Notícia

La llista paraigua serà una mostra més de la nostra incapacitat congènita per avançar plegats

Víctor Alexandre Escriptor

Victor Alexandre considera que el país "ha arribat al moment més determinant de la seva història" i ara ha de decidir si vol ser "un poble lliure o un poble captiu; un poble adult o un poble infantívol". En aquesta entrevista, l'escriptor valora les diferents propostes que marquen aquests dies l'agenda política catalana com la convocatòria d'unes eleccions i si en aquestes hi ha de concórrer una sola llista o diferents candidatures. 
 
Quan creus que han de ser les eleccions?
Les eleccions han de ser abans de les municipals i amb caràcter plebiscitari. 
 
Apostes per una llista unitària (proposta Mas), per una llista paraigua (proposta Junqueras) o per una altra opció? En aquest cas, quina?
Sóc partidari de la llista unitària, perquè Catalunya es troba en una situació d’emergència nacional. El país ha arribat al moment més determinant de la seva història, el moment en què ha de decidir si vol ser un poble lliure o un poble captiu; un poble adult o un poble infantívol; un poble amb veu i vot a les Nacions Unides o un poble mut i emmanillat. No caldria cap llista unitària si s’hagués fet un referèndum oficial, perquè tot el món hauria pogut veure’n i entendre’n el resultat. Però no s’ha fet, i, per tant, s’ha decidit recórrer a la via de les eleccions plebiscitàries per tal d’obtenir idèntica informació. És la manera d’aconseguir que la mateixa nit de les eleccions tots els mitjans internacionals puguin transmetre un resultat nítid i inequívoc arreu del planeta: “El SÍ a la independència obté la majoria absoluta a Catalunya”. Si no som capaços d’aconseguir això, és obvi que la “llista paraigua” és un recurs. És a dir, campi qui pugui amb un punt en comú. El mitjans internacionals saben sumar, és clar que sí, i ja veuran el total independentista. Però no és el mateix. Aquesta opció introdueix matisos que seran aprofitats per obrir interrogants i un munt de discussions que no sols ens suposaran una immensa i estúpida pèrdua d’energia, sinó que també serviran com a element de distracció per alentir el Procés. Ho comprovarem de seguida. Els catalans som únics al món fent opaques les coses més clares –recordem el despropòsit de la doble pregunta de la consulta– i posant pedres i més pedres en el nostre propi camí. La “llista paraigua”, en definitiva, serà una mostra més de la nostra incapacitat congènita per avançar plegats. Ni tan sols el fet de tenir a tocar la llibertat ens fa renunciar momentàniament a la foto individual. Però els presoners que discuteixen entre ells sobre qui ha de ser el primer a sortir pel forat del reixat acaben caçats pel focus de la torre de guaita i envelleixen al camp.
 
Primer la independència i després ja parlarem de qüestions socials o tot va de la mà?
Les qüestions socials són inherents a la independència. L’intent de fer-ne dues coses diferents és l’instrument de l’espanyolisme emmascarat per aturar el procés. Atès que no gosen confessar que són espanyolistes, perquè els pot fer perdre vots, s’emparen en l’ambigüitat i acaben utilitzant el mateix argument que la caverna: “cal parlar dels temes que realment interessen a la gent”. Talment com si l’independentisme tingués la vida solucionada i a les seves files no hi haguessin milers i milers d’aturats, milers i milers de mileuristes, milers i milers de persones patint la precarietat laboral, milers i milers de persones al llindar de la pobresa... La independència és el més important de tots els drets socials de la humanitat. És el dret fonamental d’un poble. Cap dret social no estarà mai garantit en una nació que no sigui lliure. No són els drets socials el que dóna sentit a la vida. El sentit de la vida el dóna la llibertat. Els drets socials només són el fruit i la gestió d’aquesta llibertat. No hi ha justícia sense llibertat.
 
Quin paper han de tenir les organitzacions civils sobiranistes els propers mesos? (pressionar Mas, anar a una llista unitària, fer llista ciutadana...)
Les organitzacions sobiranistes han de seguir fent el que han fet fins ara, és a dir, tutelar el Procés. La gestió política correspon al Govern i als partits, però els ‘tempos’ els marca la societat. Els partits voldrien marcar el seu propi ritme, prou que ho sabem, però no poden perquè la societat no els ho permet. La gran riquesa del procés català és justament aquesta, la seva transversalitat. Hi estan implicades totes les classes socials i no hi ha cap partit que pugui vantar-se de tenir-ne el lideratge. Si no entenem que la independència requereix una canalització unitària de la nostra energia, mai no serem lliures.

Opina

Configuració
  • Esbojarrat 3.315 7 601 👍 475
    Si partim de que l'independentisme es basa en el principi democràtic, del qual se'n derivaria el dret a decidir, per què Convergència i Unió ha rebutjat al Congrés dels Diputats els punts 1 i 2 de la moció del grup parlamentari de la "Izquierda Plural", en els que s'insta al govern espanyol a rebutjar el tractat de lliure comerç i inversions transatlàntic i a considerar que tot acord de la UE i els EEUU hagi de ser ratificat per la ciutadania mitjançant referèndum?

    La Moció del grup Parlamentari d'izquierda Plural:




    La resposta del diputat Xuclà i Costa del grup parlamentari català (CiU):

    "A través de la votació separada dels tres punts, nosaltres votarem clarament en contra del punt 1 i del punt 2 i votarem a favor del punt 3, que és a favor de la transparència en el seguimient d'una negociació no acabada i una negociació que és un acord entre guanyador-guanyador, entre Estats Units i Europa, en l'enfortiment del lliure comerç en el món lliure, democràtic i desenvolupat."

    Qui vulgui consultar tot el debat, ho pot fer aquí: http://www.congreso.es/public_oficiales/L10/CONG/DS/PL/DSCD-10-PL-197.PDF    (Pàgina 52)
     

    Com és possible negar a la ciutadania la possibilitat de decidir sobre un tema tant trascendental com l'esmentat tractat i al mateix temps posar-se la medalla de superdemocràtes per fer una suposada defensa del dret a l'autodeterminació de Catalunya? Encara més, com és possible parlar de sobirania i de llibertat mentre retalles en sanitat i educació, tens la seu embargada i el teu màxim representant històric està imputat per casos de corrupció? Convergència fa veure que defensa la independència quan en realitat està esperant el moment adequat per poder pactar d'amagat en un despatx amb en Rajoy el futur polític de Catalunya.

    No puc evitar contestar panflets propagandístics tant lamentables com aquest. Trobo insultant la resposta en la que diu que les qüestions socials són inherents a la independència. Quina cara més dura.


  • freezamite 9.567 8 213 👍 3.553
    En començo a estar una mica tip d'aquests propagandistes sense escrúpols que pretenen que catalanisme equivalgui a burgesia.

    Precisament perquè la situació és d'emergència nacional el que s'ha de fer és aconseguir que l'independentisme capti tants vots com sigui possible, i això en una llista unitària és absolutament evident que no passarà.

    El que em toca més el que no sona però és veure com aquests falsos independentistes han traçat una estratègia per a que la societat catalana acabi virant altre cop cap al "federalisme" (aquest que depèn del que Madrid estigui disposat a oferir, no del que passa per una independència i després negocia d'igual a igual).

    Primer es peten el 9N i pacten amb Madrid un N9N que calculen que tindrà un èxit moderat. Tota la campanya del N9N va ser una vergonya absoluta:
    1. L'anunci a on es reiterava un cop i un altre que allò no servia per a res. Ideal per a què no vagi a votar ningú excepte els més convençuts.
    2. La intenció d'obrir només 600 col·legis electorals per tot el país. Si, per a 900 municipis, només 600 punts de votació. Fins i tot els 1200 que es van acabar obrint per l'allau de voluntaris i les pressions d'ERC i la CUP son una broma al costat dels 2700 que s'obren en unes eleccions normals, i a sobre als instituts, que molts queden als afores o fins i tot bastant apartats de la ciutat. En definitiva, ja només els hi quedava posar unes brases davant les meses i obligar a qui volgués anar a votar a cremar-se els peus "pel país".
    3. L'anunci per la ràdio de "necessitàvem 20.000 voluntaris i en som 40.000, això és un èxit!". Pels carallots que no hi veuen més enllà del nas pot semblar que es limiten a donar una bona notícia, però és evident que si per la ràdio i per la tele no et paren d'insistir en que només es necessitava 20.000 voluntaris i ja n'hi ha el doble el que fas en realitat és DESINCENTIVAR LA PARTICIPACIÓ.
    Perquè m'he d'inscriure si ja hi ha el doble de voluntaris que es necessiten? I al final resulta que ni amb 40.000 persones es va poder obrir la meitat de col·legis electorals que s'obren habitualment!

    Suposo que l'objectiu era òbviament quedar-se entorn al milió de vots pel SI-SI. Així després la campanya per la llista unitària era evident:
    El 2012 els partits independentistes vam* mobilitzar 1,8 milions de persones i ara la cosa s'ha desinflat perquè només 1 milió ha anat a votar. Això és perquè la gent es pensa que no anem de debò i necessitem una llista unitària per a animar-los.

    Però mala sort, fins i tot en aquestes condicions prop de 1,9 milions de persones van votar pel SI-SI i això et pren el principal argument a favor de la llista unitària. L'independentisme està mobilitzat, tant mobilitzat que el N9N va ser la mobilització independentista més gran de la història del país, i ara això de "necessitem una llista unitària que mobilitzi la gent" s'ha de dir amb la boca petita i evidentment corrent el risc que algú et passegi les dades per la cara i et demostri que aquesta afirmació no té ni cap ni peus.

    Ara l'excusa evidentment és una altra, toca dir "que estem en un moment excepcional". I jo que em pensava que les del 2012 ja van ser unes eleccions excepcionals!
    I mira si estem en un "moment excepcional" que la llista unitària aquesta ja es demanava amb insistència a les passades Europees, les que segurament deuen ser les eleccions menys influents pel que fa a poder avançar cap a la independència.

    Per tant, 5a columnistes, ja podeu llençar tanta merda com volgueu perquè la jugada no us ha sortit com esperàveu. Això no vol dir que a base de repetir les mateixes mentides 1000 cops no pugueu enganyar a ningú, evidentment que algú o altre es deixarà entabanar, però ja no podreu forçar la llista única anti-independentista amb l'excusa de mobilitzar la gent i segurament serà gràcies a això que ens podrem escapar d'aquest parany vostre.
    Retardareu la independència, sens dubte, i potser de convocar eleccions fins i tot les podríeu arribar a guanyar per separat gràcies a la gran entabanada de míting-proposta que vau fer amb l'única intenció de crear merder i robar vots independentistes, però anant sols, com a CiU, quan arribi l'hora d'incomplir amb el que portàveu al programa ho haureu de fer sense l'aixopluc d'una llista comuna que us permeti repartir culpes entre tots.
  • AviVicenç 12.487 4 161 👍 1.019
    Estic fart de alguns quintacolumnistes que intentant desprestigiar als defensors de la llista unitària perquè estan convençuts de que és la única possibilitat de reeixir.

    En quant al article  
  • __26401__ 21.803 6 50 👍 127
    Autoinculpem-nos de no escollir el nostre capdavanter amb lucidesa. DUI ja!

    Escrits de Josep Castany, Director de Catalunya Acció, al seu Facebook personal:

    1 – Si algun català creu que podrem assolir la independència amb un President i un Govern que defensen el dret a decidir dialogat amb Espanya i dins de la legalitat espanyola, en lloc de defensar la independència i el trencament democràtic de la legalitat espanyola a través de la proclamació al Parlament de Catalunya com a representant legítim del poble català, ara és el moment ideal per a escriure la carta als Reis i seguir vivint d’il·lusions políticament infantils.

    2 - En Mas hauria pogut encapçalar el procés d’independència a partir de la manifestació multitudinària del 2012, però ell va intentar capgirar aquella manifestació en defensa del pacte fiscal que a la fi era el seu objectiu, i a més ja ho va dir: CiU no té per finalitat la independència. A partir d’aquí el que està fent té tot el sentit i lògica. En Mas ha preferit seguir buscant el diàleg impossible amb l’amo espanyol i ara l’amo espanyol castiga el seu criat autonomista per desobedient. No és una qüestió que les coses siguin senzilles o no. És qüestió de tenir o no tenir la convicció i la determinació per a fer-les, i en Mas com a president del Govern no té per objectiu la independència sinó poder exercir el que ell anomena “dret a decidir”, dins de la legalitat espanyola sense trencar-la. Vaja, un plantejament igual d’absurd que el que ha caracteritzat CiU durant trenta anys de voler encaixar Catalunya a Espanya a base de canviar Espanya.

    3 - Convocar a l’autoinculpació en un país que disposa de Parlament, Govern i President escollits democràticament com és Catalunya que podrien preparar i proclamar la independència si en tinguessin la convicció, la voluntat i la determinació és l’exemple més clar de la patètica solidaritat entre els esclaus i de la comoditat que suposa als seus representants fer-se la víctima en lloc d’encarar el problema i resoldre’l.

    4 - Per mi un autonomista que entreté, retarda i aigualeix l’anhel d’independència dels catalans com Artur Mas mentre ens espolien els impostos i ens humilien el poden enviar a galeres. S’ha de ser ruc de mena o un covard per a buscar el diàleg amb qui ha ocupat el teu país a sang i foc i a més et demostra cada dia que et vol fer desaparèixer com a nació. Les situacions d’ocupació, assimilació i humiliació con la que patim els catalans per part d’Espanya no es resolen amb un fals diàleg que no és entre iguals i retallant els servies bàsics de la població; es resolen amb caràcter, fermesa i encarant-s’hi políticament i institucionalment, que per això serveix un Parlament, un Govern i un President. És clar que aquest tres instruments si no estan encapçalats per gent amb dignitat de ben poc serveixen, com s’està demostrant.

    5 - L’ANC convoca a una autoinculpació massiva http://ow.ly/GiIqR
    Ha, ha, ha! Hòstia, quan ho he llegit no m’ho podia creure! He hagut de mirar el calendari per a assegurar-me que no era una innocentada! Jo proposo que per a arrodonir la jornada de sublimació col·lectiva independentista els autoinculpats vagin de genolls fins a Montserrat i deixin una còpia de la seva autoinculpació a peus de la Moreneta que així potser se’ls obriran les portes del cel quan se’ls tanquin les de la terra. A recollir signatures i omplir formularis inútils som un poble invencible; no hi ha qui ens guanyi a brandar el boli com si fos l’espasa d’en Jaume I, però quan es tracta d’exigir als nostres polítics allò que vam reclamar a la manifestació del 2012, és a dir, la nostra independència, sembla que els catalans ens tornem tendres figaflors flotant en un gran bany Maria col·lectiu. Ja ho deia el geni Dalí: Surrealisssss-me.

    6 - Jo no crec que calgui esverar-se gaire per l’enquesta del CEO suposant que sigui un reflex del que pensen els catalans, que no ho sabem del cert, perquè demà passat pot canviar. Les enquestes d’aquest tipus en general les agafo amb pinces i nomes miro tendències. Analitzar diferències d’un 1% o els decimals és absurd perquè entren en el mateix marge matemàtic d’error de la mateixa enquesta. Suposem que l’enquesta l’encerta al dia d’avui. Què ens estaria dient? 1. Diu que el sí a la independència es manté en un percentatge molt alt des fa molt temps, tot i que ni el president Mas ni el seu govern fan propaganda a favor de la independència ja que es dediquen a defensar el que anomenen el “dret a decidir”. El president és qui té el major poder i la màxima capacitat per a convèncer la gent dels beneficis de la independència i neutralitzar les pors i els dubtes, i aquesta tasca no l’està fent; això demostra un problema greu de lideratge polític i compromís amb la independència. 2. L’enquesta també ens estaria dient que els partidaris del no pugen, cosa que és lògica en un procés de polarització com és el de la independència i més lògic encara en un territori colonitzat on els partidaris del no fa anys que estan fent una campanya intensiva de propaganda pel no a la independència, creant dubtes, incerteses i pors que el president Mas i el seu govern no contrarresten perquè estan entretinguts en la comoditat del dret a decidir. Fins aquí res d’estrany doncs. 3. El que ens confirmaria també l’enquesta seria que els referèndums els guanya qui fa la millor propaganda, no qui té més raons; a banda que fer un referèndum en un territori colonitzat i on el president i el govern no lideren ni defensen la independència és jugar a perdre. No cal fer referèndums quan es té un Parlament que a ulls internacionals és el representant legítim del poble. Els referèndums, en tot cas, es fan després de proclamar la independència, i no són imprescindibles, ja que aleshores sempre els guanyes. No oblidem que no es tracta que els catalans guanyem la medalla d’or a les olimpíades de la democràcia, sinó que assolim la independència de forma democràtica per tal que les generacions presents i futures puguin tenir un futur digne i pròsper com a persones i com a nació.

    7 - Montse Navarri Jo no veig a en Mas prou valent, ni convençut , ni motivat per declarar la independència. Tant de bo m’equivoqui !

    Escrits per Josep Castany
    Textes extrets i publicats per Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC, també soci de l’ANC.
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.761.744 missatges
  • 203.757 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat