Publicitat

Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

[Estat Català] Acció contra l'homenatge a la memòria de Justo Bueno, anticatalà i assassí dels germans Badia

Josep-Dencàs32.886 12 24👍 3.292
COMUNICAT D'ESTAT CATALÀ EN MOTIU D'UNA ACCIÓ EN CONTRA LA REIVINDICACIÓ DE LA MEMÒRIA DE JUSTO BUENO PÉREZ, ASSASSI DELS GERMANS JOSEP I MIQUEL BADIA, COM A "IMMOLAT PER LES LLIBERTATS DE CATALUNYA".



Des d’Estat Català comuniquem que la nit del 8 de maig del 2010, un escamot del nostre partit ha tornat a esborrar el nom de Justo Bueno Pérez que havia gravat al monument als "Immolats per les Llibertats de Catalunya" situat al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc de Barcelona.

Aquesta mateixa acció ja havia estat feta en dues ocasions per escamots del nostre partit els passats mesos d’abril i desembre del 2008. Malgrat tot, l’Ajuntament de Barcelona, sense atendre les protestes de diversos historiadors, com ara Josep Benet, havia tornat a restablir el nom de Justo Bueno al mateix lloc.

Estat Català reivindica com a pròpies totes aquestes accions i assumeix totes les responsabilitats que se'n puguin derivar.

Justo Bueno Pérez fou un dels assassins dels germans Josep i Miquel Badia, destacats militants d'Estat Català.

Recordem que Bueno, a banda de tots els seus crims, en el seu moment tractà d'adherir-se al franquisme declarant-se espanyolista i contrari al nacionalisme català i reivindicant la mort dels germans Badia com a mèrit davant les autoritats franquistes.

Un personatge d'aquestes característiques no mereix ésser homenatjat al costat de la resta de caiguts per Catalunya a mans del franquisme com a "Immolat per les llibertats de Catalunya". Estat Català no pot permetre de cap manera un ultratge d'aquesta magnitud i declara formalment que, cada cop que el nom d’aquest assassí sigui restablert als monòlits, l’esborrarà.



El Comitè Executiu d'Estat Català.

Barcelona, a 8 de maig del 2010

Respostes

Configuració
  • Josep Carles6.533 14 331👍 2.544

    Molt bona acció directa contra la memòria dels enemics de Catalunya!

     

  • Joaquim_bcnUsuari sumador26.612 13 42👍 2.586

    Un any més, bona feina!

  • carloslatre65 10

    Mmmmh, el bueno un assasí, però els germans Badia pistolers de la patronal

    Els germans Badía

      S’ha publicat la noticia que les JNC han fet un homenatge al germans Badía. Després d’explicar que foren assassinats pels pistolers de la FAI, expliquen vida i miracles d’aquests dos personatges que tanta notorietat tingueren durant la II República. Sobre tot en Miquel Badia. El que amaga la noticia es que aquest darrer creà el que hom coneix com a ‘escamots’. Tal vegada no els interessa donar a conèixer la part fosca d’en Miquel Badía i que fou el motiu pel qual l’assassinaren. Els ‘escamots’ foren creats per ordre del president Macià però, què eren?

    Els ‘escamots’ eren un exèrcit paramilitar que pertanyia a Estat Català. Els ‘escamots’ van viure el seu moment més àlgid entre els anys 1932 a 1933. Anaven uniformats amb una camisa militar verda, uns pantalons foscs, uns corretatges de cuir i unes sabates metàl·liques. Els ‘escamots’ tenien una estructura jeràrquica militaritzada. La seva estructura interna es semblava a les camises negres d’Hitler i a les camises marrons de Mussolini. Badía utilitzà els ‘escamots’ per a trencar vagues i enfrontar-se als pistolers de la CNT-FAI. El 22 de març de 1933 es celebrà una desfilada a l’estadi de Montjuïch. Fou presidida pel president Macià. Desfilaren 8.000 escamots uniformats i amb insígnies en el pit. El Parlament de Catalunya protestà davant Dencàs i Badía d’haver creat una organització de tipus feixista. A més els van acusar que era una organització d’aprenents del nazisme.

    Els ‘escamots’ es dedicaven a perseguir als homes de la FAI, de la CNT, i de les Joventuts Llibertàries. La seva missió era perseguir als feixistes, però no ho feien. A aquests primers els conduïen a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona. Els treien la camisa i, cara a la paret, simulaven que els anaven a afusellar. Els disparaven un tir per sobre del cap. L’ostatge desconeixia on havia anat a parar la bala. Un dels còmplices de Badía llançava una petita pedra a l’esquena del detingut, simulant que l’impacta fallit els havia tocat en aquest lloc. Més d’un va caure desmaiat i fins i tot algun va perdre el cap davant tal macabra actitud. Per això no és d’estranyar que, quan van poder, assassinessin a Miquel Badía. Així doncs, els ‘escamots’ foren l’aparell repressiu d’Estat Català, el qual li serví al president Macià per a mantenir la pau social.

    Els germans Badía vivien en el nombre 52 del carrer Muntaner de Barcelona. Era un 28 d’abril de 1936. A les 15.20 hores sortien de casa seva. Davant un home llegia un periòdic. En veure que els germans sortien del portal el doblegà i els seguí per l’altra vorera. En el mateix carrer un vehicle Ford, amb matrícula B-39763, de color vermell, també comença a circular lentament. El testimoni de tot el que passà fou el propietari del bar Bremen, que feia cantonada amb el carrer Consell de Cent. Segons després escoltà cinc trets. Els germans Badía van caure morts en el nombre 38 del carrer Muntaner. Els assassins fugiren en el Ford de color vermell. Després de l’atemptat els seus cossos foren traslladats al dispensari del carrer Sepúlveda. La notícia va córrer com la pólvora. Anaren al dispensari Ventura Gassol i Carles Pi i Sunyer. El partit dels germans Badía, Estat Català, acusà a la Generalitat d’aquelles morts. Segons aquest partit tot el món sabia que estaven amenaçats de mort, per la qual cosa els havia d’haver protegit. Malgrat la popularitat de Miquel Badía tenia molts enemics. És per això que ens hem de preguntar, qui els matà?

    Moltes foren les conjectures que es plantejaren en el seu moment. Uns atribuïren l’origen de l’assassinat a una dona: Rosa Ballester, coneguda com a Roseta. Era la ex dona del polític Joan Duran. L’any 1934 inicià una relació sentimental amb Lluís Companys. Badía volia els favors de Roseta. Companys hauria eliminat al seu rival. La veritat és que als germans Badía els assassinaren membres de la FAI. Els seus noms eren: Justo Bueno Pérez, el que li disparà tres trets a Miquel Badía; Luciano Ruano Segúndez, que li disparà dos trets a Josep Badí; Vicente Torné Martín, que conduïa el Ford vermell; i José Martínez Ripoll, el que llegia el periòdic. Segons sembla un parent llunyà de Justo Bueno fou torturat per Miquel Badía i aquest jurà que es venjaria.

    L’enterrament dels germans Badía fou una impressionant manifestació de dolor. La commoció era deguda al fet que fins aquell moment els pistolers de la CNT-FAI només havien assassinat a persones dels Sindicats Lliures o a membres de la dreta. Els Badía eren d’esquerres. Amb la qual cosa ja ningú podria viure tranquil.

    Segons declarà Justo Bueno assassinà a Miquel Badía per ser enemic d'Espanya. Això és, per ser independentista català. Si bé és cert que els germans Badía foren assassinats l’any 1936, a Bueno no se’l jutjà, en consell de guerra, fins al 14 de juliol de 1943. Una vegada acabada la guerra va viure a Barcelona i es salvà de qualsevol represàlia a l’haver anat en contra de la República. La seva bona sort acabà aquest any. Algú el delatà i explicà el que havia fet durant la guerra. Condemnat a mort i l'assabentat no arribà fins al 24 de gener de 1944. El 10 de febrer de 1944 fou afusellat en el Camp de la Bota de Barcelona. Amb la seva mort es tancava un període fosc protagonitzat per Miquel Badía, els ‘escamots’, i Estat Català. Tot això forma part de la memòria històrica que hom vol treure a la llum. Si els hi volen dedicar una placa que ho facin. Ara bé, que abans expliquin tota la veritat.

    César Alcalá

    Josep-Dencàs escrigué:
    COMUNICAT D'ESTAT CATALÀ EN MOTIU D'UNA ACCIÓ EN CONTRA LA REIVINDICACIÓ DE LA MEMÒRIA DE JUSTO BUENO PÉREZ, ASSASSI DELS GERMANS JOSEP I MIQUEL BADIA, COM A "IMMOLAT PER LES LLIBERTATS DE CATALUNYA".



    Des d’Estat Català comuniquem que la nit del 8 de maig del 2010, un escamot del nostre partit ha tornat a esborrar el nom de Justo Bueno Pérez que havia gravat al monument als "Immolats per les Llibertats de Catalunya" situat al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc de Barcelona.

    Aquesta mateixa acció ja havia estat feta en dues ocasions per escamots del nostre partit els passats mesos d’abril i desembre del 2008. Malgrat tot, l’Ajuntament de Barcelona, sense atendre les protestes de diversos historiadors, com ara Josep Benet, havia tornat a restablir el nom de Justo Bueno al mateix lloc.

    Estat Català reivindica com a pròpies totes aquestes accions i assumeix totes les responsabilitats que se'n puguin derivar.

    Justo Bueno Pérez fou un dels assassins dels germans Josep i Miquel Badia, destacats militants d'Estat Català.

    Recordem que Bueno, a banda de tots els seus crims, en el seu moment tractà d'adherir-se al franquisme declarant-se espanyolista i contrari al nacionalisme català i reivindicant la mort dels germans Badia com a mèrit davant les autoritats franquistes.

    Un personatge d'aquestes característiques no mereix ésser homenatjat al costat de la resta de caiguts per Catalunya a mans del franquisme com a "Immolat per les llibertats de Catalunya". Estat Català no pot permetre de cap manera un ultratge d'aquesta magnitud i declara formalment que, cada cop que el nom d’aquest assassí sigui restablert als monòlits, l’esborrarà.



    El Comitè Executiu d'Estat Català.

    Barcelona, a 8 de maig del 2010
    • MSSerrallonga56 10

       Amb historiadors com aquest Cesar Alcalà que en el segon pàragraf, quan parla dels escamots diu que "la seva estructura interna era semblant als camises negres de Hitler i els camises marrons de Mussolini" no cal passat.

      • Josep-Dencàs32.886 12 24👍 3.292

        És per flipar la de mentides que diu!

         

        Però be, això acabarà tard o d'hora, tanta mentida junta no la pot creure ningú i menys ara que cada cop és coneix millor la història real que sempre van voler-nos amagar els regionalistes i els espanyols als qui sempre ha anat be que ens esbatussem entre nosaltres.

         

        No val la pena ni respondre a tanta xorrada junta. Aquest text és directamebnt infumable.

         

        Només cal veure qui és en Cèsar Alcalà per saber perquè ho fa això de tractar de sembrar la discòrdia amb els tòpics de sempre i amb altres de collita pròpia que s'inventa al vol.

      • indepe_freelance5.203 11 418

        Camises negres de Hitler?

    • Sprk1.968 15 849👍 38

      César Alcalá

      • Josep-Dencàs32.886 12 24👍 3.292

        És un obrerista el tal Cèsar Alcalà, si, si... per això defensa la FAI en aquest article per atacar els Badia..... si, si, és un obrerista però per la part dels collons

         

        El que és aquesta rata és una mostra vivent d'allò de "Antes roja que rota" i si no mira com es treu la careta en altres escrits:

         

        http://findesemana.libertaddigital.com/las-checas-del-terror-1276233369.html

         

         

         

        aquí és on es veu clar lo fills de puta que arriben a ser aquesta gentussa. En aquest article dels Badia va d'obrerista però després mira que escriu....

         

        http://blogs.e-noticies.com/cesar-alcala/trabajar_por_la_unidad.html

         

         

        http://blogs.e-noticies.com/cesar.html

         

        César Alcalá

         


         

        Barcelona, 1965.
        Escriptor i historiador. Col•labora a ‘Revista del Vallès’ ‘e-noticies.com’ i ‘La Razón’. Es tertulià al programa Converses de la Cadena COPE. Ha col•laborat en la redacció del Diccionario biográfico español de la Real Academia de la Historia. Especialista en les guerres carlistes, ha publicat diferents llibres i a ofert conferències sobre el tema. Participà en el documental de Carles Balagué De Madrid a la Luna. Es autor, entre d’altres, del llibres de: La música a Catalunya fa 300 anys; Represión en la retaguardia. Cataluña 1936-1939; Mauricio de Sivatte. Una biografía política; La represión política en Cataluña (1936-1939); Tradicionalismo y Espiritualidad en Antonio Gaudí; Claves historicas de independentismo catalán; Checas de Barcelona; Checas de Valencia; Las checas del terror, Secretos y mentiras de los Franco, Els nens de l’exili.

         

         

        Un entabanador és lo que és aquest cabró, el que sigui per fer mal.  És en veure com atien aquesta gent aquest tema que hom veu més clar que mai que rere això hi ha la voluntat d'Espanya de fer el mateix que van fer en aquells anys.

         

        el problema és que tot i saber-se tantes coses com se saben respecte a que tot això son mentides dissenyades pels espanyols i els seus sequaços encara hi ha independentistes que miren a una altra banda o be repeteixen com a cotorres els mateixos arguments mentiders que forjaren aquesta gent sense adonar-se de que fent això el que fan és facilitar el camí perquè ens tornin a fer el mateix que ens van fer. De moment tornem a tenir la generalitat controlada pel PSOE, als 30 a través d'en Companys que els feia de titella, ara a través dels poca vergonyes d'ERC...

        • Terret_PV13.515 12 151👍 772

          Este tio abans es fa de la FAI que acceptar qualsevol mostra de nacionalitat catalana.

          • Josep-Dencàs32.886 12 24👍 3.292

            És que és per flipar com s'ha  retratat el cabró, en l'article dels Badia defensant la FAI per deixar per terra l'independentisme de la època i després resulta que és un paio que es dedica a escriure llibres contra la FAI i contra els republicans.

             

            Aqui és on es veu clar com les gasten aquesta gent i la hipocresia i mala bava que tenen. Ara com en el 36 es freguen les mans si veuen que poden sembrar la discòrdia entre nosaltres.

             

            Ja ho deien els franquistes, ja. "España, Antes roja que rota" i aquest paio és una mostra vivent d'això.

        • grinfildUsuari sumador25.130 15 45👍 4.387

          La revista "El vallès" és una revista del vallès oriental, en la que el 80% és en castellà, que fa pena. Tot són morts, robatoris i merda vària. Fins hi tot jo, que sóc antisociata, abans agafo un 9 nou que aquesta merda.

           

          Sort que ara tenim el aravalles.cat !

    • clubjazz11.437 11 182

      Calla ja, guillat!

  • carloslatre65 10

    No nego que sigui un espanyolista assassí i que no mereixi estar en un monolit. L'únic que dic és que fer de pistoler de la patronal assassinant sindcialistes no és un fet que jo reivindiqui. És més, tots aquests industrials són els que van finançar i donar suport a Franco. Quan els hi toquen la butxaca els empresaris només tenen una pàtria: l'ordre per sobre de les vides, els drets i la justícia. Si no, mireu com van ser part activissima del nazisme i el feixisme italià.

    • Josep-Dencàs32.886 12 24👍 3.292

      Ni pistioler de la patronal ni osties. La patronal la representava Cambó i la gent de Macià eren els seus rivals. Badia no feia res més que complir les ordres de la Generalitat on estava Companys i a més ni tant sols va arribar a ser cap de policia 6 mesos. La gent d'EC no podia anar contra els sindicalistes perque des de sempre s'hi havia dut be amb ells, anava en contra dels avalotadors com en Bueno, i els delinqüents comuns que havia movent els fils de la FAI que lo únic que volien era el caos i fer caure la Generalitat quan justament el que volia la gent d'EC era usar la Generalitat per intentar fer un cop de força i declarar la independència.

       

      AQuesta gent, igual que en Bueno, molts cops una vegada acabada la guerra es van passar al franquisme i s'ha arribat a demostrar els contactes que tenien amb ells ja abans de l'aixecament del 36 a fi de preparar el terreny a l'aixecament i a la victòria d'en Franco a base de crear un descontrol.

       

      Escolta això i no menteixis més:

       

      La mort dels Badia  Del "En Guàrdia" de Catalunya Ràdio amb en Oriol Junqueras

       

      I les ordres de actuar contra les vagues venien de Companys que només volia que el desprestigi d'EC i per això va posar a Dencàs a Governació i li va encarregar que posés en ratlla als avalotadors de la FAI mentre feia el doble joc i despres amb els de la FAI els reia les gràcies quan realment en privat parlava de ilegalitzar la CNT:

       

       

       

       Companys és el culpable de tot, el mateix que després va muntar el Sis d'Octubre per acabar de desacreditar EC i lliurar-se de la pressió que aquest exercia i que evitava que Companys tingués tractes estrets amb els socialistes del PSOE de Indalecio Prieto (que va ser, com confessa ell mateix a les seves memòries, qui va organitzar realment la farsa del Sis d'Octubre.

       

      Tota la mala fama de Dencàs i els Badia és un bulo que va forjar la gent de Companys, Lluhí, Tarradellas, etc... per desarticular el independentisme.

       

      Si aquest discurs ha perdurat és simplement per salvar els collons de Companys pel simple fet de que, en matar-lo els franquistes, se'l volgué com a president màrtir i es va reescriure la seva hist`poria amagant expressament tota la merda que tenia darrere.

       

      Mira quina mena de gent eren els de la colla d'en Bueno:

       

      http://www.upf.edu/materials/fhuma/hcu/docs/t6/art/art153.pdf

       

      Un assassií sense excrupols que matava a la seva pròpia gent la missió dels quals era muntar un descontrol i aprofitar-se de tot el que podien en benefici pròpi.

      • Josep-Dencàs32.886 12 24👍 3.292

        El que a tu t'interessa amagar és que realment el que va passar en aquells anys es que teniem ficat a la Generalitat un cavall de Troia regionalista espanyol que es deia Companys i va fer tot el possible per facilitar el camí als republicans espanyols per tal de fer fracassar l'independentisme i desviar-lo cap el federalisme.

         

        Aquest va ser el paper de Companys, el de titella del PSOE. A l'expedició a Mallorca més del mateix, altre cop en Indalecio Prieto i en Companys sabotejant-ho tot com al Sis d'Octubre mentre en Companys feia el doble joc de sempre. I com això tot, la idea fixa d'acabar amb el independentisme i desviar la voluntat independentista de la gent cap el republicanisme espanyol. De principi a final, des de el 14 d'Abril del 1931 quan Companys s'avança a Macià i proclama la República Espanyola fins el final. Sempre la mateixa dèria pròpia d'un col.laboracionista espanyol.

         

        Per salvar els collons a aquest pocavergonya és que s'ha embrutat el nom dels independentistes de la època.

         

        Si els escamots eren com tu dius com pot ser que Macià li proposés dirigir-los a un comunista com Jaume Compte???? Com pot ser que un comunista com Jaume Compte digués que el més adequat pel càrrec era el seu amic Miquel Badia?

         

        A veure si t'enteres que en aquest jocs de mans va rebre tothom, el matreix Jaume Compte va deixar la pell al Sis d'Octubre sene que en Companys mogués un dit per ajudar-lo tot i tenir els Mossos i el camí entre el CADCI (on era Compte) i la Genaralitart lliure. Va ser la gent d'EC que van tractar d'arribar al CADCI pels terrats travessant una zona controlada per l'exèrcit espanyol per tal de tractar de salvar la gent del CADCI. On s'es vist que "feixistes" es deixin la pell per tractar de salvar comunistes??? Tots eren independentistes i aquest feixisme només estava a la ment dels que no eren independentistes i volien acabar com fos amb l'independentisme per entabanar la gent i dur-la cap el republicanisme espanyol.

        • carloslatre65 10

          Mmmmmh, la història no quadra amb la peli que expliques, mira que diu un historiador de Lancaster

          Chris Ealham dice que

          'El populismo de ERC en los años 30 fue

          socialmente inoperante'

          En 'La lucha por Barcelona', el historiador de la Universidad de Lancaster Chris Ealham ha estudiado la represión del anarquismo barcelonés entre 1898 y 1937.

          Como apunta en el prólogo Paul Preston, el estudio de Chris Ealham sobre la Barcelona de los años veinte y treinta no se ajusta a los tópicos de una historiografía que quiso ver una alianza entre partidos de la izquierda catalanista y el movimiento obrero. En la 'gimnasia revolucionaria', Barcelona se constituyó en el campo de batalla por el que pugnaban la burguesía y un anarcosindicalismo enraizado en las clases humildes y la inmigración. El barrio de la Torrassa, el Barrio Chino, el Paralelo y el Poble Sec eran feudos de un anarquismo que aumentaba en progresión inversamente proporcional a las desigualdades sociales.

           

          El 14 de abril de 1931, ERC cultivó un populismo que atrajo a anarquistas e inmigrantes. 'Al principio de la República, los emigrantes votaron por el Estatut de Núria y la Autonomía porque creyeron que eso ayudaría a construir una Cataluña nueva'. Las expectativas quedaron defraudadas.

          El partido de Macià no tardó en reprimir a sus enemigos sociales: el aparente consenso entre el catalanismo republicano y el anarcosindicalismo se truncó. 'ERC no era un partido sino una cohabitación' explica Ealham. 'Su ala nacionalista radical de extrema derecha', incluía 'a un pequeño grupo de catalanes xenófobos como el notorio racista Pere Màrtir Rossell y los criptofascistas Miquel Badia y Josep Dencàs, que despreciaban a la clase obrera 'descatalanizada''


          Comenzaba así una dura lucha por el control de Barcelona que cuartea la imagen de la República socialmente avanzada. La Guardia de Asalto reprimió al obrerismo con igual virulencia y superiores medios que en los años de plomo de Martínez Anido. Se sostuvo en leyes como la de 'Defensa de la República' o la de 'Vagos y Maleantes', promulgada por Jiménez de Asúa, y recuperada bajo el franquismo en la 'Ley de Peligrosidad Social'.

          La represión, que comandaron los hermanos Badia, se nutrió de la identificación de emigración con delincuencia y anarquismo. 'Al buscar culpables del fracaso social, ERC los encontró en los emigrantes, en especial murcianos', dice Ealham. La manifestación más notoria de este sentimiento de exclusión, añade el historiador, 'fue la colocación de un cartel que decía: '¡Cataluña termina aquí! ¡Aquí empieza Murcia!', en la frontera de Barcelona y el barri de Collblanch de l'Hospitalet cuya población predominantemente inmigrante fue vilipendiada por las autoridades, sectores nacionalistas y las asociaciones patronales a lo largo de toda la República'. Esta actitud favoreció la radicalización del anarquismo, como única voz de los excluidos. La política urbanística estuvo también ligada al control social. La obsesión de las autoridades para 'desactivar' los focos rebeldes del Barrio Chino llevó a la planificación del nonato 'Plan Macià'.

          • Josep-Dencàs32.886 12 24👍 3.292

             

            Un històriador de Lancaster que deu d'haver llegit llibres d'espanyols com tants i tants historiadors extrangers. Si aquests temes encara estan mig amagats a Catalunya enmig de totes les mentides que es van difondre per criminalitzar EC i, de retruc, l'independentisme, com vols que trascendeixin fora.

             

            Respecte a EC m'interessa més que diu en Stanley Payne, un expert en feixisme a nivell mundial (especialitzat en la Guerra civil a més) que tot i estar també influit per la merda que llencen damunt EC els espanyols, nega que mai hagués hagut feixisme ideològic a EC i atribueix aquesta mala fama al mer fet de que EC ha estat sempre un partit mig paramilitar (cosa normal en un partit fundat per un coronel i que sempre ha tirat pel dret).

             

            Pots llegir per exemple el seu article "Existió realmente un fascismo catalán?" on diu coses com:

             

            "Dencàs fue el principal ejemplo entre los nacionalistas catalanes de un fenómeno bastante común en la política radical euriopea durante la década de 1930: el de un lider político nacionalista o populista influenciado por diversos aspectos de la doctrina o el estilo fascista pero que no obstante no abrazaria plena o directamente el fascismo. Dencàs, como muchos análogos en otros paises, al final huyó de una fascistización completa. Otros, como los dirigentes izquierdistas francesses Doriot y Déat, se deslizaron cada vez más en esa dirección y acabaron convirtiendose en fascistas de pleno derecho. En Cataluña, a pesar de los excesos de algunos radicales nacionalistas, la tradición constitucional y democatica era demasiado fuerte, y ni siquiera Dencàs abrazó de forma oficial un proglama político formal que transgrediera directamente esa tradición"

             

            Per altra banda si hem de fer cas del tal Eahlman tota ERC era feixista i Macià també. El que no te en compte el tal Ealham és que si algú va canviar de manera d'actuar van ser els espanyols com tu que havia infiltrats a la FAI i que van començar a voler fer caure la Generalitat. Davant aquesta actitud és evident que hauria d'haver un canvi també en la gent d'ERC. La prova més clara de que aquest paio no sap que xerra és això de dir que dins ERC havia gent clarament de dretes perquè ERC sempre es va definir d'esquerres...Segons ell Macià deuria de ser feixista també... 

             

            Si tant feixistes eren com s'explica que tinguessin per companys a comunistes com en Compte?, com s'explica que els militants d'EC es caracteritzessin un cop perduda la guerra per combatre el nazisme i fer tasques de tota mena al servei dels aliats en plena guerra Mundial? No se suposa que eren feixistes?

             

            Mira noi, tu potser no tinguis idea de que es EC però jo si, i conec personalment a alguns d'aquests que, com Martí Torrent, van fer d'espies contra els nazis o be com molts d'altres col.laboraren amb els serveis secrets polonés, francés i britànic durant la guerra.La gent d'EC era així no com tu la vols pintar i encara hi ha molta gent viva d'aquells anys.

             

            Mira això:

             

            http://estat-catala.editboard.com/historia-d-estat-catala-f3/marti-torrent-i-blanchart-t5146.htm

             

            Tu potser no ho saps però a Mauthausen van morir més de 57 militants d'Estat Català i en van estar internats uns 230. Molts amics dels actuals veterans del partit.

             

            Mira que hi ha a Mauthausen (mira la placa de la dreta):

             

             

            O mira això publicat al "Estel Blanc" (publicació d'EC) el 15 de juny del 2005:

             

             

            MIra aquest text de Daniel Cardona publicat ja abans de la Segona Guerra Mundial:

             



            Nacional-feixisme i nacionalisme alliberador
            Daniel Cardona


            El més elemental coneixement de la política, estarà d'acord en apreciar que el moment actual espanyol és el pitjor i el més greu dels moments pels quals ha travessat el nou règim i una de les situacions més difícils que es puguin registrar en la història de la política espanyola contemporània. Què passarà? Què pot passar...? És naturalment difícil preveure les conseqüències d'un caos i d'una confusió tan indescriptibles. Estiguem d'acord de moment, que la situació política internacional s'ha mig arranjat fa unes setmanes i que, per tant, no ha repercutit en la política interior espanyola, deixant-la d'agreujar. Aquesta situació anòmala fa viure inquiets a tots els esperits. Mitja Espanya cerca encara, més enllà dels programes i doctrinarismes esquerristes, la solució d'aquesta inestabilitat que creu que és obra d'elements conservadors i d'oligarquies de classe i de castes. Aquesta mitja Espanya demana la desaparició completa, la destrucció fulminant, de tot allò que considera deixalla monàrquica, clerical. Exterminant tot això, ningú dels qui pertanyen en aquesta meitat espanyola, no sabrà dir quina solució estable hi succeirà. L'altra part espanyola considera intolerable la política actual. S'atempta contra la propietat individual, contra el contracte, contra la consciència i, naturalment, en pro de la llibertat, s'atempta contra la llibertat mateixa. Espanya viu la guerra civil més tenaç de totes les que ha sofert.


            Per a nosaltres catalans, ens és interessant poder comprovar com aquesta guerra civil, espiritualment més cruenta que les guerres civils anteriors, es desenvolupa dintre del marc clàssicament espanyol. Per un costat hi ha l'Espanya del senyor Botella Asensi, i, per altre, l'Espanya del senyor Fanjul. La tristesa de la nostra situació és que a Catalunya no existeixi una forta consciència nacional per desprendre's d'aquesta batalla mexicana i tenir un pensament unànime i propi. Així ho aconsellarien, sembla, la defensa dels nostres valors espirituals i econòmics. Aquesta consciència nacional no hi és, i la poca existent, és insuficient per marcar tota una orientació general.

            No tenim més remei que deixar-nos arrossegar darrera del carro espanyol. Durant la monarquia, hi estàvem lligats de cos. Ara amb la república, hi estem lligats de cos i ànima. Per als partits catalans, s'han fet tots els possibles per matar l'esperit vertaderament nacional, i avui ens trobem que el nostre poble, mancat d'un ideal col.lectiu, no pot defugir el caos terrible pel qual travessa Espanya. No solament no el pot defugir, sinó que se n'ha convertit en coparticipant.

            Les classes populars de Catalunya que formen els partits catalans esquerristes estan completament desnacionalitzades. La bandera de la República significa, per a una gran part d'elles, no uns ideals polítics, sinó un guany utilitari immediat i l'egoisme d'uns interessos. Cap diferència no hi ha entre molta d'aquesta gent i aquells senyors organitzadors de sometent per districtes, que anaven al recinte de l'Exposició en revista d'honor a Primo de Rivera. Tot això tan primitiu i bàrbar, es generalitza. Les lluites polítiques a l'espanyola agafen una àrea més extensa del que hom pugui creure.

            Les classes que es diuen conservadores, o dretanes, no es distingeixen per una més alta percepció. Participen per un igual d'aquesta demència general. Si hom escolta o pot arribar a escoltar les exclamacions i les protestes de la classe adinerada, davant de la diem-ne política esquerrista, no hi veurà cap diversitat amb els de la voravia del davant. No només a Espanya, sinó a Catalunya, és igual la fraseologia d'un de la FAI, d'un de l'Esquerra o d'un burgès o propietari.

            La demagògia destructora impera. L'esperança de la gent de dreta, socialment parlant, és la vinguda d'una reacció. Hom espera el feixisme amb una fervor digna de millor lògica. Si aquest feixisme arribarà o no, no és l'objecte d'aquestes ratlles. Per a nosaltres, l'imprevist pesa molt en la situació catòlica espanyola. Però si aquesta reacció feixista arribés, estiguem-ne segurs que ultrapassaria de moltíssim la "Lliga" i seria de fet, un enemic essencial de les aspiracions nacionalistes catalanes i basques. L'admirable exemple del Partit Nacionalista Basc, oficiosament catòlic, de no vol fer costat a un intent feixista, diu molt clar com el nacionalisme li és completament incompatible. Aquest feixisme, que no arreglaria res en sentit conservador, sinó que multiplicaria l'anarquia imperant, aniria de dret al despotisme i portaria en conseqüència uns mals més agreujats. I per això és avui esperat com un remei per a la mateixa burgesia. ¿Quin propòsit tenia la dictadura de Primo de Rivera? Segons tenim entès, era l'imperi de l'ordre social davant del desordre imperant al 1923. En sentit burgès o de classe, què ha curat? La burgesia catalana es troba en pitjor situació que la que predecí al 1923. El sindicalisme organitzat de 1923, és avui convertit en una organització terrorista. El sindicalisme organitzat s'ha passat a la política, cosa que deu ésser menys agradable a la burgesia. No és un criteri conservador aquest que fa demanar a grans crits la vinguda d'un feixisme. És un criteri egoístic, utilitari, que fa dir: salvat l'hora del moment, encara que per més endavant tot el constituït s'ensorri. Catalunya no pot seguir aquesta actuació manicomial. Sembla mentida que hi hagi conservadors catalans que creguin que l'ordre social consisteix a tenir una parella de la Guàrdia Civil a les portes de la seva fàbrica. D'ençà que el món és món, que el calaix del pa està guardat a tots els països. Això no ha privat que l'evolució social anés endavant. L'ordre social cal aconseguir-lo en esferes més altes, a les quals el just, el moral i el noble parli més directament a les ànimes.

            El nacionalisme va de l'individu a l'estat. El nacional-feixisme va de l'estat a l'individu. El nacionalisme respecta i conserva l'ésser de l'individu, de la família, del municipi, de la comarca i de la nació. El nacional-feixisme supedita a l'estat l'individu, la família, el municipi, la comarca i la nació. El nacionalisme és la conservació del contingut espiritual i humà de tot element social. El nacional-feixisme és destructor, confusionari, dissolvent. El nacionalisme és humà. El nacional-feixisme és l'exacerbació del paganisme. El nacionalisme és democràtic. El nacional-feixisme és cesarista i dictatorial. El nacionalisme és biològic. El nacional-feixisme és una imposició contranatura.

            L'estat concebut pel nacionalisme és l'organisme regulador de la llibertat. Que la llibertat d'un invididu, d'un municipi o d'una comarca, no privi la llibertat d'un altre individu, d'un altre municipi o d'una altra comarca. L'estat feixista és antiliberal, és uniformista i és tirànic. L'estat feixista té per base la inestabilitat, el desequilibri, la força del moment. Cap llei fisiològica no l'ajuda per esdevenir perdurable. Ha de viure al marge de les lleis naturals. "L'estat -ha dit el nostre Valentí Almirall a 'El Catalanisme'- pot contrariar la llei natural, però no pot destruir-la". L'estat feixista es considera omnipotent i renega d'ésser encarnació viva de tot dret.

            Per a l'estat feixista no existeix la llei de compensació: tot són deures, sense cap dret. El nacional-feixisme és essencialment revolucionari, car trenca sobtadament l'ordre de l'evolució natural.

            La confusió existent entre els teoritzants i propagandistes de l'internacionalisme proletari, en judicar els moviments nacionalistes, porta a els conclusions més injustes en referir-se al nacionalisme com a moviment per la llibertat dels pobles. Estem cansats de llegir com el nacionalisme reivindicador d'un grup humà, d'una col.lectivitat ètnica, es confon i barreja amb el nacionalisme d'estat, que li és completament oposat. En canvi, de l'altra costat, del cantó ultraconservador i unitari, es combat també el nacionalisme, crit de les nacionalitats oprimides, com a dissolvent i disgregador. El nacionalisme, que és un fet natural i que té una base científica, no ha de tenir res a témer d'aquestes falses teories que s'aixequen a la seva dreta i a la seva esquerra. La seva raó d'existència la deu a la realitat de la naturalesa, a l'acompliment de les lleis ètniques.

            Ni les fantàstiques artificiositats dels grans estats imperialistes, ni les doctrines socials d'inspiració germànica o mongòlica, no podran realitzar el miracle de la seva desaparició. El nacionalisme no és una fórmula política, sinó una fórmula social. Domènec Martí Julià ens diu com no solament significa el renaixement dels pobles, en les seves lleis i constitucions socials, sinó també el ressorgir de la vida tota d'aquestes nacionalitats. El nacionalisme no es pot percebre fragmentàriament. Perquè no és atribut d'una casta, ni privilegi d'una classe, sinó que comprèn tot el cos social de la nacionalitat. Perquè el nacionalisme és substantiu a l'evolució de la naturalesa, perdurarà a través de les organitzacions artificioses de l'imperialisme, en descrèdit i en plena fallida i més enllà de les fantasies exòtiques dels mètodes socials avui de moda.

             

             

            si no saps qui és Daniel Cardona pots mirar això:

             

            http://www.llibertat.cat/content/view/3186/29/

      • pirata171427.194 10 39👍 797

        Molt interessant. Aquests enllaços els hauries de posar a indymedia barcelona, que allà d'anarquistes desinformats n'hi ha una estona llarga i molts d'ells són prou raonables com per intercanviar-hi opinions, tot i que, com que les opinions a indymedia són anònimes, també hi ha molt de troll espanyolista.

        • BushidoUsuari sumador12.619 12 167👍 555

          Ui indymedia, jo la veritat poques vegades hi he entrat, però s'hi poden llegir moltes perles. Quan va sorgir Negres Tempestes ens deien de tot, ens van arribar a dir que ens financiava la burgesia catalana, apa que no teníem conyes a les reunions amb allò. 

          Però bé, també s'ha de dir que les poques vegades que he entrat ja ha sigut en fils polèmics, per tant tampoc conta gaire.


Publicitat

Fòrums

  • 9.302.323 missatges
  • 221.340 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat