Notícia

'Si guanya el 'sí', automàticament es declara la independència'

Antoni Castellà i Jordi Borràs Diputat de Junts pel Sí i portaveu de Demòcrates - Fotoperiodista

En motiu de la diada de Sant Jordi, l’Assemblea Nacional Catalana va instal·lar un plató a la plaça de Catalunya de Barcelona. Durant tota la jornada, periodistes de diferents mitjans van poder entrevistar alguns líders polítics i personalitats del món cultural i social del país. Racó Català va conversar amb el diputat de Junts pel Sí i portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà, i el fotoperiodista Jordi Borràs.

Castellà va exigir a l’executiu que encapçala Carles Puigdemont que doni a conèixer "el més aviat possible" la data i la pregunta del referèndum. Alhora, va afegir que la "responsabilitat" de tirar-lo endavant és "exclusivament del govern català". D’altra banda, Borràs va valorar la feina del Pacte Nacional pel Referèndum i va assegurar que potser "convé plegar veles d’imaginar un possible pacte amb l’estat". En aquest sentit, considera que és "l’excusa perfecta d’un sector dels diputats catalans per no posicionar-se fermament amb una cosa tan democràtica com posar les urnes". A continuació, reproduïm la conversa que van mantenir Castellà i Borràs.

Podem dir que el procés ha anat canviat de mirades? S’hi han afegit nous actors o alguns han evolucionat?

Jordi Borràs: N’hi ha tantes com persones hi ha en aquest país. En aquest procés cadascú té els seus motius, per tant, cadascú veu les coses amb el seu prisma. En el llibre "La cara B. Una altra mirada al procés", l'Antonio Baños i jo expliquem la nostra mirada. Ell, de vegades, des de dins del Parlament, però també des de fora i des de l’activisme. I jo, normalment, amb la càmera al davant. Per tant, és una altra mirada del procés. 

Demòcrates també és una altra mirada del procés, una evolució del propi procés.

Antoni Castellà: De fet, naixement per això. Jo sempre he dit que els partits són només instruments al servei d’unes idees polítiques. I Demòcrates va néixer per poder donar suport al plebiscit del 27S i al procés cap a la independència. Potser el més gran de tot plegat és que s’ha transformat la societat, els partits i la manera de fer política. I això és el que ho fa més important. Si fos una estratègia política plantejada per partits probablement no estaria passant el que està succeint. És un procés de baix a dalt, és un impuls revolucionari de tota la societat catalana i, per això, té moltes cares que conflueixen, i esperem que amb una majoria, per ser un país normal. 

Antoni Castellà: "Hem d’explicar que no hi ha cap excusa per fer possible el referèndum. Cap. Ni logística, ni política, ni d’amenaces"

La setmana passada el govern català va firmar un manifest per reafirmar el seu compromís amb la convocatòria, organització i celebració d’un referèndum. Aquesta és també la gran prioritat del grup parlamentari Junts pel Sí?

Antoni Castellà: No hi pot haver absolutament cap dubte. Jo crec que l’acte de divendres és una bona iniciativa, està bé que el govern agafi el compromís. Jo penso que, en qualsevol dels casos, mai res és sobrer però aquest compromís hi era i hi segueix sent. Hem de d’explicar que no hi ha cap excusa per fer possible el referèndum. Cap. Ni logística, ni política, ni d’amenaces. Només podria haver un problema el dia del referèndum si s’exerceix la força per part del govern espanyol. Qualsevol altra excusa, qualsevol, no seria acceptable. 

Quines imatges defineixen més bé el procés: les mobilitzacions al carrer o alguns grans esdeveniments que s’han produït dins de les institucions?

Jordi Borràs: Jo crec que és una imatge doble. Aquest procés no s’entén sense la gent del carrer. I és, precisament, la gràcia. Aquí no hi ha bala de plata màgica perquè tu et pots carregar tot el panorama polític, pots inhabilitar tots els diputats independentistes o el govern però mentre hi hagi gent al carrer, és impossible aturar-ho. I això és el que no entén l’altra banda. Es pensen o volen creure que és una qüestió de líders polítics que s’han begut l’enteniment i que han enredat, com una colla de xais, els milions de persones que han sortit al carrer aquests anys. No volen entendre o no entenen que encara que imputin a tota la classe política això no ho aturen. Per tant, hi ha una doble lectura: és el carrer que empeny el Parlament i el Parlament que actua com a cadena de transmissió de tot aquest moviment polític.

Antoni Castellà: "El procés català serà un referent de democràcia i mobilització"

L’ANC representa la capacitat de mobilització de la ciutadania. Quin rol jugaran els ciutadans durant els propers mesos si s’interposen diferents entrebancs per convocar o celebrar el referèndum? Caldrà, potser, mobilitzacions permanents i continuades al carrer?

Antoni Castellà: Jo crec que la mobilització ja ha existit fins ara. És a dir, no s’entendria aquest procés sense la gran mobilització. Probablement, donarem un exemple al món d’innovació democràtica. Hi ha molts exemples de secessió en el món però un procés tan democràtic i tan dirigit des de la gent al carrer jo crec que no hi ha cap exemple al planeta. Per tant, quan parlem de referents al món, el procés català en serà un de democràcia i mobilització. Ara bé, cadascú hem tingut el nostre paper. Les mobilitzacions al carrer i la societat civil organitzada ens han donat tota la força. Els entrebancs hi seran tots. Però la responsabilitat de fer el referèndum és exclusivament del govern de la Generalitat i dels diputats impulsant des del Parlament legislativament. El capteniment del govern ha de ser total per fer el referèndum. I la societat civil organitzada, els que estem a favor del "Sí", hem de guanyar-lo. És important que estiguem en termes de normalitat de campanya pel "Sí". Alhora, crec que és important que el més aviat possible el president anunci la data i la pregunta. Perquè aquesta és també la manera de mobilitzar totalment la ciutadania.

Jordi Borràs: "L'actuació no violenta dels demòcrates que volen el referèndum, defensant les urnes, serà clau per poder votar"

Quins són els passos que caldrà seguir durant les pròximes setmanes per encarar el referèndum? Quina tasca juga, en aquest sentit, la feina que està fent el Pacte Nacional pel Referèndum?

Jordi Borràs: Jo crec que ja està més que amortitzat l’intent de pacte amb l’estat espanyol. Entenc que hi ha la comissió que està intentant sumar el màxim de suports a un referèndum, la seva feina és important, però això no té perquè contrarestar una tasca que s’haurà de fer: desobeir en el moment en què l’estat digui que no podem fer cap referèndum, no podem treure les urnes al carrer i no podem votar. La responsabilitat serà del govern però la clau que puguem votar serà nostra. No hi ha prou forces de seguretat ni policies a l’estat espanyol per posar un dispositiu suficient a cada col·legi electoral que hi ha a Catalunya. Han sortit articles explicant-t’ho molt interessants i que demostren que és inviable. Per tant, nosaltres hem de ser conscients que davant d’una possible acció repressiva de l’estat utilitzant la força, l’actuació no violenta dels demòcrates que volen el referèndum, defensant les urnes, serà clau per poder votar. Les signatures potser no estan de menys però convé ja plegar veles d’imaginar un possible pacte amb l’estat. Això és també l’excusa perfecta d’un sector dels diputats catalans per no posicionar-se fermament amb una cosa tan democràtica com posar les urnes.

Els "Comuns"?

Jordi Borràs: Clar.

Jordi Borràs: "La distància entre Lluís Rabell i Jaume Asens és abismal. O entre Joan Coscubiela i Ada Colau"

S’acabaran sumant a aquest referèndum?

Jordi Borràs: Jo crec que no és un bloc monolític, el món dels "Comuns". La distància entre Lluís Rabell i Jaume Asens és abismal. O entre Joan Coscubiela i Ada Colau. Són mons diferents, són planetes diferents i ells també tenen un debat intern molt gran i dependrà de com vagi tot, de si veuen possibilitats d’èxit perquè també hi ha uns temes de personalisme molt importants, perquè s’hi acabin sumant o no.

Antoni Castellà: I és molt important el que facin els "Comuns" com a partit. Ho és. Però és molt més rellevant què és el que faran els seus votants. I quan penso amb els seus votants, com que és una força política que és radicalment democràtica, estic convençut que hi seran. Aquest és el debat que teníem, fa un any i mig, a Unió Democràtica. Per tant, estic convençut que, també dins dels "Comuns", els independentistes de veritat, els demòcrates al final entre escoltar una estratègia de partit o la veu del poble, estaran al costat del poble.

Què cal fer per tirar endavant la campanya del "No"? Serà important perquè el resultat del referèndum, més enllà de la participació, pugui ser creïble a nivell internacional.

Jordi Borràs: Jo crec que també ha començat. De forma no explícita, com ens tenen acostumats, però ja ha començat.

Seguirà in crescendo durant els propers mesos?

Jordi Borràs: Es troben en un atzucac molt gran perquè no es poden permetre mobilitzar els seus ja que no volen acceptar el simple fet de poder votar. I, per l’altra banda, saben que això va de veritat i que ho han de fer. Tenen un problema. Alhora, les enquestes demostren que hi hauria una gran part de l’unionisme que en cas de referèndum aniria a votar. I que, a més a més, hi hauria una participació que rondaria el 75%, la qual cosa és brutal. Tenen un problema molt gran, però el tenen ells i no nosaltres.

Antoni Castellà: "Això és un referèndum. Per tant, l’endemà s'executarà el resultat"

Antoni Castellà: I és una decisió democràtica. És important que es faci campanya pel no? El que és important és que tothom tingui la capacitat democràtica d’expressar-se. Tan democràtic és anar a votar com no anar-hi. Aquell que no vagi a votar, haurà decidit no anar-hi. Si la mobilització és global i contundent, un dels missatges més importants al "No" és deixar molt clar que el referèndum és fa i que és vinculant. Per tant, l’endemà s’executa el resultat. Aquesta és la gran diferència amb el 9N, que va ser una consulta per conèixer l’opinió. Això és un referèndum. Per tant, l’endemà hi ha execució del resultat.

Caldrà explicar com serà aquest endemà. Es farà una declaració d’independència al Parlament?

Antoni Castellà: Comença un nou país. On haurem de ser estratègics no és tant amb el referèndum, que estic convençut que l’hem de fer i si algú al final no ho fa haurà de donar moltes explicacions, sinó en com gestionem l’endemà. Anunciar el control efectiu del territori. El resultat del "Sí", des del meu punt de vista, automàticament porta a una declaració d’independència perquè és el resultat que ha volgut la ciutadania i això ve acompanyat de donar una imatge que el control del territori el té el govern de la Generalitat i que el Parlament de Catalunya legisla en termes de trencament. I aquí hem de parlar sense subterfugis. És un trencament de la legalitat espanyola, és un procés d’insubmissió efectiva per la voluntat popular. I crec que en aquest punt és molt important que tots tinguem clar que no hi ha processos electorals. Per exemple, una de les coses que hauríem d’anunciar és que suspenem el procés d’eleccions municipals, que convoca l’estat espanyol, fins que no tinguem el marc català. I no es poden convocar unes eleccions constituents fins que no es tingui la garantia de l’execució real de ser un estat sobirà.

 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat


Fòrums

  • 8.856.435 missatges
  • 206.492 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat