Notícia

'No serem més del que som fora del Principat si no se'ns demana des del País Valencià o les Illes'

Saül Gordillo Director de Catalunya Ràdio

Després d'una llarga trajectòria periodística, començant pel món local a Ràdio Pineda o de corresponsal d'El Punt i més endavant director de l'Agència Catalana de Notícies o cap de l'àrea digital d'El Periódico de Catalunya, el 12 de gener del 2016 Saül Gordillo és nomenat director de Catalunya Ràdio. Després de quatre mesos al capdavant de la ràdio pública catalana Racó Català conversa amb el seu antic col·laborador sobre els reptes de Catalunya Ràdio.

Després de més de 120 dies a la direcció de Catalunya Ràdio, amb quins problemes t’has trobat?

Amb una situació econòmica dura pels pressupostos, hem de fer retallades molt importants i estem treballant per intentar que tinguin la menor afectació possible per la via dels ingressos. Estem intentant captar ingressos per totes les bandes per procurar que el pressupost d'aquest any, com a mínim, sigui el mateix que el de l'any passat i no inferior pel fet de compensar el dèficit.

Un dels problemes és que teniu congelat el vostre pressupost. Consideres que el govern aposta prou pels mitjans públics?

El més fàcil en el meu lloc seria dir que no hi aposta prou i que volem més pressupost, més recursos i que mai n'hi ha prou. Però també entenc que el context econòmic i el context del govern i de les administracions en general és la que és. Als mitjans públics el que hem de fer és, amb els recursos que tenim, intentar-ne trobar més i fer-ho el millor possible. No podem traslladar la culpa del pressupost al resultat final i al producte. Hem de competir i ser molt exigents, no baixar els estàndards de qualitat i innovar i estar presents a les xarxes socials però sense tenir el pressupost que ho facilitaria. Tots hi fiquem el coll: des de la direcció de la Corporació fins als directius dels mitjans i lògicament tota la plantilla.

Com a càrrec polític diguéssim que acabes d'arribar aquí, has tingut algun conflicte amb els treballadors, creus que t'han rebut bé?

Jo no em considero un càrrec polític, em considero un professional, un periodista, que ara té l'enorme repte i responsabilitat de gestionar la ràdio pública. No estic actuant amb criteris polítics ni tinc en el meu dia a dia la percepció de tenir l'essència o la presència o les formes d'un càrrec polític. És cert que el sistema d'elecció és el que té el Parlament i que a mi el que em proposa per ser director de Catalunya Ràdio és el president de la Corporació en aquell moment, però no he tingut problemes amb els treballadors de la casa. Crec que el fet de ser periodista, de tenir una trajectòria llarga en mitjans de comunicació i arribar després de sis mesos sense ningú a la direcció ha fet que m'hagi sentit acollit amb molta il·lusió.

Quines són les 3 línies d’actuació principals que et planteges per aquest 2016/2017?

Crec que Catalunya Ràdio ha de tornar a ser el motor tractor de la ràdio en català. Ens hem marcat l'objectiu d'innovar per no fer una graella en què els programes són uns compartiments estancs distribuïts en una franja horària, sinó per concebre la programació com a continguts i no tant com a programes. Concebem els programes per ser emesos en directe no només per ràdio sinó també en streaming i perquè tinguin una relació en el conjunt de programes de la casa, de forma molt transversal. Si fem bé les coses, innovem i marquem una pauta diferent, creiem que tard o d'hora aconseguirem tornar a ser líders, el segon objectiu que ens hem plantejat. De fet, Catalunya Ràdio ve d'un dels millors resultats dels últims 15 anys, segons l'EGM, 653.000 oients. Ens imaginem també un tercer objectiu a llarg termini que és que Catalunya Ràdio sigui la ràdio de TV3 i TV3 sigui la televisió de Catalunya Ràdio, idea que començarà a caminar ara amb la confluència.

Què suposarà aquesta confluència de Catalunya Ràdio amb TV3?

La idea és que a finals del 2017 els informatius de Catalunya Ràdio estiguin a Sant Joan Despí, compartint espai amb els informatius de Televisió de Catalunya. Esperem que això generi unes dinàmiques de coordinació i d'aprofitar recursos. Fins ara, la distància física ha generat dues redaccions i dos mitjans diferents, però esperem que la confluència permeti crear una redacció amb periodistes molt potents que donaran servei a la TV, a la ràdio i a la xarxa. El tema de l'equiparació de sous és un aspecte que els treballadors de Catalunya Ràdio reivindiquen fa molt de temps i lògicament amb aquest projecte al davant és un reclam per tornar a aixecar aquesta bandera de l'equiparació. Jo a la confluència només li veig virtuts, crec que és una manera d'aprofitar talent de la tele per la ràdio i de la ràdio per la tele.

Des de fa menys d’una setmana també ets director de l’Àrea de Mitjans Digitals. Què li falta a la CCMA en l’àrea digital?

Crec que la Corporació el que ha de fer és posar en valor els continguts de qualitat de ràdio i de televisió que generen els seus mitjans a la xarxa. Això es pot fer amb aliança amb una Internet catalana que és molt rica a nivell de mitjans i que és molt activa a nivell d'usuaris. La Corporació genera uns continguts que molts mitjans digitals podrien aprofitar perquè ja estan pagats amb diners públics i es poden reutilitzar sense lesionar els interessos de TV3 i Catalunya Ràdio en l'entorn digital. Amb aquesta via ens podem aliar amb dels molts mitjans que hi ha a la xarxa catalana.

Precisament ara acabeu de fer un acord bilateral amb Ràdio Tele-Taxi. Es pretén seguir per aquesta via?

Preveiem un acord immediat amb una emissora local i estem treballant amb una altra emissora supralocal per temes culturals. L'acord amb Ràdio Tele-Taxi és el primer d'una sèrie d'acords que volem fer en la mesura que les ràdios privades o públiques d'una altra dimensió vegin en nosaltres una eina útil per donar-los uns continguts de qualitat. Es tracta de posar en valor els recursos públics destinats a fer informació, que tenen un cost, i distribuir-los d'una manera capil·lar a través d'altres emissores que no tenen recursos per fer aquests continguts. Ràdio Tele-Taxi, a més, és un emissora molt important en els àmbits territorials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i té una audiència una mica diferent a la nostra i, per tant, fa que arribem a un públic diferent.

Hem perdut la freqüència d’iCatFM. Què fa falta per tornar a sentir iCat per la FM si amb el pressupost no s'hi arriba?

Hem celebrat el desè aniversari d'iCat. La marca, la comunitat d'iCat i els continguts culturals i musicals tornen a estar vius perquè Catalunya Ràdio per Setmana Santa i a l'estiu posarà l'antena de la FM continguts que ara emetem per Internet. Per tant, iCat tindrà visibilitat a la graella de Catalunya Ràdio i potser la tindrà d'una manera estable. 10 anys després d'un projecte innovador, valent i interessant perquè connecta amb innovació, modernitat i amb una audìència més jove que la que tenim, estem més vius que mai. Estem davant l'anunci del conseller de cultura de recuperar la freqüència d'iCat i ara caldrà veure si els pressupostos i els recursos que vinguin o que tinguem ho permeten. L'anunci del conseller va generar una enorme alegria i il·lusió a Catalunya Ràdio i especialment entre la gent d'iCat, però hem de ser molt prudents perquè el que hi ha avui és això.

Quina relació hauria de tenir Catalunya Ràdio amb el conjunt de territoris de parla catalana? És o hauria de ser una emissora en clau de Països Catalans?

Catalunya Ràdio té una sensibilitat a tot l'àmbit lingüístic i cultural català. Lògicament la cobertura, el desplegament territorial i la prioritat és la del Principat, però quan succeeixen coses a les Illes i al País Valencià, Catalunya Ràdio hi és. Els continguts culturals generats en aquests àmbits territorials tenen una presència normal a l'antena de Catalunya Ràdio, i ho tractem amb naturalitat. Però tampoc fem del concepte Països Catalans una bandera, perquè no toca. Es tracta de parlar amb normalitat dels temes que interessen als catalans. No serem res més del que som fora del Principat si no és que des del País Valencià o des de les Illes se'ns demana, i el que sí que se'ns ha demanat és que hi arribem. A les Illes ja hi ha la reciprocitat i al País valencià sembla ser que durant aquest any això es pot recuperar, tant amb TV3 com amb Catalunya Ràdio. Estarem contents de ser presents en aquests territoris en l'entorn analògic amb la mateixa normalitat amb la que actuem en l'entorn digital.

Durant els últims anys s'han tancat moltes delegacions com la de les Terres de l’Ebre, Perpinyà o els Pirineus. Com podem parlar des del conjunt del territori sense ser-hi?

Catalunya Ràdio manté les delegacions de Girona, Lleida i Tarragona i seguim tenint gent dels serveis informatius en plantilla d'aquests territoris. Aquesta presència territorial juga un paper molt important de referència la gent i els professionals que estan en aquestes delegacions estan compensant amb el seu esforç i la seva professionalitat i dedicació la pèrdua que es va produir el 2013 d'aquests corresponsals, que eren externs. La sensibilitat territorial hi és i l'oient no ha perdut la percepció que Catalunya Ràdio és una ràdio que cuida molt el territori.

Però tenir una delegació de Catalunya Ràdio a les Terres de l'Ebre, a Perpinyà o al Pirineu no podria ser simbòlic de la importància que se li dóna a aquests territoris?

Sí, però també sabem que en l'entorn digital hi ha símbols que costen uns diners i que tenen més a veure amb una suposada declaració d'intencions que no pas amb un retorn efectiu dels continguts a l'antena. Del que es tracta és de saber que tens recursos, amb flexibilitat, amb capacitat de reacció, i amb un entorn digital et permeten arribar allà on vols arribar. I precisament en aquest sentit, la confluència amb TV3 el que ens ha de permetre és que la feina dels professionals de Catalunya Ràdio i de TV3 distribuïts pel territori serveixi per sumar esforços.

Com t'imagines Catalunya Ràdio d'aquí uns anys?

Penso en una ràdio innovadora, que arrisqui, que faci coses que siguin seguides per altres emissores del país i que tingui formats i propostes novedoses. Una ràdio que aprofundeixi en la pluralitat i en la diversitat, que no faci una passa enrere amb els estàndards de qualitat i amb el rigor i que sigui capaç de ser tan útil oferint serveis i fent servei com ho ha estat durant aquests 33 anys. Catalunya Ràdio ha de tenir la capacitat d'adaptar-se als canvis tecnològics per continuar sent útil, de referència i rellevant com ho ha sigut tota la vida. En aquest context complex, amb molta pluralitat i diversitat de mitjans digitals i amb molta competència en l'àmbit de les ràdios i també d'altres mitjans, cal que Catalunya Ràdio segueixi sent una referència de rigor i de servei.




 

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.967.945 missatges
  • 210.216 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums