Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Conflicte a Ucraïna.,,

gran torino21.941 9 62👍 105

Manifestants ucraïnesos prenen l'ajuntament de Kiev

L'oposició reuneix desenes de mires de persones a la plaça de la Independència, que havia estat desallotjada per la policia dissabte

EFE Kiev | Actualitzada el 01/12/2013 16:48

Els opositors ucraïnesos s'han enfrontat a la policia amb una excavadora. ALEXEY FURMAN EFE

Els líders dels partits opositors ucraïnesos han fet avui crides a la calma en el multitudinari míting a la Plaça de la Independència de Kíev, després de dies de tensions entre els manifestants i el govern. Un grup ha aconseguit entrar l'ajuntament de la capital i d'altres assalten diversos edificis oficials. Els activistes han fet un streaming des d'on es segueix en directe l'enfrontament entre policies i manifestants.

Segons dades dels partits opositors s'ha congregat a la plaça fins a mig milió de persones, mentre que el Ministeri de l'Interior d'Ucraïna parla de 150.000. La policia havia desallotjat els manifestants de la plaça dissabte de matinada.

"Us demano molta atenció, si algú us demana que aneu a assaltar algun edifici oficial, això pot ser molt perillós " , va dir el dirigent del partit UDAR , l'ex campió de boxa Vitali Klichko , als congregats. Klichko ha advertit que s'han d'evitar les provocacions i respondre a aquestes, mentre els mitjans locals informen de diferents incidents costat de la seu presidencial, l'Ajuntament i la casa dels sindicats.

Però ha afegit que "estarem aquí fins que es compleixin les nostres demandes , la dimissió del Govern de Nikolai Azarov i del president", Víctor Ianukóvitx va afegir.

L'agència russa Itar-Tass ha assenyalat que "han començat enfrontaments entre manifestants i policies" que protegeixen el complex presidencial i afegeix que s'han sentit detonacions i es veuen  columnes de fum. Diversos mitjans van mostrar a un grup d'opositors muntats en una excavadora apropant-se al cordó policial que custodia el complex presidencial.

Amb l'excavadora intenta trencar les barreres metàl·liques que envolten la seu. Segons un portaveu del Ministeri de l'Interior d'Ucraïna , dos policies van resultar ferits quan van impedir als assaltants trencar les barreres .

A la plaça de la Independència continua un massiu míting de protesta , en què participen desenes de milers de persones , fins a mig milió , segons les xifres ofertes per Arseni Iatseniuk , el líder parlamentari del partit opositor Batkivschina, de l'empresonada exprimera ministra Iúlia Timoixenko .

Un altre dirigent opositor va anunciar davant els congregats l'inici d'una vaga general a Ucraïna per demanar la renúncia del president i del Govern.

I el líder del moviment Tercera República d'Ucraïna , Yuri Lutsenko , exministre de l'Interior del país , ha dit que la protesta d'avui a Kíev s'ha transformat ja en una revolució. "El nostre pla està clar: això ja no és un míting o una acció . És una revolució", ha dit davant els assistents que cridaven lemes de "revolució".

Ha afegit que la societat civil i els polítics "estan acabant avui el que no van acabar durant les protestes massives de 1991 i 2004" , en referència a la sortida de l'URSS i la Revolució Taronja. "La República Socialista Soviètica d'Ucraïna està morint avui aquí. Estem assistint al seu funeral", ha assegurat.

Les protestes van començar la setmana passada davant l a negativa del president del país, Víktor Ianukóvitx, de signar un Acord d'Associació amb la UE.

 

 

font :Ara

Respostes

Configuració
  • gran torino21.941 9 62👍 105

    Soldatsucraïnesosabandonenen massales casernes (almenys de Crimea)

    ahirun vaixellmilitarucraïnèsva arriarla bandera perhissar labanderarussa

  • drugi korisnik5.315 9 405

    És possible un Maidan a la plaça de Catalunya?

     

    El guió s'ha repetit ja en massa llocs i ocasions com per no destriar-ne els elements comuns i establir-ne la pauta i la temporització; l'hem vist a Egipte, a Líbia, a Síria, a Ucraïna, i actualment s'està desenvolupant a Veneçuela, per exemple, i no hem de descartar que potser ben aviat l'hàgim de veure a casa nostra.

     

    El punt de partida sempre és el mateix: aprofitant-se d'un descontentament popular que pot obeir tant a un desig de millora de les condicions de vida com a una ànsia de noves o més profundes llibertats democràtiques, s'encén l'espurna de la protesta a la plaça de la capital de qualsevol país molest de la perifèria de l'imperi i immediatament s'endega una campanya mediàtica internacional en la que es llancen tot un seguit d'idees-força que pasten el pensament de l'opinió pública al gust dels interessos del sistema-món actual. La bateria de consignes llençades sobre la ciutadania sovint són un retalla i enganxa aplicable a qualsevol dels conflictes en marxa, com ara: la revolta s'ha iniciat de manera espontània gràcies a les xarxes socials; els participants en les protestes són joves, mestresses de casa, aturats i treballadors, és a dir, el poble; el govern contra el que es lluita és corrupte i dictatorial, per culpa seva el població es troba en la misèria més absoluta; hem de fer-hi alguna cosa, aquest cop no podem quedar-nos de braços plegats com ja ha passat d'altres vegades, etc.

     

    Passats els primers dies i si la protesta no es desinfla, qualsevol xoc entre els manifestants i les forces de l'ordre o els partidaris de l'statu quo no fa més que alimentar la revolta i confirmar els temors més profunds al pati de butaques: el que s'està jugant en aquell racó del planeta no és un conflicte d'interessos o un canvi institucional, sinó la democràcia, la llibertat i la dignitat humanes... de manera que quan comença la violència organitzada per part dels revoltats, l'opinió pública no la troba només justificable, sinó fins i tot heroica. Poc hi fa que els que es situïn en primera línia de confrontació —i per tant tinguin tots els números per esdevenir hegemònics en la nova societat que s'està construint—  siguin islamistes radicals, feixistes, o els fills de papà de l'oligarquia local... al cap i a la fi estem assistint en directe a una lluita entre absoluts —la llibertat contra la tirania, el bé contra el mal—  i les tebiors o els escrúpols s'han de deixatar quan el que es cerca és el triomf de la justícia.

     

    Arribats a aquest punt, poden passar dues coses: una, que els rebels fent ús només de les pròpies forces aconsegueixin derrocar el govern, o una altra,  que necessitin el suport d'una força militar exterior ja sigui regular (OTAN, exèrcit d'alguna potència internacional) o informal (milícies islàmiques finançades per les monarquies saudites, agents entrenats pels EE.UU, etc.). Mentrestant, entre els qui observen la pel·lícula dels fets des del sofà de casa no faltaran, a banda d'una immensa majoria integrada en la zona de confort del consens majoritari, grups d'esquerra que, fent malabarismes ideològics al pitjor estil del doble pensament orwellià, quan els avions d'una potència suposadament aliena al conflicte apareguin en l'horitzó per a bombardejar la població civil defensin als seus manifestos una cosa i la contrària alhora: cal defensar la intervenció militar i també a la sobirania nacional del país en conflicte, cal lluitar contra els abusos de la tirania governamental i contra els dels revoltats... o fins i tot els que, sense cap tipus de vergonya, es mostrin obertament partidaris de la maquinària bèl·lica que, amb mandat o sense de l'ONU, aixafarà tot el que es posi al davant de les erugues mecàniques de la democràcia occidental.

     

    La història acaba gairebé sempre igual, i no per això deixa de commoure el públic ni d'evitar que decaigui l'interès dels mitjans de comunicació per l'afer en el mateix moment que les imatges són gravades: el poble, a la fi lliure i feliç, enderroca estàtues i comença un futur prometedor. Tant hi fa que el nou govern resultant del cop d'estat sigui molt més corrupte i dictatorial que l'anterior i es dediqui a executar persones per qüestions de raça o ideologia, o que desmantelli els serveis socials existents fins al moment,  o que suprimeixi drets bàsics de les dones o les minories ètniques, religioses, o lingüístiques, o... aquest ja no és un tema que ens afecti, sinó un problema intern que el temps acabarà solucionant. 

     

    Precuinat o no als despatxos d'intel·ligència dels EE.UU o la Unió Europea, el guió d'aquesta història és pot reconèixer fàcilment en qualsevol de les primaveres àrabs, en les revoltes de colors de les antigues repúbliques soviètiques, o en la lluita colpista contra les revolucions d'esquerres de l'Amèrica llatina. I no resultaria sobrer que, ni que sigui com a simple exercici especulatiu, els qui aspirem a uns Països Catalans independents i socialistes ens féssim la següent pregunta: és possible aplicar aquest guió al procés d'independència de Catalunya amb la finalitat d'avortar-lo? Potser que en traguem alguna conclusió sorprenent, però anem a pams.

     

    A Catalunya, com a la resta de l'estat espanyol, existeix un fort descontentament popular generat per la crisi econòmica i per una casta política que s'ha mostrat inoperant a l'hora de trobar-hi solucions, més enllà de les purament repressives com són la retallada de drets socials i civils. Aquest descontentament, al que cal afegir el conflicte nacional obert amb Espanya, ja s'ha manifestat en més d'una ocasió amb l'ocupació de places públiques, manifestacions massives i xocs amb les forces de l'ordre.

     

    El govern espanyol ja fa temps que duu a terme una campanya mediàtica contra el procés d'autodeterminació del poble de Catalunya que mira d'exportar desesperadament al món (des de la Unió Europea als EE.UU, passant per la Seca, la Meca i les valls d'Andorra),  i que consta d'unes idees-força que han fet forat fins i tot en sectors poc informats de la societat catalana: la independència no és constitucional, ergo és antidemocràtica; la independència és una fal·lera personal del president Artur Mas, ergo no es tracta d'un projecte sorgit del poble i per al poble, sinó al servei d'una petita elit política i econòmica; els independentistes fan servir mètodes o tenen idees nazis, ergo són nazis; la independència crearà pobresa, aïllament i trencament social; existeixen unes masses espanyoles establertes a Catalunya que pateixen ja a dia d'avui una conculcació dels drets lingüístics elementals i una persecució per raons de pensament i consciència, i que no podem abandonar a la seva sort, etc.

     

    Molt bé, imaginem ara que qualsevol guspira provoca una nova onada de protestes i que en el marc d'aquestes s'ocupa la plaça de Catalunya. I que, un cop esdevinguts els primers intents de desallotjament per part dels Mossos d'Esquadra, amb l'estat d'ànim de frustració i ràbia que pateix gran part dels sectors populars a aquestes alçades de la crisi, per comptes de practicar una resistència passiva a l'estil de les del 15M, aquest cop no triguen a aixecar-se als carrers de Barcelona les barricades que tantes vegades s'han aixecat al llarg de la nostra història. No és cap bestiesa suposar que, aprofitant la situació, acudeixin també a la lluita grupuscles feixistes i espanyolistes, així com agents secrets entrenats pels serveis d'intel·ligència espanyols amb l'objectiu de crear més inestabilitat i desacreditar el govern de la Generalitat, ni que donada la debilitat actual de les formacions revolucionàries aquestes no aconsegueixin esdevenir el cap visible de la protesta... Quin seria l'impacte provocat en l'opinió pública espanyola i internacional per les imatges d'anònims lluitadors que en alguns llocs de la capital catalana alçarien banderes espanyoles mentre es jugaven heroicament la vida enfrontant-se a les forces d'un govern corrupte i nacionalista? Quin seria el relat que el govern espanyol sens dubte sabria vendre al món fent ús del seu estament diplomàtic i els seus grups de pressió? Té prou influència internacional el govern català per a contrarestar-lo? És prou fàcil imaginar-s'ho, i més tenint en compte que quan la realitat no s'ha ajustat als seus interessos, fins ara tots els agents implicats en la intoxicació mediàtica (des de diaris a televisions públiques i privades, passant per les agències d'informació) no han dubtat a tirar de beta de les omissions d'informació, de les mentides, dels muntatges, o de les fotografies retocades per ordinador o directament agafades de qualsevol altre conflicte del planeta... perquè a veure, a qui li importa si l'uniforme del policia antiavalots que estomaca una iaia o un nen a la foto del diari no és el de la policia catalana, sinó el de la russa o la grega, posem per cas? Què importa si l'home que li rebenta el cap a un altre amb un pal no és un independentista català, sinó un feixista ucraïnès que desitja sí o sí entrar a la Unió Europea, per exemple? Quina importància tindrien tots aquests detalls quan el que s'estaria jugant als carrers de Barcelona serien la democràcia constitucional, la llibertat i la dignitat humanes?

     

    Arribats a aquest escenari, i quan joves espanyolistes provinents dels barris de la zona alta i del lumpen-proletariat de la perifèria barcelonina protegits amb passamuntanyes i cascs i armats amb pals, pistoles i escopetes de caça, tot i ser una minoria en comparació amb la resta de revoltats ja s'haguessin afegit a la crema de contenidors i a l'ocupació d'edificis de l'administració local i es produïssin les primeres i inevitables morts (a efectes de la trama dramàtica tant hi fa el bàndol al que pertanyi el cadàver), no hauria arribat el moment de socórrer el poble alçat contra la dictadura nacionalista? No hauria arribat segur el moment d'enviar en missió solidària l'exèrcit espanyol a la capital catalana? I no hauria arribat també el moment de, comptant amb l'aprovació internacional, un cop restablert l'ordre i empresonat el govern sediciós, així com eliminats els seus esbirros i els elements més actius de l'independentisme català, suspendre l'autonomia o entregar el govern de la Generalitat a algun partit lleial a la constitució espanyola que s'ocupi de derogar la immersió lingüística, la cooficialitat del català, i de desmuntar tota la feina que amb penes i treballs s'ha construït al llarg dels anys? No seria per fi hora d'acabar d'una vegada per totes amb el problema de Catalunya i amb els errors comesos de bona fe durant la massa generosa 

     

    Des de l'Esquerra independentista podríem pensar, ni que fos per simple prevenció paranoica, que a dia d'avui ja hi ha qui arreplega cordes i cables d'acer esperant el moment d'enderrocar l'estàtua de Francesc Macià de la plaça de Catalunya. I posats a pensar, pensem també en quin tipus de resposta o noves i hipotètiques estructures organitzatives caldria posar en marxa, arribat el cas.

     

    Llibertat.cat

  • catalàamallorca41.967 7 14👍 18.683

    El buc insignia de la marina ucraïnesa es passa a Rússia.

     

    Sembla que la fragata Hetman Sahaidachny no obeeix les ordres de Kiev i torna a casa després de participar en unes maniobres de la OTAN al golf d'Aden.

    http://rt.com/news/ukraine-navy-flaghsip-protest-389/

  • gran torino21.941 9 62👍 105

    http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1792

     

    El govern moldau prova de mantenir el rumb cap a la UE malgrat la turbulència ucraïnesa

    27/02/2014

    El president de Moldàvia apunta que hi haurà "intents" d'impedir l'associació amb Brussel·les · Rússia pot jugar diverses cartes: Transnístria, Gagaúsia, el PCRM i la pressió comercial · La UE vol enllestir l'Acord d'Associació enguany

    Des de la seva independència, el 1991, Moldàvia viu dividida i enfrontada internament per diversos moviments desintegradors. Una realitat que s'ha agreujat els últims mesos, en el marc de la pugna geopolítica que enfronta la UE i Rússia en aquella zona d'Europa. La convulsió que sacseja el país veí, Ucraïna, contribueix a tensar encara més la situació.

    Un referèndum significatiu

    El 2 de febrer, desobeint la prohibició que li venia del govern moldau, Gagaúsia (territori autònom habitat majoritàriament per un poble d'origen turquès) van portar a terme un referèndum que va donar com a resultat el 98,9% de vots favorables a la secessió si Moldàvia mai perdia la seva independència, i a favor d'una integració en la unió duanera que uneix Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan.

    El referèndum, explica Balcani Caucaso, va ser finançat per un home d'afers rus d'origen gagaús, Iuri Iakúbov. Declarat il·legal pel Tribunal Suprem de Moldàvia, el referèndum es convocava poc després de la signatura inicial de l'Acord d'Associació entre l'exrepública soviètica i la Unió Europea. Just abans que Chisinau i Brussel·les rubriquessin l'acord, el viceprimer ministre rus, Dmitri Rogozin, advertia que "el tren de Moldàvia vers l'Europa podria perdre els seus vagons de Transnístria" si el govern moldau continuava apartant-se de l'àrea d'influència russa. Transnístria és una república que es va proclamar independent de Moldàvia a la fi de la Unió Soviètica i que es troba dins de l'òrbita russa -tot i que la seva independència mai no ha estat reconeguda per ningú. José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea, repel·lia l'advertència de Rogozin defensant que havia de ser el govern moldau qui, en nom del poble, havia de prendre les decisions, sense cap pressió externa.

    Moldàvia

    Població: 3.559.500 habitants (estimació 2012)
    Superfície: 33.846 km²
    Capital: Chisinau
    Llengües territorials: romanès. A Transnístria: rus, ucraïnès i romanès. A Gagaúsia: gagaús i búlgar
    Llengües oficials: A escala estatal: romanès. A Transnístria: rus, ucraïnès i romanès. A Gagaúsia: gagaús, rus i romanès
    Autoidentificació ètnica: moldaus 69,6%, ucraïnesos 11,2%, russos 9,4%, gagaüsos 3,8% (cens 2004, Transnístria exclosa)
    Cultura religiosa: cristiana ortodoxa
    Socis comercials (exportació): Rússia 20,8%, Romania 19,8%, Itàlia 11,5%, Turquia 5,9%, Ucraïna 5,4% (2012, CIA Factbook)
    Socis comercials (importació): Ucraïna 17,6%, Romania 16,6%, Alemanya 9,7%, Rússia 8,2% (2012, CIA Factbook)

    Es dóna la paradoxa que mentre el 30% dels habitants de Transnístria es declaren moldaus, però a la pràctica no reben cap reconeixement de les autoritats locals, tot i que el govern moldau ho hagi exigit. El govern rus, per la seva banda, diu que no vol interferir en els afers interns de Moldàvia. Que, si més no aparentment, sigui així, fins i tot el primer ministre moldau, Iuri Leanca, ho ha reconegut en declarar que "Rússia no té cap intenció d'acceptar la integració de Transnístria en la Federació". Això no obsta que els fets vagin provant que Transnístria mira de caminar cap a la seva constitució com a nova república de la Federació Russa: el president transnistrià, Ievgueni Xevtxuk, proposava el desembre passat que Transnístria adoptés com a pròpia la legislació russa. Xevtxuk deia llavors que la "idea nacional" de Transnístria està "fonamentada" en el fet de disposar d'un estat propi en el marc d'una unió amb la Federació Russa.

    Un altre escenari de la lluita entre la UE i Rússia

    La població de Gagaúsia és força homogènia ètnicament, amb el 80% que es declara gagaüsa. Habitualment, la majoria dels gagaüsos voten el Partit dels Comunistes de la República de Moldàvia (PCRM, el partit governamental de Gagaúsia), de tendència prorussa. Per contra, al govern moldau hi mana una coalició de centredreta partidària d'avançar cap a la integració a la UE. Moldàvia, per tant, és un dels diversos teatres d'operacions on s'enfronten les posicions proeuropees i prorusses. De moment, el govern rus té a les mans la facultat d'expulsar els milers de moldaus que treballen en territori de Rússia si les coses van mal dades per als interessos russos, pot decretar un embargament dels productes moldaus (quasi el 21% de les exportacions moldaves van a Rússia, vegeu quadre dret) i el tancament de l'aixeta energètica, en el cas que Moldàvia s'acosti encara més a la Unió Europea.

    Per què aquesta presa de posició dels gagaüsos? Explica Gilles Ribadière, doctor en Ciència Política i especialista en Europa oriental, que aquesta opció respon sobretot al sentiment que té aquest poble turcòfon de major confiança en el món eslau, que coneix més que no pas el llatí, representat per la majoria dels ciutadans de Moldàvia. Els gagaüsos, segons aquesta explicació, no haurien votat contra la Unió Europea en sí, sinó contra la por de veure's assimilats en un conjunt que desconeixen.

    Aquesta actitud influirà negativament en el procés d'integració de Moldàvia a la Unió Europea? La resposta no depèn tant del que representen els gagaüsos (150.000 persones d'un total de 3,5 milions de moldaus) com de la manera que Rússia explotarà, a benefici propi, els resultats.

    Tocats per la crisi ucraïnesa

    El govern rus sap que, a Moldàvia, pot jugar les cartes de Gagaúsia, de Transnístria i també del PCRM. La formació encapçalada per l'exprimer ministre moldau Vladimir Voronin ha adoptat una resolució en què s'alinea amb la posició del Kremlin pel que fa als esdeveniments d'Ucraïna. Diu el PCMR que els opositors han pres el poder de forma "violenta" i que això ha passat mercès a la implicació dels EUA i de la UE.

    El govern moldau tem que la convulsió que viu Ucraïna s'encomani a Moldàvia. El president moldau, Nicolae Timofti, advertia fa pocs dies que hi haurà "intents" d'impedir l'aproximació de Moldàvia cap a la UE, i que Transnístria podria ser una peça clau en aquestes temptatives. No especificava per part de qui, però si es recorden les paraules de Rogozin, es pot capir d'on bufen aquells vents.

    Mentrestant, la UE ara manté un silenci prudent sobre Moldàvia i Rússia -com a mínim no vol posar nous problemes a les seves relacions ja prou difícils amb el govern de Vladímir Putin-, però això no significa pas que estigui aturada. Brussel·les vol que la signatura final de l'Acord d'Associació s'enllesteixi aquest estiu, abans de les eleccions parlamentàries de Moldàvia (novembre). Al mateix temps, la UE insisteix sobre dues idees: que l'ingrés de Moldàvia no implica una reducció de la seva independència, i que en cap cas això té a veure amb les reivindicacions annexionistes formulades per part del nacionalisme romanès, que considera Moldàvia un estat artificial.

    Henri Malosse, president del Comitè Econòmic i Social de la Unió Europea, visitava Moldàvia el 20 de febrer i també provava de presentar l'ingrés a la UE com a desitjable. Parlant dels resultats del referèndum gagaús, Malosse deia que la qüestió plantejada presentava una opció errònia perquè la perspectiva europea és una qüestió de valors i no pas d'elegir entre Brussel·les i Moscou. Malosse admetia que els gagaüsos havien expressat la seva bona relació amb Rússia, i que la UE això ho havia d'entendre i, fins i tot, de cercar compatibilitats entre l'Acord d'Associació i els acords duaners amb Rússia.

  • EstatpropiUsuari sumador167.280 11 1👍 28.634

    Ucraïna fa una crida a la comunitat internacional, acusa Moscou d'haver-los declarat la guerra i tanca tot el seu espai aeri

    Redacció - 02/03/2014 - 13.46h.

     

    La tensió entre Rússia i Ucraïna ha augmentat aquest dissabte amb moviments de tropes. (Foto: EFE)

    La tensió entre Rússia i Ucraïna ha augmentat aquest dissabte amb moviments de tropes. (Foto: EFE)

     

     

    La tensió a la península de Crimea continua creixent. L'OTAN ha convocat per avui una reunió d'urgència després que el Senat rus va atorgar dissabte a Vladímir Putin el poder de desplegar les tropes a Crimea quan ho consideri necessari. L'enviament de vaixells de la Marina russa i la presència de soldats als aeroports de la zona continuen crispant l'ambient. Aquest matí, homes uniformats segueixen ocupant edificis estratègics i tres aeroports de la regió autònoma de Crimea. Segons informa l'enviat especial de TV3, Nicolás Valle, entre els edificis ocupats hi ha el Parlament, la seu del govern i la televisió local. La Marina russa continua també vigilant el port de Sebastopol.

    El nou govern d'Ucraïna no s'ha quedat amb els braços plegats davant dels moviments russos i ha donat ordre a les seves tropes de preparar-se per al combat. A Kíev, el secretari del Consell de Defensa i Seguretat Nacional d'Ucraïna, Andrei Parubi, ha anunciat que el Ministeri de Defensa ha mobilitzat els reservistes i ha ordenat als comandants militars posar en estat d'alerta de combat les seves unitats davant d'aquesta intervenció militar russa a la península de Crimea.

    Ucraïna també fa una crida a la comunitat internacional perquè impedeixi la invasió russa. Kíev acusa Moscou d'haver-los declarat la guerra i tanca tot el seu espai aeri.

    Tres expresidents ucraïnesos demanen una mobilització per defensar el país.

    Aquesta retòrica i els gestos de guerra no han passat desapercebuts a la població ni a la comunitat internacional. A diferents ciutats del país, sobretot de l'est, els pro russos han mogut fitxa en contra del govern interí de Kíev. Hi ha hagut manifestacions i enfrontaments.

    Tant el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, com el president nord-americà, Barack Obama, han mantingut converses telefòniques amb Vladímir Putin per mirar de calmar els ànims.

    Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea es trobaran dilluns a Brussel·les en una reunió extraordinària per abordar la crisi, a la qual assistirà el ministre espanyol d'Afers Estrangers, José Manuel García Margallo.

    García Margallo ha expressat avui el respecte a la integritat territorial d'Ucraïna i a les fronteres que van acordar les parts, i ha afegit que correspon al poble ucraïnès "sense ingerències externes" definir quin és el seu futur. El cap de la diplomàcia espanyola ha subratllat la importància de treure aquest assumpte "del terreny de la competència entre la Unió Europea i Rússia", ja que a les dues parts "els interessa una Ucraïna estable, en pau i desenvolupada".

    .

    VÍDEO:
    .
  • david PV2.133 9 809👍 771

    Alerta de combat a Ucraïna

    Dimiteix el cap del Servei de Seguretat ucraïnès a Crimea

    Els EUA demanen que observadors de l'ONU es desplacin "immediatament" a la zona

    EP/RF | Actualitzat el 02/03/2014 a les 12:03h
    L'exèrcit ucraïnès ha decretat aquest diumenge l'alerta de combat en un pas més de l'escalada de tensió, després que forces militars russes s'hagin desplegat a la península de Crimea. Andrei Paruby, secretari del Consell de Seguretat d'Ucraïna, 
  • forse un giornoUsuari sumador27.211 15 38👍 92

    D'un controlador aeri espanyol que treballa a una torre de control a Ucraïna:

     

    1. Se ordena desde la base militar control del tráfico aéreo, como si fueran a decidir empezar a despegar aviones militares desde Kiev

    2. Las discusiones y el nervisismo es patente en los militares q están en la torre

    3. Fuertes discusiones entre mandos militares de la base área de Kiev , sobre despegue o no de aviones militares de ukraine

    4. Los militares en la torre informan de esto pero no parecen sorprendidos, percepción esta personal de mis colegas

    5. Bombardero ruso aterrizará en 7/9 minutos en aeropuerto de crimea. Este es el primer avión de este tipo el resto era de carga

    6. @AnuscaPalacios hola perdón por la interrupción, ahora cuando pueda os mando un mensaje privado y hablamos al tlf

    7. Entran de nuevo militares en la torre del aeropuerto, piden supervisar trabajo

    8. Se ordena el cierre del espacio aéreo para aviones militares, pero siguen volando aviones militares al este del país

    9. @pajara2011 ahora mismo sigue abierto, el problema es que acá no se sabe bien a quien obedecer

    10. @pajara2011 dos son los principales uno nacional Aeropuerto de Kiev Zhulyany y el otro borispol internacional, hay otro militar muy cerca

    11. Me comentan mis colegas q después d lo d anoche el trafico aéreo a sido normal, y q a esta hora empiezan a volar aviones militares por el es

    12. @Miretexpoint@estherpalomera te explique ayer desde mi punto de vista personal el ejército de ukraine esta entre dividido y obsoleto

    13. @andres_m_o leen en la prensa q la UE se reúnen lunes desde el viernes, están muy decepcionados

    14. Por cierto hoy es domingo y acá mucha gente espera algo de Europa, donde esta Europa por favor me pregunta mucha gente

    15. Las discusiones en la calle es continua entre los q están a favor de Rusia y no, o alguien para esto o vamos a una guerra civil y de odio

    16. Entendamos q con todo el mundo q hablo si tiene más de 35/40 años es pro ruso con menos de 35/30 son los denominados pro europeos

    17. Me comenta un oficial militar q no es que militares d ukraine abandone es que no van a luchar jamás contra los rusos,

    18. La calle empieza a dividirse, es más los pro ruso pero existe todavía mucho miedo a mostrarlo

    19. El llamamiento a reservistas,en Kiev, se convierte en fracaso para militares pero buena aceptación para jóvenes ultras

    20. Me toca descansar, yo estaré en torre domingo madrugada hora española a las 5:00, las informaciones de mis colegas las haré llegar

    21. Confirmado aterrizaje en crimea de avión de carga militar, van tres desde esta tarde

    22. Cazas militares desde Rusia hacen incursiones aéreas en la zona de mariupol, al este cerca de crimea

    23. Próximo aterrizaje de avión militar de carga en crimea en 10/12 minutos procedencia rusia, van tres desde esta tarde

    24.  Repiulat per José Carlos ✈

      Desde Duma advierten a Kiev: Moscú responderá militarmente si Kiev usa la fuerza contra ciudadanos pacíficos en Este de Ucrania y en Crimea.

    25.  Repiulat per José Carlos ✈

      @mikelberlin Mi opinión es que se trata de una invasión atípica. Se amenaza con ella cuando ya es un hecho. Muy curioso.

    26. Mando militar ordena a los aeropuertos civiles tener comunicación directa por si esta noche tomarán el control

    27. @galadrian2 acá a esta hora mucha gente se arrepiente de las manifestaciones y hay quien solo reconoce el gobierno anterior no el impuesto

    28. @galadrian2 de ukraine, pero si el aeropuerto de crimea esta tomado y las bases militares de allí están los rusos ellos mantienen el contact

    29. @Lozanmu223 realmente no tengo ni idea, pero sigo pensando y creo q el ejército de ukraine es pro ruso y fiel al presidente, visto lo visto

    30. El destino del avión es aeropuerto militar en la zona de crimea, esto está confirmado

    31. En 10/12 minutos despegará avión militar, que además de repostar a cargado material sin q podamos especificar

    32. Los militares en la torre informas que se marcharan una vez haya despegado el avión militar, q en estos momentos está va a repostar

    33. Hay una foto del avión rodando por pista con los indicativos tapados, en cuanto sea posible la mandamos

    34. El avión militar reportará y despegará con máxima prioridad

    35. Desembarcan 4 personas fuertemente custodiados y se dirigen en coches custodiados fuera del aeropuerto, todo muy rápido

    36. Avión rueda por pista dirección zona de cargo, colega informa que lleva tapado la bandera con pegatina blanca y número de avión

    37. Toma tierra ahora mismo, avión militar de carga sin identificación, pide dirigirse a la zona de cargo

    38. En 8 minutos tomará tierra vamos a intentar toma fotos e informar

    39. Parece ser que la decisión de aterrizar este avión en el aeropuerto civil es por los problemas de tráfico y conexiones de la base militar

    40. Que hay militares en la torre y no ponen pegas a nada, más bien sabían con anterioridad de este vuelo procedente de crimea

    41. En 15 minutos aterrizará en el aeropuerto civil de Kiev avión militar de carga procedente de crimea

    42. Uno de los aviones más grande d carga militar acaba de aterrizar en crimea, me informan colegas de tráfico aéreo, procedencia rusia

    43. Increíble q acá este apunto de estallar todo y los ministro de la UE se reúnan el lunes por que mañana es domingo

    44. @pajara2011 en las bases militares hay rusos y aviones en el aeropuerto civil son militares de acá de ukraine

    45. @Ilias_a hay una aparente calma, pero todos tenemos la perfección que cambiará todo en solo un segundo

    46. En la calle el control a esta hora es de los grupos milicianos, las gentes de creer en ellos están pasando al rechazo toral

    47. Se tiene acá mas miedo a los ultras milicianos q a los militares rusos o se ukraine

    48. Grupos de milicianos entran en el aeropuerto y se encaran con la policía q no obedece sus ordenes, desarman algunos policías,

    49. @Ilias_a militares de la base militar que esta muy cerca del aeropuerto, el trato sigue siendo muy respetuoso

    50. Aparentemente parece q conocen esas incursiones, esto último es una percepción personal, igual paso anoche que yo estaba allí

    51. Los radares indican entrada en espacio aéreo de ukraine en la zona del este de cazas pero en kie los militares no toman ninguna decisión

    52. @Ilias_a eso no lo sabemos, aparentemente es todo en calma pero siendo supervisados

    53. El trato por parte de los militares es muy correcto, sin que indiquen restricciones

    54. Colegas mio me informan militares entran a la torre de control aeropuerto de kiev

    55. Hay más miedo a los radicales pro europeos como se hacen llamar que a Rusia, por lo menos en las personas de más edad

    56. Acá en kiev en privado te dicen q por favor rusia ponga orden, esto no se atreven a decirlo en público

  • EstatpropiUsuari sumador167.280 11 1👍 28.634

    El govern moldau prova de mantenir el rumb cap a la UE malgrat la turbulència ucraïnesa

     

     

    El president de Moldàvia apunta que hi haurà "intents" d'impedir l'associació amb Brussel·les · Rússia pot jugar diverses cartes: Transnístria, Gagaúsia, el PCRM i la pressió comercial · La UE vol enllestir l'Acord d'Associació enguany


    Des de la seva independència, el 1991, Moldàvia viu dividida i enfrontada internament per diversos moviments desintegradors. Una realitat que s'ha agreujat els últims mesos, en el marc de la pugna geopolítica que enfronta la UE i Rússia en aquella zona d'Europa. La convulsió que sacseja el país veí, Ucraïna, contribueix a tensar encara més la situació.

    Un referèndum significatiu

    El 2 de febrer, desobeint la prohibició que li venia del govern moldau, Gagaúsia (territori autònom habitat majoritàriament per un poble d'origen turquès) van portar a terme un referèndum que va donar com a resultat el 98,9% de vots favorables a la secessió si Moldàvia mai perdia la seva independència, i a favor d'una integració en la unió duanera que uneix Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan.

    El referèndum, explica Balcani Caucaso, va ser finançat per un home d'afers rus d'origen gagaús, Iuri Iakúbov. Declarat il·legal pel Tribunal Suprem de Moldàvia, el referèndum es convocava poc després de la signatura inicial de l'Acord d'Associació entre l'exrepública soviètica i la Unió Europea. Just abans que Chisinau i Brussel·les rubriquessin l'acord, el viceprimer ministre rus, Dmitri Rogozin, advertia que "el tren de Moldàvia vers l'Europa podria perdre els seus vagons de Transnístria" si el govern moldau continuava apartant-se de l'àrea d'influència russa. Transnístria és una república que es va proclamar independent de Moldàvia a la fi de la Unió Soviètica i que es troba dins de l'òrbita russa -tot i que la seva independència mai no ha estat reconeguda per ningú. José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea, repel·lia l'advertència de Rogozin defensant que havia de ser el govern moldau qui, en nom del poble, havia de prendre les decisions, sense cap pressió externa.

    Moldàvia

    Població: 3.559.500 habitants (estimació 2012)
    Superfície: 33.846 km²
    Capital: Chisinau
    Llengües territorials: romanès. A Transnístria: rus, ucraïnès i romanès. A Gagaúsia: gagaús i búlgar
    Llengües oficials: A escala estatal: romanès. A Transnístria: rus, ucraïnès i romanès. A Gagaúsia: gagaús, rus i romanès
    Autoidentificació ètnica: moldaus 69,6%, ucraïnesos 11,2%, russos 9,4%, gagaüsos 3,8% (cens 2004, Transnístria exclosa)
    Cultura religiosa: cristiana ortodoxa
    Socis comercials (exportació): Rússia 20,8%, Romania 19,8%, Itàlia 11,5%, Turquia 5,9%, Ucraïna 5,4% (2012, CIA Factbook)
    Socis comercials (importació): Ucraïna 17,6%, Romania 16,6%, Alemanya 9,7%, Rússia 8,2% (2012, CIA Factbook)

    Es dóna la paradoxa que mentre el 30% dels habitants de Transnístria es declaren moldaus, però a la pràctica no reben cap reconeixement de les autoritats locals, tot i que el govern moldau ho hagi exigit. El govern rus, per la seva banda, diu que no vol interferir en els afers interns de Moldàvia. Que, si més no aparentment, sigui així, fins i tot el primer ministre moldau, Iuri Leanca, ho ha reconegut en declarar que "Rússia no té cap intenció d'acceptar la integració de Transnístria en la Federació". Això no obsta que els fets vagin provant que Transnístria mira de caminar cap a la seva constitució com a nova república de la Federació Russa: el president transnistrià, Ievgueni Xevtxuk, proposava el desembre passat que Transnístria adoptés com a pròpia la legislació russa. Xevtxuk deia llavors que la "idea nacional" de Transnístria està "fonamentada" en el fet de disposar d'un estat propi en el marc d'una unió amb la Federació Russa.

     

    Un altre escenari de la lluita entre la UE i Rússia

    La població de Gagaúsia és força homogènia ètnicament, amb el 80% que es declara gagaüsa. Habitualment, la majoria dels gagaüsos voten el Partit dels Comunistes de la República de Moldàvia (PCRM, el partit governamental de Gagaúsia), de tendència prorussa. Per contra, al govern moldau hi mana una coalició de centredreta partidària d'avançar cap a la integració a la UE. Moldàvia, per tant, és un dels diversos teatres d'operacions on s'enfronten les posicions proeuropees i prorusses. De moment, el govern rus té a les mans la facultat d'expulsar els milers de moldaus que treballen en territori de Rússia si les coses van mal dades per als interessos russos, pot decretar un embargament dels productes moldaus (quasi el 21% de les exportacions moldaves van a Rússia, vegeu quadre dret) i el tancament de l'aixeta energètica, en el cas que Moldàvia s'acosti encara més a la Unió Europea.

    Per què aquesta presa de posició dels gagaüsos? Explica Gilles Ribadière, doctor en Ciència Política i especialista en Europa oriental, que aquesta opció respon sobretot al sentiment que té aquest poble turcòfon de major confiança en el món eslau, que coneix més que no pas el llatí, representat per la majoria dels ciutadans de Moldàvia. Els gagaüsos, segons aquesta explicació, no haurien votat contra la Unió Europea en sí, sinó contra la por de veure's assimilats en un conjunt que desconeixen.

    Aquesta actitud influirà negativament en el procés d'integració de Moldàvia a la Unió Europea? La resposta no depèn tant del que representen els gagaüsos (150.000 persones d'un total de 3,5 milions de moldaus) com de la manera que Rússia explotarà, a benefici propi, els resultats.

     

    Tocats per la crisi ucraïnesa

    El govern rus sap que, a Moldàvia, pot jugar les cartes de Gagaúsia, de Transnístria i també del PCRM. La formació encapçalada per l'exprimer ministre moldau Vladimir Voronin ha adoptat una resolució en què s'alinea amb la posició del Kremlin pel que fa als esdeveniments d'Ucraïna. Diu el PCMR que els opositors han pres el poder de forma "violenta" i que això ha passat mercès a la implicació dels EUA i de la UE.

    El govern moldau tem que la convulsió que viu Ucraïna s'encomani a Moldàvia. El president moldau, Nicolae Timofti, advertia fa pocs dies que hi haurà "intents" d'impedir l'aproximació de Moldàvia cap a la UE, i que Transnístria podria ser una peça clau en aquestes temptatives. No especificava per part de qui, però si es recorden les paraules de Rogozin, es pot capir d'on bufen aquells vents.

    Mentrestant, la UE ara manté un silenci prudent sobre Moldàvia i Rússia -com a mínim no vol posar nous problemes a les seves relacions ja prou difícils amb el govern de Vladímir Putin-, però això no significa pas que estigui aturada. Brussel·les vol que la signatura final de l'Acord d'Associació s'enllesteixi aquest estiu, abans de les eleccions parlamentàries de Moldàvia (novembre). Al mateix temps, la UE insisteix sobre dues idees: que l'ingrés de Moldàvia no implica una reducció de la seva independència, i que en cap cas això té a veure amb les reivindicacions annexionistes formulades per part del nacionalisme romanès, que considera Moldàvia un estat artificial.

    Henri Malosse, president del Comitè Econòmic i Social de la Unió Europea, visitava Moldàvia el 20 de febrer i també provava de presentar l'ingrés a la UE com a desitjable. Parlant dels resultats del referèndum gagaús, Malosse deia que la qüestió plantejada presentava una opció errònia perquè la perspectiva europea és una qüestió de valors i no pas d'elegir entre Brussel·les i Moscou. Malosse admetia que els gagaüsos havien expressat la seva bona relació amb Rússia, i que la UE això ho havia d'entendre i, fins i tot, de cercar compatibilitats entre l'Acord d'Associació i els acords duaners amb Rússia.

     

    Nationalia

  • Fidèsset4.882 7 438👍 5

    Què fastigosa és la rata Kerry.

  • gran torino21.941 9 62👍 105

    Terratremol a Crimea

     

    MagnitudeML 4.1
    RegionCRIMEA REGION, UKRAINE
    Date time2014-03-02 03:34:31.0 UTC
    Location44.27 N ; 34.31 E
    Depth40 km
    Distances372 km SE of Odessa, Ukraine / pop: 1,001,558 / local time: 05:34:31.0 2014-03-02
    72 km SE of Sevastopol’, Ukraine / pop: 379,200 / local time: 05:34:31.0 2014-03-02
    25 km SE of Gaspra, Ukraine / pop: 11,000 / local time: 05:34:31.0 2014-03-02

  • EstatpropiUsuari sumador167.280 11 1👍 28.634

    El pols per Crimea ressuscita els fantasmes de la Guerra Freda

    Project_11451_MPK-220_Vladimirets_in_Sewastopol_2010

    Vaixell rus integrant de la Flota del Mar Negre, a Sebastòpol / Wikipedia

    La possibilitat d’una guerra entre Ucraïna i Rússia és més alta que mai. El Senat rus ja ha autoritzat Vladimir Putin a enviar soldats al país veí si ho creu necessari. El Kremlin considera que el canvi de govern a Kíev posa en perill la seguretat del prop de milió de russos que viuen a Crimea. La península té una importància estratègica vital per a Rússia a més de lligams històrics.

    Jaume Vinyas | Redacció Extramurs | 02/03/2014 a les 03:09

    Ho signa...
    Jaume Vinyas
    Periodista especialitzat en actualitat internacional
    .

    El conflicte d’Ucraïna ha fet un salt qualitatiu i ja amenaça de convertir-se en una guerra internacional. El nou govern ucraïnès ha mobilitzat els reservistes però no sembla preparat per lluitar en solitari contra Rússia. Una vegada el Kremlin ja ha mostrat les cartes, queda per veure la reacció de l’OTAN, que es reunirà d’urgència avui mateix.

    La crisi es va precipitar ahir. Un cop finalitzats els Jocs Olímpics de Sotxi, Vladimir Putin ha reaparegut intentant revertir la situació a favor seu. En una jornada frenètica, ahir va aconseguir que el Consell de la Federació (la cambra alta) l’autoritzés, per unanimitat, a enviar tropes a la República Autònoma de Crimea per “garantir la seguretat i integritat física dels nostres compatriotes i de les tropes de les Forces Armades que es troben en territori ucraïnès”.

    Alguns diputats suggerien, fins i tot, l’expulsió de l’ambaixador nord-americà a Moscou, una mesura que, ara per ara, no es descarta completament. El president nord-americà, Barack Obama, havia assegurat, anteriorment, que una intervenció russa tindria un “cost”. Putin sembla estar disposat a pagar-lo. El Kremlin considera que el control de la península és irrenunciable. Els ucraïnesos ja han mobilitzat els reservistes.

     

    Un enclavament estratègic cabdal per a Rússia

    La presència russa a Crimea es remunta al s.XVIII. La península, llavors, era una entitat semiindependent de l’imperi otomà, sota el control dels tàrtars, un poble musulmà d’origen turquès que hi habitava des de l’edat medieval. El 1783, els russos la conquereixen definitivament i funden la ciutat de Sebastòpol, amb l’objectiu de construir-hi un port. Rússia aconseguia, així, la seva anhelada sortida al mar.

    La península es manté sota control rus fins al 1954. Un breu comunicat de vuit línies anuncia el traspàs de la sobirania a Ucraïna “pels vincles econòmics, territorials, comunicatius i culturals”. Els historiadors encara no s’han posat d’acord en els motius que haurien motivat un “regal” d’aquesta magnitud.

    Encara no feia un any de la mort de Stalin i es pensa que el nou líder soviètic, Nikita Khrusxov volia reconciliar-se amb el poble ucraïnès que havia patit especialment la brutalitat del georgià. Khrusxov coneixia aquest patiment de prop, ja que havia estat secretari general del Partit Comunista Ucrainès durant els anys de les grans purgues estalinistes, les quals havia defensat amb vehemència.

    Crimea, a més, havia quedat parcialment deshabitada després que Stalin, el 1944, hagués ordenat la deportació dels tàrtars, a qui acusà de col·laboracionisme amb els nazis. 200.000 persones van ser traslladades per la força, la gran majoria a l’Uzbekistan. Es calcula que entre el 25 i el 46% d’ells van morir durant el primer any d’exili, generalment de fam i fred. Només se’ls va deixar tornar a partir dels anys 80 però fins a la dissolució de l’URSS la majoria no es va decidir a tornar.

     

    Composició actual

    Les darreres dades oficials de població de Crimea es remunten al 2001. Estableixen que el 58 % dels habitants de la Península són russos mentre que el 24 % són ucraïnesos. Tot i així, el 78 % de la població considera que el rus és el seu idioma matern. Val a dir que en l’anterior cens, de 1989, els russos eren un 65 % de la població.

    En aquest descens, hi pot haver influït el retorn de la minoria tàrtara que es va accelerar amb la descomposició de l’URSS. El 2001 representaven el12 % de la població, un percentatge que, possiblement, hagi augmentat, ja que presenten xifres de natalitat superiors als russos. La lluita del poble tàrtar pel reconeixement de la deportació com a genocidi els ha allunyat de Moscou i els integra, per tant, en el bloc “prooccidental”.

    La majoria russa no és uniforme a tota la península. Sempre seguint les dades de 2001, en 9 dels 25 municipis no són majoria. A Sebastòpol, que compta amb un règim jurídic diferenciat, suposen el 77 % de la població. Rússia va mantenir la sobirania de la ciutat fins al 1997. Finalment, es va arribar a un acord signant-se el Tractat de la Pau i l’Amistat, que estipula un contracte de cessió de les instal·lacions renovable cada 20 anys. L’acord actual finalitza el 2047.

    En les darreres eleccions presidencials de 2010, els habitants de Crimea es van inclinar massivament per Víktor Ianukòvitx. Alguns analistes afirmen que la caiguda de Ianukòvitx pot fer enfortir el suport al partit Rússia Unida, del qual forma part el nou Primer Ministre, Serguei Axiorov. De totes maneres, segons la investigadora Elie Knott el moviment prorus d’Ucraïna també presenta escletxes i diferències importants. En el transcurs d’una investigació sobre el terreny entre 2011 i 2012, Knott afirma haver percebut una majoria de russos que se senten còmodes dins Ucraïna, especialment entre les generacions més joves, les quals no surten reflectides al cens de 2001.

     

    Extramurs.cat

  • rlborinot5.750 12 369👍 2.533

    Després de veure com un país engull un altre, i la comunitat internacional s'ho mira de lluny, encara algú dubta de què no necessitariem un Exèrcit?. No cal invertir-hi molt, pot ser petit però molt tecnològic.

  • Alcalaní_PV13.497 9 156👍 858

    Un poquet d'història...

     

    • thanatos7.455 15 289👍 194

      La segona Romania vaja...:)

    • EPS62.496 14 8👍 11.330

        ho desconeixa a excepció del tema de Crimea, molt interessant.

       

      El que està per veure si la població d'aquests territoris que foren "donats" a Ucraïna la població era ètnicament ucraïnesa, simplement ho dic per entendre la història.

       

       

      • ocelldefoc4.143 6 517👍 1.502

        No hi han territoris donats a Ucraïna, llevat de Crimea que era tártara, sinó territoris ucraïnesos. De fet, hi va haver una espècie de (re)conquestah cap a l´est de la població eslava amb l´expansió de l´imperi dels tsars en la que hi participaren rusos i ucraïnesos. A causa d´això, territoris extensos del sud de Rússia tenen població d´origen ucraïnès. Tot i això, aquests ucraïnesos pateixen un grau més o menys alt de russificació. Aquesta russificació no es va produir només en terres russes, sinó també en molts indrets de l´est d´Ucraïna.

        • ocelldefoc4.143 6 517👍 1.502

          Per Crimea hi han passat multitud de pobles. Els més antics que jo recordo ara són els taures, un poble dacotraci que hi vivía fa dos mil·lenis. Hi van haver colònies gregues, l´imperi romà també hi va arribar. A l´edat mitjana els genovesos. Abans, a l´època de les invasions, hi van circular multitud de pobles que es dirigien cap a occident. Cap al 1650 un viatger flamenc hi va trobar gent que parlava encara un dialecte del gòtic.

      • EPS62.496 14 8👍 11.330

        territoris extensos del sud de Rússia tenen població d´origen ucraïnès

        Ok, això volia dir.

         

         

        Per altra banda, això que es diu ara que els tàrtars són originaris, és fals, ja que ells van arribar a l'edat mitjana, i havien hagut altres pobles en la zona.

         

        • Mandanga804 11👍 154

          Home, hi va arribar a l'Edat Mitjana la seva llengua actual, però des dels huns (any 300 i escaig) que era habitada per pobles turquesos com els tàtars (huns, protobúlgars i khazars).

  • Mandanga804 11👍 154

    Territoris annexats a Ucraïna que, oh sorpresa!, eren poblats per ucraïnesos. A excepció de Crimea, evidentment.

     

     

     

  • hipocresia73.680 16 4👍 1.107

    Contrary to expectations, security in Crimea has actually become more stable. As the far right calls for violence in social networks continue, Crimean locals give out sandwiches and tea, sing songs and pose for photos with self-defense forces.

     

     

  • drugi korisnik5.315 9 405

    Manifestacions anti-corrupció i tal...

     

    @abelicc El president prov. #Ucraïna ha nomenat nous governadors a la majoria de regions, entre ells oligarques afins a r.#Donetsk i #Dnipropetrovsk.

    • EPS62.496 14 8👍 11.330

      Segons els mitjans "nostres", la corrupció és un motiu que ha fet que la gent anés contra l'antic president. A veure, aquest país (i altres de la zona) te un problema de corrupció endèmica, però ens ho venen com si fos cosa de'n Ianukovic (o com es digui), quan abans d'ell passava el mateix i ara seguirà passant fins que algú realment es mulli.

  • Rigel65.349 11 5👍 34.023

    Allò que estem veien és que Ucraïna, tal i com es va plantejar el 1991, és un país inviable. Aquesta inviabilitat és deguda a la presència, dins del seu territori, de milions de russos, ens quals la deixen indefensa davant les aspiracions expansionistes de Rússia.

     

    Si el 1991, en lloc de deixar-se dur per l'eufòria, els que van fer la independència haguessin entès que un estat així, ple de russos, esdevindria un estat fallit, n'haguessin limitat les fronteres a les zones poblades per ucraïnesos, i ara tindrien una Ucraïna sens dubte amb menys territori, però estable i cada cop més allunyada de l'òrbita russa. Un cop més, doncs, es demostra que grans quantitats de població d'una potència imperialista són l'avant-cambra de l'expansió de la potència imperialista en qüestió. Els catalans hem de mirar amb lupa tot el que està passant a Ucraïna, i hem de procurar no cometre els mateixos errors que van cometre els que van dur el país cap a la independència.


  • Publicitat

    Fòrums

    • 9.297.371 missatges
    • 221.141 temes
    Fixa la barra dreta
    Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

    Fils
    més votats

    Accedeix als fils més votats
    Publicitat