Notícia

'Una Catalunya independent podria ser positiva per al projecte europeu'

Krystyna Schreiber Periodista i economista. Autora del llibre "Què en penses, Europa?"

Krystyna Schreiber, periodista i economista d’origen alemany, ha escrit el llibre "Què en penses, Europa?", en què diversos experts europeus i catalans parlen sobre la independència de Catalunya. Es tracta de l’adaptació catalana del seu llibre editat a Alemanya 'Die Übersetzung der Unabhängigkeit' premiat per l’Institut de Regions d’Europa, un reconegut think tank. Les seves obres es basen en entrevistes per analitzar la percepció del procés a nivell alemany i europeu, entre els quals l'assessor del govern d'Angela Merkel en política exterior, Kai-Olaf Lang; l'economista britànic Edward Hugh; l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas; o l'actual presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, que va viure l'inici del procés com a líder de l'Assemblea Nacional Catalana.

Primer de tot, m'agradaria preguntar-li per què creu que era necessari un llibre en el qual diversos experts europeus opinessin sobre el procés independentista català, juntament amb actors que hi han tingut gran pes a nivell intern, com ara Artur Mas o Carme Forcadell?

La idea del llibre alemany va néixer amb un estudi que vaig fer pel meu Treball Final de carrera, en què vaig analitzar la percepció del procés independentista en els mitjans germanòfons. Era el 2012/2013, i vaig veure que hi havia molt poca comprensió sobre el procés català. Havia arribat molt poca informació sobre la realitat aquí i les fonts que s’utilitzaven eren unionistes. Quan parlava amb els diferents entrevistats sempre acabàvem parlant d’Europa i de l’impacte del procés a la Unió Europea (UE). Per això vaig decidir fer el segon llibre, més enfocat al públic català, recollint diferents opinions d’experts i polítics de més països, no només d’Alemanya, sinó també de França, Itàlia, Anglaterra o Escòcia, entre d’altres, per entendre com veuen ells el procés, trobar punts comuns i debatre quins reptes es plantegen.

Diríem que el perill que s’atribueix als moviments independentistes és que poden fer trontollar el projecte europeu?

El secessionisme fins ara fàcilment es vinculava a altres moviments coneguts a Europa, més aviat euroescèptics. Justament perquè faltava informació sobre el caràcter pacífic, democràtic i europeista del procés català. Encara hi ha feina per fer, però s’està començant a entendre que hi ha un problema més de fons, no de crisi econòmica, de nacionalisme o d’egoisme dels rics.

Crec que l'interès del seu llibre radica en veure les diferents percepcions del fenomen dins i fora de Catalunya. Creu que des de la política catalana s'està fent una tasca prou eficient a l'hora de donar a conèixer el procés català a l'exterior?

Tot i que s’ha millorat la percepció, encara costa entendre que és un tema democràtic, que el secessionisme és europeista, i que una Catalunya independent podria ser positiva per al projecte europeu. Hi ha un recel que és natural perquè la Unió Europea és un club d’Estats. Per exemple, Gérard Onesta, que ha estat durant 10 anys vicepresident de la UE descriu que França, per exemple, la primera cosa que pensa respecte el procés català és on són les meves "Catalunyes". I en té unes quantes. Per tant, hi ha la por de l’efecte dominó. Per altra banda, hi ha experts al llibre que diuen que no es donaria, que és més un fantasma que una possibilitat real. Perquè no hi ha cap altra mobilització ciutadana tan gran, amb tanta consistència, tan ben executada i tan transversal ara mateix Europa. Per tant, les possibilitats de l'efecte dominó són molt baixes. També afirmen que a Catalunya, com que no és un Estat, li manquen les eines de comunicació d’un Estat. Per tant, és un repte tenir la megafonia per contrastar la de l’altra banda.

Com creu que Catalunya podria millorar aquesta transmissió del missatge a nivell internacional?

Ja s’ha avançat: fa quatre anys molta gent no sabia la diferència entre Catalunya i Espanya, mentre que ara Catalunya està al mapa, molts connecten Catalunya amb la independència. Fins i tot a països molt escèptics com Alemanya ara molta gent em pregunta quan i com es farà la independència. Per tant, hi ha hagut un canvi de percepció. I també d’expectatives. Molta gent que considerava que era un suflé, ha vist que no, que és un moviment sòlid. Això s’ha aconseguit a través de la comunicació, no només de les institucions catalanes sinó també a través de la societat civil, com l’Assemblea Nacional Catalana o Òmnium que han aconseguit una mobilització constant a altres països que ha ajudat a explicar el procés.

Tot i això es necessiten multiplicar els esforços, sobretot ara que hi ha una megafonia potent que s’està desplegant d’una forma molt intensa a nivell unionista. I el que sembla important és que es mantingui el relat democràtic, pacífic, transparent, molt transversal i també l’europeisme. Un bon pas en aquesta direcció, per exemple, va ser la voluntat d’acollir refugiats. És a dir, demostrar la capacitat d’Estat que tindria una Catalunya independent. De fet, Catalunya està començant a actuar com a Estat en molts àmbits, amb responsabilitat, amb participació, amb col·laboració, i això també ajuda a què es vegi el potencial de Catalunya i a contrarestar altres tòpics. Kai-Olaf Lang [de la Fundació Ciència i Política, amb seu a Berlín] diu que encara es veu el moviment català com a secessionista però que costa que arribi el missatge que hi ha un conflicte democràtic amb l’Estat. O sigui, que és un tema democràtic.

Pot explicar més detalladament a què es refereix, quan diu que és un tema democràtic?

Sí, que és un tema democràtic i també de dignitat. És interessant que s’expliqui el tema de l’Estatut. A partir de la sentència del Constitucional creix l’independentisme perquè molta gent s’adona que no hi ha encaix dins l’Estat espanyol. Aquest conflicte democràtic es dóna quan l’Estat no dialoga. Això no s’entén a fora, perquè pots tenir divergències però cal seure i parlar. Aquí, en canvi, no hi ha diàleg, no hi ha cap oferta per part de l’Estat espanyol per solucionar el problema, per permetre un referèndum com ha passat per exemple a Escòcia, quan el vol un 70% de la població. No només els independentistes, sinó gran part de la societat vol el reconeixement de ser sobirà i de parlar de tu a tu. Aquest cas no s’està donant entre l’Estat espanyol i Catalunya, i això s’ha d’explicar perquè s’entengui que no és una situació similar com pot ser l’alemanya. Aquí no hi ha el tracte de tu a tu. I no s’accepta el reclam de la majoria dels catalans de fer un referèndum.

El llibre posa de manifest els riscos d'anomenar el procés d'autogovern com a nacionalisme. Ens pot explicar per què creu que l'ús del terme nacionalista pot fer "preocupar", citant paraules seves, a les institucions europees?

Precisament aquí partim una mica de la visió alemanya. Cada país veu les coses en funció de la seva història i la seva experiència. En aquest país, el nacionalisme té males cartes perquè un nacionalisme com el que hi ha hagut a Alemanya pot portar conseqüències terribles. Per tant, són molt escèptics amb aquesta paraula. També té a veure amb el fet que encara es connecta molt el nacionalisme amb euroescepticisme, amb el nacionalisme excloent i que no vol immigració. Caldria explicar que precisament el nacionalisme català és cultural, molt inclusiu, i que s’ha construït sobre llibres i no sobre espases, com també diu Artur Mas en la seva entrevista. Que simplement és una necessitat de poder reivindicar el dret a decidir però que en el moment que hi hagués una Catalunya independent ell diu que no hi farien falta partits nacionalistes. Perquè en realitat Catalunya sempre ha estat molt oberta a la immigració. Això és un plus interessant segons els experts de la Unió Europea, que podria ajudar Europa i aquesta idea d’integració. És tot el contrari d’aquest nacionalisme que tenim davant dels ulls a Alemanya i la dificultat radica en canviar aquesta idea.

En l’entrevista que li va fer, l'expresident Mas explica: "Eens poden arribar a tancar a la presó per haver posat les urnes d'una manera absolutament pacífica i cívica". Com creu que seria vist per la comunitat internacional, si els líders polítics catalans anessin a la presó?

Prefereixo parlar des del punt de vista dels experts. No hi he parlat directament de la possibilitat que els líders catalans anessin a la presó, però sí de la judicialització d’una qüestió política que no s’hauria de resoldre amb una justícia que no és independent. Aquí hi ha un problema de fons que és la transició, que no es va fer bé. Que no s’ha trencat amb el franquisme i amb certs mecanismes del passat. Això encara avui condiciona la convivència amb l’Estat i com s’afronten els problemes polítics. Alguns experts consideren que això no és propi d’un país del segle XXI.

La força del moviment català rau precisament en el fet que és democràtic i pacífic. Això és el que li dóna força. Els experts afirmen clarament que serà molt difícil per la UE ignorar aquest tarannà a la llarga. I l’altra banda senzillament s’autoretratarà i exposarà la qualitat democràtica que té l’Estat espanyol.

Ara bé, la majoria d’entrevistats, veuen el procés català com un assumpte intern.

Sí, és que la UE encara ho veu com un assumpte intern perquè és una unió d’Estats. I fins que no hi hagi una situació que posi en joc els interessos de la UE, no reaccionarà necessàriament. El tema està damunt la taula però fins que no hi hagi una situació que requereixi una reacció, és difícil que esdevingui un assumpte oficialment europeu. En canvi, els experts afirmen que el moviment català tindrà una influència a Europa.

Gérard Onesta, que va ser vicepresident del Parlament Europeu durant deu anys, argumenta en el seu llibre que Europa està disposada a donar suport a totes les independències -cita el cas d'Eritrea o el Timor Oriental- excepte si es planteja com un assumpte intern. Creu que es pot canviar aquest plantejament?

La Unió Europea no està passant pel seu millor moment. Hi ha una gran diferència entre l’Europa que ens imaginem els ciutadans i la unió d’Estats actual. Hi ha experts que consideren que justament el procés independentista català amb el seu tarannà democràtic, pacífic i europeista pot ser una oportunitat per Europa. Perquè si Europa accepta el resultat del que decideixin els catalans de manera democràtica, això podria fer la Unió Europea una mica més democràtica i obrir la porta d’una Europa més propera als ciutadans. La millor manera d’apropar les institucions als ciutadans és precisament donar-los veu. I en aquest sentit els ciutadans poden ser una influència positiva. Europa, a la llarga, haurà de fer front a aquestes necessitats i canvis interns, encara que no agradi. El fet és que no hi ha res preparat en aquest sentit. S’han redactat centenars de pàgines per preveure una ampliació externa però cap que contempli una ampliació interna. A curt o a llarg termini la UE haurà d’afrontar que en el futur hi haurà ampliacions internes. I que no passarà res, al contrari, això pot reforçar la ciutadana i pot fer una Europa més propera als ciutadans.

Una vegada finalitzat el llibre i d'haver estudiat el fenomen del procés independentista, quina creu que és la sortida per al poble català?

Cap on s’hauria d’anar ho haurà de decidir el poble català a les urnes. Aquest també és el missatge dels diferents entrevistats. Nosaltres podem parlar molt de com es veu el procés o de possibles escenaris, però en el fons la independència de Catalunya l’han de decidir els catalans. I, com he dit abans, la força del moviment rau en què és democràtic i pacífic. Serà molt difícil que, si es manté aquest desig, a la llarga no doni resultat. Fins i tot hi ha persones com en Franz Schausberger [escriptor del pròleg del llibre] que parlen de l’experiència de molts anys treballant al Comitè de les Regions i que han acompanyat diversos processos d’independència i d’integració europea, sobretot de països de l’Est. Ell diu que la independència de Catalunya serà inevitable. Que pot ser una qüestió de temps, però que a la llarga, Catalunya serà independent. I jo penso que té molts números d’aconseguir-ho.   

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.226.630 missatges
  • 218.633 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat