Publicitat

Notícia

'Si Espanya entengués la Matemàtica de la Història baixaria del burro i acceptaria que és l'hora de la llibertat de Catalunya'

David de Montserrat i Nonó i Juli Gutiérrez Deulofeu Periodista i Historiador, respectivament

David de Montserrat i Nonó (Esquerra) i Juli Gutiérrez Deulofeu (Dreta). Foto: Maria Castanyer

 

La data del 2029 com la que marca la caducitat de l'Estat espanyol, o més ben dit, del que resta de l'Imperi espanyol, es va convertint mica en mica en una xifra màgica i somiada per l'independentisme tot i que molts la consideren massa llunyana. Qui va predir-ho va ser el científic i filòsof de la història Alexandre Deulofeu, creador de la Matemàtica de la Història, que torna a ser actualitat amb la publicació de la seva biografia titulada «L'home que no llegia els diaris» (Columna Edicions) , del periodista David de Montserrat i Nonó i l'historiador i nét del protagonista, Juli Gutiérrez Deulofeu.

 

- Abans de parlar del 2029 potser convé preguntar per què Deulofeu no llegia els diaris?

DdM: Això seria un spoiler. Cal llegir el llibre per esbrinar-ho.
JG: Cal llegir el llibre però crec que es pot deduir per poc que hi pensem una mica.

 

- Fa la sensació que devia tractar-se de tot un personatge.

JG: Segurament era un superdotat i ja se sap que abans això costava de diferenciar. No deixava indiferent, certament, sobretot la seva teoria. Però no es tractava pas d'una persona cridanera ni estrambòtica. Era un solitari empedreït, molt lliurat a la seva obra, però alhora de tant en tant li encantava xerrar amb les nombroses visites que tenia tot i que quan ja en tenia prou la família s'havia d'encarregar de distreure-les.

DdM: La impressió que t'emportes és la d'un xoc entre un savi i un incomprès. Moltes vegades la incomprensió ve donada per ser un avançat al teu temps i mica en mica crec que el temps va preparant el terreny per donar l'oportunitat que es mereix quaranta anys després de la seva mort.

 

- Quan dieu que es mereix una oportunitat a què us referiu concretament? En els darrers temps se n'ha anat parlant força.

DdM: És que jo crec que és el català més universal de tots per la qüestió que aborda i l'afectació que té la seva teoria i com podria arribar a incidir mundialment si s'apliqués sistemàticament en les decisions polítiques. Mira, jo m'hi he anat familiaritzant des del 2014 però em segueix impressionant i a sobre és un compatriota meu que maldava per la llibertat de Catalunya. La Matemàtica de la Història s'ha de seguir estudiant i perfeccionant. Bé, això ja ho està fent en Juli, però vull dir que s'hauria d'incorporar a la universitat i en els currículums d'ensenyament secundari de manera introductòria.

JG: Als Estats Units ja hi ha universitats que estudien els cicles de la història per tal de fer prospectiva i a Catalunya tenim segurament la teoria més definida i sòlida sobre la qüestió i no en fem cas. S'ha fet més cas d'altres contemporanis de Deulofeu com l'anglès Toynbee o l'alemany Spengler, però el meu avi entre l'exili, que era català i, diguem-ho tot, que no se sabia vendre gaire bé, ho va tenir molt pelut.

 

- Potser la gent està més fascinada per aquesta pàtina esotèrica del savi endevinaire però veu complicat entendre com funciona la Matemàtica de la Història?

DdM: No hi estic gens d'acord. Deulofeu és un científic de cap a peus que aplica el mètode científic i n'obté uns resultats i després va i els aplica amb una eficàcia que fa feredat. Res a veure amb boles de cristall amb tot el respecte. Els anys 40 del segle XX podies pensar «vols dir?» però ara ja no. Els fets són els fets. I les bases i grans trets de la Matemàtica de la Història són molt senzilles d'entendre, si bé pots aprofundir-hi molt més si et ve de gust.

JG: Exacte. Costa d'entendre com encara no se l'avala com un dels catalans imprescindibles del nostre imaginari col·lectiu i més reconegut arreu del món. Ara fa pocs dies s'ha commemorat el trentè aniversari de la matança de Tian'anmen i quan tots els analistes donaven per fet que el règim comunista xinès cauria arrossegat per la caiguda dels règims dels països del Pacte de Varsòvia jo vaig advertir públicament que en el cas de Xina, encara no tocava.

 

- Alexandre Deulofeu hauria estat un bon analista polític, doncs.

JG:  Sense dubte. Però ja he dit que no era precisament un crac del màrqueting com sí ho era el seu amic i admirador Salvador Dalí. Jo no entenc com avui no hi ha seccions als mitjans de comunicació que analitzin l'actualitat també des de la perspectiva de la Matemàtica de la Història.  Potser és que no la coneixen?

DdM: I tant! Més analistes sòlids i menys tertulians saberuts. Tornem a allò d'abans sobre si la Matemàtica de la Història és complicada i la gent no sap com aplicar-la. Precisament una de les coses més interessants que hi ha és aprendre'n les bases per entendre com es comporta un imperi i després posar-se a llegir els diaris i entendràs moltes coses i sabràs detectar quan un determinat columnista va errat o com un determinat líder polític va mal enfocat. Com deia ara en Juli el problema és que segurament no la coneixen.

 

- Ara sí, parlem del 2029. Tant cal esperar per a la independència.

JG: Alerta. Un matís. Tothom relaciona 2029 amb independència automàtica. El 2029 l'Estat espanyol com el coneixem ara, efectivament serà irreconeixible i donarà pas a noves entitats i estructures polítiques i aquestes en cap cas seran en forma d'estat unitari com ara. És molt provable que per tal que reneixi un nou mosaic de pobles a la Península Ibèrica, independentment de si es configuren d'una manera o altra sigui, per exemple, confederació o independència absoluta

calgui que prèviament Catalunya i altres com Euskadi s'independitzin i ja veurem després què passa i sempre amb la supervisió d'Alemanya que és l'autèntic poder de l'Europa occidental i ho seguirà essent en els propers dos segles. Només desitjo que no hi hagi violència o no s'haurà entès la Matemàtica de la Història. Si Espanya l'entengués veuria que li toca baixar del burro i acceptar que és l'hora de la llibertat de Catalunya i la resta de pobles peninsulars.

DdM: El que té de bo el 2029 és que si creus en la solidesa de la Matemàtica de la Història et prens tot el procés amb molta més calma i filosofia perquè ara el temps del rellotge de la història als catalans ens va a favor. Poca conya, però ara mateix ajuda molt a reduir angoixa no com el 1714 que no era el nostre moment com va quedar demostrat i que novament la Matemàtica de la Història t'explica perquè. Oi que no és el mateix veure un resum d'un partit del Barça sabent que ha guanyat 1-0 tot i que vegis que juguen molt malament que no pas veure el resum sense saber el resultat final? Doncs amb el 2029 Catalunya-Espanya, igualment. I també cal tenir present que la Matemàtica de la Història et diu què ha de passar però no la manera i aquí venen les sorpreses. Jo sé com acabarà això nostre però no la manera tot i que es pugui intuir. I Deulofeu té un marge d'error, petit però el té i ell mateix el reconeixia i rondava el 2%. En el cas de la caiguda de l'URSS, fi de l'anomenat imperi de Moscou, es va equivocar de 9 anys sobre 550 de mitjana de durada dels imperis. Per tant això nostre tant potser el 2020 com el 2035. Fa pinta que s'avançarà. (Riu)


Opina

Configuració
  • Jacquard 979 11 👍 41
    Tothom sap que la principal causa de l'esfondrament d'Espanya serà per la jubilació de Jordi Hurtado que al 2022 farà (oficialment) 65 anys.

    Aquest fet quadra amb un economista anomenat Martin Armstrong que vaticinà que al 2021 Espanya les començaria a passar putes
    • Brauli 88 8
      L'expert informàtic i econòmic Martin Armstrong va determinar unes agrupacions de sis cicles d'uns 309 anys, que junts arriben a uns 1800 anys aproximadament, com els cicles de civilització d'uns 1700 anys establerts per Alexandre Deulofeu en la seva Matemàtica de la Història.

      Recomanable que accediu al documental El visionari, que descriu el seu recorregut vital.

      Podeu llegir la versió comentada, dins del lloc web del Centre d'Estudis Joan Bardina, de dues entrevistes de premsa que es van fer a Martin Armstrong, una al rotatiu La Vanguardia i l'altra al diari alemany Die Welt. En el mateix lloc web està disponible aquest material en un total de set idiomes: català, castellà, anglès, francès, italià, alemany i esperanto. L'enllaç de la versió catalana és la següent:

      http://www.bardina.org/nw/escrits/martin-armstrong-dues-entrevistes-cat.htm
  • Tobies 20.804 14 71 👍 13.155
    No he llegit gaire res sobre la matemàtica de la història, però no me l'empasso. Aquesta cosa determinista en referència al comportament humà no pot funcionar de cap manera.
  • Estel·lar 189 👍 220
    Entre en Bilbeny i en Deulofeu la historiografia catalana rigorosa està passant una vergonya aliena... 
  • virot 9.434 5 229 👍 4.637
    Fa massa pal llegir-se l'article sencer a veure si ho diuen en sèrio o no, així que passo. Una frikada, en qualsevol cas.
  • Xaloch 2.206 17 795 👍 120
    Tot és matemàtica perquè com deia Nikola Tesla tot és llum. I la llum és matemàtica. Només pot matemàtica. Arriba un punt que tot és descompon en un codi matemàtic com a forma mes elemental i arriba un punt que deixa de ser matemàtica i es converteix en impuls/no impuls. En el moment que es puga explicar amb més exactitud el comportament en codi binari de la nostra realitat potser es supere aquesta primera fase d'escepticisme i reticències. 
  • Xaloch 2.206 17 795 👍 120
    Si no te'l lliges fricar-lo és agosarat
  • __34017__ 14 👍 21
    Doncs en Deulofeu va encentar moltíssimes coses. És molta casualitat que justament ara, prop del 2029 Cat ha començat a treballar per la independència. No sé, companys, crec que necessitem més confiança.
  • antropòfag 10.202 10 213 👍 2.931
    Que es donin les condicions materials perquè quelcom passi, no significa que passi. Cal que hi hagi un element conscient que dirigeixi el salt qualitatiu revolucionari. Aquestes condicions, objectives i subjectives respectivament, depenen de molts factors i moltes contradiccions que les atrevessen, i per entendre-ho cal fer un anàlisi concret de cada realitat concreta. La base per entendre la universalitat material és la suma de les realitats concretes, no es pot determinar a partir d'abstraccions com els números i les operacions matemàtiques. 
  • Xaloch 2.206 17 795 👍 120
    La matemàtica de la història no diu que és creen condicions addients per propensió matemàtica . Diu que passarà per què matemàticament és impossible que no passe. Quan tens tots els números de la loteria és fa impossible no guanyar. Perquè els números són tots teus. Independentment del que passe al voltant o de condicions de context ambiental. S'ha d'entendre què està plantejant. Les matemàtiques no responen a voluntats individuals sinó a anar recollint probabilitats i ja és impossible que no passe.
  • RabellisTheMan 113 👍 41
    Expliqueu-li als cubans que la puta espanya es va passar per la pedra fins que els EUA no van decidir intervenir, que tot eren matemàtiques. Vinga home! Ja n'hi ha prou de mercadejar amb la il·lusió i la dignitat d'una nació sencera. Prou revisionisme
  • Pedrolo 10.935 3 194 👍 5.115
    Crec que aquest Nostradamus català és massa poca cosa per tenir-nos entretinguts 10 anys més. Però bé... potser serà millir entretenir-nos amb això que veure la realitat del moviment aquest mes de juny.
  • Brauli 88 8
    Doncs resulta que tant les investigacions sobre la ciclicitat dels procesos històrics d'Alexandre Deulofeu, com les investigacions relatives a la història catalana censurada d'en Jordi Bilbeny es basen en unes labors rigorosament científiques dins dels camps de les ciències socials i humanes, que per sort podem consultar en els seus llibres.

    Respecte a la Matemàtica de la Història d'Alexandre Deulofeu i la seva teoria cíclica, hem de recordar que un altre autor de teoria cíclica contemporani de Deulofeu com Arnold Toybee va acabar treballant per la intel·ligència britànica. Si la seva labor no hagués estat rigorosa no haguessin comptat amb ell per incloure'l en les seves labors de prospectiva.

    El cas de Deulofeu és especialment rellevant, doncs un general veneçolà de l'OTAN va trobar en una llibreria de llibres de vell un exemplar de la Matemàtica de la Història d'Alexandre Deulofeu. Un cop llegit, va fer que aquest militar anés a veure el mateix Deulofeu. Aquest general, anomenat Víctor José Fernández Bolívar, d'acord amb el mateix Deulofeu, va escriure un llibre de text per l'Escola de Guerra de l'OTAN a París, anomenat Los principios matemático-históricos y la evolución de la libertad, basat en les descobertes de Deulofeu.

    El mateix David de Montserrat apunta en una de les seves conferències amb en Juli Gutièrrez que és molt probable que Alexandre Deulofeu hagi estat proposat candidat a Premi Nobel de la Pau de l'any 1975.

    Però admetent que aquesta candidatura al Nobel hagués estat certa, a la intel·ligència dels EUA no els hi convenia que una teoria que vaticinava l'enfonsament de la Unió Soviètica pels volts de l'any 2000 hagués estat coneguda pels mateixos soviètics abans de la fi de la URSS, per la qual cosa el govern dels EUA devia evitar la concessió del Premi Nobel al farmacèutic de Figueres.
    • otger-golant 232 1 👍 26

      @brauli això que dius del Jordi Bilbeny és una gran mentida. De rigorositat res de res. Només cal veure les seves famoses conferències per comprovar que de criteris científics no n'hi ha cap. Només pura intuïció i forçar la raó fins al ridícul. És un frau en majúscula.

      Ho pots comprovar tu mateix en aquest vídeo i les bajanades que diu: Jordi Bilbeny - Els ibers, l'euskera i la llengua catalana). 

    • otger-golant 232 1 👍 26

      El que se li pot criticar al nét del Deulofeu, el Juli Gutiérrez Deulofeu és que vulgui mercadejar i viure de la feina de l'avi. Ha fet de la teoria de l'avi el seu modus vivendi.

      De fet, els llibres refererents a l'avi no expliquen gaire cosa de la famosa teoría, ja que consta de molts volums i és ridícul resumir-ho tot en 229 pàgines que té el llibre editat fa un parell d'anys de "La Matemàtica de la Història".

      Em fa la impressió que el Juli utilitza l'avi per tenir minuts de glòria als mitjans. Només cal veure la web seva que fa una recopilació de les entrevistes que ha concedit. On a totes les entrevistes sempre explica el mateix, és com un disc ratllat, informativament no aporta res.

      I per acabar-ho de rematar, si li interessés realment haurien intentat editar l'obra completa i no un ridícul llibre ple de palla.

  • Brauli 88 8
    Cal recordar la necessitat que té la Humanitat de comprendre els cicles històrics que Alexandre Deulofeu descriu, atenent l'era nuclear i d'armament terriblement destructiu en la qual vivim. Es tracta de preveure els diferents conflictes bèl·lics abans no es produeixin, per tal d'evitar-los.

    Alexandre Deulofeu va reivindicar en el seu primer llibre, Catalunya i l'Europa futura, l'única solució factible per tal d'assolir una veritable pau mundial estable amb el pas del temps, que és la Confederació Mundial de pobles lliures. Es tracta que cada nació vernacle, com la catalana, castellana, basca, etc., disposi del seu propi estat. Que tots els estats de cadascuna de les respectives nacions es confederin dins les seves respectives confederacions continentals, com pot ser algun dia l'actual Unió Europea, i que, al seu torn, totes les confederacions continentals es confederin entre elles, fins constituir aquesta Confederació Mundial. El darrer capítol, titulat Com arribarem a la Confederació universal?, del seu primer llibre Catalunya i l'Europa futura, el podeu llegir en tots els idiomes del seu lloc web. Aquest és l'enllaç de la versió catalana, i podeu accedir a la resta de versions fent clic a la bandera corresponent:

    http://www.deulofeu.org/com-arribarem-a-la-confederacio-universal/

    Jo m'he llegit els nou volums de la versió més extensa de la Matemàtica de la Història i us asseguro que les diferents civilitzacions o cultures, i els diferents imperis es van amotllant als cicles respectius de civilitzacions i imperis que Alexandre Deulofeu descriu, i atenent el rebuig que Deulofeu va rebre d'algunes patums contemporànies com Josep Pla i Jaume Vicens Vives i tenint en compte també l'alt grau de descuid i oblit que aquest savi empordanès i la seva obra ha patit a casa nostra un cop ell va morir, és d'agrair que hi hagi al menys una persona, com és el cas del seu nét, que rescati la seva labor i li doni continuïtat.

    Quan en Juli Gutièrrez Drulofeu va prendre el relleu d'aquesta tasca, encara disposava al seu Mas d'Ordis, ara Mas Deulofeu, una certa quantitat de llibres originals del seu avi matern. Està molt bé que a mesura que ha anat fent presentacions en Juli hagi pogut donar sortida a aquest material.

    També hi ha la necessitat que amb l'obra nova d'en Juli Gutièrrez quedi reflectit el grau d'encert que va tenir el seu avi matern: derrota d'Alemanya en la Segona Guerra Mundial i recuperació d'aquest pais en deu anys, desintegració de l'antiga Iugooslàvia, decadència dels imperis francès i anglès, caiguda de l'antiga Unió Soviètica i reunificació de les dues Alemanyes, puixança xinesa, etc. L'avi Deulofeu només va poder reivindicar una part dels seus encerts plasmats en vida seva.

    En el lloc web d'Alexandre Deulofeu teniu abundant informació, basada en reportatges, entrevistes, articles d'opinió, enregistraments de conferències, presentacions, descripció de la bibliografia, etc. Com heu pogut veure, també hi ha fragments de l'obra original d'aquest farmacèutic de Figueres:

    http://deulofeu.org
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.298.626 missatges
  • 221.199 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat