Notícia

'La Nova Cançó va ser un crit de llibertat col·lectiva en un context marcat la manca llibertat d'expressió'

Comissió coordinadora del Correllengua nacional

Des de l'any 1996 el Correllengua treballa per a la difusió de l'ús de la llengua i la promoció de la cultura popular als Països Catalans. L'edició d'enguany es dedicarà a la Nova Cançó. La vint-i-dosena edició donarà el tret de sortida el dilluns 25 de juny en un acte dirigit a premsa i a públic que tindrà lloc a la Casa Golferichs de Barcelona

Parlem amb Pep Ribas i Mercè López, membres del Secretariat Nacional de la CAL i integrants de la comissió coordinadora del Correllengua nacional perquè ens expliquin com encaren el futur del projecte i com veuen els seus últims 20 anys.

 

Per què el Correllengua d'enguany es dedicarà a la Nova Cançó?
La Nova Cançó va ser un esdeveniment musical, social i polític que va esdevenir un crit de llibertat col·lectiva en un context marcat per la censura, la manca llibertat d'expressió i de reunió. Un marc que, tristament, ens recorda temps presents. Per una altra banda, les lletres de la Nova Cançó han estat ben presents en les mobilitzacions dels darrers mesos en què hem tornat a escoltar moltes de les cançons icones del moviment, i ens va semblar interessant acostar el fenomen especialment a les generacions que no el van viure en primera persona.

 

Quins són els objectius principals del moviment d'aquest any?
A més de donar a conèixer el fenomen de la Nova Cançó i apropar-lo a les generacions més joves, enguany també volem promoure el català oral, la llengua parlada, cantada i ballada. Perquè l'oralitat és una part vital per a la pervivència de la llengua.

 

Per tots aquells profans en la matèria, qui pot organitzar el Correllengua?
El Correllengua el pot acollir qualsevol col·lectiu del municipi o de la comarca que estigui sensibilitzat en la necessitat de reivindicar i celebrar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat com a poble. Habitualment, la iniciativa d'organitzar el Correllengua és d'alguna entitat cultural, casal o col·lectiu municipal i, a poc a poc, s'hi van sumant altres associacions i organismes locals, que poden dedicar-se a temes molt diversos però que, al capdavall, s'uneixen un cop l'any per celebrar el Correllengua.

 

Quin és la finalitat d'un sistema tan obert?
Es tracta d'agrupacions de cultura popular, colles castelleres o de foc, casals i ateneus, esplais i altres col·lectius, i sovint també s'hi afegeixen organismes públics com biblioteques o ajuntaments. Al capdavall, el Correllengua és el pretext per treballar en xarxa i mobilitzar-se conjuntament per la llengua i la cultura des d'una aposta lúdica, participativa i transversal.

 

Des de la CAL, una de les principals entitats que promocionen el moviment, quin tipus d'ajuda acostumeu a donar a les entitats locals, escoles, ajuntaments, etc?
Any rere any, des de la CAL es fa un esforç molt important per cohesionar el moviment, dotant-lo dels instruments i de les eines necessàries per facilitar la tasca dels organitzadors locals i millorar la difusió dels actes programats. 

També es treballa per aglutinar tots els Correllengües sota el paraigua de l’entitat. Per això, s’ofereixen recursos als organitzadors, a més de posar a la seva disposició una plataforma per a difondre les activitats, el web del Correllengua. En aquest sentit, cada cop més organitzadors es posen en contacte amb la CAL per rebre suport. Actualment, el 90% dels Correllengües s'adrecen a l’entitat, dotant el moviment de més cohesió i sentit unitari.

Per una altra banda, la CAL crea uns continguts específics dirigits a escoles amb la finalitat d’oferir-los diferents recursos didàctics per treballar el fenomen de la Nova Cançó a classe. Finalment, des de l’entitat també es difon la Moció de Suport al Correllengua per tal que, els ajuntaments i consells comarcals que ho desitgin, portin el text al ple municipal i posin a debat les reivindicacions lingüístiques que promou el moviment.

 

Quines activitats suggeriu per l'edició d'enguany?
A més de recomanar l’exposició “La Nova Cançó: un crit de llibertat col·lectiva”, que acosta el fenomen d’una forma interactiva a tots els públics, aquest any promovem tres propostes de diferent format: un taller-concert sobre la Nova Cançó amb el cantautor Jordi Montañez, l’espectacle poeticomusical “Per l’ull de les escales queien cançons a raig” de Jaume Calatayud i Vicente Monera i el musical sobre la vida i llegat de Xesco Boix “Bon dia i bon sol...”, creat per la Companyia Dani Caracola.

 

Enguany l'Alguer Miquel, cantant de Txarango, ha estat el responsable de donar forma al manifest del Correllengua.
Sí. L'Alguer ha preparat un text exquisit ple de poesia i reivindicació sota el títol "Omplim la nostra llengua". Aquests seran els mots que recorreran les places de viles, pobles i ciutats d'arreu del Principat aquest 2018.

 

Assegureu que voleu acostar el moviment a les generacions més joves, quina és l'estratègia que esteu seguint?
Ho fem, sobretot, a través dels materials i recursos que promovem: l’exposició itinerant, els espectacles i tallers i els materials específics per a escoles. La CAL difon tots aquests recursos i els posa a l’abast de tothom, però finalment són els organitzadors i els agents locals que s’impliquen en el moviment els qui efectivament, a través de les programacions i les accions que impulsen a cada municipi, apropen les activitats al públic infantil i juvenil.

També cal destacar que dins els actes d’inici organitzats directament per la CAL Nacional que tindran lloc la setmana vinent, i especialment en la jornada del 30 de juny, s’hi preveuen activitats per atansar les lletres de la Nova Cançó a joves i grans: entre d’altres, hi haurà un concert dedicat a les cançons de l’època coordinat per Cesk Freixas en què hi participaran Pau Alabajos, Gemma Humet, Marcel Pich, Ivette Nadal i Meritxell Gené.



És la vint-i-dosena edició del Correllengua, com ha canviat el projecte des del 1996?
El Correllengua és un moviment sorgit i liderat per la societat civil, i la societat civil s’organitza i es mobilitza en funció de la realitat política i social del país. Per tant, el Correllengua sempre ha anat de la mà de les reivindicacions culturals i nacionals del moment. Això sí, sempre sota el lema que ha abanderat el moviment: “llengua, cultura i llibertat”. 

 

Noteu que hi ha més seguiment ara que fa 20 anys?
Parlem d’un moviment que continua sent multitudinari, àmpliament conegut i reconegut per la societat catalana i que gaudeix d’un fort arrelament al territori. Certament, s’ha convertit en una autèntica festa major de la llengua i la cultura catalanes, un fenomen que ja forma part de l’ideari col·lectiu del país.



Com es finança el Correllengua?​
El Correllengua té dues vies de finançament primordials: d’una banda, rep fons públics per crear els recursos de préstec i finançar el suport i l’acompanyament als organitzadors locals. Sobre això, cal dir que el Correllengua gaudeix de reconeixement institucional, i això es tradueix en el suport i la confiança que, any rere any, diposita l’Administració en el moviment.

Per una altra banda, en l’àmbit local les comissions organitzadores també cerquen recursos per finançar els actes. Ho fan captant fons propis, amb aportacions dels ajuntaments i també venent materials de marxandatge que la CAL posa a la seva disposició. Tot plegat, permet finançar els actes programats.

Per tant, podem dir que el moviment es manté viu gràcies a les institucions i, sobretot, a les persones i entitats que el fan viable econòmicament.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.157.796 missatges
  • 216.205 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat