Notícia

'Els governs dels Països Catalans haurien de compartir la informació genètica dels seus desapareguts'

Roger Heredia Impulsor del Banc d'ADN i candidat per Esquerra Republicana de Catalunya

Després d'una bona volta en cotxe, aconseguim asseure'ns amb Roger Heredia a un banc del cementiri de Montjuïc, a pocs metres del Fossar de la Pedrera on hi ha enterrades les restes mortals del president Companys. Ha triat ell l'emplaçament de l'entrevista. I és que, malgrat aquest ebrenc exerceix de caporal de la policia científica, la història familiar també el va dur a impulsar un projecte de la memòria històrica: el Banc de Desapareguts de la guerra civil espanyola a Catalunya. És a dir, l'entitat que va pressionar per a què el govern de la Generalitat tirés endavant l'anomenat programa d’Identificació Genètica de persones desaparegudes a la guerra civil espanyola. 

Un cop dalt, l'Heredia-candidat-d'Esquerra-pel-21D aflora. En algun moment reconeixerà que no recordava que accedir al cementiri de Montjuïc fos tan enrevessat, però la benzina ha valgut la pena: amb els temps que corren, qualsevol oportunitat és poca per reivindicar els espais de memòria. 

Què diria Companys si aixequés el cap?

Primer, es faria creus que la seva sentència de mort passats 77 anys encara estigués vigent a l'estat espanyol, no a Cataluya. I dic a l'estat espanyol perquè gràcies als vots del Partit Popular, Ciutadans i Socialistes al Congrés dels Diputats fan que aquesta sentència encara sigui vigent. Per altra banda, estaria orgullós del Parlament i el govern de Catalunya perquè des de Catalunya s'han impulsar polítiques democràtiques després d'anys d'ambigüitat i també perquè, gràcies a la llei del passat 29 de juny, s'ha decretat que la justícia feixista era il·legal. 

I què en diria, de l'estratègia del govern?

Estaria orgullós de la classe de dirigents polítics que té Catalunya, que han actuat seguint el mandat democràtic de les urnes, tant del 27S com de l'1O. Ara bé, també es faria creus que la repressió de l'estat espanyol hagués desembocar en l'empresonament de mig govern i l'exili de l'altra meitat. Jo crec que arribaria a la conclusió que aquest país no ha canviat tant respecte el que ell va deixar. 

L'actualitat, aquests dies, passa per la possible aturada del Pla de Fosses, que no queda clar si seria conseqüència de l'aplicació del 155 o no.. Com a candidat d'Esquerra per Tarragona, en sap res? 

Jo l'únic que et puc dir és que hem d'esperar a què les fonts oficials es pronunciïn. És fonamental saber, i esperem que sigui ben aviat, si l'aturada del Pla de Fosses pel 155 va ser una hipòtesi o és una cosa confirmada. Sigui com sigui, les entitats memorialistes han de continuar fent el que fan: sent la base d'aquest país i treballant per recuperar la memòria. Si estem on estem ara, a nivell de polítiques democràtiques de memòria, és perquè les entitats memorialistes no han parat de treballar des d'abans, fins i tot, de la instauració de la democràcia. I així és com han de continuar: col·laborant amb les institucions com han fet fins ara, tractant-les de tu a tu. 

Aquest 'de tu a tu' és real?  

Hi ha els elements per fer-ho, com el Consell de Participació del Memorial Democràtic on hi ha representades totes les entitats. Jo penso que ara sí que hi ha un compromís entre les entitats de memòria i el govern. Sempre es pot millorar, eh? Venim d'uns temps molts difícils per al moviment memorialista que va veure minvades les ajudes per les retallades pressupostàries. Per això que ara cal aprofitar que hi ha voluntat política per culminar aquest tracte "de tu a tu" que volem que arribi a l'excel·lència.  

Com va ser en el cas de la seva entitat, la del Banc d'ADN de desapareguts?

Nosaltres som familiars que vam començar aquest projecte perquè vèiem que l'administració pública no havia previst fer cap recollida de mostres ni a mitjà ni a llarg termini. Artur Mas, per exemple, no ens ho va posar gens fàcil. I mira que només demanàvem que això es fes des de l'àmbit públic i de manera gratuïta. En qualsevol cas, finalment s'ha fet a Catalunya. Com va passar a l'Argentina, Guatemala o els Balcans... Però què és l'estat espanyol?

?

Jo crec que cap demòcrata d'Espanya creuria que es poguessin fer misses en honor a a Göring. Perquè Alemanya és un país democràtic i un exemple de recuperació de la memòria. I a Espanya, què veiem? Que cada any es fan misses en honor a Franco al Valle de los Caídos, un mausoleu feixista ple de cadàvers republicans. Que és el segon país del món amb nombre de persones desaparegudes, només per darrere de Cambodja. Que és un país en què un senyor que es diu Casado va poder dir allò de Puigdemont i Companys... Per tant, un estat espanyol que té greus deficiencies democràtiques també en les polítiques de memòria. 

I també voldria contraposar el que va passar aquí el 20 de novembre. A Catalunya, vam fer un acte a la Model per demanar justícia pels crims del franquisme el dia que feia 42 anys de la mort del dictador i genocida Franco. Un acte en què vam acabar demanant la llibertat dels presos polítics perquè, avui en dia, l'estat espanyol en torna a tenir. I aquesta és la realitat: a Catalunya estàvem demanant justícia i, en canvi, a Madrid, es feia una missa en honor a Franco, en la qual es van exhibir banderes feixistes i es va cantar el 'Cara al Sol' amb total impunitat. [A Espanya], no s'ha treballat per a què desaparegui aquest franquisme sociològic que segueix present a les institucions i la ciutadania. 

Fer aquesta contraposició no troba que és delicat? Aquí també tenim ultradreta, i allà també hi ha partidaris de l'obertura de fosses... 

Sí, però a l'estat espanyol, el feixisme i la ultradreta està instaurada als partits polítics! La fundació Francisco Franco rebia més diners de l'estat espanyol que el propi estat espanyol dedicava a obrir fosses. No sé si la gent s'imagina que, a Alemanya, pogués existir la fundació Adolf Hitler. O a Itàlia la fundació Benito Mussolini. 

Les Nacions Unides van denunciar, ara, precisament això. 

Sí, l'estat espanyol va tornar a rebre aquest setembre un informe de les Nacions Unides que li comunicava que necessita adoptar unes polítiques democràtiques i de drets humans. I sap què passarà amb això? Doncs que tenen 90 dies per contestar a aquest requeriment i no ho farà. A canvi de què? Doncs a canvi de la cadira que ben aviat tindrà al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. És un oxímoron! 

A banda del Pla de Fosses, què farà Catalunya per acabar amb aquest "franquisme sociològic"?

Està clar que l'oportunitat és el 21D. La gent pot triar. Cal fer molta pedagogia. Cal treballar a les escoles per a què s'expliqui què va passar aquí durant la guerra civil. Cal portar els nostres alumnes a les fosses comuns! Hem de construir una República més justa, però també amb principis de la justícia i la reparació. 

Tot aquest procés de reparació està arribant a les aules? 

L'obertura de fosses és un acte democràtic en sí. Tothom qui volgués hauria d'anar a una exhumació, també els alumnes de qualsevol institut! Hauria de ser un acte públic. Aquest és el model que hem de treballar, com van fer a Porreres (Mallorca). Ells van aprofitar l'obertura de les fosses per treballar la memòria des del terreny. Ho retransmetien en directe! És importantíssim que trobem una fórmula per fer entendre a tothom què va passar perquè la reparació sigui un procés el més transversal possible.

Per això calen diners... S'ha parlat de quin pressupost haurien de tenir les polítiques de memòria en una Catalunya independent? 

Si no m'equivoco, la Generalitat ara destina un 800.000 euros a obrir fosses. Jo penso que quan siguem una República i puguem actuar com a país que som, caldrà elevar la memòria històrica com un dels pilars fonamentals. No puc aventurar-me a dir-te una xifra perquè també s'ha de tenir en compte que seran necessàries unes polítiques socials, de mediambient, culturals que haurem d'equiparar a les d'un país normal de la Unió Europea. Ara bé, també hem de ser conscients que no podem esperar més. No podem deixar que més familiars morin sense saber on són els seus familiars. 

Com a ebrenc, li hagués agradat que s'hagués iniciat el Pla de Fosses exhumant una fossa de l'Ebre? 

És evident que m'hagués agradat. A l'Ebre, tenim una gran vinculació amb aquest episodi de la nostra història. No conec cap persona que no tingui un parent que patís qualsevol tipus de repressió o penúria. Les terres de l'Ebre sempre es relacionen amb el Càstor o el transvasament. Ja és moment que aconseguim que, quan es parli de memòria històrica, tothom pensi en les Terres de l'Ebre. Quan es faci qualsevol congrés, l'Ebre ha de ser l'abanderada. Com a entitat de memòria, volem que comenci a obrir-se el més aviat possible! Però no hem d'oblidar tampoc que un encàrrec del govern ha permès recentment actualitzar el mapa de fosses a l'Ebre: s'hi han localitzat 503 fosses (129 fosses més de les que ja sabíem). Ara bé, sí, malgrat hem de confiar en l'execució del Pla de Fosses per part del govern, sí, hagués estat simbòlic començar per l'Ebre. En qualsevol cas, l'important és que comenci ha haver-hi identificacions de familiars. 

Hi ha data?

No ho sabem. Jo crec que ben aviat.  Llavors podrem dir a Europa que Catalunya és un país normal i que, a diferència de l'estat espanyol, sí que fa la feina que li toca. 

I què passarà amb el País Valencià, les Illes, la Franja.. Sap si hi ha hagut contactes institucionals a nivell de Països Catalans en matèria memorialista? 

Això se m'escapa... Una cosa és evident i és que hi ha hagut un increment de les polítiques de memòria arreu dels Països Catalans perquè hi ha hagut uns canvis de govern proactius. Així que, no sé si a hores d'ara existeixen, però defenso que aquest vincles s'haurien de produir. Bàsicament, perquè sabem que molts republicans catalans, valencians i illencs estan enterrats en algun territori del Països Catalans que podria no ser el seu. Què vull dir amb això? Doncs que hauríem d'aconseguir vincular tots els projectes de recollida de mostres d'ADN i compartir informació genètica amb d'altres comunitats autònomes i també amb Europa i el món. De fet, això és el que hauria d'estar fent l'estat espanyol.  

Aquesta és una de les qüestions més delicades de l'actuació de la Generalitat: en aquests moments, estan quedant desateses aquelles famílies que viuen fora de Catalunya i creuen que podrien tenir un familiar enterrat aquí.

Efectivament és així.

S'està treballant en cap solució?

És l'assignatura pendent pels propers anys. 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.985.920 missatges
  • 210.838 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums