Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Fil espontani lingüístic

Prow21.201 9 69👍 6.571

Com el "Fil random" però sobre llengües: curiositats diverses, anècdotes, mots estranys, fonètica, jocs de paraules, etimologia, mapes, embarbussaments, ortografia, poemes, alfabets, endevinalles, vídeos*, imatges i vinyetes d'humor (aquelles típiques sobre com de troll és l'alemany ) queixes per la dificultat de la llengua que esteu estudiant, dubtes que tingueu, recomanació de pàgines per aprendre'n... El que vulgueu mentres tingui a veure amb el meravellós món dels idiomes.

*Si poseu vídeos llargs i/o en una llengua que no és el català expliqueu una mica de què va.


Respostes

Configuració
  • Prow21.201 9 69👍 6.571

    Algunes curiositats sobre la llengua anglesa:


    - La paraula més utilitzada en una conversa és "I" (jo).

    - Una de cada 8 lletres escrites en anglès és una E.
    - La consonant més utilitzada és la R, seguida de la T.

    - La lletra menys utilitzada és la Q, pobreta

    - Les úniques tres paraules que tenen dues U consecutives són "vacuum" (buit) "residuum" (residu) i "continuum" (continu)

    - Hi ha més paraules que comencin amb la lletra S que amb qualsevol altra lletra de l'alfabet.

    - "Almost" (quasi) és la paraula més llarga que es pot fer amb totes les lletres en ordre alfabètic.

    - "Rhythm" (ritme) /ˈrɪðəm/ és la paraula sense vocals més llarga.

    - La paraula en anglès monosíl·laba més llarga és "screeched" (passat de "screech", xisclar)

    - "Goddessship", que significa qualitat/condició de deessa, és l'única paraula amb una triple S.

    - La frase "pack my box with dozen liquor jugs" (embala la meva caixa amb cinc dotzenes de gerres de licor) conté totes les lletres de l'abecedari anglès i a sobre ho aconsegueix amb el mínim de lletres possibles.

    - Només hi ha una paraula de vuit lletres amb una sola vocal: "strengths" (forces)

    - "Dreamt" (passat i participi de "dream", somiar) és l'única paraula acabada en MT.
    - "Bookkeeper" (comptable) i "bookkeeping" (comptabilitat) són les úniques dues paraules amb tres lletres dobles consecutives.
    - "Widow" (vídua) és l'única paraula femenina més curta que el seu equivalent masculí, "widower"

    - I finalment, per si no us havíeu mai adonat, la frase completa més curta en anglès és "Go"

    • catalàamallorca41.967 7 14👍 18.691

      - Les úniques tres paraules que tenen dues U consecutives són "vacuum" (buit) "residuum" (residu) i "continuum" (continu)

       

      I en català quines deuen de ser?

       

      - La paraula en anglès monosíl·laba més llarga és "screeched" (passat de "screech", xisclar)

       

      La terminació -ed no es considera síl·laba?

       

      - I finalment, per si no us havíeu mai adonat, la frase completa més curta en anglès és "Go" 

       

      Ok

      • Prow21.201 9 69👍 6.571

        Sobre la terminació "ed": no, depèn de la paraula, "ed" es pronuncia "id" als verbs regulars acabats en T o D, per exemple want > wanted, però a la resta es pronuncia com una D o com una T, depèn del cas. Aquí t'ho explicaran millor que jo:

        http://www.shertonenglish.com/resources/es/pronunciation/pronunciation-ed.php

        Per tant com Screech acaba en H, se li afegeix el so de D i prou, i per tant és monosíl·laba.

        • xinxi012.591 9 711

          Jo també tinc dubtes de que "screeched" sigui monosil·laba, segons la teoria MOP (posar el maxim nombre de consonants a la dreta de la vocal heavy -en aquest cas la  i: -) seria una cosa aixi: 

           

          /s k r iː t ʃ i d/   

               
          /s k r iː .t ʃ i d/  

           

           

          L'altra norma d'el MOP es que les consonants que posem a la dreta puguin ser possibles en alguna paraula, en aquest cas (es on tinc el dubte i es on vec que pot ser una excepció):

           

          "Ched"  ho trobem només a la paraula "Cheddar" pero clar, Cheddar es transcriu /ˈt ʃ e d . ə r/  i enlloc de / ' t ʃ i d .  ə r / . 

           


           

           

          EDITAT: Segons he estat mirant moltes paraules acabades en / t ʃ i d / son monosilabiques ja segons crec no es pot formar cap paraula amb aquesta convinacio de fonemes.  Ja ho preguntare.

          • __23535__1.753 10

            T'equivoques.

            Amb el nostre so "tx" la pronunciació del passat -ed esdevé -t.

            Per tant seria : [skri:tSt], monosil.llaba.

          • Dona_Rebel·lat22.816 13 58👍 143

            Molt de compte aquí. És monosil·làbica perquè no acaba en [ɪd]. La transcripció correcta és [skri:tʃt]. Mai un verb acabat en /tʃ/ pot tenir un passat o un participi amb [ɪd]. Aquí tens el so de com es pronuncia. Cheddar és amb /e/ i no acabo d'entendre la similitud que intentes dir.

            • xinxi012.591 9 711

                ara estava pensant en algunes com catch... i el passat es caught.  També es casualitat que hagi sortit aquest tema quan dilluns tinc un examen sobre aixo xD.

               

              Pero llavors en el cas de que acabes en /id/ no seria monosil·labica oi?  

               

              • Dona_Rebel·lat22.816 13 58👍 143

                Exacte, no ho seria. Què estàs estudiant per tenir examen d'això, si puc preguntar? Si necessites un cop demà, aquí tens una filòloga anglesa.

                • xinxi012.591 9 711

                  Estic fent Estudis Anglesos xDDD Ja me queda poc per acabar.. pero la fonetica m'esta costant i he decidit que o aprenc a estimarla com sigui o me costara mes quartos dels que me costa ara.

                  • Dona_Rebel·lat22.816 13 58👍 143

                    Mira que ve, un company d'estudis! Jo vaig arribar a odiar-la molt. És molt difícil. A nosaltres ens la dividien en dues assignatures, no sé a vosaltres. I després història de la llengua era ja l'hòstia. Però t'he de confessar que un cop haver-les passades putes, ara m'agrada molt (el mateix amb ha de la llengua). Quines ironies. A més, per ensenyar anglès va genial.

                     

                    Aquí un vídeo. És per principiantillos però està molt ben explicat. Si tens cap dubte, pregunta'm eh? Que sé com de fotut és...

                    • xinxi012.591 9 711

                      Si, de fet crec que del que feiau vosaltres al que fem nosaltres ara no hi ha gaire diferencia, Fonetica es divideix en 2 (a 1r i a 2n) i a 4t hi ha Historia de la Llengua 1 i 2.

                       

                      Te aspectes molt utils pero en te alguns altres que son per suicidar-se, el rotllo de les sil·labes va de puta mare per saber pronunciar certes paraules correctament o diferenciar si es nom, verb o adjectiu. Si no fos per Fonetica qualsevol es podria treure aquesta carrera.

                       

                      Pero bueno, per haver començat la carrera amb un nivell intermig fa 4 anys.. no m'ha anat gens malament :3

                    • Dona_Rebel·lat22.816 13 58👍 143

                      On els fas? 

                       

                      Sí, tens raó. Però tindràs una avantatge molt gran quan surtis. El problema és que només tu i els teus ho valoraran. De cara a la galeria tenir aquests estudis no val quasi res encara que els hi diguis que has fet fonètica. T'ho dic per si penses mirar cap a l'ensenyament

                    • xinxi012.591 9 711

                      Estic a la UB fent-ho, ho vas estudiar alli tb?. Ja se prou que no serveixen per a res... la meva idea es fer algun master o alguna cosa que me permeti fer de mestre d'espanyol al estranger, pero la veritat es que no se ni per on començar :/

                       

                      Pero bueno, almenys estudio una cosa que m'agrada molt i havent perdut 2 anys en una altra carrera ja es molt xD

                       

                      Tranqui que si tinc algun dubte t'ho fare saber! Gràcies!

                    • Dona_Rebel·lat22.816 13 58👍 143

                      No, jo la vaig fer a la UAB. Ei, jo estic molt orgullosa de la carrera eh? I com tu, em va agradar molt. Així que decideix-te per allò que t'agradi fer. A mi m'encanta ensenyar anglès, la veritat, tot i que ara no hi ha pràcticament feina. Ara com el CAP, hi ha també un màster per ensenyar espanyol a estrangers. 

                       

                      M'alegra saber que hi ha un altre filòleg anglès per aquí. Fins ara n'érem dues, que jo sàpiga.

                    • xinxi012.591 9 711

                      Pels nois esta encara més pelut ja que com he pogut comprovar que t'agafin de profe d'angles sent home es quasibe un miracle, pero be, ensenyar espanyol tampoc esta malament encara que m'oloro a que aquest master estarà a petar

                       

                      Si... solen haver més noies que nois (a classe calculo que som 3 nois per cada 20 noies, una animalada.) a vegades et sents una mica cohibit i tot xD

                    • Dona_Rebel·lat22.816 13 58👍 143

                      Ah sí? Doncs els meus companys de classe, tots tenen feina i els meus companys del màster d'anglès també. I l'han trobat fàcilment. Però potser és estadística, precisament perquè som més noies. 

                       

                      És una putada per nosaltres perquè no lliguem gens. T'has de buscar la vida en altres carreres. I al màster o la feina igual! Si ho arribo a saber...

                    • xinxi012.591 9 711

                      Jo estic segur que un cop acaba la carrera trobare feina tard o d'hora en un lloc o un altre, pero suposo que l'estadistica també te part de culpa xD

                       

                      Home.. no m'estranya que no lligueu, almenys pel que tinc vist les ties només es fixen en els homosexuals de classe (i despres es sorprenen que siguin homosexuals, si es veu d'una hora lluny! pero be, aixo es un altre tema xD) Quin master has fet tu?

                    • Dona_Rebel·lat22.816 13 58👍 143

                      La majoria de tios a la carrera eren gais, això sí que és cert. No sé què tenen les filologies. Els del màster cap ni un. El de Formació de professorat de secundària (antic CAP).

            • __23535__1.753 10

              Cal afegir que algunes formes verbals de pasaat, quan funcionen com adjectiu sí es diu -id :

              an aged woman :[eidjid]

              però : she aged very quickly : [eidjd]

        • __23535__1.753 10

          No és perque acabi en h sino en ch, el nostre so tx o -ig al final de paraula.

        • Dona_Rebel·lat22.816 13 58👍 143

          Amb verbs acabats -ed, si el so anterior és sord, excepte el so /t/, la ed es pronuncia /t/ per influència directa. És el cas de la paraula que poses d'exemple. En canvi en sons sonors, excepte /d/, la ed es sonoritza en /d/. Vídeo que ho explica.

    • Ezio3.201 6 629👍 418
      La lletra més utilitzada (almenys en llengua escrita) és la E, i la segona la T per davant de la A. De fet la R no és ni la segona consonant.

      I a la paraula rythhm hi ha dues vocals. 

       

       

      • Dona_Rebel·lat22.816 13 58👍 143

        Exacte. La i curta i la schwa, que nosaltres diem neutra.

      • __23535__1.753 10

         la schwa o neutra pot desapareixer en aquesta paraula.

        • Dona_Rebel·lat22.816 13 58👍 143

          No és gaire usual en aquesta paraula, precisament perquè hi ha moltes consonants. No desapareix sempre en la resta de paraules que porten schwa. En registre oral és possible però mai no ho he sentit pel que fa a rhythm.

          • __23535__1.753 10

            És prou normal i comú que la m sigui el nucli sil·làbic en aquesta paraula :

            Many dialects of English may use syllabic consonants in words such as even [ˈiːvn̩]awful [ˈɔːfɫ̩] and rhythm [ˈɹɪðm̩], which English dictionaries' respelling systems usually treat as realizations of underlying sequences of schwa plus consonant (e.g. /ˈiːvən/).

             

            • Dona_Rebel·lat22.816 13 58👍 143

              Sí, cert. No és més comú en el cas de la /n/? De totes formes tu has sentit rhythm sense schwa? Jo mai. Even i awful sí.

              • __23535__1.753 10

                És molt frequent en molts casos el que passa és que els més coneguts son amb n : button, etc.

                Això és el que diu el gran fonetista Wells (segur que n'has sentit a parlar a la carrera :P) :

                I’m not sure how to put it more clearly. I mean that although the wordhidden, for example, is mostly pronounced ˈhɪdn̩, it can also be said asˈhɪdən. Most cases of  can be replaced by ən, and vice versa, with no change of meaning. And the same applies to the other syllabic consonants of English. You can say əl instead of  in medal - meddle (though that might sound odd or childish, depending on where you come from). For hesitantyou can say ˈhezɪtənt or ˈhezɪtn̩t. For blossom you can say ˈblɒsəm orˈblɒsm̩. For gathering you can say ˈɡæðərɪŋ or ˈɡæðr̩ɪŋ (= ˈɡæðɚɪŋ), or indeed compressed as ˈɡæðrɪŋ

    • Scouser1.315 6👍 24

      Vacuum és buit? D'on deu venir Vacuum cleaner (aspiradora) doncs?

    • Lluna_PlenaUsuari sumador5.076 7 424👍 444

      - La frase "pack my box with dozen liquor jugs" (embala la meva caixa amb cinc dotzenes de gerres de licor) conté totes les lletres de l'abecedari anglès i a sobre ho aconsegueix amb el mínim de lletres possibles.

       

      Falta la F i la V.

       

    • Vitus2.646 8 697👍 741

      - I finalment, per si no us havíeu mai adonat, la frase completa més curta en anglès és "Go"

      I en català? "Ix!", "Té!". I "Va!" ???

    • popcalent11.378 11 184👍 4.058

      La paraula en anglès monosíl·laba més llarga és "screeched" (passat de "screech", xisclar)

      També: scratched, scrounged, scrunched, stretched, straights i strengths

      Només hi ha una paraula de vuit lletres amb una sola vocal: "strengths" (forces)

      De fet en té nou.

      "Dreamt" (passat i participi de "dream", somiar) és l'única paraula acabada en MT.

      També els derivats: Daydreamt, outdreamt, etc.

      "Widow" (vídua) és l'única paraula femenina més curta que el seu equivalent masculí, "widower"

      Suposo que vols dir paraules de la mateixa familia semàntica, perquè si no tenim horse i mare. O brother i sister.


  • Prow21.201 9 69👍 6.571

    Per què desprès diguin de l'alemany....

  • Dona_Rebel·lat22.816 13 58👍 143

    Aleatori vol dir que sortirà una màquina escura butxaques amb paraules?

  • __28278__16.136 5

    En polonès, cześć vol dir 'hola', sześć 'sis' i pieprz 'pebre' (que en ús col·loquial, vol dir fotre un clau).

     

    I la pronunciació de czesc i pieprz es confon en un 70% dels casos (la confusió entre 'hola' i 'sis' és del 100%), així que ara potser comprendreu per què algunes poloneses us miren estrany en saludar-les o bé us miren d'una manera una mica sospitosa, tot depèn de la situació.

  • Turkilmaz1.817 11 889👍 179

    Màrius Serra style, m'agrada :D

     

    En el seu moment em vaig dedicar a fer alguna cosa semblant amb el català al que has penjat tu amb l'anglès. A veure si ho trobo, i a veure si és digne de ser publicat, encara que sigui al Racó xD

  • reznor5.334 7 396👍 1.283

    übersetzen

     

    I - Der Fährmann hat uns übergesetzt / El barquer ens haportat a l'altra riba

    II - Sein Werk wurde in mehrere Sprachen übersetzt / La seva obra va ser traduïda a diversos idiomes

     

    Ist das nicht schön?

     

  • __11694__Usuari sumador39.613 13👍 17.702

    Entenc que la gent que sempre defensa l'anomenada no subordinació de la llengua inventant paraules noves per a que s'assemblin "a com ho fan totes els llengües excepte el castellà", i que rebutgen paraules presents al corpus de la llengua catalana des de l'edat mitjana perquè hi ha una paraula semblant en castellà, diuen sempre ananàs enlloc de pinya

     

  • Trisquel11.854 6 170👍 1.330

     

    L'alemany és the very best entre les llengües, els dialectes del nord (Plattdeutsch o Niederdeutsch) són més propers als dialectes neerlandesos que no als dialectes de l'alt-alemany (central i alt), el Hochdeutsch. De fet, dialectes neerlandesos es parlen a Alemanya (14, 15) igual que dialectes del Plattdeutsch es parlen als Països Baixos (5), és a dir, la frontera entre el neerlandés i l'alemany és convencional i política, no lingüística.

     

    L'alemany estàndard que s'estudia a les escoles i s'utilitza als mitjans de comunicació, el Schriftdeutsch, està basat en el Hochdeutsch principalment, en els dialectes centrals d'éste (en el mapa, la zona verda). Curiosament al nord d'Alemanya, on els dialectes més diferixen de l'alemany estàndard, és on més s'han perdut i on més la gent parla col·loquialment l'alemany estàndard, mentres que al sud d'Alemanya, Àustria i Suïssa el nombre de parlants del dialecte és molt elevat, fins i tot majoritari.

     

    Així, zum Beispiel (per exemple), a l'Alta Baviera sense contar la capital (München en alemany estàndard i Minga en el dialecte bàvaro-austríac) el dialecte és parlat habitualment pel 85% de la població, a la Baixa Baviera per un 90% i a l'Alt Palatinat un 60% mentres que a la capital el parla vora un 50% de la població. A Àustria, llevant Viena (Wien en alemany, Wean en bàvaro-austríac) el parla un 85% de la gent i a Viena vora un 40%. A Suïssa més del 90% parla habitualment l'alemany suís (schizerdütsch) i, si no ho he entés malament (ho he estat llegint en alemany), d'estos un 66,4% parlen únicament l'alemany suís.

     

    Me pareix un cas curiós i interesant el de l'alemany, esta llengua és coneguda com de tipus Dachsprache, les dachsprache són llengües formades per dialectes que formen un continuum dialectal però que no hauríem de considerar la mateixa llengua, estos dialectes poden arribar a ser altament inintel·ligibles entre si, els més allunyats no els que estan prop, i els parlants d'estos recorren a una llengua koiné, artificial o no, per tal de servir de mitjà de comunicació interdialectal, en tant que els parlants de tots estos dialectes entenen que tots formen una unitat.

     

    Malgrat això, l'alemany estàndard també té les seues varietats i és que l'estàndard es considera policèntric, cada país té la seua versió. Mapa de les diferents variants nacionals de l'alemany estàndard:

     

     

    • EmulatorQUsuari sumador64.844 15 6👍 19.941

      Molt interessant. Però el suís-alemany s'anomena "Schwyzertütsch".

      • Trisquel11.854 6 170👍 1.330

        És que no estava segur de com s'escrivia, jo li vaig preguntar a una amiga que és suïssa (encara que no parla alemany suís, vingué molt xicoteta) i quan li vaig preguntar si era "shuitserdütx" me digué que sí, però no sabíem escriure-lo. Ho vaig consultar (a la wikipèdia) i n'he trobat:

         

        Schwizerdütsch, Schwiitzertütsch, Schwyzertütsch i Schwyzerdütsch. Me pareix que segons la zona ho diuen d'una manera o altra, com si "Dütsch" fora la de la zona de Berna i "Tütsch" de la zona de Zúrich o una cosa així, però no ho tinc massa clar

        • EmulatorQUsuari sumador64.844 15 6👍 19.941

          Si no recordo malament, al Themen Neu (el meu primer llibre d'alemany! ) l'escrivien com he fet jo, "Schwyzertütsch". Però en estar també bastant dividit no m'estranya que n'hi hagi diverses versions.

          • Trisquel11.854 6 170👍 1.330

            Oh què guai, a mi no m'ensenyaren res del alemany suís quan vaig començar a aprendre (i de moment ara tampoc), m'ensenyaven alguna cosa d'alemany austríac perquè hi havia un personatge de Viena i la meua mestra també era austriaca

             

            - Guten Tag ich kom aus Österreich. Wie geht's dir?

            - Oh, leiwen! Danke, und dir?

            • __26401__21.803 9👍 127

                En català medieval Austria era "Ostalrich". Potser el topònim d'Hostalric hi té alguna relació.

              • Trisquel11.854 6 170👍 1.330

                Österreich pensa que vol dir "Imperi de l'est", jo amb "Hostalric" el primer que pensaria és en un hostal que siga ric xDDD

                • __26401__21.803 9👍 127

                    Es que no m'acaba de sonar que "Hostal" siga català medieval, però potser és com tu dius.

                    En tot cas sona igual que Ostalric (=Österreich) que apareix en les novel·les catalanes medievals o en les cròniques d'en Ramon Muntanar.

                    El primer diccionari alemany-català conegut crec que és del s. XV.

                  • Trisquel11.854 6 170👍 1.330

                    Hostal és una paraula curiosa, perquè és on es reben visites o una cosa així, però en llatí hostis és enemic i en anglés host és convidat. Hi ha alguna raó intermitja per a què la paraula enemic acabara fent referència a convidats i el lloc on poden pasar la nit, me feren una xicoteta explicació fa un parell d'anys però no la recorde... 

                     

                    Igualment, acabe de mirar així per curiositat sobre la etimologia d'Àustria i hi ha un historiador que va escriure el llibre de Der Kampf um die österreichische Identität (o semblant, La lluita sobre la identitat austriaca) que Ostarrichi (la paraula de la que ve ara Österreich) vindria d'una arrel cèltica nor- que vol dir est i -rig que vol dir reich, imperi, és a dir que ja vindria des de fa molts anys i que esta paraula és la que donaria el nom romà de Noricum. Però en fi, la qüestió és que siga com siga vol dir "Marca de l'est", i Àustria sorgix com a una mala traducció al llatí (ja que australis vol dir meridional), osiga que és ben normal que Austràlia siga una paraula ben moderna i els parlants de romanç també utilitzàrem la paraula d'arrel germànica/cèltica. Curiós, curiós...

      • Trisquel11.854 6 170👍 1.330

        Ah, però ara que me'n adone no he escrit "schwizerdütsch" que era el que volia, he posat "schizerdütsch"

    • Ezio3.201 6 629👍 418

      Amb l'àrab encara és pitjor no?

      • Trisquel11.854 6 170👍 1.330

        Me pareix que sí, he llegit molt menys però pel que he llegit els dialectes àrabs diferixen entre sí tant com les llengües romàniques entre elles, altres diran que no, però bueno que diferixen molt. L'àrab estàndard està basat en l'àrab clàssic, vaja, que han utiltizat sempre el mateix àrab pero actualitzant-ho, els dialectes normalment no apareixen als mitjans de comunicació ni s'utilitzen a les escoles, encara que crec que l'àrab egipci sí que té certa literatura i prestigi.

         

        Potser l'àrab estàndard també té variants segons els països, el meu antic mestre d'àrab m'ensenyà un mètode de no recorde quina enciclopèdia (car, per cert) per a aprendre àrab i deia que se notava que estava enfocat cap a Egipte, li vaig preguntar si era àrab egipci i me digué que no, que era el clàssic. No li he preguntat més, així que no estic segur si es referia a que era àrab amb accent egipci o si és que era una versió de l'estàndar egípcia

        • Ezio3.201 6 629👍 418

          Un amic meu, marroquí, directament no entèn l'àrab estàndard. Aleshores perquè es considera l'àrab una sola llengua, per motius històrics?

           

          PD: Diria que l'àrab egipci també és conegut perquè és el del cinema.

          • Trisquel11.854 6 170👍 1.330

            Crec que és per motius socials i culturals, això ja és més sociologia del llenguatge que no lingüística, però la veritat no sé, supose que cada llengua tindrà la seua història però en el cas àrab ho desconec. Vull pensar que la religió té un paper important i que és la principal que ha mantés esta única llengua per a tots els musulmans, malgrat no ser la llengua parlada al carrer. Potser si a Europa no li haguerem donat importància literària o jurídica als nostres romanços consideraríem que a tota la romania parlem llatí i l'estàndard seria senzillament el llatí.

            • __26401__21.803 9👍 127

                La llengua de culte en l'Islam és quasi sempre l'àrab. Hi ha moltes reticències a traduir l'Al-corà a unes altres llengües, malgrat que molta població musulmana té llengües totalment distintes a l'àrab.

                Tradicionalment, arabització i islamització van unides.

                L'àrab clàssic és com el nostre llatí medieval.

                Diuen que l'Al-corà està escrit en un àrab molt pur i bell.

               

                L'àrab clàssic és prou diferent als dialectes, sovint barrejats amb berber, anglès, castellà, francès, etc... Els dialectes vénen a ser com les llengües romàniques encara no reconegudes pels Estats, que segueixen utilitzant el "llatí-àrab" (per ideologia panarabista) i no reconeixen les noves llengües derivades (futurs idiomes neoàrabs).

               

                L'àrab és una llengua difícil per diverses raons. Potser la principal per l'escriptura, no sols perquè siga un alfabet distint sinó perquè cada lletra s'escriu distinta segons si va davant, enmig, al final d'un mot o bé solta. Es a dir, hi ha 4 signes per escriure cada lletra.

                També hi ha prou irregularitats, els verbs es conjuguen en femení en part, hi ha singular, plural i dual com en grec (tinc entès).

                Jo només vaig aprendre un àrab dialectal bàsic i una mica de berber.

                La pronúncia de l'àrab pot resultar una mica complicada, però no gaire. Es una llengua molt líquida (es pronuncien poques vocals i moltes L i R) i gutural, de manera que fa l'efecte, quan parlen ràpid, que parlen sense vocals. En principi no s'escrivien les vocals en àrab. El sistema vocàlic és més reduït que el nostre.

                Tenen 4 maneres distintes de pronunciar la K-Q (algunes molt guturals).

               

                Es curiós que, quan he passat dies escoltant tot el temps parlar àrab, al final, sense conèixer a fons la llengua, sembla que captava el sentit de moltes coses, com que les endivinava. La immersió total té efectes curiosos.

              • Trisquel11.854 6 170👍 1.330

                Quin dialecte coneixies? Jo he estudiat àrab estàndard, però el llibre que utilitzavem les audicions les pronunciava un home amb accent marroquí, pel que ens deia el mestre. A mi m'ha agradat l'àrab, no me pareix bonico eh, però la gramàtica és prou interessant.

                 

                El dual grec no s'utilitza tant com l'àrab, el dual àrab s'utilitza sempre que et referixes a dos unitats, el grec només s'utilitza amb "parelles naturals" com dos ulls, les dos rodes d'un carro, potser dos germans, en literatura dos personatges que se'ls considere una espècie d'unitat important (no sé posar-te un exemple, en la Il·líada hi havia un, pense que Agamenon i Menelao o Aquiles i Patroclo) però pa que veges, ni m'enrecorde de com fer el dual. 

          • Martorell9.216 8 236👍 130

            Per motius religiosos. S'àrab clàssic és considerada llengua sagrada, perquè és sa que fou emprada per Al·là (si m'equivoc que qualcú m'ho corregeixi). Per això, s'única llengua, "pura i autèntica" que se permeten escriure és sa clàssica, convertida en estàndard.

             

            És talment com si consideràssim es català/castellà/portuguès... llengua parlada, i es llatí llengua estàndard.

             

            Una llengua no se defineix si es seus parlants s'entenen o no, això és un tòpic.

             

            Salut!

    • Ultrança7.932 5 272👍 1.464

      És el que es pretengué (o fins i tot pretén) amb l'espanyol? Considerar-lo una dachsprache que evoluciona de tots els dialectes peninsulars antics?

      • Tiberi-Grac3.329 7 608

        Ui, aquesta animalada algun filòleg espanyol me l'ha contada.

      • Trisquel11.854 6 170👍 1.330

        Alguna vegada m'ho he preguntat, perquè podria haver-se fet. Però supose que la diferència entre pretendre considerar a un conjunt de llengües una mateixa llengua o diferents és més social, i jo crec que això a Espanya mai ha pasat, sempre hem sabut que parlem llengües diferents, o almenys la majoria, em pense que els lleonesos asturparlants no ho tenien tan clar, però no ho puc assegurar.

         

        Una vegada llegint sobre el tema de si dir-li al castellà "castellano" o "español", hi havia una referència a un senyor que deia que hem de diferenciar castellà d'espanyol perquè el castellà seria l'antiga llengua de Castella mentres que l'espanyol és el resultat d'eixe castellà que va entrar en contacte amb la resta de llengües d'Espanya i cadascuna li va aportar alguna cosa per a fer la llengua espanyola, com si l'espanyol fora el resultat d'una base castellana amb adstratos (no sé dir-ho correctament en català, adstrats o adstractes, supose que el segon per etimologia) però en fi, jo crec que no cal ser filòleg per a adonar-se de que això és una ximpleria xDDD

  • Trisquel11.854 6 170👍 1.330

    Per cert, felicitats pel fil, espere que els aficionats a la lingüística del Racó fem un bon ús d'este fil i ens siga a tots pedagògic i d'interés, a estelats. 

  • __23535__1.753 10

    Harmonia vocàlica :

    En el valencià meridional i alacantí hi ha harmonia vocàlica en algunes paraules amb o oberta o e oberta tòniques que fan variar la qualitat de la vocal a àtona final a la mateixa vocal oberta. Per exemple: olla que sona ['ɔʎɔ] i terra que sona ['tɛrrɛ] en valencià meridional i alacantí.

    • __24272__4.706 9👍 17

      En finés existix en quasi totes les paraules (llevant alguns barbarismes i paraules compostes, on cada part ho complix per separat). O bé la paraula gasta només a, o i u; o bé només gasta ä, ö i y.

    • Quíber2.990 7 652👍 2

      Jo això ho he estudiat com assimilacions a la vocal tònica. En mallorquí passa el mateix, en altres paraules, és clar: homo, per home; colzo, per colze; cotxo, per cotxe, etc.

  • __24272__4.706 9👍 17

    En finés existix una paraula amb 9 vocals seguides: riiuuyöaie (intenció per a una nit de cites).

     

    Tenen una paraula per a referir-se als oncles que són germans del pare (setä) i una altra per als que són germans de la mare (eno).
    Hi ha una paraula específica (avanto) per a referir-se al forat que fan en el gel d'un llac per a poder nadar.
    Hi ha dos paraules que es pareixen als noms de dos raconaires: henki (fantasma) i rasva (greix).
    La paraula més llarga no composta que he trobat és epäjärjestelmällisyydellistyttämättömyydellänsäkäänköhän.
    katala és un adjectiu. Quan demostrarà el Bilbeny que Finlàndia estigué poblada per catalans?
    La possessió s'expressa amb el cas adessiu. Per exemple, jo tinc una barca seria mulla on vene (literalment damunt de mi hi ha una barca).
    La paraula per a designar l'aurora és revontulet, literalment els focs de la rabosa.
    És possible que siga una de les llengües que menys lletres diferents utilitza? Les lletres b, c, f, q, w, x i z no s'utilitzen mai o només en barbarismes.
  • __28049__Usuari sumador6.902 6👍 26

    En basc hi ha fins a tres maneres de dir  segons el dialecte: 

     

    ondo a Biscaia

    ongi a Guipúscoa

    untsa a l'Iparralde

  • __24272__4.706 9👍 17

    En txec existixen frases senceres sense vocals, com ara Strč prst skrz krk. Significa fica't el dit per la gola.

  • __28049__Usuari sumador6.902 6👍 26
    El martuthunira és una llengua extingida antigament parlada a l’oest d’Austràlia. Forma part de la família pama-nyungan, que s’estén per gairebé tot el continent amb l’excepció d’algunes zones al nord, on es parlen llengües de moltes famílies diferents. L’últim parlant natiu de martuthunira va morir l’any 1995. No sense abans, però, haver treballat amb un lingüista australià amb l’objectiu de preservar-ne almenys una mínima coneixença i d’aquesta manera mantindre’n la flama.
    Té vint-i-quatre sons consonàntics i tres de vocàlics, llargs o breus. És una llengua casual, és a dir és, presenta casos. 
    La característica que el fa diferent tant del català com del castellà i l’anglès és la presència del cas abessiu (també anomenat privatiu). És un cas que marca la manca del substantiu declinat. En martuthunira aquest cas té la desinència –wirraa o bé –wirriwa, mai no es va acabar d’aclarir quan es feia servir l’un i quan l’altre.  Per posar un exemple: si a la paraula thara (sac, bossa) li afegim la desinència –wirraa tindrem tharawirraa, que vol dir “sense bossa”.
    Aquest cas també és present a moltes altres llengües de famílies lingüístiques diverses com l’afroasiàtica, la caucàsica, l’uràlica o al grup túrquic dins la família altaica (classificació gens clara). No és, per tant, un tret gramàtic estrany.
  • __23535__1.753 10

    Quina diferència veieu entre "la meva habitació és molt freda" i " la meva habitació era molt freda"?

    El temps del verb oi?

    En japonès no és així ja que en aquesta llengua el que es conjuga es el adjectiu predicatiu : 

    私の部屋はとても寒い[です] watashi no heya wa totemo samui [desu] : desu és el verb però es pot ometre.

    Això significa : la meva habitació es molt freda.

    Per fer el passat a samui li treiem la -i que és la desinència d'aquest tipus d'adjetius i hi afegim : katta.

    La frase d'abans en passat : 

    私の部屋はとても寒かった[です] : watashi no heya wa totemo samukatta [desu].

    La meva habitació era molt freda, el verb desu es queda intacte.


  • Ezio3.201 6 629👍 418

    En polonès No vol dir sí. Però la forma més habitual de dir sí és tak.


Publicitat

Fòrums

  • 9.298.417 missatges
  • 221.189 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat