Notícia

'Albert Rivera és el clar exemple que l'adoctrinament de l'escola catalana no existeix'

Jenn Díaz Escriptora i candidata d'ERC a les eleccions del 21-D

Fa uns mesos no s'hauria imaginat que decidiria implicar-se en política. Tot i així, després del 20 de setembre, Jenn Díaz ho va veure clar i, per això, quan va rebre la proposta de ser candidata per Esquerra Republicana de Catalunya -per part de Marta Rovira-, no va saber dir que no. Ara, ocupa el número 8 de la llista republicana en les eleccions del proper 21 de desembre. Parlem amb ella de la campanya electoral i també de les seves dues grans lluites: el feminisme i la llengua i cultura catalanes. 

'El 20 de setembre, quan la guàrdia civil espanyola va entrar a Economia, vaig veure que potser el meu perfil públic no es podia quedar al marge de tot això'

Per què decideixes formar part d'una llista electoral?

Fins al 20 de setembre, jo pensava que la meva feina era escriure i que la meva opció política no deixava de ser quin és el meu color preferit, a quin partit voto... era una cosa personal que pel fet de ser escriptora no s'havia de fer públic. Sempre havia defensat que la política era una qüestió personal i que jo no havia de ser analista política, ni les meves columnes havien d'anar daixò, ni jo m'havia d'implicar. Pensava que amb el meu vot, ja feia la meva feina. Però el 20 de setembre, quan la guàrdia civil espanyola va entrar a Economia, vaig veure que potser el meu perfil públic no es podia quedar al marge de tot això.

Per què ara? 

Em semblava una irresponsabilitat pensar que, per exemple, d'aquí 3 anys miraria enrere i m'adonaria que durant el 2017 no havia fet res. Crec que no seria coherent amb el que jo estic sentint sobre la situació. Però, definitivament, l'1-O va ser un abans i un després. De cop, em vaig veure asseguda davant d'una escola amb gent de 60 anys que estava tremolant i que són els pares i els avis d'amics. Aleshores, vaig prendre consciència i em vaig adonar que el que està passant no pot deixar indiferent ningú i vaig decidir fer un pas endavant. Després aquest pas m'ha conduit fins a la candidatura.

Per què a ERC?

Em sembla que ERC té tota la meva simpatia i credibilitat. Jo, que no sóc militant de cap partit i que vinc d'una família completament apolítica, la mirada envers la política no la faig des d'una opció professional. És possible que si no hagués vingut Marta Rovira a parlar amb mi, jo tampoc hagués fet aquest pas. 

'La Marta Rovira és una dona valenta, intel·ligent, lúcida'

Per què et va convèncer Marta Rovira?

Ja comença a ser necessari que tinguem una dona al capdavant. I la Marta és una dona valenta, intel·ligent, lúcida. Fins i tot aquells que la volen desacreditar, se l'han de creure perquè parla de cara. Em semblava que fer-li costat ara, tenint el cap de llista a la presó i que haurà de fer un rol que potser no s'hauria plantejat fins d'aquí un temps, era necessari i de justícia. 

'Em sento molt còmoda podent dir arreu que formo part d'una llista que és cremallera'

Esquerra ha aconseguit configurar unes llistes cremallera. Com valores aquesta mesura del partit?

L'altre dia vaig anar a la primera assemblea de dones d'ERC i l'Anna Simó ens deia: fa molt de temps que parlem de llistes cremallera però fins ara no ha sigut una realitat. Jo em sento molt còmoda podent dir arreu que formo part d'una llista que és cremallera. Em sembla un orgull i el problema és que és excepcional. Una llista cremallera ha de ser una cosa normalitzada, que no sigui notícia. Però, mentrestant, prefereixo estar a la banda dels excepcionals. Enviem un missatge social que va més enllà de la política.

'Crec que el pas endavant que ha de fer la dona en política és aquest: no masculinitzar-se, no voler trepitjar, no arribar per cridar més alt'

Dona i política no sempre ha estat una conjunció fàcil. Quins són els reptes que encara cal assolir?

Crec que un dels problemes que té aquest binomi és que, tal com funciona la societat, moltes d'elles es veuen obligades o prenen la decisió de masculinitzar-se. En el moment en què en política ja no ets l'única dona, crec que el teu rol ja no s'ha de masculinitzar, ja no has de ser agressiva, ja no has d'entrar als llocs a cops de colze, ja no has de demostrar el triple que els homes per fer-te notar. Crec que el pas endavant que ha de fer la dona en política és aquest: no masculinitzar-se, no voler trepitjar, no arribar per cridar més alt. 

Més enllà del seu perfil polític, què significaria que Marta Rovira esdevingués presidenta de la Generalitat?

En primer lloc, crearia un precedent. La societat només avança si fem passos endavant com el que pot fer la Marta. L'Anna Simó em deia l'altre dia que ella ha hagut de ser la primera en moltes coses i que és una vergonya que, amb l'edat que té, sigui la primera. Això és molt trist. I la primera ha de ser una dona potent, que no estigui allà només pel fet de ser dona. I em sembla que la Marta no és on és per ser dona i això és una gran notícia.

'Tot i que hauríem d'estar pensant més enllà i parlant amb il·lusió d'una República i d'un projecte de país millor per als ciutadans, estem en una fase anterior que és recuperar allò que ja teníem'

Quines són les prioritats del programa electoral d'Esquerra?

Crec que estem, malauradament, defensant les coses més bàsiques. Tota la feina que s'ha fet els darrers anys, el 155 se l'ha carregat. Tot i que hauríem d'estar pensant més enllà i parlant amb il·lusió d'una República i d'un projecte de país millor per als ciutadans, estem en una fase anterior que és recuperar allò que ja teníem. És molt trist perquè requereix temps, esforços, feina que ja s'havia fet. El primer pas que hem de fer és treure els presos polítics que encara tenim a les presons. També hem de parlar de la situació legal i personal de les persones que ja han pogut sortir. Que surtin de la presó és una molt bona notícia, però això no s'acaba. I, alhora, hem de recuperar el govern legítim i les institucions. Hi ha una urgència, una pressa, però les coses des de dins tenen un altre ritme. Un dels problemes que ha tingut l'última legislatura són els terminis.

'Si es carreguen la cultura aconseguiran la societat cega que volen'

La llengua i cultura catalanes estan en risc si el bloc independentista no guanya les eleccions?

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va fer un llistat en què molts de nosaltres ens oferíem per fer actes i tallers gratuïtament perquè les comptes estan intervingudes. Què vol dir això? És un atac. I des de la cultura i l'ensenyament em sembla que ens hem de defensar i que una manera de fer-ho és votant el bloc en contra del 155, el que no té por del què dirà la gent de la democràcia. Cal mirar endavant, no ens podem estancar. Les biblioteques, aquest últim trimestre, no tenen pressupost. Estem parlant d'un pressupost ridícul. És a dir, no parlem d'un sector que sigui ric, precisament. Però aquest poc ni tan sols el tenen. Això és molt greu. El PP de Balears considera que s'ha de suspendre la conselleria de Cultura. És això el que volen perquè la cultura enforteix l'esperit crític. Si es carreguen la cultura aconseguiran la societat cega que volen. I aquest és el missatge.

I en l'àmbit educatiu? "S'adoctrina" a les escoles catalanes?

Això cau pel seu propi pes. Quan Albert Rivera ha de sortir ensenyant un mapa lingüístic del Club Super3 per desprestigiar l'escola catalana, vol dir que ja hem guanyat. No tenen eines certes i han de recórrer a la mentida. Albert Rivera és el clar exemple que l'adoctrinament de l'escola catalana no existeix. I, si existeix, ha fallat. Tenim un partit com Ciutadans que desperta un anticatalanisme ferotge. I em sembla que això és molt senzill, que posin un observatori, que mirin la feina que es fa a les escoles i veuran que és un model d'escola excel·lent -els resultats acadèmics ho demostren. Jo crec que quan fas la feina ben feta, no has de tenir por de defensar-la.

'Que un mestre vulgui fer un debat sobre l'1-O i hi hagi pares que porten això a judici em sembla molt significatiu. Però el rei i els partits espanyols, els hi donen suport'

Però hi ha mestres que no s'atreveixen a parlar de l'1-O a classe.

Jo crec que el problema és que la feina ben feta -que és una carta de presentació i que pot tombar moltes de les intervencions que poden fer des de les tribunes de primera línia- desperta un anticatalanisme i un antimodel català que fa que des de la societat tota aquella gent que ja odiava Catalunya, es vegi justificada i tingui carta blanca. Que un mestre vulgui fer un debat sobre l'1-O i hi hagi pares que porten això a judici em sembla molt significatiu. Però el Rei i els partits espanyols els hi donen suport. Per tant, estan validats i tiren milles. Durant una època l'independentisme era minoritari i, per tant, el discurs espanyol era el guanyador, però ara que és a l'inrevés, ells s'han de defensar. Els nens són un tresor que tothom vol preservar i aïllar de tot això. I els mestres han de poder fer aquesta feina amb total llibertat. Però per poder-ho fer, els hem de defensar.

Quin serà el govern legítim de Catalunya el 22-D?

El govern legítim és el govern que tenim a l'exili, això és inqüestionable. Però el 21-D haurem d'interpretar les urnes, haurem de veure què ha passat i, a partir d'aquell moment, començar a prendre decisions i a treballar en funció del que hagi dit la ciutadania. També caldrà tenir en compte la situació personal i legal que tinguin tots ells, des dels presos o els que han pogut sortir fins als exiliats. Hem de ser realistes. Hi ha molts discursos que són desmotivadors, i ho entenc perquè jo mateixa fa uns mesos quan encenia la ràdio em desmoralitzava, però és una realitat. S'hauran de contemplar totes les opcions i en funció del que tinguem es trobaran les fórmules per tirar endavant. 

Buscar fórmules pot significar arribar a acords per governar. Els "Comuns" són un rival a batre o un possible aliat?

Fins ara, nosaltres hem governat amb el PDECAT - en la coalició Junts pel Sí- i amb la CUP. Si a les eleccions la ciutadania ens torna a fer confiança i validem aquesta majoria, podrem seguir en aquesta línia. 

'No podem tancar cap porta als "Comuns" però ells mateixos hauran de decidir en quin bloc volen anar: si volen fer costat al 155 o no'

Creus que es poden revalidar els 72 diputats independentistes i que, per tant, no cal pensar en un possible acord amb els "Comuns"?

No podem tancar cap porta als "Comuns" però ells mateixos hauran de decidir en quin bloc volen anar: si volen fer costat al 155 o no. Em sembla que ells han de prendre una decisió i, de moment, no s'acaben de decidir. Ja no és només una qüestió d'ERC, sinó de la situació que ens trobem després de les eleccions i del què voldran fer. 

Per tant, el discurs d'ERC aquesta campanya serà exigir que els Comuns siguin "clars"?

D'una porta oberta.

'El referèndum pactat sempre ha estat una demanda del bloc independentista i avui segueix sent una opció vàlida, però hem de ser realistes: amb qui el pactes?'

A un possible diàleg, per exemple, per celebrar un referèndum pactat?

El referèndum pactat sempre ha estat una demanda del bloc independentista i avui segueix sent una opció vàlida, però hem de ser realistes: amb qui el pactes? A l'altra banda, hi ha algú amb qui pots acordar un referèndum pactat? Malgrat la repressió, el 155, les porres... el diàleg sempre ha estat sobre la taula, cosa que diu molt dels dirigents, però hem de ser realistes. Els "Comuns" fan bé d'agafar-se a aquesta opció però també han de ser conscients del moment actual en què vivim i que fa inviable, no per la nostra part, celebrar un referèndum.

Per tant, com estableixes una negociació amb el govern espanyol o amb els "Comuns", si veus que el referèndum pot caure de l'equació perquè no es pot celebrar?

Hem de partir del resultat del 21-D, ara tot serien especulacions i hipòtesis. Jo acabo d'arribar. Jo puc aportar la meva visió però si abans no podia especular com a ciutadana, ara com a candidata encara menys. Després del 21-D haurem de veure quin és el panorama i en funció d'això anar cap a una banda o una altra.

'Crec que l'excepcionalitat del moment fa que una llista com Junts per Catalunya no sigui l'enemic, hi ha uns punts comuns'

Quines aliances cal bastir amb la candidatura Junts per Catalunya?

Crec que l'excepcionalitat del moment fa que una llista com Junts per Catalunya no sigui l'enemic, hi ha uns punts comuns, però s'ha d'eixamplar aquest missatge i s'ha de poder explicar quina República volen cadascun d'aquests partits. El ciutadà ha de poder triar entre totes les formacions independentistes. És evident que Junts pel Sí va ser un èxit i que ens hem de fer costat.

'Europa ha d'entendre que això són unes eleccions plebiscitàries'

Quin missatge, a nivell europeu, cal donar el 21-D?

Europa ha d'entendre que això són unes eleccions plebiscitàries. Si després de la repressió i d'haver sigut menystinguts per l'estat espanyol, la ciutadania torna a revalidar amb aquestes eleccions -que segons ells tenen totes les garanties- el mandat de l'1-O i el 27S, jo crec que Europa ho ha d'entendre en clau de referèndum pactat. I cal fer una interpretació en aquesta línia.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.985.933 missatges
  • 210.839 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums