Atenció: Aquest fil té més d'un any d'antiguitat, i els seus continguts podrien haver quedar obsolets.

Fòrum

Racó de la poesia patriòtica catalana del Racó Català

albesenc1.066 8

Proposo que aneu afegint les que més us agradin.

 

 

ODA A LA PATRIA - Bonaventura Carles Aribau

 

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

 

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

 

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

 

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

 

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

 

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

 

 

Respostes

Configuració
  • albesenc1.066 8

    LA CANÇÓ DEL CANSAT - Ovidi Montllor

    Em va tocar tocant Mediterrani.
    Per barret Pirineus, i una llesqueta.
    Per sabata Oriola d'estranquis.
    I per cor duc a Alcoi, la terreta.

    Per senyera, senyors, quatre barres.
    Per idioma, i senyores, català.
    Per condició, senyors, sense terres.
    Per idea, i senyores, esquerrà.

    Queda clara, per tant, per a tothom,
    la meua carta de naturalesa.
    No és miracle, ni és un mal son;
    m'ha tocat, i és la meua feblesa.

    Quede clar, també, que són covards,
    tots els qui obliden les arrels.
    Seran branca d'empelt en altres prats.
    I en la mort, rellogats dels estels.

    És ben trist encara avui parlar,
    i posar al seu lloc una història.
    Fins ací ens heu fet arribar.
    De tan grossa raó, naix la glòria.

    I torne a repetir: sóc alcoià.
    Tinc senyera on blau no hi ha.
    Dic ben alt que parle català
    i ho faig a la manera de València.

     

  • Alex HaixixUsuari sumador63.072 12 5👍 3

    Racó, es diu Racó

  • albesenc1.066 8
    ASSUMIRAS LA VEU D'UN POBLE - Vicent Andrés Estellés
    Assumiràs la veu d'un poble
    i serà la veu del teu poble
    i seràs, per a sempre, poble,
    i patiràs i esperaràs,
    i aniràs sempre entre la pols,
    et seguirà una polseguera.
     
    I tindràs fam i tindràs sed,
    no podràs escriure els poemes
    i callaràs tota la nit
    mentres dormen les tues gents,
    i tu sols estaràs despert,
    i tu estaràs despert per tots.
     
    No t'han parit per a dormir:
    et pariren per a vetlar
    en la llarga nit del teu poble.
    Tu seràs la paraula viva,
    la paraula viva i amarga.
     
    Ja no existiràn les paraules
    sino l'home assumint la pena
    del seu poble, i és un silenci.
    Deixaràs de comptar les sil.labes,
    de fer-te el nus de la corbata:
    seràs un poble, caminant
    entre una amarga polseguera,
    vida amunt i nacions amunt,
    una enaltida condició.
     
    No tot serà, però, silenci.
    Car diràs la paraula justa,
    la diràs en el moment just.
    No diràs la teua paraula
    amb voluntad d'antologia,
    car la diràs honestament,
    iradament, sense pensar
    en ninguna posteritat
    com no sia la del teu poble.
     
    Potser et maten o potser
    s'en riguen, potser et delaten;
    tot això són banalitats.
    Allò que val és la consciència
    de no ser res sino s'és poble.
    I tu, greument, has escollit.
    Després del teu silenci estricte,
    camines decididament.
     
     
     

     

  • albesenc1.066 8

    Aquesta entrada la dedico al company Alex Haixix amb sentit agraïment.

     

    CANTO LA LLUITA - Joan Salvat-Papasseit

    Cavaller d’un corser qual crinera és de flames,

    só jo l’incendiari de mots d’adolescent.

    Blasmo els déus a ple vol: l’arraulit bestiaritem el fuet del meu cant!.

    I he maridat la lluna…

    però no dormo amb Ella si el filisteugoverna els meus domenys.

     

  • Flagell_apanyo5.839 12 323

    Oda a les catalanes - Manel Flagell

     

    Catalanes, catalanes,

    em tenim de tot:

    maques, lletjes, botifleres

    i marranes

     

    Catalanes, catalanes,

    i de les viles foranes

    no deixeu d'obrir-vos

    de cames.

     

    Catalana bruna

    em menja l'aceituna,

    catalana rossa

    els collons em desembrossa,

    catalana de cabell roig

    me les pico com un boig

     

    Oh catalanes! Les mestres en palles,

    si no te n'has follat una

    prova-ho, o millor calles.

     

  • Tir-fix11.669 15 172👍 4

    Les tombes flamejants - Ventura Gassol

    " Fou una pàtria. Va morir tan bella,
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.

    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li ananven desvetllant el cor.

    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremí una veu novella el cant dels cants:

    - Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants.
    "

     


  • Sr Metralla412 8👍 5

    CANÇÓ FUTURA - Joan Salvat-Papasseit

     

    Guerra la guerra, fem-nos soldats: 
    serà la terra pels catalans. 

     

    Gent de Castella, deixeu-nos pas! 

     

    Feu-vos enrera la host vilana. 
    La mar és nostra! La granca ufana 
    que l'estol passa. 

     

    La malvestat 
    s'és feta eixorca si som triomfants: 
    serà la terra pels catalans. 

     

    Duem estrella i penó barrat, 
    guerra la guerra! 

     

    L'ardit es bat 
    per una engruna dolça de pau: 
    si perd l’engruna vol llibertat. 
    Serà la terra pels catalans. 

     

    Gent castellana, l'allau no us val! 

  • NaskoVUsuari sumador20.487 12 62👍 2.508

    Ei, podries editar el títol i fer-lo en minúscules? Fa una mica de mal d'ulls. I de pas posa-hi accents.

     

    Gràcies!

  • Sr Metralla412 8👍 5

    i una d'en Joan Oliver (Pere Quart):

     

    PROJECTE D’HIMNE NACIONAL - Pere Quart

     

    Entremig de clams i cants
    planarà nostra bandera
    i els farà més triomfants!

     

    Au germans, enarborem-la
    com a símbol d’unitat,
    vells i joves despleguem-la
    en senyal de llibertat,
    que bategui, contemplem-la
    en sa noble majestat!

     

    Oh bandera catalana
    tot un poble t’és fidel.
    Volaràs com au galana
    pel camí del nostre anhel,
    per a veure’t sobirana
    alçarem els ulls al cel.

     

    Per les terres heretades
    et durem i tu ens duràs 
    i en bonança o maltempsades
    el demà assenyalaràs.

     

    Dóna seny a les gentades,
    sang al cor i força al braç!

  • albesenc1.066 8

    Gràcies pels consells. Es la primera vegada que 'obro un fil'..., (amb perdó) a Racó Català i ja el començament ha sigut amb errades. Veuré de canviar-ho.

  • MergonUsuari sumador22.117 13 57👍 232

    La Campana de Sant Honorat

     

    Quan s'anava escolant nostra ciutat

    dins del setembre de la mala anyada,

    la campana de Sant Honorat,

    a dalt del campanar a cada estrebada

    movia el seu batall desesperat.

    I quan la llengua de la nostra gent

    anava renegant d'odi i de gana,

    quan s'esberlava el pit d'algun valent,

    la llengua de metall de la campana

    repicava i cridava a sometent.

    I quan el conseller de la ciutat

    alçava al cel l'espasa i la bandera,

    ja el llop amb la casaca de soldat,

    i el lladre de la terra forastera

    ens ho deixaven tot esmicolat,

    feia un so ronc com un grinyol de fera

    la campana de Sant Honorat.

    I despres quan vingue la mala nit

    i s'ensorra per sempre aquell delit,

    i era nostra florida ciutadana,

    cementiri, miseria i cos podrit,

    pell que tremola i llavi que demana,

    amb un plorar de ràbia i de despit

    plorava la campana.

    Quatre anys mes tard, diuen que el rei prudent

    féu despenjar aquella campana altiva,

    perque havia tocat a sometent

    amb la veu una mica massa viva.

    La varen dur entre brases i carbons,

    somicant digué adéu a les germanes;

    i la van fondre sense més raons,

    i del metall en varen fer canons

    per ofegar la veu de les campanes.

     

    I ara, Déu sap el temps que s'ha escolat

    des del setembre de la mala anyada,

    des del rei que escanyant la llibertat

    amb la mà va deixar-nos profanada

    la campana de Sant Honorat.

    Però poc es pensava el rei valent,

    amb tanta voluntat i amb tanta fúria,

    que campana que toca a sometent

    el foc no li fa injúria.

    Que si aixeca la forca i el punyal

    i l'ungla de les besties s'escomana,

    a la campana no li fa cap mal,

    perque el so de la campana es inmortal,

    i encara sona la campana!

    Encara sona; hi ha qui no la sent,

    qui té l'orella molt rasposa,

    qui l'aparta com un mal pensament,

    però encara repica a sometent

    nostra campana fosa.

    Vosaltres, gent de bona voluntat,

    catalans de tota hora,

    ¿no sentiu, caminant dins la ciutat,

    la campana de Sant Honorat?

    No la sentiu com plora?

     

    Escolteu, escolteu quin so més fi

    - no és el cor que us enganya -

    tant si seguiu les mentes del camí,

    com si palpeu amb la rella dins les mans,

    tant si el rem un fadiga o us aplana,

    si sóu pobres, cridaires bergants,

    fills de lluita, o de calma casolana,

    tant se val, que sou catalans,

    hi ha alguna cosa que us farà germans

    aquest so i aquest plor de la campana!

    La varen despenjar de vora el cel,

    encara més amunt ara repica,

    ni grapa de botxi ni foc cruel

    de mal no poden fer-n'hi gens ni mica.

    Canons i lleis i forques, aixó rai!

    Se'ns menjaran segons la seva gana,

    però ningú pot ofegar-nos mai

    la Veu de la campana.

     

     

    Josep Maria de Sagarra

     

    • albesenc1.066 8

      Mergon: a canvi...

       

       

      TERRA SERENA - Josep Mª de Sagarra i Castellarnau

       

      Pobre captant que s'en va solitari;

      dolça fadrina que ve de ballar;

      velles petites tornant de rosari;

      lluna tranqui.la damunt l'alzinar.

      Ocells que enyoren la pau de l'arbreda;

      llum estantissa que fuig del pujol;

      or escampat per damunt la fajeda;

      tardes de festa, campanes al vol.

      Què és aquest goig que ens fa clara la vida,

      com si en el puny hi portéssim un ram

      per dur a l'amiga més bella i garrida?

      Per què és tan dolça la vetlla del camp?

      Tot altre bé, tot tresor se m'allunya;

      jo ja endevino aquests àrbres quins són.

      Prou que t'estimo, oh lleial Catalunya,

      damunt de totes les terres del món.

  • albesenc1.066 8

    TORNES JA – Joan Fuster

    * Ara us preguem per Catalunya, oh Déu!

    Tornes ja en nostra sang a ser com eres,
    oh pàtria! Comencen dins la nit
    a alçar-se fixament el mur i el crit,
    i el cel enyora el colp de tes banderes.

    Van recobrant el gust de les dreceres
    els nostres peus amargs.
    El branc florit
    s'hi estableix, com l'havíem pressentit.
    Pertot desperten relles i fogueres.

    Els rems, la pau, les roques poderoses,
    els infants amb què et salves i vesteixes,
    et reprenen.
    Oferts, som veritat.

    Mare enmig de les tombes precioses,
    tu ens anomenes un per un i ens deixes
    la llengua plena del teu nom daurat.
     

  • MergonUsuari sumador22.117 13 57👍 232

    INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE 

    A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment. 

    Homenatge a Salvat-Papasseit. 

     

     

    Ara digueu: «La ginesta floreix, 

    arreu als camps hi ha vermell de roselles. 

    Amb nova falç comencem a segar 

    el blat madur i, amb ell, les males herbes.» 

    Ah, joves llavis desclosos després 

    de la foscor, si sabíeu com l’alba 

    ens ha trigat, com és llarg d’esperar 

    un alçament de llum en la tenebra! 

    Però hem viscut per salvar-vos els mots, 

    per retornar-vos el nom de cada cosa, 

    perquè seguíssiu el recte camí 

    d’accés al ple domini de la terra. 

    Vàrem mirar ben al lluny del desert, 

    davallàvem al fons del nostre somni. 

    Cisternes seques esdevenen cims 

    pujats per esglaons de lentes hores. 

    Ara digueu: «Nosaltres escoltem 

    les veus del vent per l’alta mar d’espigues.» 

    Ara digueu: «Ens mantindrem fidels 

    per sempre més al servei d’aquest poble.» 

     

    Salvador Espriu

  • albesenc1.066 8

    RIPOLL Àngel Guimerà

     

    Orgulloses nissagues forasteres,

    devallant jorns i nits mateix que pluja,

    quaranta  cólzers del Montgrony per sobre

    la nostra terra en mar de sang sepulten.

    Més, damunt daqueix mar, comarca santa,

    serrava l’esperit de Catalunya.

     

    Lo mar va fondre’s , revenint la terra;

    I Wifret, devallant de les altures,

    fent d’arada l’espasa, en ella enfonsà

    les mateixes llavors d’altres centuries.

    I allà a Ripoll, per a salvar-nos sempre,

    l’arca s’hi va quedar de Catalunya.

  • albesenc1.066 8

    SOL I DE DOL 17– J.V. Foix

     

    No cerc ni amb aquell qui, vagarós,
    per llacs esquerps o desertes guixeres,
    cobert de pols, per les amples carreres,
    clama febrós: "On vaig." I amb vers plorós

    nega la llar dels seus i les fumeres
    de llur destí. I es fa miseriós
    d'un Més Enllà sense forma i colors,
    o pelegrí d'impossibles tresqueres.

    Mes cerc i amb aquell qui diu: "Jo só",
    i té una llar, té pàtria i mester,
    i se'n fa un tot, i acata lleis severes.

    I a sol llevat, i en un propi horitzó,
    alça el punyal i defensa el seu bé,
    mestre segur d'enyorades banderes.

  • albesenc1.066 8

    SOL I DE DOL 36 – J. V. Foix

     

    No pas l'atzar ni tampoc la impostura
    han fet del meu país la dolça terra
    on visc i on pens morir. Ni el fust ni el ferre
    no fan captiu a qui es don' l'aventura.

    Clos segellat, oh perfecta estructura
    de la mar a Ponent, i a l'alta serra
    -forests dels Pirineus-, on ma gent erra!:
    a Ella els cors en la justa futura.

    Sòl de beutats: la Mar és el teu signe
    i els teus magnes cabdills la feren dea;
    pagà tribut i un temps fores insigne.

    Oh vigorosa estirp! Esclava indigna
    que cobeges viltats: Sagna, i signa
    el teu rescat, i el retorn a la Idea!

  • MergonUsuari sumador22.117 13 57👍 232

    LES GORGES

     

    A Sant Martí del Canigó

    la veu ressona que us esglaia.

    Diu: Catalunya!

    i la remor

    sempre contesta: Esclava a Espanya.

    Si prens coratge

    els ulls al cel

    i alces el braç -gest de venjança,

    a Sant Martí sents una veu

    i a cau d'orella:

    També a França. 

     

    Joan Salvat-Papasseit

  • albesenc1.066 8

     

    *

    Terra, no somnis,
    i també mar immensa:
    coses tangibles.
    I una llengua comuna;
    i la gent que la parla.

     *

    Mots i silencis,
    pedra dura que l'aigua
    del temps no gasta.
    Bastim murs que ens preservin BBBBB
    de tota estrangeria.

     *

    Ara, sol.lícits,
    dictem paraules vives
    al vent que passa.
    Que el vent se les emporti
    mars enllà de la història.

     *

    A cau d'orella
    repetim les mateixes
    clares paraules.
    Torna la vida i torna 
    la dignitat, la força.

     

    BREUS - Miquel Martí i Pol

     

  • albesenc1.066 8

            PARLO DEL CRIT UNÀNIME – Miquel Martí i Pol

     

    Parlo del crit unànime de la sang i em retreuen
    deslluïts prejudicis.


    Antigament...!, objecten,
    i jo sóc vell de segles.

    Per quins rials polsosos
    ordeneu les paraules?

    Companys, alliberem les barques
    de tanta corda inútil.

    Hi ha grans rius que ens esperen.

     

  • albesenc1.066 8

    LA PÀTRIAFrancesc Arnau i Cortina

    Nul hom pot dir: sóc nat de dues mares;
    el meu amor de fill és trossejable
    i el puc donar a l'una esems que a l'altra.
    Del tot és impossible.

    La mare és un ser únic a la vida
    que cada fibra seva ens comunica
    i ens empelta de l'esperit la saba
    marcant-nos la semblança.

    Cada batec d'una infantó que es forma
    segueix un ritme amb els batecs de mare
    i tota sensació es comuniquen
    fins que a la llum es lliura.

    Talment, així, la nostre Mare Pàtria.
    Ella ens marca el segell inconfusible
    d'una raça de ratlles definides
    que allunyen tots els dubtes.

    Ella ens ofrena els trets característics
    que són l'aportació de la Natura
    a l'harmonia de la garba humana,
    bella quan més diversa.

    El nom de Pàtria, en el món, és únic.
    Lleis supremes li tracen les fronteres
    i un bell tresor li donen per defensa:
    la seva sacra llengua.

    La llengua! Claror de foc interna
    que arbora i endolceix a la vegada,
    albada resplandent, irradiadora
    d'eternes prometences.

    La llengua! Arxiu de l'esperit perenne
    que el nom d'una nissaga immortalitza,
    testimoni vivent de tots els trànsits,
    rel de l'entranya viva;

    estoig que serva les virtuts sagrades
    de gèneres invictes que exalçaren
    amb resplendor de dies lluminosos,
    el nom august de Pàtria;

    força suprema dels sentits anímics,
    arpegi sonorós de les paraules,
    font de vibracions a permanència,
    llaç dels germans de Pàtria.



     

  • Lord_Gandalf11.476 11 148

    no cal que les poses totes tu, ja que serà més avorrit i llavors estaries fent un fil monòton

  • albesenc1.066 8

     

     

    DE TAN SENZILL NO T'AGRADARA - Salvador Espriu

     

    Cansat de tants de versos que no fan companyia
    —els admirables versos de savis excel·lents—,
    i de mirar com passa l’emperador tot nu,
    i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
    i de l’excés de mi, sense missatge,
    ara us diré, amb paraules ben clares,
    amb crit elemental, lluny d’artifici,
    que vull només parar-me en el camí,
    ja decantat amic de l’última injustícia,
    i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
    damunt la bona terra.
     

     

  • fedayn3.564 11 569👍 950

    Quin fil antològic!

  • barcelonista10013.883 9 137👍 245

    Aquesta és sens dubte molt patriòtica:

     

     


    Tot el camp
    es un clam
    som la gent Blau Grana
    Tan se val d'on venim
    Si del sud o del nord
    ara estem d'acord
    estem d'acord
    una bandera ens agermana.
    Blau Grana al vent
    un crit valent
    tenim un nom
    el sap tothom

    Barça!, Barça!, Baaaarça!!!!

    Jugadors
    Seguidors
    tots unit fem força
    son molts d'anys plens d'afanys
    son molts gols que hem cridat
    i s'ha demostrat
    s'ha demostrat
    que mai ningú no ens podrà tòrcer
    Blau Grana al vent
    un crit valent
    tenim un nom
    el sap tothom

    Barça!, Barça!, Baaaarça!!!!


    El cant del Barça - Josep Maria Espinàs i Jaume Picas i Guiu

     

     

  • estàtics-estúpids1.447 8 925

    LES GORGES  -Joan Salvat-Papasseit

     

     

    A Sant Martí del Canigó 
    la veu ressona que us esglaia. 
    Diu: Catalunya! 
      i la remor 
    sempre contesta: Esclava a Espanya. 
    Si prens coratge 
      els ulls al cel 
    i alces el braç -gest de venjança, 
    a Sant Martí sents una veu 
    i a cau d'orella: 
    També a França. 

     

    Fico aquset per que l'altre d'en Papasseit que m'agrada ja l'han ficat.

     

     

    D'acord, ara he vist que ja l'han ficat...T-T

    jopeta

  • Josep Carles5.647 12 384👍 1.004

     

    Verí

     

    El meu odi més gran per a vosaltres,

    amics, amics companys.

    els inactius en idees nobles, els apocats per a les causes grans,

    els paralítics, de la nova vida,

    els pobres d’esperit i de voluntat,

    els que pensen en la futura pàtria

    i no tenen valor per a cridar;

    molt més que els enemics impertinents

    m’inspireu odi sant.

     

    Els uns, escèptics vells o paorosos,

    indiferents els altres o covards,

    ni coratge teniu, ni amors ni odis,

    ni sabeu rebel·lar-vos, ni triomfar.

    Als vostres actes manca valentia,

    a la vostra paraula claredat;

    vostra vida és l’amiga inseparable

    de l’esterilitat,

    perquè, febles indignes, us espanta

    la lluita pels difícils ideals.

     

    La indignació, la santa indignació;

    em fa que escrigui versos tot odiant;

    molt més que els enemics intransigents

    m’inspireu odi sant.

     

    Desperta, ferro! Joventut, exalta’t!

    Per sobre dels caiguts fes via avant.

    Soterra els impotents, els inactius,

    els que lligar-te volen peus i mans

    perquè, febles indignes, els espanta

    la lluita pels difícils ideals.

     

    El meu odi més gran per a vosaltres,

    amics, amics companys!

     

    Miquel Duran i Tortajada

    Ciutat de València, 1895-1967

     

     

    Edit. Aprofito per recordar que al Racó hi ha un altre fil de poesia patriòtica obert per Pitu http://www.racocatala.cat/forums/fil/58615/poemes-patriotics-catalans

     

    i un altre general de poesia obert per Sicània

    http://www.racocatala.cat/forums/fil/88039/poesia

     

  • Tir-fix11.669 15 172👍 4

    Per cert, hi ha un recull molt bo de poemes patriòtics, és un llibret petit, jo el tenia però el vaig perdre i no sé a on , crec que el vaig comprar a la llibreria Ona

  • albesenc1.066 8

    Quins records!!. Tota la familia (part de pare) era 'd'Aubesa' i jo guardo un carinyo especialissim.

     

    Ostres! No m'en havia adonat del fil que dius. En comptes d'obrir-ne un altre, hauria afegit els meus.

     

    Per a En Josep Carles


Publicitat

Fòrums

  • 8.851.582 missatges
  • 206.353 temes
Fixa la barra dreta
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums

Fils
més votats

Accedeix als fils més votats
Publicitat