Publicitat

Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Fil espontani lingüístic

Prow21.207 9 69👍 6.595

Com el "Fil random" però sobre llengües: curiositats diverses, anècdotes, mots estranys, fonètica, jocs de paraules, etimologia, mapes, embarbussaments, ortografia, poemes, alfabets, endevinalles, vídeos*, imatges i vinyetes d'humor (aquelles típiques sobre com de troll és l'alemany ) queixes per la dificultat de la llengua que esteu estudiant, dubtes que tingueu, recomanació de pàgines per aprendre'n... El que vulgueu mentres tingui a veure amb el meravellós món dels idiomes.

*Si poseu vídeos llargs i/o en una llengua que no és el català expliqueu una mica de què va.


Respostes

Configuració
  • Foguera Catalana4.989 4 437👍 4.604
    Buscant per la Viquipèdia, he trobat que a l'article de la Fenolleda diu:

    "Enric Guiter va publicar el 1972 un article en la revista Dialectología Española, anomenat "La llengua de la Fenolleda abans del tractat del Corbeil". Va fer un estudi de la llengua de la Fenolleda i explica que, en aquesta comarca, el 45% de la llengua ve del català, és a dir, set segles després del tractat de Corbeil del 1258, que va fer passar la Fenolleda de Catalunya al Llenguadoc, el català és força present. I encara en el 55% restant, moltes paraules són catalanes i van ser occitanitzades. L'autor conclou que la Fenolleda era una comarca merament catalana i que, després del tractat de Corbeil, va ser en part occitanitzada."

    Voleu dir que abans del tractat de Corbeil el català i l'occità ja eren suficientment distingibles per poder dir que a la Fenolleda no es parlava occità?
    • DK9.176 9 237👍 4.775
      bé, potser ho eren perquè alguns dels textos més antics que tenim són traduccions de textos occitans. 

      una altra cosa és si eren diferents fins al punt de no haver-hi intercomprensió; però encara que n´hi hagués, probablement la gent percebia l´occità com a diferent 

      al parlant o al lector/a català li podia sobtar fins al punt de confondre´l sobretot el fet que l´occità, al menys el literari, mantenia dos casos diferents (nom. i oblic). Ho va estudiar en Josep Moran per exemple:

      http://www.raco.cat/index.php/Caplletra/article/viewFile/279452/367299 

      (obviament les diferències entre llengües -o varietats- no eren grans, i en Moran ens mostra com de vegades el traductor del text occità deixava el text sense modificar, no adonant-se que allò no era ben bé català)


      En aquest article al Jornalet, en Domergue Sumien va defensar l´occitanitat de la zona.

      http://opinion.jornalet.com/lenga/blog/73/aran-e-fenolhedes-son-occitania 

      el seu estil és com sempre un pèl agressiu, però obviament no li falta raó quan diu que espai català i occità de vegades es confonien... ara bé, entre les respostes dels lectors/es n´hi ha d´un autòcton de la Fenolleda (escrivint en la seva varietat) i els seus comentaris són interessantíssims i defensen -citant en Moran, per cert, i el mateix Guitier- la més aviat catalanitat de la zona.

      També fa una mica de sociolingüística; penjo un fragment:


      Ara bé, ja conec le gent de la Fenolleda i sobretot el més vells son massa sovint d'un anticatalanisme primari. Com a deia el meu avi "nosaltres sem pas espanyols". 
      Mes a hores d'ara l'imaginari de la gent de la Fenolleda és el matei que la resta de les comarques de Catalunya Nord. Belleu a causa de la seua integracio amb el departement dels pirineus orientals en 1790. Tret de la vall de la Bolsana i d'Axat que van integrar el departament de l'Aude.
      Son grans suporters dels clubs de rugbi de l 'Usap o dels Dracs catalans com a tothom a la Catalunya Nord . Molt son funcionaris i estimen més demanar la mutacio a Perpinyà que a Narbona o Carcassona.
      • Foguera Catalana4.989 4 437👍 4.604
        M... d'acord

        M'ha semblat prou interessant el text aquest de Domergue Sumien, sobretot aquesta crítica (que comparteixo) a la definició "administrativolingüística" dels Països Catalans. Només s'haurien de considerar Països Catalans els territoris on es parla (o s'ha parlat en el passat) el català. De manera que la Vall d'Aran seria indiscutiblement occitana i només es podria defensar la catalanitat de la Fenolleda pel seu possible passat català, no pas perquè els francesos l'hagin inclosa als Pirineus Orientals.
      • Saimdusan4.625 6 467👍 2.739
        En Sumien m'agrada bastant (encara que trobo que és sovint massa essencialista) però en aquest cas no sñe amb qui és que s'està discutint. Quin catalanista es preocupa per l'annexió d'un territori d'onze mil habitants quan falta poc (teòricament) per veure la República de Catalunya?

        Ara bé, diria que en una (més que hipotètica) reforma territorial francesa no tindria cap sentit treure la Fenolleda dels Pirineus Orientals i incloure-la dins d'una hipotètica regió llenguadociana si aquest Llenguadoc no aplicarà cap política lingüística occitanista. I si als Pirineus Orientals s'arribés a votar que sí a la federació amb una eventual Catalunya Sud independent, perquè hauríem de renunciar aquest territori i excloure'l del "projecte polític" que critica en Sumien? No afavoria més l'occitanisme si la Fenolleda s'adjuntés a la Catalunya Sud i s'hi apliqués el mateix tipus de polítiques que a la Vall d'Aran?

        Òbviament tot això és discutir el sexe dels àngels perquè tant a la Fenolleda com a la resta d'Occitània la llengua i identitat franceses són àmpliament majoritàries, a la Catalunya Nord igual, i encara no sabem si els Països Catalans sota administració espanyola se separaran i bastiran una alternativa potent.

        EDITO: M'he precipitat, en aquest comentari sembla estar d'acord amb el que dic aquí:

        "2. Dins un avenidor pus alonhat, las independéncias representan un futur ipotetic e utopic. Que se pòt imaginar?


        (a) Una Catalonha-Principat independenta que "protegirà" l'occitanitat d'Aran? 

        (b) Aran coma estat occitan independent, al costat d'una Catalonha-Principat independenta? 

        (c) De Païses Catalans independents que "protegiràn" l'occitanitat d'Aran e de Fenolhedés, en esperant qu'un estat occitan aparesca? (Es evident que preferissi veire Fenolhedés dins un futur estat catalan que dins l'actual estat francés...)

        (d) Una Occitània independenta que comprendrà Aran e Fenolhedés? Es utopic mas es completament legitim."

    • MLC11.275 5 185👍 8.934
      En princi, l'occità del Llenguado és diferència del català per alguns rasgos molt evidents que qualsevol pot veure sense ser cap expert.

      Per exemple, l'occità no fa mai ll inicial i diuen "luna" i no lluna,"parlatz" i no parleu i moltes l's del català les fan com u. I això desde sempre.

      És a dir que només cal mirar uns pocs noms o paraules per distingir-los, encara que la resta sigui idèntica.

      • virot9.450 5 229👍 4.640
        Rasgos? Trets 
      • Quíber2.990 7 652👍 2
        En el català del s. XIII la forma "parlats" per a la segona del plural del present d'indicatiu era la genuïna. Al segles XIV i XV ja ha evolucionat cap a "parlau" (l'exemple val per a qualsevol verb). Les formes amb -eu per als verbs de la primera conjugació, les formes actuals en català continental, són encara més tardanes i producte de l'analogia amb els verbs de la segona conjugació.
        • MLC11.275 5 185👍 8.934
          Jo no ho tinc tan clar.  A la gramàtica històrica de Moll es diu: "les formes de la segona la segona ersona del plrl ere -ats -its-ets en català arcaic, i en la forma actual (ja desde el segle XIII) són -au,iu,eu".

          El fet que les formes en -u s'usin a tot el territori, al contrari que amb les formes de la primera del singular, ajuda a pensar que ja eren presents quan la llengua va arribar a es illes o València. Al menys a nivell oral.

          En tot cas, les formes escrites sempre són més conservadores i sempre  es pot sospitar que a nivell oral tot va començar abans.
    • Quíber2.990 7 652👍 2
      Sí que es podien considerar, el 1258, el català i l'occità com a llengües diferents. Almenys des del punt de vista de la tradició literària, s'havien desenvolupat models de llengua diferents. Això no obstant, el català de l'època està farcit d'occitanismes, sobretot la lírica. 
  • __28550__2.026 4👍 1.209
    quan a una enquesta et demanen quin és el teu nivell de català i les opcions són
    1.bilingüe
    2.natiu
    3.alt
    4.mitjà
    5. baix
    6. no el parlo

    • aoszco3.404 4 598👍 1.478
      Vaig llegir aquest comentari fa uns dies i vaig pensar que ecageraves, aquest matí m'ho trobat hi he estat pensant una estona que respondre (alt o bilingüe + nadiu, que era una casella que podies marcar o no). 
  • Breogam113 3👍 66
    Bé, aquí un altre freak de les llengües minoritzades, varietats dialectals, curiositats...

    Tinc curiositat pel que fa al asturià i amestau, quina és la situació actual, com s'arribat... Trisquel (o qualsevol altre), si pots comentar-me una mica t'ho agrairia.

    Concretament, tinc el dubte de si realment avui l'asturià és una llengua viva. Vull dir, hi ha gent que parli així?

    "Nun furacu nel suelu vivía un Hobbit. Nun yera un furacu húmedu, puercu y con golor a barru, como'l d'un guxán, nun yera secu, desnudu y arenosu, ensin daqué onde sentase o xintar: yera un furacu hobbit, y eso ye la comodidá."

    (O una cosa equivalent amb diferències dialectals i u o dos castellanismes).

    Si la resposta és sí, és només una llengua familiar o hi ha pobles on això es parla al carrer? Tu el parles? Amb qui? Com decideixes amb qui parles amestau i amb qui asturià?
    • Trisquel11.854 6 170👍 1.330
      L'amestáu és diacrònicament un asturià castellanitzat. És a dir, no és gent castellanoparlant que intente parlar asturià ni una barreja imposible, és la llengua (originalment) de gent que parla asturià i que considera que lo seu estava "mal parlat" i imiten el castellà.

      L'amestáu és "temporal", és més aviat una carrera cap a la castellanització. Una pregunta molt freqüent és dins de l'espectre de l'amestáu on acaba l'asturià i comença el castellà, què és amestáu i què és asturià. 

      Et deixe ací un treball del filòleg Ramón d'Andrés sobre això. En resum ell considera l'amestáu com una escala entre l'asturià i el castellà i que tenint en compte certes característiques pots considerar una part de l'amestáu asturià i una altra castellà.

      Dins els dos bàndols cosnidera que hi ha: asturià total, asturià mínim, castellà mínim i castellà total. Segons la seua visió l'amestáu es correspondria amb l'asturià mínim i el castellà mínim, que són versions de les llengües que utilitzen trets de l'altra llengua, la diferència és la quantitat.

      L'asturià estàndard com a tal no es parla en ningun puesto perquè és una síntesi, basat fonamentalment en asturià central però amb característiques d'altres dialectes, llevant característiques pròpies del asturià central i utilitzant paraules diguem "cultismes" que ja molt poca gent diu. Per exemple el paràgraf que m'acabes de copiar sí que podries sentir-lo als carrers tranquilament, l'únic més difícil d'escoltar és el "daqué" que per una banda s'utilitza ja molt poc i per gent major però per altra és prou popular i torna a sentir-se cada vegada més als carrers.

      Que hi ha gent que parle asturià sense mesclar amb castellà? Poca, sincerament, no te vaig a negar que és molt raro que escoltes a algú dir "bioloxía" en compte de "biología", molts asturianoparlants del centre diran "hablar" en compte de "falar" i hi ha molta tendència a castellanitzar fonèticament paraules que són iguals en castellà que en asturià, per exemple dir "levantase" en compte de "llevantase", "mejor" en compte de "meyor" (també existix la forma "miyor", que com no se pareix tant s'ha mantés millor que en les zones de "meyor") o "caja" en compte de "caxa". Però en canvi paraules que no s'asemblen no patixen estos procesos de "desasturianització", un parlant te pot dir levantase, mejor i caja però també te dirà lloréu (llorer), muyer i mexar (pixar), jo per exemple  Aixina i tot també trobaràs parlants que diuen "llevantase" i "caxa", "levantase" i "caxa" o "llevantase" i "caja", és a dir, "asturià total".

      Així que bé si vols sentir exactament la llengua que trobaràs a un llibre escrit en asturià (estàndard, s'enten) et dessitge molta sort perquè serà difícil. Si tens en compte que l'asturià parlat està castellanitzat en molts aspectes i que te pots trobar de tot (des de l'asturià total fins al "asturià mínim") realment pots sentir-lo tant a pobles com a ciutats, més a Gijón o Avilés que a Oviedo. Evidentment l'asturià dels pobles és molt més asturià que el de les ciutats, per això l'asturià mínim el nomena també "asturià urbà" perquè és més propi de les ciutats. També és veritat que hi ha gent qu parla molt més asturià a casa que al carrer, en família, ja saps. Digam que a nivell personal no hi ha una barrera inquebrantable amb dos blocs separats i sempre igual de castellà i asturià, un pot parlar diferents formes d'asturià/amestáu segons el context o l'interlocutor. 

      En quant a mi jo parle fonamentalment "amestáu" i de diverses maneres, segons l'interlocutor parle un amestáu més "light" tirant més a castellà mínim o bé amestáu del tipus "asturià mínim", depen. Entre la gent que me senta parlar molts diran que m'estan sentint parlar asturià i altres diran "amestáu" perquè la consciència lingüística del amestáu existix, però vaja, que m'han considerat les dos coses, tant asturianoparlants com castellanoparlants.

      L'asturià més pur (tirant a estàndard) l'escric però no el parle, jo no dic mai "caxa" ni "llevantase" per exemple, sóc parlant d'asturià mínim i és una cosa semblant al meu valencià, que lo que t'estic escrivint ací tampoc és com parle perquè els altres també parlen valencià castellanitzat al meu poble i les persones de certa edat hi ha moltes coses de valencià estàndard que o no entenen o els sonen estranyes i jo m'adapte, però amb gent que sé que ja ha estudiat valencià parle molt menys castellanitzat, clar que en el cas de l'asturià no és tan fàcil tindre un coneixement més elevat de la llengua, així és la situació. 
      • Breogam113 3👍 66
        Moltes gràcies per la resposta.

        Intento fer un paralel·lisme amb el gallec però realment crec que n'hi ha de diferències importants. Suposo que coneixes més o menys el cas gallec (crec que molt semblant al valencià) i pots opinar. Aquí tothom quan parla sap si està parlant gallec o castellà. Sí, hi haurà gent que et dirà que ells parlen castrapo o "ghallegho" i no pas "galego", però això ho fan per contraposició al gallec de l'escola o de la TVG, realment tenen plena consciència lingüística. 

        Això no impideix que hi hagi castellanismes a dojo al gallec o galleguismes al castellà de molta gent, però sempre hi ha una línia molt clara que divideix les dues llengües. Potser això es deu a què històricament hi ha hagut més consciència lingüística en Galícia que en Asturies, o inclús a què el gallec té els articles definits o/a/os/as molt diferents dels castellans i això fa que en la parla es distancien més...  
        • Trisquel11.854 6 170👍 1.330
          La veritat que jo sempre m'havia imaginat la situació del gallec com la del valencià, sí, però una vegada vaig conéixer a una gallega que em parlà del tema del castrapo, de que els seus avis parlaven castrapo però que ella ja parla gallec... i em vaig quedar una miqueta ratllat pensant que potser fa anys el gallec era com l'asturià hui en dia  

          Però sí, a València també se marca la diferència entre el valencià de poble de tota la vida (amb o sense castellanismes) i el de l'escola i Canal 9. En cas de l'asturià, si t'has llegit el treball ho sabràs, distinguim entre amestáu, asturià de carrer (mínim i total) i asturià d'acadèmia 
          • Breogam113 3👍 66
            La gallega que vas conèixer anava bastant despistada... realment cada any que passa el gallec s'hi parla pitjor. El castrapo es una paraula que pot referir-se a coses completament diferents: gallec amb seseo i gheada, gallec molt castellanitzat, gallec una mica castellanitzat i amb traços dialectals, castellà mal parlat per un monolingüe en gallec... Estic gairebé segur de que la gallega que vas conèixer parlava pitjor gallec que els seus avis (encara que potser diu Xoves en compte de Jueves o Bos días en compte de Buenos días).
            • Trisquel11.854 6 170👍 1.330

              Breogam escrigué:
              Estic gairebé segur de que la gallega que vas conèixer parlava pitjor gallec que els seus avis (encara que potser diu Xoves en compte de Jueves o Bos días en compte de Buenos días).
              Per lo que em contava, provablement.
        • catalàamallorca42.022 7 14👍 18.780
          Que és això del castrapo? Una mena d'amestáu gallec?
      • Javi67220 3👍 40
        Molt interessant el teu missatge, es transmet de pares a fills o s'està parant la transmissió?
        • Trisquel11.854 6 170👍 1.330
          Sense números a la mà jo diria que és relativament habitual que els pares parlen amestáu i els fills tot i haver-lo sentit tota la vida a casa es pasen al castellà per considerar-lo més correcte, l'estigma social, etc. 

          Com que no és tan "difícil" d'aprendre també pasa de sentir castellà a casa o gallego-asturià* i parlar amestáu al carrer per ser precisament la llengua habitual del carrer i en molts casos hi ha molts parlants d'amestáu que es van "re-asturianitzant" poc a poc per l'influència i la presència cada vegada més important de l'asturià estàndard. Jo per exemple tinc un amestáu molt més asturià ara que fa 5 anys, i el meu cas no és estrany ni té a vore amb ideologies. 

          Aixina i tot jo crec que hui en dia la tendència és a perdre's, l'escola i els mitjans de comunicació fan molt contra l'asturià, i això inclou l'amestáu. 

          * La majoria de parlants de gallego-asturià viuen en realitat al centre d'Astúries i no al Eo-Navia, és molt habitual que els pares parlen gallego-asturià i els fills en tant que viuen i s'han criat al centre parlen amestáu per l'influència de la llengua del carrer. Aixina i tot el gallego-asturià es transmet molt pitjor que l'asturià i l'amestáu, almenys entre els parlants del centre.
          • Javi67220 3👍 40
            Molt interesant el que expliques, t'ho has ben currat Val a dir que es bastant trist...

            PD: Ets asturià? D'on? Com es que parles valencià?
            • Trisquel11.854 6 170👍 1.330

              Javi67 escrigué:
              Molt interesant el que expliques, t'ho has ben currat Val a dir que es bastant trist...
              És trist, però almenys la caiguda ja no és tan forta com abans, jo diria que cada volta hi ha més compromís amb la llengua i la gent sap cada volta parlar millor asturià, des-amestar-se i re-asturianitzar-se.


              Javi67 escrigué:
              PD: Ets asturià? D'on? Com es que parles valencià?

              Sóc asturià, de Gijón, però parle valencià perquè mon pare (i per tant tota la família paterna) és valencià i des de que he nascut vaig de vacances al poble, així he aprés valencià tot i que mon pare no em parlava en valencià a casa. A més he viscut allà un any i vaig anar a l'escola 
              • Javi67220 3👍 40
                I la teva mare es asturiana? (inserti emoticono d'agent del CNI ) Vaig estar a Gijón fa anys i em va encantar, sobretot la zona del port. Això sí, el Elogio del Horizonte de Chillida me'l van vendre com una obra d'art i em sembla un trunyu
                • Trisquel11.854 6 170👍 1.330
                  Yep. Ma mare és asturiana, primera gijonesa de la familia, la resta són de la Cuencia minera 


                  Javi67 escrigué:
                  Això sí, el Elogio del Horizonte de Chillida me'l van vendre com una obra d'art i em sembla un trunyu

                  Tranquil, a nosaltres ens pasa el mateix amb el Váter de King Kong 
                  • Javi67220 3👍 40
                    Váter de King Kong

                    No vull ser pessat però, què tal es la alcaldessa de Foro? De quin pal va Xixón Sí Puede? Creus que haurien d'haver donat suport al PSOE? Salut!
                    • Trisquel11.854 6 170👍 1.330
                      Et veig enterat 
                      De l'alcaldesa de Foro no opine de forma directa però evidentment no sóc pro-Foro, que més aviat s'ha encarregat de llevar ajudes econòmiques a fins culturals, s'ha muntat una super campanya abans de les eleccions de prometre una pagueta mensual als jubilats amb no se quines característiques i l'últim que han fet l'últim any ha sigut convertir carrers normals enc arrers de vianants en zones per les que no pasa ningú i llevar l'espai dels autobusos davant les parades de tal manera que talla el tràfic  

                      Bé, això i el desastre de transports que tenim en Gijón. Sincerament no trobe que Foro haja fet res de bo a Gijón.

                      No estic a favor de que Xixón Sí Puede done suport a la FSA, de fet jo aní a votar en contra, tot i que les condicions que imposaven no estaven malament crec que no eren suficients, la FSA no hauria suposat cap canvi perquè abans dels 4 anys de Foro ja van estar ells dècades (amb múltiples desastres) i a més podrien endur-se el mèrit de les imposicions de Xixón Sí Puede. La coalició XsP no està gens malament, és la mítica esquerra alternativa semblant a Compromís al País Valencià i a la llista tenien de tot, vull dir, gent de Podemos Asturies, d'Equo, de Compromisu por Asturies i supose que algun independent, aixina i tot jo vaig votar que es presentara Somos Xixón, que és la corrent que ha guanyat a la major part d'Astúries (la de "Somos X" en compte de "X sí puede"), però bé és lo que hi ha  La veritat que l'actitut de la FSA ha sigut deplorable i els mitjans espanyols n'han parlat molt poc en comparació amb Barcelona, Madrid o València, quan jo crec que el que estava pasant a Gijón i Oviedo era molt més greu i una situació a analitzar amb una altra lupa. En general tot el que rodeja a Podemos Asturies és molt diferent a la resta de Podemos de l'estat espanyol.
                    • Javi67220 3👍 40
                      Interesant Llavors, a les municipals vas votar Xixón Sí Puede com a mal menor?

                      PD: Realment els locals utilitzen Xixón? Quan hi vaig anar no estava per enlloc.
                    • Trisquel11.854 6 170👍 1.330

                      Javi67 escrigué:
                      Interesant Llavors, a les municipals vas votar Xixón Sí Puede com a mal menor?


                      Exactament. I a les autonòmiques Izquierda Xunida, de lo qual m'arrepentisc i veient el panorama havia d'haver votat Podemos 


                      Javi67 escrigué:
                      PD: Realment els locals utilitzen Xixón? Quan hi vaig anar no estava per enlloc.
                      Sí, clar. A que te referixes a que no estava per enlloc? Precisament s'escriu més del que es diu 
                    • Javi67220 3👍 40


                      Sí, clar. A que te referixes a que no estava per enlloc? Precisament s'escriu més del que es diu 
                      Bé, debia ser una sensació subjetiva i esbiaixada
    • Trisquel11.854 6 170👍 1.330
      Ah collons que tu eres nou i a més gallec! Doncs au benvingut, un altre més del Cantàbric, així m'agrada 
  • Tebi de Foie213 3👍 418
    Algu em pot recomenar alguna vila o ciutat de França on pugui escoltar occita de manera normal i natural? Vull dir, als carrers entre la gent sense que sigui una mani.
    Merci guapos.
  • NaskoVUsuari sumador20.500 14 76👍 2.537
    Una enquesta ràpida pels parlants de català oriental...dieu espèra o espéra?
  • Trisquel11.854 6 170👍 1.330
    L’Ayuntamientu de Truchas incorpora nos carteles de las suas localidades la denominación popular xunto cona oficial

    A
    fegisc l'enllaç a un diari digital de Cabreira, una comarca lleonesa on hui encara es parla lleonés, l'article el podeu llegir en castellà i en cabreirés 
  • Prow21.207 9 69👍 6.595
    No és una cosa de lingüística sinó de literatura però ho he de penjar aquí (tot i que també podria nar al fil random) per què és genial: Thug Notes. Un home negre nord-americà fa crítiques literàries de llibres mítics i imprescindibles (però també d'algun més lleuger i d'actualitat com 50 ombres d'en Grey) en pla gangsta, tant per argot com per accent, i sorprenentment (o no) ho clava (activeu subtítols això sí, o entendreu poca cosa si només teniu de un First cap abaix com és el meu cas) Primer fa un resum del llibre i després els analitza, molt divertit i fresc:

    Rebel·lió a la granja (Orwell)

    Fahrenheit 451 (Bradbury)

    Romeu i Julieta (Shakespeare)

    El Hobbit (Tolkien)

    Un món feliç, Orgull i Prejudici, La Divina Comèdia, Macbeth, Crim i Càstig, 1984, Beowulf, El vigilant en el camp de sègol, La Odissea, Lolita, El retrat d'en Dorian Grey... en teniu per triar i remanar. Fins a 79 llibres diferents!!
  • Rigel65.393 11 5👍 34.068
    Vostès i vostesses.
  • Foguera Catalana4.989 4 437👍 4.604
    Segons la Viquipèdia, "La ciutat de l'Alguer va ser fundada pel 1102 per la família genovesa Doria, com a port fortificat. Els Doria van manar durant segles, a banda d'un període sota el control de Pisa (1283-1284). Durant la guerra veneciano-genovesa els genovesos ocuparen l'Alguer, d'on foren foragitats per l'estol català el 1354 i a continuació la ciutat fou repoblada amb catalans."

    Així doncs, algú sap què es parlava a l'Alguer abans del català? Sard? Lígur?
  • albert23Usuari sumador17.944 10 92👍 1.568
    Avui al 3/24 als titulars que van sortint a sota, he vist el següent: "L'Espanyol s'enduu el torneig ciutat de Barcelona".
    És correcte s'enduu? Jo ho hauria escrit s'endú...

Publicitat

Fòrums

  • 9.301.892 missatges
  • 221.326 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat