Notícia

'En una Catalunya independent, l'exèrcit no hauria de ser l'eina per fer front al terrorisme'

David Minoves Antimilitarista i president del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions)

¿Una Catalunya independent hauria de tenir exèrcit? S’ha discutit el model econòmic del nou estat, fins i tot del futbolístic, però quan es posa sobre la taula la qüestió de la seguretat i la defensa –pilars de l’estat modern– es fa el silenci. 

Potser és perquè la paraula exèrcit esgarrifa. Molts senten, fins i tot, que no va amb ells. I, encara que l’escolten cada migdia al telenotícies i les estadístiques diuen que l’estat espanyol és un dels vuit major exportadors d’armes del món, no forma part del vocabulari habitual de les sobretaules catalanes. 

De fet, és un debat tot just fa els seus primers passos en el terreny polític. Fa unes setmanes, la coordinadora general del PDCat, Marta Pascal, es va mullar i va dir que sí, que si Catalunya s’independitzés, hauria de tenir exèrcit. Quan van escoltar aquestes declaracions, a molts, se’ls va regirar l’estómac.

I és que no són pocs els que, com David Minoves, porten temps cridant al món que hi ha alternatives als exèrcits. 

"Enlloc no està escrit que la manera d'afrontar aquestes amenaces sigui, de manera imprescindible, a través d'un exèrcit convencional"

Minoves és veí del barri barceloní del Clot i membre del moviment antimilitarista. De carrera política, actualment és president del CIEMEN –Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions–. 

Fa més de 30 anys que pren nota dels països que no tenen estructura militar i, en clau nacional, assegura que una proposta militar entorpiria el reconeixement internacional d’una futura Catalunya independent. Avui, de fet, l’enxampem que torna de Costa Rica, un dels pocs països similars en tamany a Catalunya que se n’està sortint sense exèrcit. 

La primera pregunta és obligada: ¿una Catalunya independent hauria de tenir exèrcit?
Una Catalunya independent hauria de garantir la defensa i la seguretat amb mecanismes de seguretat homologables a d'altres països com un cos de defensa que no té perquè ser militar. 

Quins són els reptes en matèria de defensa que haurà d'afrontar el nou estat? 
Una futura República catalana haurà de saber detectar molt bé quines són les amenaces i amb quines polítiques preventives les podrà encarar perquè no acabin tenint un efecte sobre la població i el territori. Ara bé, enlloc no està escrit que la manera d'afrontar aquestes amenaces sigui, de manera imprescindible, a través d'un exèrcit convencional. 

"La seguretat humana serà una de les obligacions de la futura República catalana"

Tu parles de construir “un paradigma de seguretat humana més global i multidimensional mitjançant convenis amb les forces armades d'altres països". És això?
Sí, sovint es pensa que no tenir exèrcit equival a no tenir defensa i això és fals. Per això jo parlo de seguretat humana, que és un concepte més ampli internacionalment conegut establert pel Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament l’any 1994. 

La seguretat humana no és només la defensa de les persones davant d'una agressió externa física, sinó que és també la seguretat de la seva salut, la seva educació i la seva cohesió social. I, en aquest sentit, garantir la seguretat humana serà una de les obligacions de la República catalana. Molts factors que avui poden generar una amenaça cap a la població de Catalunya no es resolen a través d'una força militar. 

Com es podrien resoldre? 
Hi ha sistemes de defensa i seguretat que no tenen perquè ser militars. Per exemple, un bon servei d'intel·ligència, un bon cos de policies o un bon sistema de vigilància, protecció i dissuasió tan aeri com terrestre i marítim. La diferència és que, en el model que jo defenso, aquelles funcions que un exèrcit té atribuïdes pel que fa a l'atac o a l'agressió no estarien contemplades. Jo crec que Catalunya no hauria de ser un actor amb capacitat agressiva a tercers països. 

"[Una Catalunya independent] tindria amenaces òbvies com poden ser el narcotràfic, el tràfic de persones o el terrorisme"

No se'n parla molt, però aquest és un paradigma que funciona a d’altres països.. Catalunya s’hi podria emmirallar? 
Sí, els tres estats més grans del món que no tenen exèrcit són Costa Rica, Panamà i Islàndia, però estan amb un context geopolític i geoestratègic diferent al de Catalunya, que està a la Mediterrània. Tots tenen lògiques i amenaces totalment diferents, per tant, són models a tenir en compte, però en cap cas no són homologables. 

Quines són les amenaces hauria de tenir en compte Catalunya?
Tindríem amenaces òbvies com poden ser el narcotràfic, el tràfic de persones, el terrorisme... Però en cap cas tenim, per exemple, l’amenaça d’un estat-nació que vulgui ocupar el nostre territori. Si assolim la independència pacíficament i democràtica sense que l'exèrcit espanyol ho eviti, d'entrada res fa pensar que just després ens ocuparien. Però futuribles n'hi ha molts. Jo crec que el més pertinent per preveure aquestes amenaces és dedicar els recursos a la intel·ligència, és a dir, a fer anàlisi i prospectiva  a través de les dades que aniríem compartint amb d'altres estats. 

“Algú em pot identificar quina és la part de l'exèrcit espanyol que ens pertoca?”

Què n’espera de la repartició de béns amb l’estat espanyol, si és que n’hi hagués?
Nosaltres no comptem que se’ns entregui la part alíquota de l'exèrcit espanyol que sigui catalana. Jo més aviat faria la pregunta al revés: “Algú em pot identificar quina és la part de l'exèrcit espanyol que ens pertoca?”.  Serà difícil –no dic impossible–  que algú ens ho pugui dir. Estem parlant d'un terreny ple d'ombres. 

Però, en canvi, la població, demanarà que se'ls garanteixin els drets fonamentals i la seguretat.
Sí, no serem reconeguts d'un dia per l'altre com a estat independent i, per tant, de facto, el nostre funcionament ordinari com a República catalana independent tindrà un temps de transició. I serà així, mentre es vagi construint la manera com anirem conformant les unitats que donin seguretat i garanteixin la defensa de la República, com anirem configurant el nostre tipus de defensa. 

"Europa no ha avançat gaire en matèria de de seguretat i quan ho ha fet ha estat en negatiu"

Creu que Catalunya ha de participar en la defensa europea? 
Sí, hi estic 100% d’acord. Ara bé, també és veritat que Europa no ha avançat gaire en matèria de de seguretat. I quan ho ha fet ha estat en negatiu, com és el cas de la política de fronteres davant la crisi de refugiats. S'ha reforçat Frontex, s'han dedicat molts recursos a la vigilància i al control de les fronteres i no, en canvi, a respectar els tractats de protecció internacional que han signat tots els països de la Unió Europea. 

En una Europa com aquesta, com encaixaria una Catalunya sense exèrcit? 
En la meva modesta opinió, crec que el reconeixement internacional serà més complicat si comencem amb propostes com la creació d'un exèrcit que pot generar una situació d'intranquil·litat o de sorpresa. Caldrà un sistema de defensa i seguretat i també compartir-lo amb d'altres actors internacionals perquè compartim fronteres, mar, territori i algunes amenaces també. Ara bé, això passa per la creació d'un exèrcit convencional? Jo crec que no és imprescindible. Crec que és qüestió d’intercanviar intel·ligència i cooperació. 

"Un nou estat que aspira a tenir un exèrcit i a engreixar els pressupostos en defensa genera més desconfiança"

Creu que hi ha consens polític i social en aquest sentit? 
Jo crec que és un debat que s'ha tingut molt poc. Entenc que no s'ha tingut fins ara perquè probablement no era el moment oportú, no estava dins l'agenda perquè no és una prioritat, però l'haurem de tenir tard o d'hora. I crec que l'hem de tenir sense apriorismes. Però, a més a més, sabent quin tipus de missatge volem donar al món. Un nou estat que que fa tot un procés cap a la independència sense optar per la via violenta, armada o per un conflicte obert com sí que hi ha molts casos a la història, té un valor a preservar. 

Una bona carta de presentació?
Jo crec que sí. En aquests moments s'estan donant alguns debats internacionals com el control de comerç d'armes o sobre la resolució de conflictes. I que un actor com Catalunya que tigui com a carta de presentació una política exterior internacional que aposti pel diàleg, l'entesa i la resolució pacífica dels conflictes, jo crec que és un avantatge comparatiu. 

En la meva opinió, crec que un nou estat que aspira a tenir un exèrcit, a augmentar l'armamentisme i a entrar en la dinàmica d'engreixar els pressupostos en defensa genera més desconfiança. [Si apostem per no tenir exèrcit] podem ser molt avantguardistes!

"Garantir la seguretat humana també és una bona policia, que estigui educada en els drets humans i sigui democràtica"

Apostar per un exèrcit no convencional implicaria rebaixar la partida de defensa?
No és imprescindible, però sí que podríem fer una relació molt més directa entre els diners invertits i el retorn en seguretat. Imaginem que una part dels nostres recursos servissin per invertir en la construcció d'un portaavions. Això quina relació directa tindria en la seguretat de les persones i el territori català en l’actual context? No en té cap. Són recursos que podríem invertir en millorar una policia científica, en tenir un cos específic de policia judicial, policia portuària... Poden ser recursos igualment relacionats amb la matèria de la seguretat i la defensa, però que realment serien molt més eficaços. 

Vostè defensa, aleshores, un concepte de defensa molt més holístic més enllà de la defensa. 
Sí, un estat ha de tenir la capacitat de garantir una situació de defensa del territori i de preservació de la vida de les persones. En aquest sentit, un estat que dediqui molts recursos a un exèrcti que garanteixi les fronteres però que, en canvi, no estigui destinant recursos a la salut pública dels seus habitants i aquests acabin morint és un estat que no està garantint la seguretat humana dels seus ciutadans.

Mmm.. Però i si hi ha un atemptat? 
Quan hi ha un atac terrorista al món, qui es mobilitza és la policia. Garantir la seguretat humana també és una bona policia, que estigui educada en els drets humans i sigui democràtica. 

"Un exèrcit té una lògica de funcionament que no respon a la lògica democràtica"

Però quan hi ha atacs en cadena surt l’exèrcit en qüestió..
Sí, de vegades surt i hi ha un toc de queda, però el que fa l'exèrcit és ocupar l’espai físicament perquè hi hagi una percepció de seguretat. I això és pot fer exactament igual amb un cos que no sigui militar. Bàsicament perquè que no sigui militar no significa que no utilitzi la força de manera legítima com pot fer un cos policial. 

Aleshores? 
Jo estic parlant de la institucionalització d’un cos que és l’exèrcit que, en la història contemporània, hem vist com molt sovint defensa interessos que no són els de la majoria de la població. I que, a més a més, té una lògica de funcionament que no respon a la lògica democràtica. A dia d’avui, jo qüestiono que sigui imprescindible que Catalunya tingui exèrcit.  

Què creu que en pensen els catalans? 
La població catalana, que té una percepció de l’exèrcit com una força poc democràtica i que sap que part dels seus impostos van destinats a finançar uns pressupostos de defensa inflats i a la construcció d’una maquinària de guerra inútil, segurament no està predisposada a tenir un tipus de cos com l’exèrcit. Això no vol dir que no es pugui canviar en un futur, però el que jo dic és que ara tenim una oportunitat. 

"L’exèrcit espanyol no ha estat una eina per garantir la seguretat dels espanyols"

Una oportunitat per...
Jo vull un país normal, però no vull que sigui exactament igual que d’altres països. Oi que ens podem plantejar una justícia diferent i un sistema electoral? Doncs per què no plantejar-nos un sistema de defensa diferent al d’Espanya, per exemple? A més, nosaltres tenim una situació favorable: no portem una motxilla i podem partir gairebé de zero. 

Quins errors arrossega l’estat espanyol en matèria de defensa? 
L’exèrcit espanyol no ha estat una eina per garantir la seguretat dels espanyols, sinó que ha estat massa sovint l’arma de certes elits per imposar les seves decisions en contra de la voluntat majoritària. 

"No anem amb el lliri a la mà, sóc molt conscient d’amenaces molt reals com és el terrorisme"

Es tractaria, doncs, de començar a percebre els altres països, en termes geopolítics, com a aliats i no com a potencials enemics?
Exacte. I sovint s’oblida, però el mandat fundacional de les Nacions Unides vol un món en pau sense la guerra com el mecanisme per resoldre els conflictes. La millor manera per presentar-nos internacionalment és fer una proposta de defensa no ofensiva. 

I tot això sense que la gent pensi que anem amb el lliri a la mà.. 
És que no anem amb el lliri a la mà! Hem de tenir un sistema de defensa i seguretat, i sóc molt conscient d’amenaces molt reals com és el terrorisme. Jo poso en dubte que l’exèrcit sigui una eina positiva per garantir la seguretat de les persones. 


Opina

Configuració
  • AviVicenç 12.831 4 160 👍 1.137
    Jo estic parlant de la institucionalització d’un cos que és l’exèrcit que, en la història contemporània, hem vist com molt sovint defensa interessos que no són els de la majoria de la població. I que, a més a més, té una lògica de funcionament que no respon a la lògica democràtica. A dia d’avui, jo qüestiono que sigui imprescindible que Catalunya tingui exèrcit.  



    Però quan hi ha atacs en cadena surt l’exèrcit en qüestió..
    Sí, de vegades surt i hi ha un toc de queda, però el que fa l'exèrcit és ocupar l’espai físicament perquè hi hagi una percepció de seguretat. I això és pot fer exactament igual amb un cos que no sigui militar. Bàsicament perquè que no sigui militar no significa que no utilitzi la força de manera legítima com pot fer un cos policia


    • Rigel 50.155 9 9 👍 15.441
      No té res a veure la policia amb l'exèrcit, res a veure. Militaritzar la policia (que és el que passaria si s'imposés la visió contrària a l'exèrcit) és molt perillós de cara als drets civils i a la normalitat democràtica.
  • Indiclm 873 👍 247
    Si finalment tenim exèrcit, vull que es diguin "els miquelets"
  • Rebekka 60 👍 16
    És clar, es clar.... el millor serà que s'encarreguin d'això els aturats i els jubilats 
  • Roderic 10.576 13 191 👍 3.608
    Més clar, l'aigua
  • Rigel 50.155 9 9 👍 15.441
    Quines pallassades, Mare de Déu  

    Sense exèrcit els costarà moltíssim menys als nostres enemics de fer-nos mal, a banda que tenint 7,5 milions d'habitants hem de tenir exèrcit sí o sí, car estats amb molta menys població que nosaltres (des dels Bàltics a Eslovènia fins a Luxemburg o Malta) en tenen. Senzillament no podem no tenir exèrcit.
  • Rigel 50.155 9 9 👍 15.441
    En la meva modesta opinió, crec que el reconeixement internacional serà més complicat si comencem amb propostes com la creació d'un exèrcit que pot generar una situació d'intranquil·litat o de sorpresa.

    Precisament la intranquil·litat i la sorpresa la crearíem si renunciéssim a tenir exèrcit. Que algú com en Mas (que, pel fet de venir d'on ve no li feia gens de gràcia la idea que en tinguem) ja estigui dient que n'hem de tenir si volem ésser reconeguts és ben indicatiu dels sopars de duro que ens intenten vendre anti-exèrcit com aquest.


    Caldrà un sistema de defensa i seguretat i també compartir-lo amb d'altres actors internacionals perquè compartim fronteres, mar, territori i algunes amenaces també. Ara bé, això passa per la creació d'un exèrcit convencional? Jo crec que no és imprescindible. Crec que és qüestió d’intercanviar intel·ligència i cooperació.

    Si aquests altres actors internacionals basen llurs sistemes de defensa i seguretat en llurs respectius exèrcits (com és el cas), el fet que hàgim de compartir aquest sistema ens obliga a tenir exèrcit. La intel·ligència i la cooperació són molt importants, però a banda que aquestes sense la força per a aplicarles són fum, si els altres estats posen homes al camp de batalla nosaltres ho haurem de fer o no voldran compartir res amb nosaltres.


    Per tal de desintoxicar-nos d'aquests ximpleries sense cap base, recomano el llibre "Política de defensa i Estat propi", una aproximació rigorosa al tema de la seguretat i la defensa, les quals haurem d'assumir sí o sí.

    http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/entrevista-a-marc-gafarot-coautor-de-lassaig-politica-de-defensa-i-estat-propi/video/5652195/
  • joanc 1.128 4 👍 183
    Actualment tenir exèrcit propi només serveix per malgastar diners que es podrien destinar a altres coses, com ara politiques socials. L'amenaça de tipus armat que viu el món actualment és basciament el terrorisme, i un exèrcit és totalment ineficaç en aquest àmbit. 
  • Roderic 10.576 13 191 👍 3.608
    Exèrcit doblement ineficaç: terrorisme i crim organitzat.
  • El_Noi_del_Sucre 119 1 👍 118
    Des del meu punt de vista, cal tenir exèrcit, per responsabilitat, però això no vol dir copiar el model de defensa espanyol.

    I és clar, no a l'OTAN, tal com es va votar en el seu moment.


Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.833.993 missatges
  • 205.819 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat


Publicitat