Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

El PP i en narcotràfic.

gatboig 1.832 13 887

Salutacions a totes i tots. Vaig escriure aquest article a començaments d'any i ningú no s'ha atrevit a publicar-ho, ni sencer ni a parts. És força extens però crec que us agradarà.

Primera Part.


Aquests dies els mitjans de comunicació van plens amb el “cas
Bárcenas” i els sobres amb diners negres que presumptament repartia entre els membres de la cúpula directiva del Partit Popular. Tot i els esforços del PP per desmentir-ho, diferents testimonis ho han confirmat: El senyor Trias Sagnier o el senyor Millan Mestre així ho afirmen (1) en diferents medis de comunicació (2). El diari “El Mundo”, que ha destapat tot aquest afer, diu a més a més haver contrastat aquesta informació amb cinc fonts diferents (3).
La responsabilitat del senyor
Bárcenas en el finançament del PP ve de lluny: A més de la seva implicació en el cas Gürtel (4) recentment descoberta, quan en resposta a l'Audiència nacional, les autoritats judicials suïsses el senyalen com a titular de comptes amb diners amagats provinents d'aquesta trama, també se'l senyalava ja al 2006 com a responsable de pagaments de comissions des dels mateixos passadissos (5) del Congrés o com a responsable des de 1987 de la comptabilitat “B” del PP (6), és més, quan va esclatar el cas Naseiro (7), el senyor Bárcenas era el gerent del PP que dirigia la maquinària de finançament del partit.

Podem afirmar doncs, que aquest home ha estat durant més de vint anys un dels encarregats del finançament irregular del Partit Popular.
I ara que parlem del cas
Naseiro, aprofitarem per parlar de l'altre ex-tresorer del qual també estan parlant els periodistes aquests dies, el senyor Àngel Sanchis: l'abril de 1990 fou encausat en el cas Naseiro en qualitat de tresorer del partit, però en fou absolt el juliol de 1992 després que el jutge dictaminés la destrucció de les proves presentades per l'acusació. És a dir, que tot i que hi havia proves de la seva implicació, al desestimar-se aquestes proves va quedar absolt.

El senyor Sanchis va ser un fidel amic de Manuel Fraga, un dels seus puntals quan va fundar Alianza Popular, l'amic imprescindible que el va ajudar a construir l'aparell del partit. Deixeu-me enganxar aquí la descripció que en fa el diari d'Alacant Información.es (8):

[...] El todopoderoso amigo de Fraga y adversario de Barberá
El nombre de Ángel Sanchis Perales, nacido en Albal en 1938, no es uno más de los cientos de integrantes de la galería de políticos y expolíticos valencianos. El extesorero de Alianza Popular fue una pieza clave en el partido fundado por Manuel Fraga y en unos momentos en los que la derecha española vivía un período de aclimatación a la democracia no exento de pugnas internas y enfrentamientos a cara de perro, mucho antes de que la conquista del poder operase como un bálsamo favorecedor de las unanimidades. Sanchis Perales, el hombre de la contabilidad, era la prolongación de Manuel Fraga en Valencia
[...]

 

La fidelitat indestructible d'aquest home a Manuel Fraga també va quedar palesa durant la seva compareixença davant la Comissió de Partits al Congrés que investigava el cas Naseiro quan va manifestar que només havia de rendir comptes davant de “don Manuel”.

Permeteu-me aquí fer un incís per explicar que Bárcenas també està íntimament lligat a l'esfera de “don Manuel”, doncs és o era un dels millors amics d'un nebot de Fraga, Luís Fraga, amb qui fins i tot van emprendre junts una escalada al mont Everest. Aquesta amistat és una de les claus que va permetre a Bárcenas fer-se ràpidament un lloc a la cúpula del partit.

 

I perquè la premsa relaciona aquests dos homes aquests dies? Doncs perquè segons la informació rebuda de les autoritats judicials suïsses, tots dos feien i desfeien com volien amb el compte descobert a Suïssa, compte bancari del qual l'Audiència Nacional va demanar explicacions pel cas Gürtel: d'aquest compte podrien haver sortit també els diners dels sobres a càrrecs del Partit Popular. Segons el banc, Bárcenas va incloure entre les empreses en què participava la societat argentina de “La Moraleja”, presidida per Sanchis. Aquesta empresa, dedicada al sector agrari, exporta a través de Brixco, S. A., una de les societats a les que Bárcenas va transferir un mínim d'un milió el març del 2009, després de ser imputat en el cas Gürtel. Per dur a terme aquesta operació, l'ex-tresorer del PP va atorgar poders a Sanchis perquè anés a Suïssa, en nom seu, i gestionés les transferències bancàries oportunes per invertir a Brasil i Argentina en empreses propietat "del seu amic Sanchis Perales", segons va apuntar el mateix banc a la seva nota.
Així ho recull la documentació remesa per requeriment judicial i en la qual es constata la visita de Sanchis el 20 de febrer a les seves oficines. "Ens anuncia per avui la visita d'un dels seus amics, el senyor Àngel Sanchis
Perales, que és una persona de tota la seva confiança i que el representa (...), per consultar la posició actual i plantejar algunes preguntes sobre el seu compte", segons recull la nota interna del banc. A la nota també es relata el transcurs de la reunió. "El client té la intenció de liquidar una part de la totalitat dels seus actius (tot i que no sap encara què decidirà) i ens donarà les instruccions per transferir els fons pròximament", va anunciar Sanchis durant la reunió. "El client ha decidit invertir en empreses de producció citrícola", va apuntar el banc. En una carta manuscrita enviada per Luis Bárcenas al banc suís Dresdner Bank, l'ex-tresorer del Partit Popular va anunciar al seu agent que "diversos amics i jo mateix hem decidit unir part dels nostres respectius actius per diversificar els nostres riscos". Amb aquestes paraules va anunciar Bárcenas al banc que traslladaria part dels seus actius fora de Suïssa per invertir a Brasil i Argentina, en empreses "del seu amic Àngel Sanchis Perales", segons recull la documentació remesa a l'Audiència Nacional. En ella, Bárcenas anunciava al banc que mantindria al voltant de 10 milions d'euros amb ells "i estimem que aquesta xifra es mantindrà a mitjà i llarg termini". Així mateix, l'ex-tresorer va fer saber a l'entitat suïssa que els seus socis es posarien en contacte amb el banc per donar-los a conèixer "els detalls d'aquesta nova activitat que estem emprenent i de les transferències que anem a ordenar". D'aquestes transferències es va encarregar el propi Àngel Sanchis, qui va viatjar a Suïssa per realitzar les operacions el 20 de febrer de 2009.

Evidentment, aquests dies el senyor Sanchis prova de negar aquestes acusacions, dient que Bárcenas no ha invertit mai a “La Moraleja”. Fins i tot el diari argenti “El Tribuno” s'ha donat presa a publicar una entrevista amb un dels directius de l'empresa per a desmentir-ho: aquí us deixo l'enllaç (9) de les declaracions, però no tenen gaire fiabilitat: per una banda el director del diari és Juan Carlos Romero, de qui parlaré més endavant, amic i freqüentador de Sanchis a la seva finca de “La Moraleja” i, per altra banda, no nega la participació de Bárcenas en les altres companyies de Sanchis: Brixco SA, Montesol, Maderas Nobles, Inmobiliaria Gordo i altres. Tampoc no aclareix si la dona de Bárcenas, Rosalia Iglesias, també imputada i titular de molts dels comptes i empreses del seu marit, figura en alguna d'aquestes empreses. No seré jo qui esbrini el complex financer d'aquests dos mestres dels negocis, deixaré això per a la policia judicial, que és qui domina el tema. Però la documentació del Dresdner Bank no deixa dubtes: aquests dos tenen negocis junts des de fa molt de temps, els diners estan a Amèrica del sud i tercer i més important, els comptes suïssos poden servir per a finançar el PP, no perdeu aquesta dada de vista, si us plau.

 

 

Naseiro, Sanchis, Bárcenas...tots imputats en diferents investigacions judicials, i no són els únics gerents i/o tresorers del PP que tenen les mans tacades. Casualitat? Una empresa, o un partit polític en aquest cas, pot tenir un cas o dos de tresorers que estirin més el braç que la màniga, però tres? Més de tres?.... Una possible explicació és que ja des de la seva fundació, amb Manuel Fraga al capdavant, es dissenyés tota una arquitectura financera paral·lela a la oficial per a garantir suficients ingressos per a les diferents “necessitats” del partit. I no són els únics: gràcies a la llei de finançament de partits, altres formacions polítiques també ho han fet, però no fins els extrems que ha arribat el Partit Popular, com provaré d'explicar.

Faig un incís per aclarir que parlo indistintament de Partit Popular o d'Alianza Popular perquè quan Alianza es va refundar com a Partit Popular, mai no va modificar els seus estatuts fundacionals, senzillament van canviar de nom, per tant és el mateix partit.

Alianza Popular es va fundar el 1976, a l'inici del procés de transició democràtica, impulsat per diferents famílies de la dreta espanyola, hereva del franquisme. Les lluites internes van ser acarnissades i en va sortir vencedor “don Manuel”, tot i que avui dia encara es poden distingir diferents corrents dins del PP. A aquesta victòria el va ajudar la fidelitat que expressen els més fanàtics de Fraga, fidelitat que pel que avui es sap, anava acompanyada de gratificacions en forma de sobres amb diners. Sobres amb diners? Als anys 80? Ja hi havia “bombolla immobiliària”? Doncs sí, tot just començava, però governava, si no em falla la memòria, el PSOE, des de 1982 fins al 1996. I abans havia governat la UCD, amb Leopoldo Calvo-Sotelo . Com s'ho feia doncs el PP, en aquella època? Difícilment podia cobrar comissions d'obres adjudicades “a dit”, si no eren ells qui les adjudicaven: calia buscar fórmules de finançament que permetessin una aportació extra i continuada de diners en negre.

Justament en aquella època vaig sentir un rumor que mai no vaig poder confirmar i l'exposo aquí perquè és absolutament imprescindible per entendre fets posteriors: un amic argentí em va explicar que Manuel Fraga tenia extenses possessions a l'Argentina, una finca de dimensions descomunals. Cert? Fals?...

La veritat és que quan va morir Fraga no hi havia cap finca a l'Argentina entre les seves propietats. I doncs? D'on venia aquest rumor? Exacte, estem parlant de la famosa Finca La Moraleja, S. A., a nom del senyor Àngels Sanchis i la seva família. Hi tornarem de seguida.

 

Hi ha prou indicis per a afirmar unes quantes coses: la primera és que el PP s'ha estat finançant de manera irregular des dels temps de la seva fundació, mitjançant una estructura impulsada i recolzada per Manuel Fraga i dirigida per gent com Sanchis, Bárcenas i altres. La seva missió la va explicar clarament el senyor Sanchis davant la Comissió de Partits que investigava el cas Naseiro: segons les seves pròpies paraules, va reconèixer “que entre els anys 1982 i 1989 es va aplicar en la tasca de "demanar" i "recaptar" entre particulars i empreses privades per al partit "de múltiples i variades" formes i sempre "aguditzant l'enginy". El ex-comptable va reconèixer en la seva declaració davant els diputats que l'economia del principal partit de la dreta no era "pròspera". "El poder, i la capacitat d'agrair, el tenien vostès", li va dir llavors al socialista Fernando Gimeno. Per això, ell havia de recollir "donatius" i "molles" dels empresaris que col · laboraven amb el PP” (podeu llegir aquest article (8) a Información.es)

Com veiem, la tasca del senyor Sanchis era feixuga, i no ens ha d'estranyar doncs que entre ell i en Fraga s'empesquessin una manera més senzilla de finançar-se. La solució la van trobar, entre d'altres llocs, a l'Argentina. Però encara no en parlarem.

Segona: Tot i haver estat expulsats del partit, tant el senyor Sanchis com el senyor Bárcenas han continuat treballant pel PP durant molts anys, bé com a assessors, bé com a tresorers. Això vol dir que les expulsions van ser per rentar-se la cara davant la opinió pública. Però que un partit polític continuï treballant amb gent que ha estat imputada, vol dir que a més de mostrar una fidelitat pels amics tremenda, segurament també tenen els ous agafats, perdoneu-me l'expressió. I els tenen agafats perquè estan al capdavant d'aquesta formidable estructura sense la qual el Partit Popular patiria una més que notable disminució econòmica.

I tercera. A mi hi ha coses que no em quadren: si montes tot aquest enrenou de pagar sous en negre, i no qualsevol sou, sinó uns de força alts, cada mes, a un munt de gent...sense fallar cap mes...durant vint anys pel cap baix segons declaracions de testimonis, quan estas al govern (que ho tens més fàcil) però també quan estas a la oposició...Tot això dependrà de que cobris unes comissions a unes constructores?...Segur que han tret molts diners de moltes constructores i de moltes obres però, si fóssiu vosaltres, us en fiaríeu d'aquest sistema? Quants diners es necessitaven cada mes per a pagar totes aquestes persones? I quantes persones eren? I si sou un banquer d'èxit (Sanchis) o un un llicenciat en Ciències empresarials (Bárcenas) no miraríeu la manera d'invertir uns calerons que us garantissin uns ingressos mensuals? Jo, si.

 

És hora d'anar a l'Argentina, passejar-nos per La Moraleja i esbrinar quin paper juga en aquesta història.

 

 

I arribats a aquest punt, farem una inflexió molt forta: només cal mirar una mica per internet per adonar-se'n que la Finca La Moraleja, S.A. ha estat des dels seus inicis envoltada d'escàndols relacionats amb el narcotràfic.

Al igual que el PP, aquesta finca té una cara “A” i una cara “B” fosca, molt fosca. Parlarem de narcotràfic, de genocidi, de desforestació salvatge, de guàrdies armats, periodistes intimidats o assassinats, de les vinculacions amb el poder argentí, de soja transgènica, llimones, fustes, i sobretot, d'una cocaïna que pot haver servit durant molts anys per a finançar el PP.

Enllaços d'aquesta primera part:

  1. http://politica.elpais.com/politica/2013/01/20/actualidad/1358714112_829017.html

  2. http://link.brightcove.com/services/player/bcpid1654948606001?bckey=AQ~~,AAABchwM4pE~,LvFrPHYJm51rcIBFysV_SQB7IEXRQqA1&bctid=2103626847001

  3. http://www.elmundo.es/elmundo/2013/01/18/espana/1358536985.html

  4. http://ca.wikipedia.org/wiki/Cas_G%C3%BCrtel

  5. http://www.elmundo.es/elmundo/2013/01/20/opinion/1358655499.html

  6. http://www.elmundo.es/elmundo/2013/01/18/espana/1358536985.html

  7. http://ca.wikipedia.org/wiki/Cas_Naseiro

  8. http://www.diarioinformacion.com/alicante/2013/01/22/sanchis-perales-admitio-recaudo-durante-anos-donativos-pp/1335975.html

  9. http://www.eltribuno.info/salta/244409-Maximiliano-Klix-Saravia-Jamas-recibimos-dinero-de-afuera.note.aspx

 

 

 

Segona Part.

 

 

Aquests dies també s'està parlant força de la finca del senyor Sanchis. Té la seva pròpia web (1) on podeu contemplar magnífiques fotografies de les instal·lacions i dels seus productes. Podeu comprovar també com té tot un seguit de certificacions internacionals. A la part de baix a la dreta hi ha, a més, un parell d'enllaços que ens porten a altres empreses de la família Sanchis, all-lemon i Maderas Nobles: fins ahir mateix aquests enllaços funcionaven, però ara quan escric això, sembla que estiguin trencats...no fa res.

Si us preneu la molèstia de visitar una estona la web, veureu que és una magnifica empresa, moderna, equipada, enorme, en tres paraules una empresa exemplar. En el seu moment ja se'n va parlar força, d'aquesta finca, i de la seva peculiar manera de finançar-se: Sanchis va demanar un crèdit al ICO (Instituto de Crédito Oficial) per a posar-la en marxa i desprès va tenir molts problemes per a pagar els venciments. El diari el Mundo comentava que no es va pagar mai, però el mateix senyor Sanchis ho ha desmentit posteriorment (2): segons diu i no tenim perquè dubtar, quan havia de pagar es va produir a l'Argentina el famós “corralito”, motiu pel qual no podia disposar dels diners fins que la situació es va regularitzar, moment en el que va renegociar el deute amb el ICO per a que li perdonessin els interessos de demora acumulats per aquesta anòmala situació. La versió del ICO difereix “una mica” i us l'enganxo a continuació: (3)


El Instituto de Crédito Oficial (ICO) ejecutó en 2001 las garantías hipotecarias ante los reiterados impagos de un préstamo de 18 millones de dólares concedido por el organismo a 'La Moraleja', la empresa del extesorero del PP Ángel Sanchís que gestiona una finca en Argentina.

Así lo explicó a Servimedia Ramón Aguirre, que fue presidente del organismo entre 2000 y 2004, quien señaló que cuando se ejecutó la deuda, tras el tercer impago, la cuantía de la misma superaba los 23 millones de dólares.

El crédito se concedió durante la etapa de Fernando Becker en la Presidencia del ICO, y Aguirre subrayó que Sanchís acudió al ICO para pedir el préstamo, y no a cualquiera de las 70 entidades financieras que había entonces en España, porque su intención era "no pagarlo, como así ocurrió".

Cuando comenzaron a producirse los impagos, Aguirre subraya que se trató de renegociar el préstamo con el extesorero del PP, si bien las propuestas que hacía éste eran inaceptables, y la única opción factible era que pagara.

El ICO, que dependía del Ministerio de Economía que lideraba Rodrigo Rato entonces, ejecutó las garantías hipotecarias ante el incumplimiento del tercer impago. Sanchís había respaldado la operación de financiación con numerosos pisos en España y la propia finca argentina.

Para ejecutar esta última propiedad, el Instituto de Crédito Oficial tuvo que pasar por los tribunales en Argentina, lo que se encargó al despacho de Tombeur, y consiguió la razón de los juzgados en tres instancias.”

Finalment l'any passat, segons el fill del senyor Sanchis, van demanar un altre crèdit a Crèdit Lyonasse i van pagar el deute amb el ICO.

 

Aquest crèdit de l'ICO, pagat o no, es va demanar el 1997, és la única dada que de moment, m'interessa.

La arribada del senyor Sanchis a la finca es produeix el 1978, dos anys desprès de la fundació d'Alianza Popular i dinou anys abans del crèdit. Espanya estava a l'inici de la transició democràtica i l'Argentina vivia un dels pitjors episodis de la història: sota el règim militar es calcula que van desaparèixer més de trenta mil persones, que es diu aviat. S'ha de tenir un caràcter molt fort per a muntar una empresa en aquest entorn polític, oi? No sembla pas el més adequat...o si, segons quin tipus de negoci vulguis muntar.

 

Aturem-nos un moment ara per parlar del que acabo d'apuntar, és a dir, que s'ha de tenir un caràcter molt fort per a muntar una empresa sota aquestes circumstàncies: ens cal un perfil del senyor Sanchis abans de seguir, un perfil de l'home de Fraga a l'Argentina.

 

 

Dedicat als negocis des de molt jove, mai no ha tingut escrúpols per a fer-los a la seva manera, és així que anem trobant rastres de les seves activitats: el 1975 CAMPSA li expropia dues benzineres a Badajoz per pràctiques fraudulentes: en concret per adulterar el gasoil amb paratex, un derivat del querosè molt més barat, però que te l'inconvenient d'espatllar els motors. Se'l multa amb 200.000 pessetes de l'època . El cop és fort i se'n va a Amèrica, on comença a especular amb valors bancaris fins que acaba sent el màxim accionista de Nuevo Banco, un banc de Puerto Rico, entitat que desprès és absorbida per una altra entitat (Banco de Levante segons uns, Banco de Santander segons uns altres)
Amb els diners del banc, el 1978 aterra a l'Argentina de la ma de Manuel Fraga i juntament amb altres accionistes es fa amb la Finca La Moraleja, mitjançant una altra de les seves empreses, la Immobiliària Gordo, vinculada a la família de la seva dona. Dedicat sempre a múltiples i diverses activitats, una altra de les seves empreses salta als diaris el 1991, quan se l'acusa de la fallida fraudulenta de la societat Videoclub España SA: el jutge instructor del cas declara en aquella ocasió que “mai no havia trobat major confusió i dificultat per establir la situació econòmica realment existent” (4). El sumari ens mostra com les gasta, el senyor Sanchis: entramats d'empreses que es solapen unes amb les altres per amagar els diners, deutes amb vàries empreses i la Seguretat Social, domiciliacions fiscals falses, poders a nom de la dona, llibres de comptabilitat desapareguts...el pobre jutge, de 67 anys i a punt de jubilar-se, no sabia per on començar.

Però una mostra molt més interessant per a copsar el veritable caràcter d'aquest home la trobem a les transcripcions de les cintes del famós cas Naseiro (5).

Recordeu que tot i que en aquestes cintes quedava palès que el senyor Sanchis, diputat per València en aquella època, estava implicat fins el coll en el cobrament de comissions a les constructores a canvi de adjudicacions, al anul·lar-se les cintes com a prova, va quedar absolt. El jutge va ordenar la destrucció de les cintes però afortunadament per a nosaltres, no de les transcripcions (6), així que us enganxo una part que em sembla prou significativa: Per cert, que si voleu fer una ullada a l'enllaç de les transcripcions, trobareu autèntiques perles.

 

15 de diciembre de 1989. A las 19,32 horas. Salvador Palop telefonea a Ángel Sanchís.

 
ÁNGEL: ¿Sí?
SALVADOR: Te cuento lo del papel éste.
A.- Cuéntame.
S.- Mira, yo como, como el papel, resulta que para hacer una certificación del aprobado del pleno, había que pasarlo por firma de secretario y de alcalde, esta mañana como ha habido el atentado, pues estaba reunido en comisión de Gobierno y que no he querido tampoco...
A.- Aunque sea sin firma, ¿eh?
S.- ...Levantar... Lo que he cogido es el acta de la comisión que presido yo y que está firmada por mí, en que se ven los acuerdos y se ha aprobado lo mismo que lo que hay aquí.
A.- Bueno, más vale eso que nada. Envíamelo.
S.- Está, está... Vale una... con los nombres y todo y vamos y con papel del ayuntamiento...
A.- Sí. Oye: en cuanto yo reciba esos papeles, los de aquí, no los tuyos, los de aquí. Nos vemos a mitad de camino o voy a Valencia o lo que sea...
S.- sí.
 
A.- Porque yo quería comentarte lo siguiente. Primer punto: lo que tú decidas que hagamos, haremos sin ningún género de dudas.
S.- sí.
A.- Segundo punto: yo tengo mis dudas de sí valdría la pena, bueno, ya te lo explicaré con más detalle, hacer partícipe en una pequeña cantidad, aunque fuese a... al gordito.
S.- Bien.
A.- Tengo mis dudas porque en este negocio, hay que tener dos cosas, para que funcione bien y sea duradero y hazte caso de un tío que tiene experiencia en esto y en otras cosas, ¿eh? Dos cosas, hay que hacer, uno: ser muy discreto, muy inteligente y saber dónde tienes que hablar y hablar poco, primera premisa. Segunda premisa: no ser avaro, saber dar a ganar a otros alto, porque tanto en cuanto tú expandas el sistema por el cual puedes ganar, ganarás más que si quieres hacerlo tú solo. Y entonces yo, conociendo como conozco al gordito, si tú decides cada vez que hay alguna cosita, o sea, tanto da que cada tres cosas le des una entera a él, que como cada tres cosas le des un tercio a él, o menos de un tercio... un veinticinco, un diez, un lo que sea. Dándole cualquier cosita, pero todo esto te lo explicaré yo personalmente, porque como él también trabaja para sí mismo en algún aspecto...
A.- Vale, vale... Oye, llamo a Montesinos ahora mismo y te llamo enseguida.
S.- De acuerdo. Que no me toque a mí el regional que yo soy... dile... dile... tú dile que yo estoy súper apoyado por Aznar, por la Biblia en pasta, por todo... ¿eh?... y él como no tiene ni puta idea.
A.- No, no. Si con que le diga que estás apoyado por mí...
S.- Por ti y por todos.
A.- De todas formas... espera un momento a ver si tengo el teléfono de Montesinos, que lo debo tener, Montesinos...
S.- Tú dile...
A.- Ahora mismo le llamo.
S.- Fraga, Aznar, tú... eh...
A.- Tranquilo, no digas nombres...
S.-...Agramunt, todos.
A.- No digas nombres. Ahora mismo le llamo y te llamo enseguida.”

Bé, com veieu, Àngel Sanchis no només era qui donava les instruccions, a més instruïa al jove Salvador Palop (7) en l'art de la corrupció, amb consells sobre a qui calia “untar” i com. També li aconsellava una norma bàsica: no dir mai noms per telèfon quan estas parlant de segons què. Si Palop li hagués fet cas li hauria anat molt millor.
Així actuava el senyor Sanchis a Espanya, on en principi hi havia democràcia. Com havia d'actuar doncs, a l'Argentina, sota el règim dels militars?...
Veiem-ho, tornem, ara si, a la Finca La Moraleja SA.
El diari digital Salta 21 recollia en un article del dia 13 de juny de 2007 (8) el malestar general dels treballadors de la finca. Aquestes són algunes de les seves declaracions:

Nos pagan por tanto, a eso de 0.70 centavos la maleta (cajón de limón cosechado), a veces en el dia no llego a las diez. “Depende si en el dia hay o no frutas en la planta. No tengo un sueldo que me alcance para vivir.”

No respetan nuestros derechos laborales, no tenemos una buena atención médica y nos amenazan -si reclamamos- con echarnos".

Jaime es empleado, se accidentó en la pierna con un clavo oxidado y "la médica" lo mandó a ponerse la antitetánica a Saravia (llocalidad distante a unos trece Kilómetros ), pero le dijo que, por el momento, siga trabajando. _A Matorras no le pagaron cuando se quebró el dedo: le dieron dos días para que se recupere y nada más. "El año pasado uno de nosatros se quebró el brazo y lo tuvieron encerrado aquí en la fábrica. Sólo lo dejaron salir cuando vino su esposa con la policía", se quejan.”

I als comentaris a l'article llegim coses com aquesta:

hola soy uno de los tanto que laburamos ai yo soy tramportista traigo limon dentro i fuera de la moraleja mi sueldo es vajo aca la mayoria de las personas estamos en negro somos mal tratodo por personas que se asen pasar por licenciado son grupos que no tienen nada que aser bueno ami me gustaria que vayan a ver como ay persona que laburan en negro donde esta en sindicato que no van a ver bueno es todo auque mi noticia sea corta pero es asi”

hola soy un ex trabajador de la moraleja .durante años trabaje contratado por asi decir jamas firme nada y me dejaron sin laburo despues de ese paro que le hicimos .solo reclamos de algo justo pero bue espero eso les haga ver a los poderosos que la gente pobre unida tambien puede lograr cosas para bien de todos .se q ahora mis ex compañeros estan mejor pagados despues de diez años.aunque en en las art hacian figuar sueldos que nosotros nunca veiamos.un ej en el año 99 yo ganaba 200 pesos. en osprera (obra social del empleado rural) figuraba 650 pesos hay mas todavia.”

No sé què en penseu, de les condicions laborals d'aquests treballadors, però si això era així el 2007, no vull ni imaginar quines condicions tenien als anys 80.





Com apuntava més amunt, la finca La Moraleja s'ha vist envoltada des dels seus inicis amb rumors de corrupció, narcotràfic, desviament de capitals i moltes altres coses, emparada pels diferents poders locals als quals, sens dubte, el senyor Sanchis haurà sabut aplicar les seves pròpies premisses:
Dos cosas, hay que hacer, uno: ser muy discreto, muy inteligente y saber dónde tienes que hablar y hablar poco, primera premisa. Segunda premisa: no ser avaro, saber dar a ganar a otros alto, porque tanto en cuanto tú expandas el sistema por el cual puedes ganar, ganarás más que si quieres hacerlo tú solo."
I segur que ho ha fet molt bé, perquè les freqüents visites a la finca d'alts càrrecs de l'administració argentina són notóries a la província de Salta. Fins i tot algun treballador de la finca donava per fet que la finca era propietat del governador Romero. Altres visites freqüents eren les del propi Fraga, cosa que fa que el periodista del diari "El Tribuno" també caigui en la confusió de quí és l'autèntic propietari i doni per fet que era del senyor Fraga
(9). En posteriors articles ja no comet el mateix error (o es tracta d'una indiscreció?...)
Un dels pocs que s'atreveix a denunciar directament les relacions de la Moraleja amb el blanqueig de diners negres és el dirigent comunista Leonardo Juárez, qui afirma:

"
Que el ingenio San Martín del Tabacal, Salta Forestal, La Moraleja y dos o tres pooles de siembra más son el modelo delincuencial que eligió la provincia desde la dictadura militar pasando por los gobiernos peronistas y renovadores de los Romero, Ulloa y Juan Manuel Urtubey injusto socialmente, destructor de los recursos naturales, económicamente de rapiña, que llenó de villas miserias Apolinario Saravia, Pizarro, Las Lajitas y Joaquín V. González. Afirmó a su vez que  llama la atención que la AFIP se concentra en perseguir a almaceneros, profesionales o monotributistas y hace la vista gorda a estos grandes negociados. En este mismo sentido señaló que llama la atención que la Unidad Antilavado de la Nación no descubra de donde viene la plata para estas empresas. Afirmando que  queda claro, ante estas denuncias, la complicidad del sistema financiero y exigió, al mismo tiempo, al Estado argentino el absoluto control de las inversiones financieras que se hacen en el territorio nacional que se encuentra con emprendimientos como los arriba señalados convertidos en verdaderos emprendimientos cuyo principal objetivo es blanquear dinero sucio.” (10)

 

Enllaços d'aquesta segona part:
  1. http://www.lamoraleja.com.ar/#/es/home/

  2. http://www.levante-emv.com/economia/2012/04/23/expropiacion-repsol-tema-temo-represalias/899277.html

  3. http://www.servimedia.es/Noticias/DetalleNoticia.aspx?seccion=1&id=271611

  4. http://elpais.com/diario/1991/02/14/espana/666486008_850215.html

  5. http://ca.wikipedia.org/wiki/Cas_Naseiro

  6. http://www.losgenoveses.net/Los%20Asuntillos/casonaseiro/naseirocintas.htm#13%20de%20diciembre%20de%201989

  7. http://elpais.com/diario/1990/05/11/espana/642376803_850215.html

  8. http://www.salta21.com/Rebelion-en-Anta-La-Moraleja-es-de.html

  9. http://www.eltribuno.info/salta/244428-El-diario-El-Pais-de-Espana-habla-de-la-finca-en-Salta-.note.aspx

  10. http://www.elrevesdelatrama.com/2013/01/el-affaire-la-moraleja-es-la-pus-que.html

 

 

Tercera Part.

 

La Moraleja està situada a la província de Salta, a 190 km de la frontera boliviana, una distància que es pot fer, segons el model d'avioneta, entre vint i quaranta minuts (1). Fins i tot en deu minuts, si tens un bon aparell.

Una de les primeres coses que es va fer a la finca va ser precisament una gran pista d'aterratge, la qual cosa ja va provocar de seguida rumors (2) de narcotràfic, doncs la província de Salta és tristament famosa per ser una de les rutes (3) preferides dels narcos cap a Europa.

A l'Argentina es calcula que hi ha més de 1.500 pistes d'aterratge clandestines usades pels narcotraficants, però són les que les autoritats tenen més o menys controlades. Aquestes rutes també són usades pel tràfic de persones (il·legals i tracta de dones) i pel tràfic d'armes (3). Poca broma. La clau és la permissivitat i la implicació (4) de les autoritats i de les institucions. I el negoci no és tant traficar, que és un negoci molt rendible, com llogar i assegurar rutes segures als narcotraficants. Un exemple és el sistema de radars antidroga implantat a l'Argentina: aquests radars només funcionen sis hores cada dia i no poden canviar d'ubicació sense permís del govern (5) . Les Forces Armades Argentines no tenen doncs, cap control sobre l'espai aeri propi. És més, segons alguns oficials argentins (6), si és fes una operació semblant a la que va fer Brasil el 2012 (7), a la qual es van mobilitzar durant trenta dies a 10.000 homes, 30 vaixells i varis esquadrons d'avions caza F-5, els narcotraficants els aturarien sense cap problema gràcies al seu armament superior.

A aquesta situació s'ha arribat evidentment amb la complicitat de molts polítics, tants, que no m'ocuparé aquí de fer un llistat: destacarem uns quants que ens interessen per entendre l'entramat narco-polític de la província argentina de Salta.
Cal entendre que el sistema de Províncies a l'Argentina és semblant en certa forma al nostre sistema d'autonomies: un Governador de Província és l'equivalent a un President d'una Comunitat Autònoma espanyola.

A Salta tenim el “Clan Romero”: us enganxo una descripció que en fa la organització argentina elcacerolazo.org (8):

 

Conoce Ud. la saga de los Romero ?

La Familia Romero, que gobierna la provincia de Salta como si fuera una estancia a fuerza de dinastías (aunque felizmente por ahora tengamos solamente dos generaciones), tiene a sus órdenes al actual integrante de la Cámara Federal de Apelaciones, el juez Ricardo Lona, torturador multimillonario y criador de caballos de carrera, al siniestro Sergio Nazario, alias "Comandante Estévez", torturador que luego de haber sido identificado fue oficialmente despedido (aunque oficiosamente continúa dirigiendo la policía en tanto que consejero de nuestro augusto Romero Junior) y al obsecuente Juez Abel Cornejo. 

Su padre, Roberto Romero, quién fue también gobernador de la provincia de Salta, estaba en la mira de la DEA dado que en tanto que caudillo peronista había acumulado una fortuna considerable, partiendo de nada. Adquirió el diario "El Tribuno" (que pasó a ser parte de la herencia que hoy detiene Romero Junior), emisoras de radio y televisión, hoteles y campos. Una de las posibles explicaciones de este éxito sería el control de los Romero sobre las zonas francas en las cuales la prostitución es moneda corriente, pero informaciones internacionales vinculan su éxito con el tráfico de cocaína. Según la DEA, "confidentes" y "mafiosos arrepentidos" habrían designado a Romero como el vínculo principal de la producción de cocaína con la mafia italo-yanquee. Uno de los episodios que intrigaron espectacularmente a los efectivos de la DEA fue la caída de una avioneta con 500 kilos de cocaína y 20 millones de dólares en las tierras de la provincia, más precisamente cerca de la estancia de "La Moraleja", propiedad de Ángel Sanchís Perales, tesorero del Partido Popular Español (segundo de Manuel Fraga Iribarne).

Se lo vincula también con la desaparición en 1986 de la profesora de inglés Thelma Elisa Edwards y la veterinaria Graciela Ingrid Kuhne. En efecto, algunas versiones afirman que Edwards era traductora de inglés de Roberto Romero y que se enteró de algunas cosas que no hubiese debido saber.

No se puede hablar de democracia con individuos que la ignoran : el 10 de noviembre del 2000, en Mosconi, la policía de Romero Junior disparara a mansalva y mata a Anibal Verón, un padre de familia despedido sin ninguna indemnización de la empresa Atahualpa, que quedó debiéndole 11 meses de salario. Hubo, además, una decena de compañeros heridos. Juan Carlos Romero continuaba con su estrategia de no escuchar los reclamos de trabajo digno porque "hay infiltrados armados" [...]"

La major part d'aquesta informació està extreta dels articles de Gabriel Pasquini, un periodista que fa molts anys que està denunciant el narcotràfic a l'Argentina.

Pel que fa a Roberto Romero només afegir que va morir en estranyes circumstàncies: oficiosament es reconeix que va morir assassinat per narcotraficants en un ajustament.

El seu fill, Juan Carlos Romero, no és aigua clara, ni tampoc Carlos Menem, tots dos visitants freqüents a la finca, recordem-ho. Carlos Menem va tenir que renunciar a presentar-se a una segona candidatura a la presidència degut als escàndols que el lligaven al narcotràfic, així com també Juan Carlos Romero, que optava a la vicepresidència i va haver de tornar a la seva província de Salta, on ho tenia tot molt més controlat. Podeu consultar tota la informació als enllaços (9, 10, 11), tots ells molt extensos però molt interessants. I també molt important si voleu conèixer l'abast de la narco-corrupció política a Salta i a tota l'Argentina, és el llibre "Salta, el narcopoder" (12) del periodista Sergio Poma.

 

En resum, a tots tres se'ls relaciona directament amb el narcotràfic des de fa molts anys. També se'ls acusa d'estar directament implicats en crims com ara assassinats, xantatges, tràfic d'armes, prostitució i tracta de dones i blanqueig de narco-diners. I tots tres tenen o han tingut molta amistat amb el senyor Sanchis. Són els fets.

També és un fet que la ruta provincial 5, la que passa per la finca, la va fer i asfaltar el senyor Juan Carlos Romero expressament pel seu amic, (amb diners públics) o que durant la presidència de Manuel Fraga a la Xunta de Galícia es firmés un tractat d'assessorament turístic (13) amb Juan Carlos Romero segons el qual la Xunta donava un servei d'assessorament per promocionar el turisme a Salta, sobretot en inversions hoteleres.

L'amistat entre Juan Carlos Romero i Angel Sanchis arriba fins el punt que, un any abans de que a l'Argentina s'aproves un pla regulador sobre desforestació, que hagués impedit l'ampliació de La Moraleja (i altres latifundis) el Governador Romero va autoritzar per via urgent la desforestació de més de 27.000 ha a la Finca La Moraleja, quan només li haguessin concedit 2.000. De resultes d'aquesta expansió, les qui han sortit perjudicades són les diferents comunitats d'indis Wichí que vivien a la zona. La zona del Chaco Salteño, que és el bosc on viuen aquestes comunitats, estava considerada la segona zona boscosa en importància a Amèrica del sud, desprès del Amazones. Però la política de desforestació salvatge de Romero i les pressions dels grans latifundis, entre d'ells La Moraleja, els ha empès repetidament a marxar dels seus assentaments, sovint a punta de pistola o amb els bulldozers (14). També els han exposat a un munt de malalties provocades pels agro-tòxics de les plantacions, o han quedat aïllats envoltats de soja transgènica.

“[...] Los indígenas fueron expulsados repetidas veces a medida que avanzaba el desmonte. Finalmente, en el 2006, fueron reducidos a una zona donde ya no tienen acceso al río y deben ser provistos de agua por la propia intendencia. Además se les cortó el camino hacia las escuelas. Los guardias amenazaron a los niños si usaban el camino vecinal alambrado. Los niños deben caminar 20 km para acceder a la escuela y bordear la finca. Este hecho provoca que la mayor parte de la comunidad finalmente abandone el lugar y se asiente en las márgenes del pueblo de Saravia. [...]”

 

En resum, a l'Argentina tenim una situació política que permet, participa i treu beneficis del narcotràfic, el tràfic d'armes i la tracta de dones, tenim uns empresaris sense escrúpols, i tenim uns tresorers del PP íntimament lligats a Fraga, que busquen solucions imaginatives per a finançar el PP: segons va dir el mateix senyor Sanchis davant la comissió del Congrés que investigava el cas Naseiro "De múltiples y variadas formas y siempre agudizando el ingenio". També tenim una finca amb guàrdies armats i una pista d'aterratge molt a prop de la frontera amb Bolívia.

Traieu vosaltres mateixos les vostres conclusions, jo ja ho he fet: “blanco y en botella...”

 

 

 

 

 

 

I què tenim a Espanya? Als anys vuitanta es produïa un canvi en els hàbits de consum de drogues: es passa del haixix, les amfetamines i els “tripis” a la cocaïna i l'heroïna. Espanya es transforma a més en la entrada cap a Europa d'aquest tràfic.
Us enganxo un parell de fragments del text “Breve historia de la droga en España” (15), text extret de l'Associació Lliure Antiprohibicionista (16):

 

[...] Cuando muere el general Franco en España había pocos consumidores de opiáceos, pero bastantes de derivados del cannabis (hachís), anfetaminas y “tripis”. En estos años se crea una red clandestina de tráfico de drogas vinculada a grupos sociales marginados y sectores de ciudadanos de ámbito geográfico perjudicados por las reconversiones industriales y económicas (Galicia, Canarias, País Vasco). Un ejemplo muy claro es la situación de los pescadores en Galicia. La reconversión naval, el agotamiento de los tradicionales caladeros debido a la sobrepesca y la contaminación marítima, y la ampliación a 200 millas de las aguas jurisdiccionales de muchos países, llevaron a la miseria y al paro a miles de familias trabajadoras. Muchos marineros se ven obligados a trabajar para subsistir en las incipientes redes de contrabando de hachís, creadas a partir de las mismas redes de contrabando de tabaco rubio americano que en Galicia existían desde los años 50. Hay que resaltar que los gerifaltes de estas redes siempre han mantenido una estrecha relación con el poder político y económico de la época franquista y posteriormente con sus sucesores (caciques de cada zona y miembros destacados de la UCD, Alianza Popular y en la actualidad del PP (Partido Popular).

En los años 80, las redes gallegas del tráfico de drogas dan el salto al Atlántico y entran en contacto con los cárteles de la cocaína de Colombia y México, para introducirla en España vía Europa. [...]”

 

[...] “La década de los años 80 fue una época terrible para l@s consumidor@s de drogas opiaceas. La aparición del VIH-SIDA, la reaparición de la tuberculosis, la extensión de las hepatitis y enfermedades infecciosas entre los usuarios de heroína callejera adulterada diezmó a toda una generación rebelde. Las personas que consumían “caballo” se veían abocadas a todo un círculo vicioso de robos, trapicheos y venta de todas sus pertenencias para poder comprar la droga. Si a esto sumamos la falta de una adecuada higiene personal en la inyección de la heroína (compartir jeringuilla, uso de aguas fecales, algodones y filtros contaminados y la adulteración del “caballo” con polvo de talco, yeso, polvos de ladrillos o tejas, estricnina, azúcar, colacao, aspirinas machacadas, etc.) vemos que no es de extrañar que a finales de la década, cientos de personas comenzaran a morir en las calles de todas las grandes ciudades. La falta de techo y alimentación regular, unido al estrés de las continuas detenciones y síndromes de abstinencia también tuvo una importancia decisiva en el deterioro físico y mental de l@s consumidor@s de heroína. Los años más graves en pérdidas de vidas humanas fueron el 89, 90, 91 y 92. Miles de personas, una parte significativa de la generación de los 60 y 70 murieron en la calle, en las cárceles y en las salas de “apestados” de los hospitales [...]”

 

Segons un informe de EEUU, Espanya no és només el punt més gran d'entrada de cocaïna a Europa, sinó que també s'ha convertit en el més gran consumidor (17).

 

Com es blanquegen els diners?

Una de les principals vies són les propietats immobiliàries i les constructores (a més d'inversions, obres d'art i altres), segons la Brigada de blanqueo de capitales (18), de la Policia Nacional. També les sicav (Societat d'inversions en actius variables (19) ) són una via per amagar el patrimoni. Segons la mateixa wikipèdia, “Las sicav son a menudo vistas como herramientas legales de las grandes fortunas para evadir impuestos, que llegan a las 100 personas necesarias gracias a individuos que sólo aportan su nombre a la sociedad (conocidos como socios de paja o mariachis). A menudo éstos están muy relacionados con el inversor que aporta la mayor parte del capital (lazos de subordinación, familiares...) Desde este punto de vista, la sicav dejaría de funcionar como instrumento colectivo para convertirse en una forma de gestión de un patrimonio individual. Esta crítica está apoyada por una parte de los inspectores de Hacienda.

Es también criticado el escaso poder que tiene la Agencia Tributaria para investigar posibles fraudes, supeditado siempre al consentimiento de la CNMV.”

I qui te una sicav? Si, el senyor Sanchis. Ell i dos dels seus fills formen part del consell administrador (un consell de cinc membres) a la societat FLMCINCO SICAV, SA (20).

Aquests que he exposat fins ara, són els fets que qualsevol pot rastrejar fàcilment per internet.

 

 

 

 

 

 

Arribats aquí, toca fer-nos un seguit de preguntes:


Van muntar Fraga, Sanchis i Bárcenas un entramat d'empreses per a blanquejar diners i finançar de manera il·legal el PP?
La “caixa B” de La Moraleja es nodreix amb diners del narcotràfic?
Els diners de les comissions il·legals que pagaven les constructores per adjudicacions d'obres, d'on sortien?

Els polítics que van cobrar els diners negres que els hi donava el senyor Bárcenas, sabien d'on venien aquests diners? I si no ho sabien, no ho haurien d'haver esbrinat? Quanta gent del PP estava al corrent d'aquestes activitats?

 

Personalment, crec que aquestes preguntes són legítimes, doncs hi ha prou indicis i proves d'activitats criminals. I crec que les respostes respectives, tot i tenir-ne la certesa de saber-les, difícilment les sabrem mai, però no ens hem podem despreocupar. Si volem un país com cal, necessitem una llei de finançament dels partits clara i una oficina anti-frau eficaç.

 

 

 

 

 

Reus, 30 de gener de 2013.

 

 

 

Afegitó:

Poc després d'acabar aquest text, l'actualitat informativa encara s'ha trasbalsat més amb les publicacions que ha fet el diari “El Pais” amb el llistat de gent que cobrava d'en Bárcenas.
També ha hagut rebombori amb altres casos, com Urdangarin o Oriol Pujol.

N'hi ha molts, de casos. Alguns es podran confirmar algun dia i d'altres, no. I encara hi haurà d'altres falsament acusats i és que, com deia Juli Cèsar, n
o hi ha prou amb que la dona del Cèsar sigui honesta, també ha d'aparentar-ho.

I lamentablement en el tema del finançament dels partits hi ha moltes coses que estan lluny de semblar honestes, més aviat semblen molt brutes. Per això ens cal que les butxaques dels polítiques, dels nostres polítics, de tots ells, siguin de vidre i ben transparents, perquè sense confiança no hi ha democràcia.

 

 

Enllaços d'aquesta tercera part:

  1. http://es.answers.yahoo.com/question/index;_ylt=Av0sVMlMyJ8BkyZsGwPnDDv9_At.;_ylv=3?qid=20061205082606AAzMvrl

  2. http://www.lanacion.com.ar/1547574-la-moraleja-una-prospera-finca-en-el-centro-de-salta

  3. http://www.elintransigente.com/notas/2009/8/2/argentina-24169.asp

  4. http://periodicotribuna.com.ar/2494-drogas-y-muerte-en-salta.html

  5. http://seprin.com/blog/2011/04/18/el-negocio-no-es-traficar-sino-alquilar-las-rutas-de-la-droga/

  6. http://periodicotribuna.com.ar/12678-como-el-narcotrafico-y-los-politicos-crean-la-narcodemocracia.html

  7. http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/08/120802_brasil_militar_operacion_cch.shtml

  8. elcacerolazo-org@gruposyahoo.com.ar

  9. http://www.elojodigital.com/contenido/8156-juan-carlos-romero-encubriendo-el-narcotrafico-en-salta

  10. http://www.informereservado.net/noticia.php?noticia=25413

  11. http://www.analisisdigital.com.ar/noticias.php?ed=1&di=4&no=8152

  12. http://periodicotribuna.com.ar/13168-un-libro-fundamental-sobre-narcotrafico-en-argentina-ahora-gratis.html

  13. http://www.actualidad24horas.com/la-xunta-de-galicia-supervisara-un-plan-maestro-de-turismo-y-marketing-de-la-region-argentina-de-salta/1056/

  14. http://www.monocultivos.com/soja/publicaciones/6_RutaSojaNoroesteArgentino_OscarDelgado.pdf

  15. http://www.nodo50.org/ekintza/spip.php?article57

  16. http://www.nodo50.org/alabcn/index.htm

  17. http://elpais.com/diario/2005/09/06/sociedad/1125957603_850215.html

  18. http://www.policia.es/org_central/judicial/udef/blanqu_capitales.html

  19. http://es.wikipedia.org/wiki/Sociedad_de_inversi%C3%B3n_de_capital_variable

  20. http://www.empresia.es/empresa/flmcinco-sicav/

 

 

 

Respostes

Configuració

Publicitat

Fòrums

  • 9.067.583 missatges
  • 213.350 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat