Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

[Jordi Roigé director de "De Cine"] El català continua sent un peatge

Rigel60.956 10 7👍 29.216

“El català continua sent un peatge”

El primer número de la revista ‘De cine’ ja és al carrer. Aquesta nova publicació mensual va ser presentada la setmana passada durant el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a Sitges amb un objectiu clar: acostar-nos tota l’actualitat del cinema amb segell català. El seu editor, Jordi Roigé, qui va ser director general de Política Lingüística durant la darrera etapa del govern de CiU, ens parla d’aquest nou projecte, de la realitat de la llengua i del ressorgiment del nostre cinema.

jordi roige entrevista 475
per Xavier March
Avui, qualsevol iniciativa sembla arriscada. És un bon moment per llençar al mercat ‘De Cine’?
Vivim un dels millors moments de la història del cinema català, no només entès com a indústria, sinó com a un moviment que cada vegada agafa més cos i que genera directors, productors, artistes i tècnics. Crèiem que era el moment, les pel·lícules catalanes necessiten una nova plataforma per promocionar-se amb veu pròpia.

Qui vagi a un quiosc i demani aquesta revista, què es trobarà?

Un producte que informa de les pel·lícules fetes a Catalunya i per catalans. Projectes, rodatges, estrenes, festivals, opinió, emissions, DVD’s, bandes sonores; hi ha molta teca. Només cal apuntar que la meitat de les pel·lícules que es fan a l’estat espanyol estan participades per productors catalans.

Fa cinc anys algú es podia preguntar si el cinema català existia. Què ha canviat?
El cinema català fa molts anys que existeix. Històricament hem estat tossuts i hem creat escola i una indústria diferencial, però de fa cinc anys ençà ha irromput una nova generació de productors, directors, guionistes i actors, que poden crear un abans i un després. El cinema català està en disposició de fer el salt.

Llavors el canvi encara no s’ha gestat...
Ens falta l’eterna assignatura pendent, conquerir el públic. Quan una cultura no té presència industrial i no està normalitzada, els creadors fan coses rares. Quan aquella cultura es normalitza i té les plataformes de difusió necessàries, aquells creadors rars esdevenen creadors de culte. Balagueró, Plaza, Coixet o Bayona, en són exemples, s’han convertit en estrelles.

La bona salut del cinema català és reflex de l’estat de la nostra llengua?
El català, malauradament, continua sent un peatge per a moltes coses i aquells que mirem de tirar endavant mitjans de comunicació en la nostra llengua, ho sabem. En els darrers tres anys han faltat polítiques molt més actives en quant a la promoció i l’orgull de la llengua. En molts aspectes hem reculat d’una manera claríssima, a base de relaxar-nos i descuidar camps com l’atenció al públic, la restauració, etc.

I el cinema pot contribuir a aixecar el vol?
Cadascú ha de treballar des del seu camp però és molt important que la nova Llei del Cinema Català tingui la sensibilitat suficient per aconseguir promocionar i tenir un efecte positiu sobre la llengua al cinema, sense generar rebuig. Caldrà tenir valor, per fer una llei descafeïnada més val no tirar-la endavant.

Quina opinió li mereix aquesta nova Llei del cinema que s’està coent?
La llei ha de permetre que les productores i els creadors catalans se sentin cada vegada més acompanyats, sinó haurà fracassat. La nostra indústria és singular i crec oportú que es vulgui crear un marc legal determinat, però cal estar atents, com passa en tants altres àmbits, la llei espanyola ens supedita i limita.

L’hipotètic percentatge d’un 50% de pel·lícules en català, beneficia el nostre cinema o resta espectadors?
Cal igualtat de condicions. La llengua, d’entrada, no ha de ser un element discriminatori, però si s’estrena la cinquena part d’’Indiana Jones’, per exemple, i posem la versió catalana en una programació residual o marginada, aquella sessió no tindrà espectadors, aquella sala no voldrà més copies en català i això ens farà molt de mal.

En quin aspecte ha d'incidir la nova llei?
Hauria de reforçar els esforços a l’hora de normalitzar la llengua catalana com a llengua de creació i, llavors, donar suport al cinema en versió original amb subtítols en català. El franquisme va instaurar el doblatge com a mesura de censura i encara avui som incapaços de normalitzar el cinema en versió original. Si som capaços d’invertir el que invertim en doblatge a la producció pròpia en català, girarem el mitjó del nostre cinema.

Amb l’objectiu de donar difusió al cinema ‘de casa’ neix a principis d’any l’Acadèmia del Cinema Català. Com en valora la seva tasca?
L’acadèmia és jove i cal donar-li temps. La seva simple aparició és una notícia cent per cent positiva. D’entrada, la creació de l’acadèmia i dels premis Gaudí han generat molt més impacte que el que va tenir la creació de l’acadèmia espanyola i els premis Goya.

També en el món del cinema, ens falta treure pit?

Sí, però hi ha quelcom molt important que està canviant. A Catalunya sempre hi havia una idea equívoca: els ‘bons’ havien de marxar, crear en llocs com Madrid. Avui, però, Catalunya s’està convertint en un punt excel·lent per fer cinema i les nostres pel·lícules comencen a tenir ressò internacional.

L’any 1999 feia mans i mànigues per tirar endavant el programa ‘Catalunya Cultura’. Com veu el nivell cultural del país una persona tant vinculada a aquest món?

Sembla que no hem aprés la lliçó. Els nostres governs continuen confiant en la cultura de la totxana com a solució als nostres mals. Cal insistir ara més que mai a les administracions públiques i al sistema financer que hi ha altres sectors, com el cultural o la comunicació, que necessiten injeccions de capital per tirar endavant projectes que revertiran en una societat més lliure i més cohesionada.

Durant la presentació de ‘De Cine’ a Sitges va comentar que ni Brad Pitt ni Angelina Jolie estarien a la portada de la revista si no els contractava una productora catalana. Quan falta perquè això passi?
Scarlett Johansson i Woody Allen ja ho han fet. Estic segur que pot passar, però no ens hem d’obsessionar i, encara diria més, no hem de voler que això passi. Barcelona i Catalunya ja s’han convertit en plató habitual de cinema i tenim talent suficient.
_______________________________________________________________________________________
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Trobo una bona notícia que es faci una nova revista en català. Així doncs, en aquest aspecte res per criticar.
Ara bé, la meva crítica es troba a aquest fragment:
En quin aspecte ha d'incidir la nova llei [del cinema]?
Hauria de reforçar els esforços a l’hora de normalitzar la llengua catalana com a llengua de creació i, llavors, donar suport al cinema en versió original amb subtítols en català. El franquisme va instaurar el doblatge com a mesura de censura i encara avui som incapaços de normalitzar el cinema en versió original. Si som capaços d’invertir el que invertim en doblatge a la producció pròpia en català, girarem el mitjó del nostre cinema.
Ja hi som! Ja tornem amb aquesta idea de bomber de fer desaparèixer el doblatge català. Un altre que s'ha begut l'enteniment. I la darrera frase d'aquest fragment citat és simplement ingènua, doncs una cosa és el doblatge i una altre és fer pel·lícules. És un argument tant estúpid com aquell que diu que cal retallar el pressupost de la NASA perquè al món hi ha fam.

Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.173.599 missatges
  • 216.712 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat