Notícia

“A Espanya, [en matèria de memòria històrica], han pesat més els consensos amb la dreta que els drets humans”

Carme Garcia Directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament

Moltes coses han evolucionat des que Carme Garcia va començar la seva carrera política als anys vuitanta. Però una no s’ha mogut de lloc. Segueix allà on era, encara que la sabadellenca ha lluitat perquè canviés, tant des de l’àmbit municipal, com des del Congrés dels Diputats i ara també com a directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament al costat del conseller Romeva. 

Són les restes del seu avi extremeny, que va ser afusellat per regidor republicà, llençat a una fossa comuna i després enterrat al costat d’un representant de la Falange local. I que, com tantes d’altres víctimes del franquisme, més de 40 anys després de democràcia, encara no ha tingut una sepultura digna. “Personalment, tinc aquesta assignatura pendent: ho explico per si això li sona a tanta gent. Em faré la prova d’identificació genètica”, assegura des del seu despatx tocant a la plaça de Catalunya. 

A nivell polític, Carme Garcia va viure en primera persona l’aprovació de la llei espanyola de Memòria Històrica l'any 2007 i ara és una de les màximes responsables que a Catalunya, tot i que tard, s’estiguin reparant els danys ocasionats per la dictadura. Així comença la conversa amb una de les persones que més esforços ha dedicat a la lluita memorialista des de Catalunya:

Què s’ha fet a Catalunya en matèria de Memòria Històrica? 
Jo sempre intento fer justícia amb la història, també amb la història de la Memòria Històrica. I, a Catalunya, s’ha estat pioner en aquest sentit. L’any 2004 ja es van començar a obrir fosses, la primera va ser a Prats de Lluçanès. 

'El conseller Romeva situa les polítiques de Memòria Històrica a l’agenda prioritària, al mateix nivell que la resta de competències que té el departament'

Gairebé quaranta anys després d’haver mort el dictador… 
S’havia d’haver començat molt abans, però el més greu és que l’any 2007, 30 anys després de l’inici de la democràcia, és quan l’estat espanyol va aprovar la llei de Memòria Història: 30 anys després, d’acord? Havent-hi governat el Partit Popular, però també el Partit Socialista durant molts anys. És oportú recordar això també en el debat actual. 

Llavors, al 2009, a Catalunya, el Tripartit aprova la llei de Fosses catalana que va un pas més enllà de l’espanyola i que, entre d’altres, estableix que és responsabilitat de la Generalitat actuar d’ofici en la recerca de persones desaparegudes i de fosses. Com segueix aquesta tasca l’actual equip de govern? 
Quan arribem al gener del 2016, el conseller Romeva situa les polítiques de Memòria a l’agenda prioritària, al mateix nivell que la resta de competències que té el departament. Però això, que podia quedar-se en un gest políticament correcte, adquireix realment sentit quan va acompanyat d’una defensa en el pressupost que quadruplica el pressupost inicial. 

I planifiqueu les polítiques de Memòria. Per on trieu començar?  
Valorem el Programa d'Identificació Genètica: la necessitat de donar sortida a un dret dels familiars. Uns familiars que estan registrats des de l’any 2000 en un registre públic que cada dia creix. Que està viu. 

Quants catalans hi ha inscrits? 
Aquest últim any hi ha hagut un increment de gairebé 1.000 persones al cens. L’última dada actualitzada és de 5.400 inscrits –ara deuen ser uns quants més. El Programa d'Identificació Genètica és liderat des del departament del conseller Romeva, però també amb la col·laboració imprescindible dels departaments de Salut i de Justícia [...]. Es tracta d’afegir mètode i també decisió política. De la majoria de les persones registrades s’ha fet una recerca documental sobre la víctima que estan buscant. 

I quins són els resultats? 
En molts dels casos, en uns 3.500, se li ha donat resposta als familiars. De vegades, lamentablement no hem trobat res, en d’altres els comuniquem que hem trobat informació, i en un percentatge també significatiu els hem dit que sabem on està enterrat.

'[El que s'està fent a Catalunya] és una inversió que ha assumit la Generalitat i que ens fem tots a nosaltres mateixos per poder mirar al futur d’una manera més neta' 

També encarregueu un estudi de geolocalització la Universitat Rovira i Virgili i amplieu fins a més de 500 el nombre de fosses localitzades a tot Catalunya. De fet, al juny, a iniciativa del govern, s'exhuma la primera fossa del Pla de Fosses 2017-2018. Què significa aquest pas?  
El passat mes de juny es va exhumar la primera fossa de la Guerra Civil a Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, la primera prevista en el Pla de fosses 2017-2018. Sabem que no podem fer en poc temps tot allò que s’hauria d’haver fet durant anys, però accions com aquesta ens condueix cap a la normalitat del estats sans, respectuosos amb el passat i amb el present. El Pla de Fosses es va presentar com un projecte anual però, amb el desenvolupament de les primeres actuacions, vam creure necessari que fos una iniciativa bianual, ampliables a dos anys més, i n’hem triplicat el pressupost. 

Totes aquestes iniciatives les hem d’entendre en un context en què el govern espanyol porta deixant a zero la partida pressupostària de Memòria Història des de fa 5 anys. Com afecta això a la Generalitat?  
La llei [espanyola] de Memòria Històrica va començar amb un pressupost de 63 milions d’euros. Ho tinc molt gravat perquè en aquell moment jo era al Congrés dels Diputats. El primer any del PP es va reduir a 33 milions i ara ja fa 5 anys que la partida per desenvolupar la llei de Memòria Històrica va desaparèixer. El govern de Catalunya ha rebut zero euros des de fa molts anys. Per tant, tot el que ha fet Catalunya ho ha fet amb pressupost propi i això és una inversió que ens fem tots a nosaltres mateixos per poder mirar al futur d’una manera més neta, com diu el nostre conseller. 

Seguint exemples com el de Catalunya, algunes comunitats autònomes també han començat a tirar pel dret aprovant lleis pròpies. Hi ha desconnexió entre les administracions?
Sí, per una qüestió. Perquè a Espanya s’han obert fosses sense el lideratge de l’administració pública perquè és així com ho planteja la llei espanyola. Va ser la Generalitat qui va dedicar el pressupost al desenvolupament de l’obertura de fosses, mentre que a d'altres llocs, en la majoria d’ocasions, aquest pressupost va ser gestionat per entitats [que rebien ajudes públiques]. I aquest és un procediment que jo no jutjo per res perquè és conseqüència de com es va definir la llei espanyola. I a Catalunya no es va valorar que aquest fos un bon procediment.

Com a mínim, hi ha una situació d’una diversitat tan gran i tan poc correcta... Hi hauria d’haver, sens dubte, un plantejament únic i públic tractant-se d’un tema com aquest. 

'[El govern espanyol] no ha acceptat mai que la majoria de deportats van ser-ho perquè Franco va fer que totes aquestes persones acabessin als camps de concentració'

El passat mes de maig, Carme Garcia i tota la comitiva del conseller Romeva van visitar el camp d’extermini de Mauthausen on 1.800 catalans van perdre-hi la vida. Després de 72 anys de l’alliberament del camp, la Generalitat va col·locar-hi una placa amb la inscripció “Tot el dolor d’un poble” en quatre idiomes: català, castellà, alemany i hebreu. 

A hores d’ara, l’estat espanyol encara no compta amb cap placa oficial al mur dels estats de Mauthausen. De fet, sí que hi ha un monument als republicans espanyols, però és a l’espai de França, pertany a l’Amical de Mauthausen i està finançat pels familiars dels republicans morts al camp. 

Per què el govern espanyol no té una placa a Mauthausen? 
Perquè no ha acceptat mai que la majoria de deportats van ser-ho perquè Franco va fer que totes aquestes persones acabessin als camps de concentració. Però que la dictadura no ho acceptés i que fins a l’any 1975 no hi hagués una placa del govern, val.. Però [que no hagi passat] fins l’any 2017 diria que determina moltes coses.

Tu que has viscut la política des d’un ajuntament, el de Sabadell, també des de Madrid, al Congrés amb Iniciativa, i ara des de la Generalitat, què creus que segueix permetent tot això?

Quan s’inicia la democràcia, es podrien haver fet les polítiques de reparació i dignificació com han fet molts d’altres països quan han acabat un conflicte. Però, en aquell moment, la transició espanyola comporta moltes cessions i jo crec que també comporta aquesta cessió: la de no abordar el que va significar la guerra civil i la dictadura. 

I això s’ha allargat molt en el temps. Van passar 30 anys fins que no vam tenir una primera llei. I això vol dir que era un tema a l’entorn del qual hi havia com un acord tàcit de no tocar. Per part, sobretot, dels qui han governat. 

'Jo diria que tots els països tenen dreta, tots, però aquest tema [la memòria històrica] no és un obstacle amb les dretes europees'

Partit Popular i Partit Socialista.. 

Sí, responsabiltitats n’hi ha. I si estem al 2017 i ha passat això és perquè ha pesat més voler consensos amb tots els grups, que no pas l’aplicació i la defensa dels drets humans. Que estem parlant de drets humans! Que ho han fet tots els països que han tingut conflictes! A partir d'aquí, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions..

Han pesat més els consensos polítics que..
Els consensos polítics amb la dreta espanyola! Jo diria que tots els països tenen dreta, tots, però aquest tema no és un obstacle amb les dretes europees.

Des del govern s’està treballant perquè si la Generalitat canvia de color no s’aturi la tasca memorialista? 
Tinc el ferm convenciment que, a Catalunya, això no té marxa enrere. Segurament perquè la composició política de Catalunya és bastant diferent a la d’Espanya, per sort. Em sembla que, igual que a d’altres països que tenen una dreta civilitzada, a Catalunya aquest tema tindrà un recorregut fins al final. 
 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat


Fòrums

  • 8.857.453 missatges
  • 206.522 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat