -  bù-tze, nò? e luri i ga capìo buzè-ca  )

          E a proposito di albondiguilla qui una ipotesi interessante sull'origine del toponimo " al-Bunduqiyyah
          (con l'articolo determinativo al-) " per indicare la città di Venezia.

          • DK9.082 9 239👍 4.664
            parlant de cuina, si passes aquesta prova (aquest casting) de dialecte culinari bolonyès et contracten:

            https://www.youtube.com/watch?v=Y4aHbE5hTzE

            algunes paraules són com les vostres (p.e. una porta inbarlè 'una porta deformada/encallada' en vènet seria imberla(da) o una cosa així, oi?) però en general sembla que el bulgnais és un altre món..
            • Flavia270 1👍 89
              Usti, a ghe ndarìa de corsa a fare el provino: a so preparà in materia 
              e 'lora femo finta: 
              cavaturaccioli  -  tirabusson anca da mi ma màsa 'lezioso' mèjo : cavastròpoli;
              schiaccianoci  - schicianoxe (skìtsanoxe);
              mignolo - deolìn, deoléto;
              vino rosso - vin negro (nero);
              spaghetti - marmizì 
              tazzina - cicarìna;
              bambola - pua;
              streccapaggn 
              nocciola - clura  noxèla;
              io sono dell'avviso - mè a san d' l'avìs  mi a so' de l'avìxo ... ma a  ghe lo perdonemo al scuzàis ke 'l parla bolognese ke l'è màsa bravo ( e a me stimo porassè par lu).

              E donca a ghe farìa i https://www.spaghettibolognesi.it/  cussì i me licenzia subito, appena assunta.

              (p.e. una porta inbarlè 'una porta deformada/encallada' en vènet seria imberla(da)

              Sì, la paròla l'è scuàxi conpanha e a vòe dire 'sbilenco, fuori squadra' ; el vièn da bèr(l)o ca vòe dire 'fianco' e 'lato' par-davanti e par-dedrìo e quindi bèr(l)o da-drìo  è sinonimo di tafanàri . 
              Si dice anche di qualcuno  che cammina piegato, curvo, a causa della vecchiaia o menomazione fisica.

    • Kevin Durant i Lleida5.022 2 434👍 3.023
      M'agrada aquest idioma.
      • DK9.082 9 239👍 4.664
        A mi també. Hi ha qui diu que el llombard no té gaires trets originals, però qui els necessita? 

        ara estic llegint els textos en brescià d´un grup local (ArtyCiòk, el nom és un múltiple joc de paraules), i m´encanta com tenen un equivalent del nostre "hom" (o més aviat de l´"on" francès):

        ma 'n festègia come i màch.    'però fem festa (litt. 'hom festeja') com bojos'

        An sè partìch da la àl Camònega col violino e con la fisa,  'Vam sortir de la Val Camonica amb el violí i l´acordió'

        e rüàc a la deriva per sunà e fa balà;   'arribats a la deriva per tocar i fer ballar'

        • Flavia270 1👍 89
          (ArtyCiòk, el nom és un múltiple joc de paraules)


          articiòki  - i carciofi - e ...? i s-ciòki ? i fuochi artificiali - i 'arti-ciòki' 

          I nostri Articiòchi 
        • Kevin Durant i Lleida5.022 2 434👍 3.023
          el llombard no té gaires trets originals

          Què vols dir?
          • DK9.082 9 239👍 4.664
            Bé, una mica tu mateix ho deies més amunt -el llombard és com posar en una batedora català/occità, alemany etc

            jo em referia en concret a textos com aquest que poso a baix de tot. on diuen que altres llengües veïnes tenen uns trets definitoris concrets i que el llombard en el seu conjunt es caracteritza més aviat per l´absència d´aquests trets

             Però vaja, és discutible i a més a més no té importància. Com quan algú diu que francès i castellà són llengües més innovadores i català/occità més fidels al llatí. M´agraden totes aquestes llengües (el vènet de la Flàvia, el genovès dels meus amics..) però si haig de triar la meva preferida és el llombard. Xalo molt llegint-lo i m´agrada (intentar) captar les diferències entre les variants.

             L’unico fenomeno panlombardo esclusivo è la desinenza -i/-enella prima persona del pres. indic. (milan. mi pödi / bergamasco mé pöde «io posso»), subentrata alla più antica forma adesinenziale pös ancora documentata nei dialetti più arcaici.

            Tra i fenomeni più importanti che segnano il confine con le aree dialettali circostanti, si possono citare:

            (a) a ovest la conservazione di [-ˈa] negli infiniti della I coniug.: [kanˈta] ~ piem. [kanˈte];

            (b) a sud la conservazione delle vocali atone: [ospeˈdal] «ospedale» ~ emil. [zbdɛl];

            (c) a est la presenza delle vocali [ø]/[y]: [føk] «fuoco», [dyr] «duro» ~ ven. [ˈfogo], [ˈduro].

            Anche nel lessico pochissime sono le parole esclusivamente lombarde

            http://www.treccani.it/enciclopedia/dialetti-lombardi_(Enciclopedia-dell'Italiano)/

            • Flavia270 1👍 89
              Anche nel lessico pochissime sono le parole esclusivamente lombarde

              http://www.treccani.it/enciclopedia/dialetti-lombardi_(Enciclopedia-dell'Italiano)/

              I
               ghe le ga inprestà tute i toscàn e luri i è restà sentsa: http://kenoms3.altervista.org/altorenotoscano3/longobardismi8.htm 
              • DK9.082 9 239👍 4.664

                Flavia escrigué:
                I ghe le ga inprestà tute i toscàn e luri i è restà sentsa: http://kenoms3.altervista.org/altorenotoscano3/longobardismi8.htm 

                quin clàssic aquest article... inclou una de les paraules que a cada regió (per exemple a la Ligúria) alguns es pensen que només és pròpia d´ells, i en realitat és un germanisme molt habitual:

                magone (..) da mago (stomaco). Per estensione il termine magone è passato ad indicare anche il dispiacere (chi ha un dispiacere, infatti, ha un peso allo stomaco).(..). La voce magone ci permette, peraltro, di citare un'espressione comune al tedesco e all'italiano: "im Hagen haben" > "avere sullo stomaco".

                Jo recentment he "descobert" (entre cometes perquè que jo no les conegués no vol dir que no estiguessin descobertes, com Amèrica) tres webs que no estan malament -i que segurament coneixes- sobre dialectes toscans. La tercera no inclou etimologies però sí molts exemples:

                http://dialettoaretino.blogspot.com/

                https://www.montaione.net/category/toscanario/

                http://www.vocabolariofiorentino.it/ricerca/lemmi?l=A
                • Flavia270 1👍 89
                  E 'lora  qua i dixe ke

                  "No està clar, però, que es tracti de paraules emparentades; tampoc tenim clar si aquest magolent gascó, que recorda l´immagunent que hem vist més amunt, està relacionat amb el català magolar, 'danyar, malmetre'"

                  e sul  FEW le possibili risposte : Vol 16: Germanismes : G-R p.499 su mago - magen - magoulent ;
                  p. 501 mahaigner - maganhar -  magagnare .

                  Lo gavì-o  mia on vb. tipo el 'magagnare' en català? a vòjo dire, gavì-o solo el 'magolar' pa dire 'malmetre'? mi a ghe dirìa anca matsipàre .

                  La lengoa italiana l'è piena de germanismi, ke dòpo no i li sàpia o no i vòja riconosàr-li l'è naltro pàro de màneghe. 
                  • DK9.082 9 239👍 4.664

                    Flavia escrigué:
                    Lo gavì-o  mia on vb. tipo el 'magagnare' en català? 
                    Aquí el tens :-)

                    http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0084794

                    "maganyar; probablement d'un frànc. *hamjan 'pegar, mutilar', a través d'un ma(n) hamjan 'mutilar un home', amb influx de l'ant. baganyar, barganyar (v. gavanyar]"

                    uau, quina etimologia més... complexa..
                    • Flavia270 1👍 89
                      quina etimologia més... complexa..

                      Màsa, troppo complessa ...  ma(n) hamjan 'mutilar un home' 
                      no savarìa ma la me pare esagerata pal 'malmetre'.
                      Piuttosto quel "ant. baganyar, barganyar (v. gavanyar]" assomiglia molto al nostro sbragagnàre (manipolare, palpeggiare, brancicare, sgualcire una stoffa ma anche la pelle di una persona); il risultato del sbragagnàre è il mazipàre (deteriorare, sciupare, gualcire... di una stoffa, pelle, frutta..).

                      La minaccia a te mazìpo! è quasi affettuosa, sempre promessa, mai messa in atto.
                      Non lo ammazzi mica uno, se lo mazìpi; lo 'ammacchi' di sicuro, ma non lo 'ammazzi'. 
                      E quindi torniamo al nostro 'magolar' = macàre .
                      a te maco! a te mazìpo! a te maco cofà on caco! avete presente i caki? ecco il caco maturo rende bene l'idea del 'mazipamento')
  • DK9.082 9 239👍 4.664
    -Estat civil senyor DK?                -Tinc una "amiga"

    a l´article hi ha una poesia en venecià i una en cremasc -recordem que per aquest fil hem tingut un raconaire d´aquella zona, potser encara ens llegeix




    "sucada" és 'una filera d´arbres'. Potser relacionat amb la nostra "soca". A la tórtora del poema li han talat els arbres, pobreta..

    (me´n vaig uns dies a la platja,fins aviat amiga:



    • Flavia270 1👍 89
      "sucada" és 'una filera d´arbres'. Potser relacionat amb la nostra "soca".

      No i è pròpio àlbori-àlbori: i ghe li ga tajà a raso terra e cuéo ke xe restà i è le sòche - la ceppaia - ke le butarà fòra nòvi bùti, nòvi rami.
      L'è na tecnica de fare i filàri a bordo dei campi; anca cuéla dita a capitozzo - on fià pì 'n sù a metà del tronco, dixemo - cuéa la se faxéa pa le stropàre - i salgàri - pa ricavare le stròpe , il vimine rosso e giallo per fare cesti o legare le vigne o altri usi agricoli.

      Da nàltri a se ghe dixe anca tà(l)po , la soca ; anca 'tànpo' e 'tànpego', se è veramente grosso anche 'talpon' e 'ta(n)pegon'.  
      • DK9.082 9 239👍 4.664
        Sí, correcte: la sucàda són, literalment, moltes soques. A la tórtora de la poesia primer li deixen només les soques, i més tard ni això: ho talen tot

        (Aquesta tècnica del capitozzo de deixar només les soques sembla que no és recomanable, per cert. No domino gens el tema però per aquí en parlen:
        http://www.florablog.it/2011/02/01/7-ottimi-motivi-per-non-capitozzare-gli-alberi/   )

        Fa uns dies vaig entrar en un fòrum cremasc i sembla que per allà tenen un sinònim de soca, gaba. No sé si coneixes la paraula:

          Tros de soca! :-)

        (i no sé si qui va penjar aquesta imatge va escriure "richiedi" amb "i" final per error de teclejat o si estava "pensant en llombard"..  -tot i que en aquella zona l´error potser donaria més aviat "richiede"?-)
        • Flavia270 1👍 89
          La gaba 
          "L’è sia al “salice” (salix alba) che, in general, la “pianta schiericata, normalmente messa a schiera e lungo i margini dei campi [eh, si, na volta…], scapezzata o capitozzata a corona per contenere la sua ombra sul seminato”, cumè ch’al mèta sǜbit l’Oglino. Vèrs la Lumbardìa a vegna prima al significà püssè general, tantu che pr’esempi a Pavìa al Galli al porta: “pianta capitozzata (specialmente salici)” e anca dua nün la “gabà” l’eva (e la sarissa ancura… s’i sì bón da truvan…) un “filare di piante capitozzate”, sensa ch’i sìan par forsa propi di gabi".

          Na 'olta i savéa còsa tajàre dei àlbori, al dì de oncò no i sà pì nhente e i li sasìna , tuti. I è tuti sacanhà, sti pòri àlbori.

Publicitat

Fòrums

  • 9.284.514 missatges
  • 220.652 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat