Notícia

Així és viure quan la teva parella és un pres polític

Susanna Barreda Psicòloga i dona de Jordi Sànchez

Quedo amb la Susanna Barreda, dona de Jordi Sànchez, qui ja fa més de 100 dies que està empresonat a Soto del Real. És puntual. Entrem en un bar, busquem una taula tranquil·la, treu un telèfon mòbil i m’avisa: "He d’estar al cas per si em truca el Jordi, ahir va tenir una vista llarga amb advocats i ja no vam poder parlar. Tinc molts encàrrecs per transmetre-li". Deixa el mòbil en un lloc visible i comencem la conversa.

Amb tan sols dues frases m’adono que malgrat ser una persona pausada té una gran vitalitat i energia. Segons ella, la situació també li ha canviat el caràcter: "Ara m’atreveixo a fer coses que abans ni m’havia imaginat, trec forces d’on faci falta. Fins i tot, aquest any vaig acompanyar a la meva filla petita a la cavalcada de Reis, no ho havia fet mai, no m’agrada l’aglomeració de gent i sempre hi anava amb el Jordi".

Parla amb una serenitat envejable. No para d’agrair les mostres de suport. M’explica que ahir un grup de veïns (alguns ni tan sols els coneix) li va fer arribar un bonic ram de roses grogues fetes a mà. "El que més em preocupa és que algú els oblidi, no podem cansar-nos d’explicar cada dia aquesta injustícia". 

—S'aprèn a viure en aquesta situació?

—No, és molt difícil. Jo dic que és com una muntanya russa. En un mateix dia pots passar d'un estat a un altre. Costa perquè és un afer purament polític, ells són ostatges. 

Ho explica amb un to conformista. Està convençuda que el més important és intentar matenir l'actitud del Jordi: "Ell és una persona optimista, molt serena i molt centrada. Té clar que algun dia aquesta bogeria s'acabarà". La Susanna no vol parlar d'impotència, creu que és un "cúmul de sentiments" que van des de la "ràbia" a la "determinació". Com a psicòloga que és m'imagino que sap més bé que ningú que l'actitud és la clau per intentar conviure en aquesta situació de presó preventiva. Em confessa que el que més l'ajuda per passar les hores en la freda cel·la són les cartes. "Llegeix cartes per posar-se al dia de les situacions més de país i també de les més particulars. Un dia, una mare de l'escola dels meus fills li va enviar una carta i li va explicar coses que feien i en una visita ens va dir: m'han explicat que esteu fent això. I nosaltres: I com ho saps això? Doncs perquè una mare m'ho ha explicat", diu amb una rialla. 

Però també assegura que escriu molt i que ja ha començat a preparar i estudiar la causa del judici. "El pitjor de tot és la incertesa", em diu resignada quan li pregunto si ha imaginat el moment que el Jordi pugui tornar a posar els peus a la seva casa del Guinardó: "Cada dia quan faig el cafè a primera hora del matí penso: quin dia ell podrà tornar a sentir aquesta olor?".

—Malgrat la presó, el Jordi ha volgut seguir implicant-se políticament. En aquests moments és diputat de Junts per Catalunya. No el saps veure sense fer política, oi?

—No. Per a ell la política és la seva vida. Quan era petit i els nens col·leccionaven cromos, ell col·leccionava les enganxines dels partits polítics. Això amb tan sols 10 anys! Sempre li ha agradat la política. I ara que és representant polític no pot exercir aquest dret. Això és el que em sap més greu. 

És en aquest moment de la conversa quan la Susanna em reconeix que el Jordi no va entendre algunes de les coses que van passar les setmanes prèvies a la declaració d'independència del Parlament de Catalunya. "Està decebut per algunes coses", em diu. Tot i així, m'assegura que això li ha servit per acceptar un fet: "Si alguna cosa ha après de la seva estada a la presó és que el que no depèn directament d'ell no en pot ser responsable"

La Susanna segueix parlant amb una gran determinació fins al final de la conversa. M'explica que quan programa activitats per d'aquí 10 o 15 dies només pensa: "El Jordi ja serà a casa?". Com bé deia, tot és incert. 

Ens diem adéu amb un somriure. Les dues sabem que és la forma amable d'acomiadar-nos, però que és un gest estrany en aquestes circumstàncies. I li dic: "Espero aviat poder tornar a entrevistar al Jordi". Serà sinònim de llibertat i normalitat. 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.139.735 missatges
  • 215.607 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat