Notícia

'Rosa Díez, Hermann Tertsch i Vidal-Quadras ocupen el primer graó del podi d'herois indepes'

Andreu González i Jordi Calvís Autors de 'Herois Indepes. Els veritables impulsors del Procés' (Ed. Cossetània)

D'on sorgeix la idea d''Herois indepes' i com s'acaba convertint en un llibre?
Jordi Calvís (J.C.) Vaig iniciar aquesta col·lecció en clau d'humor amb la idea de tenir ben endreçades les declaracions de menyspreu que ens arribaven dels representants o intel·lectuals de l'Estat espanyol. Vaig començar amb José Ignacio Wert i la seva intenció d'espanyolitzar nens catalans cap a finals de l'any 2012.

Andreu González (A.G.) Pel que fa al llibre, es va començar a gestar en una data molt concreta: el 23 d’abril de 2015. Aquell dia, l’editor de Cossetània, Jordi Ferré, em va proposar d’escriure un llibre sobre la catalanofòbia. I després de donar-hi alguna volta, vaig arribar a la conclusió que no calia inventar la sopa d’all, sinó unir forces amb els cromos del Jordi Calvís.

Al llibre expliqueu que el recull de personatges són 'els veritables herois indepes, els que creen independentistes a cabassos'. Com ho aconsegueixen?
J.C. Crec que hi ha dos factors clau. El primer és el "qui": els que fan aquestes declaracions no són persones com tu i com jo que poden deixar anar qualsevol estirabot i tal dia farà un any. La majoria de personatges que fan aquestes declaracions són persones rellevants i molt significats a nivell estatal i, per tant, amb uns potents altaveus per pregonar discursos de dubtosa responsabilitat. Parlem de polítics, intel·lectuals, artistes, periodistes, tertulians, columnistes, directors de diaris, mitjans, etc. L'altre factor és el "què": declaracions agressives, paternalistes, amenaçadores o carregades d'odi i menyspreu en molts dels casos. En resum, que haver de conviure en un estat que no només tolera, sinó que aplaudeix aquests personatges, es fa realment complicat.

A.G. El que resulta més curiós és que personatges que a Catalunya són perfectes desconeguts a fora gaudeixen de notorietat precisament gràcies a la virulència de les seves diatribes anticatalanes o antiindependentistes. Això inclou des de personatges de la ultradreta fins a periodistes en declivi. El més preocupant, però, no són aquests secundaris de pa sucat amb oli, sinó també els polítics que se suposa que ocupen la centralitat de l’espectre polític espanyols i determinats catalans ben retribuïts, per què no dir-ho, que es dediquen a la deformació sistemàtica de la realitat de casa nostra.

Com és la tasca de recollir tantes acusacions i atacs de catalanofòbia en un sol llibre?
J.C. Trobar declaracions fora de lloc és més senzill del que sembla. Recollir-ne diàriament durant tres anys i, quan en molts dels casos, han estat "la notícia del dia" en molts mitjans, no té cap secret. Passa que avui en dia la informació es consumeix a una velocitat descomunal i fa que moltes vegades ens costi recordar les perles que hagin estat noticia dies abans.

A.G. Hem volgut ser acurats en portar al paper els herois. Per això, n’hem hagut d’excloure alguns ja que, amb el pas del temps, no podíem recuperar la font de les seves paraules. Potser va ser proferides en un canal de bisbes, en una ràdio on es predica la caritat, en un míting... Ja se sap: verba volant. Si no podíem recuperar els insults, ens hem estimat més bandejar-los del llibre, en nom de la precisió.

Quin és el perfil de l''Heroi indepe' que més abunda?
J.C. No et sabria dir. La veritat és que entre els franquistes "reciclats", els que es fan dir progres o els "ciutadans del món" hi ha una pugna interessant per fer-se amb l'hegemonia de la col·lecció. La línia que separa un nacionalista espanyol de dretes amb un d'esquerres no només és difusa. Tinc fins i tot dubtes de que hi hagi cap línia.

A.G. El cert és que el primer graó del podi l’ocupen Rosa Díez, Hermann Tertsch i Vidal-Quadras, ja que han estat mereixedors de sis cromos per persona. En un discret segon pla, com correspon a la seva prudència proverbial, se situen Pedro J. Ramírez, Boadella, Sánchez-Camacho, Esperanza Aguirre i Jiménez Losantos. Només ells sols ja sumen cinc cromos per barba (o per cap).

Quin és l''Heroi indepe' que ha lluitat més pel procés cap a la independència de Catalunya?
J.C. El passat gener vam organitzar un campionat a Twitter amb l’etiqueta #heroiconda per conèixer qui era l'heroi indepe que havia fet més per la independència des del 2012. La comunitat tuitaire ho va tenir clar: el Tribunal Constitucional. Va arrasar.

A.G. Ho van tenir fàcil: són els dotze apòstols de l’independentisme. Treballant en grup, saben fer molt bona feina. A la votació final, i sabent que perdria, jo vaig apostar per en Paco Marhuenda. Calia ajudar-lo a caure amb el cap ben alt.

Després de recollir més de 177 cromos, amb quina declaració et quedes?
J.C. Sens dubte amb el cromo 133, Juan Carlos Gafo (director adjunt de la Marca España): "Catalanes de mierda. No se merecen nada". Sóc incapaç de trobar un cromo que retrati millor el moment que estem vivint. L'amic Gafo va deixar anar en calent aquesta perla en forma de tuit quan va veure tot un estadi xiulant l'himne espanyol. Una primera frase que dibuixa la impotència al veure el desacomplexament de tot un poble a l'hora de plantar cara a un estat que encara avui es fa dir democràtic. La segona frase és pura poesia: un altre crit desesperat que evidencia la crosta totalitària i paternalista de la qual són incapaços de desprendre's. Vaja, que "així ens agraeixen que els deixem respirar".

A.G. A mi em fan por les declaracions d’alguns militars. En primer lloc, perquè apunten en un sentit molt perillós: que l’exèrcit espanyol no és l’exèrcit dels catalans, sinó un cos armat que, arribat el cas, podria ser capaç de escometre contra la població del país si no hi hagués un ordre internacional que s’hi oposés. En segon lloc, perquè les paraules gruixudes que han proferit ara i adés Tejero, Alamán o Chicharro han quedat impunes. En tercer lloc, perquè polítics com Leguina, fent seu l’esperit castrense de paraules com aquestes, afirmen que amb una parella de guàrdies civils n’hi hauria prou per aturar la rebel·lió catalana. Malauradament, em temo que part de l’exèrcit espanyol suspèn en democràcia i no ha acabat de superar la mentalitat franquista.

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.787.378 missatges
  • 204.559 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat