Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Palos de Moguer o Pals de l´Empordà

OcellotdeBoscFeréstec6.276 7 340👍 1.100

 

Raons i proves per la identificació de Palos de Moguer amb Pals de l'Empordà

Article original (1998) d'en Jordi Bilbeny amb trenta-set raons (proves) que identifiquen Palos de Moguer amb Pals de l'Empordà

 

  1. Palos de Moguer no ha existit mai. Ni ara ni al segle XV. Ha existit Palos i ha existit Moguer. Palos és la traducció castellana literal de Pals.
  2. Els Ianyes Pinçon són nobles portuguesos, parents del rei Pere el Conestable, afincats a Catalunya al 1464, especialment l'Empordà. Participen a la guerra civil catalana al mateix bàndol dels Colom barcelonins. A més de tresorers i armers reials, són capitans de Palau Ça Verdera, Hostalrich, La Bisbal i de tot el Comtat d'Empúries.
  3. En un document del 1477 els consellers de Barcelona escriuen al Príncep Ferran que entre els corsaris que han atacat el port de Barcelona hi ha En "Vincens Anes Pinson de la vila de Pals".
  4. Fra Jeroni Agulló, a l'Exaltación de España, del 1704, interpreta una profecia situant-la "a la vessant dels Pirineus, d'on han sortit per conquerir les Índies".
  5. En una transcripció dels Plets de la família Colom contra la Corona, hom pot llegir que els mariners que van anar a l'expedició de descoberta eren majorment de "Palos y Beguer". És molt possible que al text manuscrit hi hagués una abreviatura, com és ara "Begř", i que, per proximitat a Moguer, el curador transcrivís Beguer, fent notar la raresa del topònim, i sense pensar que encara hi ha una altra lectura molt més pròxima: Begur.
  6. En Cristòfor Despuig, als Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, escrits vers al 1557, assegura que els castellans no van descobrir les Índies i, al 1628, l'Andreu Bosch, al Sumari, també ens diu que tots els mariners que van anar amb En Colom eren catalans. I l'Amades recull la tradició que tots els mariners que van participar en aquella gesta duien barretina, tal com es pot comprovar en els gravats i pintures coetanis.
  7. El Descobridor ens diu que va anar a cercar els germans Ianyes Pinçon a fi de preparar el viatge al Nou Món perquè ja els coneixia i hi tenia amistat. Els textos també ens innoven que, En Colom, en sortint de Portugal, va anar a cercar-los "de camí cap a França", on pensava oferir el seu projecte al rei. De camí cap a França hi ha Pals.
  8. Les cròniques d'Índies es contradiuen granment a l'hora d'indicar de quin port van sortir les tres naus, la qual cosa indica un retoc evident. Però la majoria objectiven que van salpar de la vila de Palos, on la major part de la gent eren mariners. Al Palos andalús, segons els experts, mai no hi ha hagut ni mariners, ni port.
  9. En Ferran Colom, a la seva Descripción y Geografía de España, en parlar de Palos, no ens diu que va ser el port d'on va sortir el seu pare cap al Nou Món, ni que tots els mariners que van anar a Amèrica amb ell i la seva família eren d'allà, sinó que tan sols apunta que és "todo de huerta, de olivares y viñas". Per descompat, al llibre hi ha desaparegut totes les poblacions de la costa empordanesa.
  10. Al Planisferi d'En Sebastià Cabot, del 1544, l'únic Palus existent a les costes hispàniques és situat a Catalunya, entre Barcelona i Canet.
  11. La Història de l'Almirall, d'En Ferran Colom, ens innova que el Descobridor preparava el viatge amb En Pero Vasques de Saavedra, de la vila de "Palos de Portugal". Com que a Portugal no hi ha cap Palos, em sembla obvi que Portugal substitueix una altra nació: Catalunya, on sí que hi ha un Pals.
  12. En Pero Vasques, militar i navegant famós, és un cosí del rei Pere IV, que aquest crida perquè el vingui ajudar amb homes i naus en la seva causa antitrastàmara. El trobem ja Catalunya, al 1473, assetjant Perpinyà. Acabada la guerra, el veiem fent d'ambaixador d'En Joan II a Borgonya, al 1477. Com que, a la documentació, s'esmenta sovint En Pero Vasques com a batlle de Palos, si aquest era a Catalunya, és clar que tornem a parlar a Pals.
  13. La vila de Palos que apareix als textos sempre és definida com a vila i fortalesa, o fortalesa i castell, i de tant en tant es comenta que tenia muralles i torres de defensa i palaus comtals, fet que no s'adiu gens amb Palos, però del tot amb Pals.
  14. En una lletra d'Angelo Trevigiano al Dux Foscarini, datada a Granada al 21 d'agost del 1501, li diu que ha manat dibuixar una carta nàutica a Palos, amb les noves terres que En Colom ha descobert, i que, així que estigui llesta, li vol enviar. Amb tot, escriu que "bisognerá tardar qualche zorno ad havere questa, perche Palos, dove la se fa, é lontano 700 milia". És evident que a 700 milles de Granada (uns 1.300 km), no hi ha Palos, sinó Pals.
  15. A la portada de l'obra de l'Antonio de Herrera, Historia de los hechos de los Castellanos (però que en una edició es titulava Historia General de las Indias), del 1601, apareix dibuixada la vila de Palos, que és un calc exacte de la vila de Pals, amb la muralla, les torres de defensa, la torre de guaita, el riu, el mar, el turonet i els arbres a l'entorn. La llegenda diu: "El Almirante sala de Palos villa del Conde de Miranda a descubrir". El rei Ferran és l'impulsor de l'empresa i les tres caravel·les porten gallardets catalans i no pas castellans. En comparar aquest gravat amb una foto de Pals de la primera meitat del segle XX, l'arquitecte Massimo Cova, ha observat que "el perfil, la situació espaial i, en general, l'estructura topogràfica del conjunt coincideixen clarament en les dues representacions".
  16. El senyor de Miranda era un dels múltiples títols del Comte d'Empúries, que és l'únic comte que és esmentat amb nom propi a Barcelona, a la rebuda oficial d'En Colom, al 1493, i que passeja amb ell i el rei Ferran per la ciutat. Era el virrei del Principat just en aquells moments. La qual cosa vol dir que, en absència del rei, va ser la màxima autoritat i el principal responsable en la preparació del viatge. En Jeroni Münzer, en visitar-lo a casa seva al 1494, ens diu que hi tenia papagais de molts colors, que són els que En Colom va portar de les Índies.
  17. Palos no era jurisdicció del Conde de Miranda, sinó del de Niebla.
  18. La Reina Isabel intervé per agilitar els preparatius de l'armada, donant ordres als habitants de Palos perquè executin el que En Colom proposa. Les reines de Catalunya eren senyores de Pals.
  19. Els reis obliguen els veïns de Palos a pagar un deute que tenien amb la Corona amb el servei d'homes en lloc de diners. Pals, havia de pagar una multa a la Corona, com tantes altres viles catalanes, per haver-se sublevat contra el seu rei Joan II.
  20. En Joan de Cossa, militar i propietari de la nau Santa Maria i autor del mapamundi més antic que conté les terres americanes, havia participat també a la guerra civil a l'època d'En Rentat d'Anjou. El Descobridor també diu en una carta que va servir a les ordres del "bon Rei Renat", quan aquest era rei dels catalans. És pintat amb barretina al quadre que es conserva al Museo Naval de Madrid. I el seu mapamundi, ultra tenir totes les traces de l'escola catalana de cartografia, està farcit de topònims catalans. El seu germà Gaspar de Cossa està documentat a Castelló d'Empúries.
  21. En Jaume Colom, fill i hereu del Descobridor, estava casat amb Isabel de Gamboa, filla del capità de la fortalesa de Torroella de Montgrí i senyor de Pals, Joan de Gamboa i germana d'En Martí de Gamboa. Un Martí de Gamboa també va ser el correu del Descobridor.
  22. Als documents, un Juan de Silva té la meitat de la jurisdicció de la vila de Palos, la qual és comprada pels Reis Catòlics, al juny del 1492, a fi d'assegurar­se que el port pertanyés a la Corona en vigílies del descobriment. Doncs bé: En Joan de Silva era capità del rei Pere IV, i va lluitar al mateix bàndol que els Colom. Va ser capità de Castelló d'Empúries i, després, de tot el Comtat d'Empúries.
  23. Segons els textos oficials, al 6 d'agost del 1472, una Pimentel fa donació d'una part de Palos a un oncle seu. La mare del comte d'Empúries era la Beatriu Pimentel, la qual, durant la minoritat del fill, en va governar el comtat.
  24. Durant la guerra civil, En Joan Colom i Bertran va ser l'"Ambaixador del Príncipat" a la campanya de l'Empordà. Al 8 d'octubre del 1463 és a Castelló d'Empúries. Els seus parents eren els Bertran de Girona. Per això mateix el Descobridor nomenarà directament, sense intercessió reial, En Pere Bertran i Margarit, de Castell d'Empordà, cosí segon seu, el cap militar de la segona expedició al Nou Món.
  25. Els cronistes ens diuen que En Colom va anar als afores de Palos a trobar-se amb un tal fra Johan Peres, cosmògraf, navegant, humanista, home de la cort, jurista i especialista en dret mercantil, que redacta amb En Joan de Coloma les Capitulacions. Però els estudiosos ens asseguren que el Descobridor no va poder passar per Palos al 1484-85, on, a més a més, ningú no sabia qui era aquest monjo, que sovint, per si no fos poc, encara és substituït als textos per un altre religiós castellà: fra Antonio de Marchena, sempre que no es fan confondre els dos personatges en un inventat i inexistent fra Juan Pérez de Marchena, o se li canvia el congom per Ruiz, com s'esdevé al De Rebus Indicis d'En Calvet d'Estrella.
  26. L'Alfons Remon, a la Historia General de la Orden de Nuestra Señora de la Merced, del 1618, ens assegura que fra Juan Pérez era "portuguès de nació" i que va anar a oferir el viatge al "rei Joan de Portugal".
  27. Els Pere, Pera o Peres són un llinatge noble de Girona i Pals. Durant els segles XV i XVI són els propietaris del Castell de Sant Miquel, dit també Molí de Pals o Mas Tafurer, que també es troba als afores de Pals. Un dels seus membres és el cosmògraf i jurista Mossèn Johan Pere, autor d'unes Taules Astronòmiques, impreses al 1489. També el trobem a la Cort dels Reis Catòlics i és expert en dret mercantil. Participa a la guerra civil al mateix bàndol dels Colom, amb qui, a més, té relacions comercials. Coneixem que també havia redactat d'altres capítols mercantils.
  28. Quan En Colom surt de Portugal i arriba al lloc on prepara l'expedició, ja hi troba dos cunyats, una cunyada, d'altres parents llunyans i un fill. El fet és impensable a Andalusia, on el Colombo italià hi posava els peus per primer cop. En canvi, si En Colom ve a Catalunya, aquí la família Colom-Bertran hi tenia una amplíssima nissaga de mercaders, militars, polítics, banquers, científics. navegants i homes d'Estat.
  29. Un Pinello és un actiu mercader que ajuda En Colom en tot el referent a l'armada de les primeres expedicions. Al costat del Molí de Pals hi ha el Mas Pinell.
  30. Alguns historiadors exposen que les tres caravel·les van travessar l'Estret de Gibraltar.
  31. Al Nou Món, En Colom bateja una ciutat important amb el nom de Sant Domingo. L'Antonio Vázquez de Espinosa, al seu Compendio y Descricpción de las Indias Occidentales, del 1629, relata que el nom que se li va donar té a veure "amb el gloriós patriarca Sant Domènec". I En Juan López de Velasco assegura, a la Geografía y Descripción Universal de las Indias, que es va dir així perquè En Colom hi va arribar "el dia de Sant Domènec". El Patró de Pals és sant Domènec, que s'escau el dia 4 d'agost. Les naus van salpar de Pals el dia 3 d'agost.
  32. Durant el primer viatge, el Descobridor fa referència al paral·lel 42. El paral·lel 42 passa just pel port de Pals.
  33. A las Ordenanzas municipales de Palos, del segle XVI, s'hi parla que cal netejar l'estuari que va fins al molí, perquè, sinó, les naus no hi podran navegar. A Palos no hi ha cap molí on arribi cap riu navegable. En canvi, és de tothom sabut que el Ter era navegable fins al Molí de Pals.
  34. Hi ha múltiples documents que parlen explícitament del "port de Pals" al segle XV, com ha recollit l'arxiver H. P., a la seva tesi doctoral sobre els ports catalans de la Catalunya septentrional a la segona meitat del segle XV. I, fins i tot, conservem gravats de principis del segle XVIII on es pot observar el port de Pals, amb naus de gran arboradura ancorades. Avui dia encara és viu a la Platja de Pals el topònim d'"el Grau", que vol dir port.
  35. En tornant de les Índies, una nau va directa a Barcelona i l'altra "al mateix port d'on havien sortit". Si van salpar de Pals, havien de tornar-hi. Això explica que quan els Reis escriuen a En Colom, des de Barcelona, el 30 de març de 1493, comminant-lo a anar-hi sense perdre temps, i aquest hi fa la seva entrada triomfal al 3 d'abril, només podia provenir d'un lloc molt proper al nord de Barcelona, perquè els cronistes badalonins i la tradició ens asseguren que va fer estada al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i va dormir al Mas Sunyol. Aquest mas era propietat del barceloní Joan Colom i Bertran. És a dir, que el Descobridor no va fer res més que no fos dormir a casa seva.
  36. S'han conservat múltiples tradicions i llegendes que vinculen En Colom amb diverses poblacions empordaneses, entre elles Pals, i situen el port de sortida de l'expedició en una franja de costa definida entre l'Estartit, Pals i Begur.
  37. Es preserva la totalitat dels fons dels arxius de les poblacions del Baix Empordà, des dels segles XIII-XIV, llevat dels arxius de Pals i Begur, que comencen a la segona meitat del segle XVI. A Pals, per exemple, el document més antic que s'hi conserva és del 1596.

 

Jordi Bilbeny


http://www.inh.cat/articles/Raons-i-proves-per-la-identificacio-de-Palos-de-Moguer-amb-Pals-de-l%27Emporda

 
  

Respostes

Configuració
  • OcellotdeBoscFeréstec6.276 7 340👍 1.100

    Vingaraconairesjapodeucomençar avomitar,ah!i nohe posatel fil afrikosperquèno em dóna laputa gana.

     

    A mi emsembla queestà moltbé.

  • pituCAT8.270 12 260👍 721

    Ara quan acabi d'escriure un tractat sobre neurocirurgia em llegiré l'article de'n Bilbeny.

     

    Espero que a mi se'm faci tant de cas i em donin tant bombo, doncs jo tinc la mateixa formació en neurocirurgia que en Bilbeny en història. 

  • pituCAT8.270 12 260👍 721

    T'he fet cas i he intentat llegir, he arribat a llegir les 11 primeres "proves" i he hagut de parar. 

     

    De veritat, és indigne que algú s'atreveixi a escriure això, no demostra res, la majoria de proves comencen exposant algun fet trivial i ho justifica parlant de censura i de conspiracions

     

    I ara ja no emprenyaré més que tu has obert el fil amb tota la bona intenció i te l'estic monopolitzant

    • OcellotdeBoscFeréstec6.276 7 340👍 1.100

      Tensraóen això de labonaintenciói la fi delfilera debatreisaber altrespuntsde vistaper millorarla meva opinió.Peròcomentaris com elteu nom'ajuden, la veritatcompany

    • gepet16.368 12 109

      Totes les dades que en Bilbeny ha publicat poden interpretar-se d'una o altra manera. En lloc de criticar la interpretació d'en Bilbeny, dedica't a fer la teva pròpia interpretació d'aquelles dades. La gran tasca d'en Bilbeny, ben objectiva, és posar al descobert tot un seguit de dades empíriques des de les quals començar a investigar i relacionar. Fins i tot encara que no serveixin pel tema d'en Cristòfor Colom, serveixen per a la història local d'allà on es descobreixen o nacional en d'altres sentits, com per exemple la família dels Colom de Barcelona, que ara és molt més clara gràcies en en Bilbeny.

       

      No busquis l'aportació que a tu personalment et sembla desencertada (interpretació), sinó que aprofita les dades que van sortint a la llum per a fer la teva pròpia interpretació.

       

      La ciència va deixar el positivisme pel segle XIX, del segle XX ençà ha sigut l'era del relativisme (Kuhn, Wittgenstein, Schulz i la seva escola).

  • defensorUsuari sumador11.476 16 175

    Com és que tanta gent desqualifica en Jordi Bilbeny sense aportar proves que refutin els arguments aportats per ell?

     

    • OcellotdeBoscFeréstec6.276 7 340👍 1.100

      Noi jo tampoc ho entenc. Tancats a pany i forrellat ni argumenten. Ha de ser per allò de per la gràcia de Déu que els dóna una autoritat moral superior molt pròpia dels espanyols i del tot incomprensible en molts dels nostres compatriotes

      • defensorUsuari sumador11.476 16 175

        ...i mira que seria fàcil desqualificar-lo punt per punt; al punt 1 diu que "Palos de Moguer no ha existit mai" (sic). Doncs demostrant documentalment el contrari, tema resolt. I així fins al punt 37. Però no, desqualificació gratuita sense arguments que l'avalin. Més misèria argumental impossible.

        • ALXUsuari sumador31.684 13 25👍 1.979

          Es per això que mentre ells es veuen per sobre del bé i del mal perl fet de tenir el titulet, en Bilbeny makes sense a qui l'escolta.

           

          Fa poc temps al racó en va aparèixer un que entre tants escarafalls va en efecte donar-li la volta, o demostrar com a fals, un dels punts d'en Bilbeny. Doncs el vaig aplaudir.

           

          Jo en el que estic interessat és en això, en la contestació i debat punt a punt. Quan li vaig suggerir que fés el mateix amb d'altres punts per començar el debat va tornar a enrocar-se tot dient que les seves il·lustrades mans no havien d'emmerdar-se amb un proscrit com en Bilbeny. Que estava molt ocupat.

           

          Doncs mentres sa senyoria estigui ocupat, en Bilbeny continuarà imposant en seu relat justament.

    • Sonic33.800 12 21👍 1.102

      Doncs perquè aquest senyor té en el món de la Història la mateixa credibilitat que el Paco Marhuenda en el periodisme.

    • pituCAT8.270 12 260👍 721

      Basicament perquè no val la pena. 

       

      Quan algú llegeix un document antic on hi posa Palos y Beguer i decideix que això vol dir Pals i Begur i ho justifica perquè el transcriptor es va confondre, que li vols dir? Ja s'ha muntat ell la pel·licula. 

       

      I quan qualsevol incoherència en el seu argument diu que es fruit d'una censura contra Catalunya, que li vols dir? ja està tot fet. 

       

      No es pot rebatre a un home que primer extreu una conclusió i llavors prepara ( o s'inventa directament) una hipòtesi i unes proves que la corroboren.

       

       

      El que jo no entenc és com us costa tant entendre que el que fa aquest home ni és història, ni és cap ciència ni és res, és xerrar per xerrar.

      • defensorUsuari sumador11.476 16 175

        Segons el teu registre, tens 22 anys; vols dir que tot i ser tant jove tens l'autoritat científica per desqualificar una persona que porta anys estudiant el tema? Li dónes més credibilitat a la història manipulada per Castella que als que han estudiat aquests fets que no son només en Bilbeny sinó molts d'altres?  O el que vols dir és que mai no hi ha hagut cap mena de manipulació de la història per part d'Espanya?

         

        La veritat és que a mi només m'importa la veritat i si algun dia puc llegir a algú que seriosament rebati les argumentacions d'en Bilbeny me'l llegiré amb veritable interès. 

        • pituCAT8.270 12 260👍 721

          Tinc només 22 anys i ja tinc una cosa que en Bilbeny no té: la carrera d'història acabada.

          • defensorUsuari sumador11.476 16 175

            Jo tinc 64 anys. Enginyer en Telecomunicació. Especialitzat en electrònica de potència. Doncs bé, per la meva petita empresa vaig contractar un enginyer especialitzat com jo, recent sortit de la universitat. Per obtenir un valor resistiu de 5 ohm per un corrent de 8 amp va connectar en paral·lel dues resistències de 10 ohm; una d'elles de 15W i l'altra de 3W!. Al sentir olor a cremat vaig entrar al laboratori i em va reconèixer que de les dues fòrmules I = E/R i W = I x E només coneixia la primera (La Llei d'Ohm). Imagina't el corrent que va passar per la resistència petita!

             

            De veritat et penses que per haver acabat la carrera d'història ja estàs per damunt de la experiència d'altri?  Encara has d'aprendre molt nen. I la part positiva és que tens molt de temps per endavant. La negativa és que et sobra prepotència. Però el futur és teu... no així el present.

            • pituCAT8.270 12 260👍 721

              Prepotència de cap tipus, si tinc una carrera i treballo de reponedor en un supermercat ( i ben orgullós), però ja que tu em jutjaves per l'edat he cregut necessari dir-ho 

               

              De totes maneres tu mateix t'has respost, tu ets enginyer en telecomunicacions, en Bilbeny no és historiador.

              • Perot_lo_Lladre1.038 12👍 1.068

                Sento haver-te de dir que en Bilbeny és llicenciat en Història a la Universitat de Barcelona, i doctorand (és a dir, que va començar el doctorat però no l'ha acabat).  A més, també és llicenciat en Filologia Catalana.  Seguint la teva lògica, una persona llicenciada en història no té cap credibilitat a l'hora parlar d'història; tu ets llicenciat en història, llavors no tens cap credibilitat a l'hora de parlar d'història.

                • __27602__14.238 7👍 796

                  Menteixes. En Bilbeny és llicenciat en filologia catalana, no en història. I no és doctorand perquè un doctorant té un director de tesi i una universitat on defensar-la. I en Bilbeny no té cap d'aquestes coses.

                  • Perot_lo_Lladre1.038 12👍 1.068

                    Doncs el que està equivocat ets tu, noi.  A més de la llicenciatura en Filologia Catalana, també té la d'Història, de la UB; i no s'ho inventa per que conec algunes persones que el van tenir de company.  Jo no el vaig arribar veure, doncs, pel que m'explicaven dites persones, en Bilbeny deuria començar cap el 1999, just quan jo acabava.

                    Certament, va començar a fer el doctorat amb la idea d'una la tesi sobre la censura al s. XVI i XVII, però el director de la tesi (se'm va dir el nom d'un professor que jo havia tingut, però no van assegurar-me que fos ell, i no el diré per no embolicar la troca) li va aconsellar que canvies el tema, i finalment li va retirar el suport, més per por que no pas per altra cosa.

                    Tot això m'ha estat dit pels companys que van anar amb ell; no crec que m'estiguessin aixecant la camisa.

                    • __27602__14.238 7👍 796

                      De la seva pròpia biografia:

                       

                      http://www.jordibilbeny.com/bio.php

                       

                      Bio És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Al llarg dels darrers anys ha compaginat les tasques de recerca amb la de professor de llengua catalana per a adults

                       

                      No diu en cap lloc que sigui llicenciat en història per la UB. Tampoc té cap sentit qie escrigui que és doctorand quan no ho és perquè el van rebutjar:

                       

                      En una entrevista a l'Avui del 2004, declara: «Una vegada un periodista em va preguntar qui em dirigia la tesi, i em va trucar el director: “Escolta, el meu nom ha sortit a la premsa”. Al cap de quatre dies em va enviar un fax dient que em busqués algú altre.» 

                       

                      No té cap sentit que digui que és doctorand quan el an rubutjar i no té cap director ni lloc on defensar la tesi, però ell sabrà.

                       

                      Sembla que te l'han aixecat.

                       

                       

                       

                    • Perot_lo_Lladre1.038 12👍 1.068

                      Home de Déu, que per fer els cursos de doctorat i accedir al grau de doctor s'ha de tenir la llicenciatura!  

                      T'afegeixo la definició de doctorand segons el diccionari de l'EIC:

                       

                      doctorand doctoranda


                      m. i f. [PE] Estudiant que prepara o defensa la tesi doctoral per assolir el grau de doctor.

                       

                      Si em diguessis que ell s'autodenomina doctor, doncs et donaria la raó, però ell diu clarament que la tesis la té preparada, però que el director (insisteixo en que em van dir el nom) se'n va desdir.

                    • __27602__14.238 7👍 796

                      Home de Déu, que per fer els cursos de doctorat i accedir al grau de doctor s'ha de tenir la llicenciatura! 

                       

                      Per això mateix no és ni llicenciat ni doctorand. Però també es cert que en ocasións es pot fer un doctorant en història sense tenir la carrera d'història, tenint alguna altra humanistica com pot ser la filologia.

                       

                      En qualsevol cas, ni és llicenciat en història ni doctorand en història perquè per preparar i denfensar una tesi necessites un doctor de director i fer un curs de doctorat en una uni i no és el cas d'en Bilbeny perquè el van rebutjar.

                       

                      Deixa d'intenatr fotre-li mèrits acadèmics que no té.

                    • Perot_lo_Lladre1.038 12👍 1.068

                      En fi, digues el que vulguis, però si va tenir un director de tesis, això vol dir que estava dins del programa de doctorat (el de l'any 2004, em van dir a mi els que van coincidir amb ell a la facultat), ergo això vol dir que la llicenciatura la té.  I insisteixo en que conec testimonis visuals que el van veure a les aules.

                      Per cert, recordo que va sortir a la conversa arrel del canvi d'imatge que ha tingut amb el temps, doncs ens els darrers anys se'l veu molt quissoflautic i els que el van veure a la facultat el descrivien com a persona amb imatge força formal.

                    • __27602__14.238 7👍 796

                      Em reitero per fer el doctorat en història podia tenir la llicenciatura en filologia.

                    • pituCAT8.270 12 260👍 721

                      Ni tant sols fa falta tenir una humanistica, si tu tens una llicenciatura ( del que sigui) et matricules al master en iniciació a la recerca en humanitats i l'aproves, tens dret a fer un doctorat en qualsevol branca d'humanitats ( com a minim a la UDG funciona o funcionava així).

                    • __27602__14.238 7👍 796

                      En Bilbeny no té cap màster.

                    • Perot_lo_Lladre1.038 12👍 1.068

                      Doncs noi, amb això de la tesi i el doctorand té de donar la raó.  M'acaben de confirmar que, en prinicipi, si la tesi està ben planificada, no cal tenir la llicenciatura en la carrera.  Ara, també m'han dit que no és gens habitual, i que només es dóna en comptades ocasions.  No sé si en Bilbeny està dintre d'aquesta escepcionalitat, i va entrar als cursos de doctorat mitjançant la llicenciatura en filologia.

          • Sonic33.800 12 21👍 1.102

            Plis, plas!

      • nagercoin7.096 13 303👍 53

        Ja pots tornar el títol que no has après res.

  • OcellotdeBoscFeréstec6.276 7 340👍 1.100

    El món ho ha de saber 

  • OcellotdeBoscFeréstec6.276 7 340👍 1.100

    El procés de desnacionalització d’una nació sotmesa i colonitzada, com és el cas de Catalunya, no es fonamenta en l’anorreament de la seva economia, contràriament al que s’afirma sovint. Un procés de desnacionalització es fonamenta, sobretot, en l’anorreament de la seva identitat: lingüística i històrica (mítica inclosa).

     

    Quant a la història, l’altre gran referent identitari, no sembla un element del qual les nacions colonitzades que malden per la seva llibertat estiguin disposades a prescindir amb tanta facilitat. No és aquest el lloc per buscar les raons psicològiques profundes d’aquest fet, sinó el de constatar que l’oblit del passat mític o històric equival, en l’imaginari col·lectiu, al repudi dels pares i de la família, dels avantpassats i, per tant, de la història personal, la qual cosa, a diferència d’una llengua, poques persones estan disposades a dur fins a les últimes conseqüències.

     

    Les nacions colonitzadores, en conseqüència, valoren en la seva justa mesura la importància d’aconseguir, amb els mitjans que calgui, l’anorreament de la consciència històrica de la nació colonitzada. L’empresa s’ho mereix, perquè de l’eficàcia dels resultats en dependrà l’èxit o el fracàs de l’objectiu final: una assimilació completa i duradora.

     

    Un dels mecanismes d’anorreament més espectaculars: l’apropiació de fets i de personatges de la història de Catalunya per part de la historiografia castellana com a pas previ a la seva dissolució en el gran magma de la història nacional espanyola.

     

    Un segon mecanisme, més subtil que l’anterior i, per això, possiblement més eficaç, és el que podríem anomenar de provincialització o banalització. Consisteix a menysvalorar sistemàticament la història de la nació colonitzada contraposant-la amb la de la metròpoli. Evidentment, la història dels colonitzats sempre surt malparada amb la comparació. No cal dir que, prèviament, mitjançant els ressorts de control sobre institucions acadèmiques i docents, el discurs històric del colonitzador ha estat convenientment maquillat o falsificat.

     

     Ens han fet oblidar que teníem l’imperi més important dela Mediterrània -llavors la zona geoestratègica més important- i ens hem empassat un imperi castellà inexistent.

     

    Gràcies al mecanisme de provincialització, la història de la nació colonitzadora esdevé la història en majúscules, mentre que la història de la nació colonitzada es converteix en una història menor, provinciana i, generalment, subordinada a la primera. S’estableix, així, una relació jeràrquica entre la història de la metròpoli, i la de la província i, com a conseqüència, en l’imaginari col·lectiu se solidifica una relació de subordinació jeràrquica entre nacions: les importants, perquè han tingut i tenen una història important i les subordinades que, si mai han tingut història pròpia, ha estat una història menor.

     

    Extracte del article d´en Armand Sanmamed 01/07/10

     

    http://www.histocat.com/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART00973

  • Bismut83.920 17 2👍 8

    He sentit en Bilbeny en moltes xerrades sobre Cristòfol Colom, i no us agradarà el mètode, li teniu mania, aquell autoodi que sempre surt, etc...el que sigui, però en això me'l crec, aporta proves molt versemblants.

     

    El problema és que els prejudicis manen.

    • pituCAT8.270 12 260👍 721

      Hi ha arguments molt més bons i presentats per historiadors de veritat a favor de la catalanitat de'n Colom. 

       

      Els que presenta sistemàticament en Bilbeny són una imbecilitat, t'has llegit les 37 proves que aporta aquest article? Totes tenen la mateixa estructura: exposa una idea, que es recolza en quelcom trobat en un document. Però aquest quelcom és incoherent amb el que ell vol demostrar i llavors ho justifica en que hi havia censura o en que el que ho va escriure es va equivocar i que en realitat volia dir una altra cosa. 

       

      Si us voleu creure aquesta merda vosaltres mateixos, clar que després de 20 anys dient bestieses haurà dit ( ni que fós per casualitat) alguna veritat...

      • Bismut83.920 17 2👍 8

        Has anat a algun acte del Bilbeny?

         

        Jo hi anat, he vist el documental que van fer per tv3. I està molt bé. Podries anar-hi i després de sentir les imbecilitats, fer alguna pregunta no?

         

        El que és curiós és que l'historiografia oficial catalana mai s'hagi ni molestat a invetigar-ho, quan és evident que alguna cosa falla en la història oficial, i no ho diu en Bilbeny sol.

         

        Però si ho diu en Bilbeny tothom a insultar-lo i a parlar de merda. i tu i jo sabem que si en una cosa és experta espanya, és en censura.

      • tocafon6.553 14 327👍 3.176

        Fins que en Bilbeny, no ha publicat llibres sobre la catalaniat d'en Colom, la teoria, que cada cop és mes versemblant, no s'ha fet popular i aquest historiadors de que parles, en tot cas no s'han posat les piles fins que en Bilbeny ha posat la tesis al coneixement majoritari

         

        hi ara surten aquest historiadors, que defenses, tal qual surten ara els que volen la tercera via, però que mai van vellugar un dit, ni per l'estatut ni per denunciar l'expoliació fiscal i aquests historiadors mai han vellugat un dit ni per denunciar la censura espanyola ni tan siquiera per posar en dubte tota la documentació d'en Colom que és de molt dubtosa credibilitat, ja que tot són copies d'uns originals que ningu pot verifcar

         

        En Bilbeny, evidenment que no està en posesió de tota la veritat, però jo encara estic esperant que se'l rebati amb dades i documents, perquè fins ara l'únic argument que he escoltat en contra de les posicions d'en Bilbeny ( vist i escoltat a tve ) va ser fet per la directora del CSIC una tal Consuelo Valera, li va dir a en Bilbeny, que si la història d'en Colom fins ara l'haviem vist bé perquè ara la volia canviar.

        Per tant si senyor, això són arguments de pes, argument d'una veracitat científicadigna d'una directora del CSIC, ep i aquesta persona, diuen que és una especialita colombofila i que les seves opinions són molt respectades i es tenen molt en compte, doncs be, aquest és el nivell de'ls que estan en contra d'en Bilbeny

         

        Jo no sóc pàs historiador, només aficionat a l'història, i clar vient uns arguments explicats i desenvolupats davants, d'un altre (la màxima autoritat en aquell moment) dient que, per què vols canviar el que fins ara ens ha anat bé, senzillament ho diu tot

         

        no marxeu d'espanya que anireu a l'infern, però no ens diuen per què ens hem de quedar a espanya, els anti-Bilbeny feu el mateix

         

         

        • __27602__14.238 7👍 796

          en tot cas no s'han posat les piles fins que en Bilbeny ha posat la tesis al coneixement majoritari

           

          Pobres Francesc Carreras Candi, LLuis Ulloa, Salvador Madriaga, Pere Català Roca etc.

           

          Sembleu una religió.

          • tocafon6.553 14 327👍 3.176

            no se pas qui sembla una religió, en tot cas els Consuelistes

             

            Madariaga? aquell que dient-se esquerrà va col·laborar amb el govern franquista per que no li donesin el nobel a Salvador espriu?

             

            No nego pas la feina ( a part del impresentable Madariaga) dels qui cites, ja dic que sóc aficionat, però tret d'en Ulloa ( i en Bilbeny l'anomena i reconeix que va ser el primer en defensar la catalanitat d'en Colom i que durant la república va a donar a coneixer les seves tesis i va ser recolzat de forma oficial

             

            els altres poden haver fet molta feina, però en la majoria dels casos, aquesta feina no ha trascendit a nivell popular i ha quedat a nivells molt restringit, és dir només per a entessos, i fins que no ha aparegut en Bilbeny que aquesta oficialitat no s'atrevit a sortir dels seus despatxos acadèmics, per tant alguna cosa falla amb aquesta oficialitat, i tot i que també han defensat la catalanitat d'en Colom, ho han fet, argüint errors històrics, i en Bilbeny ho ha fet argüint la manipulació de la història i per tant implicitament, tambe ha carregat contra els oficialistes, que mai o ben poc han denunciat la manipulació històrica i això és veu que es el gran pecat d'en Bilbeny i no pas les seves tesis.

             

            Segur que amb el mateix expoli, jo faria unes altres retallades que CDC, però això no treu que el gran responsable de les retallades són el govern de Madrit, però hi qui s'estima més acusar en Mas i obvia l'expoliació, això si ara que veu les orelles al llop, reclama una tercera via, els oficialistes (tret d'excepcions) en lloc de denunciar la manipulació de la història, s'estimen més carregar contra en Bilbeny

             

             

            • __27602__14.238 7👍 796

              Que en Bilbeny ha estat el que ha fet més popular el debat és cert. Alhora també és el que ha fet que la majoria de la gent no s'ho prengui com una cosa seriosa al defensar com a veritat absoluta que Catalunya era la més gran potència la segle XVI i que la majoria d'obres del segle d'or varen ser escrites en català, la boda de colom amb una monja portuguesa, que tot els que no pot explicar es fruit de la manipulació, etc.

              https://ca.wikipedia.org/wiki/Catalanitat_de_Crist%C3%B2for_Colom

              Luis Ulloa

              L'historiador peruà Luis Ulloa (Lima, 1869 - Barcelona, 1936) va establir les bases de l'argumentació de les tesis catalanes que posteriorment han anat aprofundint altres investigadors. Va fixar el cognom com Colom, ja utilitzat en vida del navegant, i el més probable per explicar el castellanitzat Colón. Assegura que Colom sabia català, explicant així les errades que feia en castellà. Explica que Colom havia de ser de família noble i de tradició marinera.

              Ulloa identifica Colom amb Joan Colom Bertran, noble català rebel·lat contra el rei Joan II, i al servei de Renat d'Anjou, aspirant al tron. Derrotada la revolució catalana, Colom va fer de corsari junt amb Guillem Casenove, conegut a França com Coullon el Vell, i relacionat amb alguna família Colom catalana. Colom podria ser l'anomenat Coullon el Jove. A més, havia reconegut al rei Ferran que havia servit a Renat d'Anjou i havia atacat la nau Fernandina. Els dos corsaris ataquen unes naus genoveses davant la costa portuguesa i, després de naufragar, s'estableix a Lisboa i canvia el seu nom per Xristoferens Colomo per evitar demandes per pirateria.[90]

              En un treball posterior (Cristòfor Colom fou català) assegura que Colom ja havia estat a Amèrica uns anys abans, navegant des d'Islàndia com a pilot amb el nom de Jon Scolvus. Això va ser aprofitat pels seus detractors per desacreditar tot el seu treball, però avui en dia s'accepta la participació d'en Colom en aquella expedició luso-danesa, encara que pocs identifiquen Colom amb el pilot Jon Scolvus (per exemple Thor Heyerdahl).

              Per altra part, demostrat ja amb la trobada de dos nous documents que Joan Colom Bertran era mort el 1492, rellegint Ulloa, ell indicava que s'havia de buscar la veritable identificació de Colom també entre les famílies Casanova-Colom, i d'altres, donat que en els documents de Colom que es conserven a la Casa d'Alba, alguns tenen una marca d'aigua d'un Colom (Colom català, els Colombo italians en duen tres) i altres és un món coronat amb una creu (Montros), i a que el seu escut anterior a l'ampliació pel Rei és semblant al dels Sacosta, Desvers, Saplana o Caramany.[91]

              Ricard Carreras i Valls

              Ricard Carreras i Valls (Barcelona, 1881 - 1937), al seu llibre La descoberta d'Amèrica: Ferrer, Cabot i Colom (Reus, 1928) amb pròleg de Luis Ulloa, no tan sols afirma que Colom era català sinó que també ho era Joan Cabot, a més de la importància de Jaume Ferrer de Blanes i de l'Atles Català de Abraham i Jafuda Cresques de 1375.

              Carreras Valls veia, en el planisferi de Sebastià Cabot, nou topònims catalans en la desembocadura del riu Sant Llorenç i a la península de Terranova, les primeres terres que descobrí son pare, l'any 1494, en una primera expedició privada, sense ajut del rei anglès Enric VII.

              Enric Bayerri

              Enric Bayerri i Bartomeu (Tortosa, 1882-1958) afirma que Colom coneixia bé la costa catalana que cita en diverses ocasions, inclosa la petita Tortosa. Proposa que Colom era de l'antiga illa de Gènova, al riu Ebre davant de Tortosa. Amb el temps aquesta illa ha quedat unida a la riba i avui és el barri de Ferreries. A Tortosa hi havia diversos Coloms registrats.[92]

              Salvador Madariaga

              Salvador de Madariaga (La Corunya, 1886 - Locarno, 1978) afirma que Colom era d'una família catalana, que havia fugit a Gènova, pels problemes que van haver al final del segle XIV a Catalunya als calls jueus.[93] Posteriorment, el caçanazis Simon Wiesental, en el seu llibre Operación Nuevo Mundo,[94] afirmà que el descobriment d'Amèrica va ser una operació pactada amb Ferran el Catòlic, per tal de trobar una nova terra pels jueus expulsats d'Espanya amb el decret d'expulsió, i que Colom va marxar a Amèrica guiant totes les naus de jueus que sortien d'Espanya el dia màxim que fixava el decret d'Expulsió.

              Totes les personalitats que recolzen a Colom davant els reis són d'origen jueu: Lluís de Santàngel (família Ginillo), Alfons de Cavalleria (família Ben Labí), Luis i Juana de la Torre, Isaac Abravanel, Abraham Zacuto. També són descendents de jueus Luis de la Cerda, Pedro Gonzalez de Mendoza, Juan Cabrero, Diego de Deza, Gabriel Sanxís i Joan de Coloma.

    • Perot_lo_Lladre1.038 12👍 1.068

      Et contesto aquí sota, AviVicenç.

    • __27602__14.238 7👍 796

      aporta proves molt versemblants?

       

      Tot allò versemblant que es diu sobre la catalanitat d'en Colom ho han aportat d'altres investigadors en el 60 anys que precedeixenb la primera aportació que ha fet en Bilbeny. De fet sobre el tema ell no ha aportat cap (o gairebé cap) prova/pista que s'hagi pogut autentificar a diferència dels historiadors que han defensat la catalanitat de colom.

  • AviVicenç15.176 5 128👍 1.885

    les meves preguntes son fruit de la ignorància

     

    la historiografia al menys la que ha mi em van ensenyar a la escola, diu que el finançament, va esser exclusivament castellà   

     

    i si no va esser aixi'ns, com es que la posterior explotació dels descobriments va esser monopolitzat per els castellans ? 

     

    les naus emprades, sempre des-de la meva ignorància i  possible des-informació, no eren las habituals a la navegació mediterrània, que feien en mans de armadors empordanesos    

     

    tinc altres preguntes per ferma,

     

  • Perot_lo_Lladre1.038 12👍 1.068

    Sóc llicenciat en Història i, malgrat que no tinc com especialitat la història medieval i la moderna (sóc arqueòleg), crec estar en situació de respondre aquestes preguntes que et fas. A mi mateix, fins hi tot a la Universitat, em van vendre el mateix discurs que a tu (i això que dec ser més jove), però la pròpia experiència m'ha fet dubtar de moltes de les coses que se m'havien establert com a dogmes, sobretot llegint, comparant i analitzant pel meu propi compte.  Començo:

     

    1. L'expedició americana fou finançada per Castella?

    En absolut.  És Lluís de Santàngel, escrivà de la ració de Ferran II (una mena de ministre d'economia de l'època) qui posa els diners necessaris per realitzar l'empresa, juntament amb en Gabriel Sanxis com a Tresorer General de la Corona d'Aragó.  Si bé s'ha dit que Isabel I va empenyorar les joies de la corona castellana a València per tal d'aconseguir els diners necessaris, això és impossible, perquè ja les havia empenyorat per finançar la guerra successòria mantinguda contra Juana la Beltraneja (1476).  De la mateixa manera, la documentació referent a l'organització de l'empresa americana va quedar enregistrada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb un estil de redactat i de composició jurídica propi de la cancelleria catalana, i signat per Joan de Coloma, protonotari de Ferran I (i, per tant, funcionari de la Corona d'Aragó.  Només amb aquestes dades hom veu que, al menys pel que fa a l'organització, la Corona Castellana no hi va tenir res a veure. 

     

    2. Perquè la posterior explotació va ésser monopolitzada pels castellans?

    Jo ho veig molt clar.  El sistema legislatiu de la Corona d'Aragó, basat en el pactisme a través de les corts dels diferents regnes, dificultava molt al monarca imposar la seva voluntat a l'hora de fer i desfer, doncs se li demanaven compensacions a canvi, cosa que allargava molt els processos; això no succeia  a la Corona de Castella, on la voluntat reial primava i les corts tenien molt poques competències.  Així doncs, era més avantatjós per al monarca situar els nous territoris sota la jurisdicció castellana.  Fins la mort de Ferran II, els territoris americans eren considerats possessió seva (Corts de Toro, 1505) i no pas de la reina de Castella (la seva filla Joana I); jo crec que és Felip II qui acaba vinculant els territoris americans a Castella, tal i com ja va fer amb els territoris italians (Nàpols, Sicília i Sardenya) el 1556 al crear el Consell d'Itàlia i separant-los del Consell d'Aragó.  A partir d'aquests moments, la monarquia pot explotar sense entrebancs la riquesa dels nous territoris, els quals, curiosament, estaven organitzats mitjançant el sistema de virregnats, propi de la Corona d'Aragó i mai emprat a Castella.

     

    3.  Les caravel·les no són pròpies de la Mediterrània.

    Així com tampoc ho eren la coca i la nau, els vaixells més emprats fins el s. XV a la costa catalana; tots ells eren d'origen atlàntic. Segons el que diuen les fonts, la flota original era formada per dues caravel·les i una nau.  Es molt provable que les caravel·les fossin presents per la costa catalana arrel de l'arribada de tropes portugueses durant la guerra entre la Generalitat i Joan II (1462-1472), al ser nomenat pretendent reial en Pere, condestable de Portugal, l'any 1464 per part de la Generalitat.

     

    Aquesta és la meva opinió sobre el tema.  Espero que t'hagi servit d'alguna cosa.  Si tens més preguntes, per aquí estic.

    • OcellotdeBoscFeréstec6.276 7 340👍 1.100

      Moltes gràcies.

    • AviVicenç15.176 5 128👍 1.885

      Molt agraït   el tal Ferran era un protó-botifler

       

      el meu net vol esser arqueòleg i a la vegada paleontòleg, jo li dic que es millor que es col·loqui a la Seat com el seu pare i a esser possible entri en algun sindicat

      • Alcalaní_PV13.485 8 154👍 852

         

        AviVicenç escrigué:

        el meu net vol esser arqueòleg i a la vegada paleontòleg, jo li dic que es millor que es col·loqui a la Seat com el seu pare i a esser possible entri en algun sindicat

         

      • catalàamallorca40.626 7 14👍 16.558

        Deixa'l estudiar el que vulgui, un cop acabi la carrera col·loca'l a la SEAT fins que trobi feina d'alló que li agrada.

      • Perot_lo_Lladre1.038 12👍 1.068

         

        Cal_Vibra escrigué:

        jo crec que és Felip II qui acaba vinculant els territoris americans a Castella

         

        És Carles V a inicis del segle XVI

        És cert que tot aquest entramat ja comença amb el regnat de Carles V, sobretot a causa de les absències constants del monarca pels afers imperials fora de la península; m'imagino que la noblesa castellana, que ja s'havia introduït en molts dels àmbits de la política de les dues corones durant el regnat de Ferran II, ho deuria fer girar tot cap els seus interessos.  Però a mi sempre m'ha semblat més evident i premeditada l'acció de Felip II, no només quan era rei, sinó mentre va actuar com a regent en els diferents territoris peninsulars (la separació dels territoris italians es fa durant la seva regència); de fet, és possible que fos la seva experiència com a regent la que li fes comprovar les diferències a l'hora de governar la Corona de Castella i governar la Corona d'Aragó, fent gravitar tot l'entramat político-jurídic cap el sistema que més li interessava al monarca, en aquest cas cap el sistema castellà. 

        Del que jo he llegit sobre Carles V, sempre n'he extret la impressió de veure un monarca superat per la tasca que li havia tocat fer, que va haver de delegar feina a tot déu que l'envoltava i que poc control podia tenir sobre les funcions que feien els seus delegats (entre ells el seu fill).

         

        • __27602__14.238 7👍 796

          Res d'això té importància perquè si no redordo malament els castellas es van apoderar  de les conquestes en unes Corts de Castella a l'inici del regnat de Carles a Castella quan no era més que duc de Borgonya i rei de Castella. Encara no era rei d'Aragó ni emperador.

    • __27602__14.238 7👍 796

      jo crec que és Felip II qui acaba vinculant els territoris americans a Castella

       

      És Carles V a inicis del segle XVI

  • Puigdomènech9.744 12 218👍 2.726

    Jo a en Bilbeny me l'escolto amb més atenció que a la gent que el critica. És qüestió de saber quin país tenim nosaltres (l'enveja és un dels grans defectes que tenim com a societat) i quin Estat han construït els espanyols (ple de mentides, fins i tot avui en dia. Però si els diuen que parlem català per fotre'ls i ho creuen de debò !!)

  • eltalp5.249 12 408👍 1.237

    O sigui que ja no es pot cantar:

     

    Los hermanos Pinzones

    eran unos ....

    .....marineros !

     

     

  • eltalp5.249 12 408👍 1.237

    Senpre he cregut que els de Nova Història són uns tous. 

     

    Com és que no reclamen XESC PI com a autor català quan està clarísim el seu orígen catalanoparlant ?

     

    Son uns acollonits !

     

     

    O XESC PI o mort !

  • __28070__8.083 6👍 1

    La història m'aburreix moooolt però ...;

     

    http://blocs.xtec.cat/carmeyeste/files/2010/11/decada1herrera.jpghttp://estatic.elpunt.net/imatges/42/81/baixa/780_008_4281520_0efe4a40401046948b711655902e9039.jpg

     

     

    Palos de la Frontera

     

    http://www.plusesmas.com/escudos_postales/postales2/espana/andalucia/huelva/palos_de_la_frontera/andalucia_huelva_palos_de_la_frontera_0001.jpg

     

     

    Pals Girona

     

    http://www.alquipals.net/img/pals_pueblo_001.jpg

    http://4.bp.blogspot.com/_uMUcHTW0TYM/SnP-5BqeKsI/AAAAAAAAAz0/xyoBM3m9fns/s400/pals.jpghttp://www.hellovisitspain.com/aplicacion/web/uploads/spovmedia/cat_17/de_365_4_0_pals.jpg

     

    http://img850.imageshack.us/img850/5305/pals2e.jpghttp://www.alquipals.net/img/pals_pueblo_003.jpghttp://4.bp.blogspot.com/-_vzKwG5a9-w/UY5Xqs3MieI/AAAAAAAAADY/1LIb3PBth6w/s1600/pals.JPG

    http://www.plusesmas.com/escudos_postales/postales2/espana/cataluna/gerona/pals/espana_cataluna_gerona_pals_0005.jpg

    http://periscope.gr.free.fr/ailleurs/espagne/pals/foto/110520-pals-032gf.jpg

    http://estaticos01.cache.el-mundo.net/elmundo/imagenes/2011/08/26/barcelona/1314316463_extras_portadilla_0.jpghttp://www.directe.cat/imatges/noticies/pals-2.jpg

    http://i298.photobucket.com/albums/mm267/guillembcn/Pals-Palos.jpg

  • JoanVecord5.178 8 414👍 1.840

    La raó número 38: la Muga (el riu) no passa gaire lluny de Pals, i probablement en algun moment de la història aquella zona (cent quilòmetres amunt o avall) era coneguda com "el Muguer". Per tant, va ser fàcil convertir "Pals del Muguer" en "Palos de Moguer".

     

    PD: no sóc ni pro-bilbenyista ni anti-bilbenyista. Del Bilbeny no m'agraden les proves "patilleres" que li fan perdre credibilitat, i dels anti-bilbenyistes no m'agrada l'odi visceral que li professen, ni la defensa corporativista del seu feu intel·lectual (i pecuniari).


Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.225.341 missatges
  • 218.593 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat