Notícia

Un país normal

Per què com ho fan als "països normals"? Doncs per exemple a Suïssa, un veritable estat federal, cada "cantó" dicta la seva pròpia política lingüística sense ingerències. I evidentment al Parlament federal suís s'hi poden emprar qualsevol de les quatre llengües oficials: alemany, francès, italià o romanx. Fa temps que la moneda oficial suïssa, els francs suïssos, estan impresos en les quatre llengües oficials. Fa temps que a cada cantó la llengua vehicular de l'ensenyament és la que li correspon, segons si és un cantó oficialment de parla alemanya, o italiana, o francesa, o romanx. Com a Bèlgica, on a Flandes s'ensenya en flamenc i a Valònia en francès (a part d'ensenyar també, com a llengua secundària, l'altra). I on naturalment al Parlament s'hi pot parlar en flamenc o en francès, sense que ningú es pari a pensar si això costa més o menys diners.

 

Per què si parlem de diners i de normalitat, quina és la despesa que comporta un Parlament Europeu amb 23 llengües oficials, on cada intervenció al ple d'un eurodiputat es pot fer en qualsevol d'aquestes, mentre hi ha 22 equips de traductors duent a terme la traducció simultània als altres 22 idiomes? I la despesa que comporta haver de traduir tots els documents que genera la Unió Europea a les 23 llengües oficials. Uns 23 idiomes que, per cert, són només estatals, i que comporta casos absurds com que el maltès, amb només 330.000 parlants, hi sigui oficial, i el català, amb uns 11.5 milions (dades d'Etnologue de 2009) no.

 

Espanya estaria disposada a renunciar a que els eurodiputats puguessin intervenir en castellà al Parlament Europeu amb l'objectiu de reduir despesa? No cal que contestin, ja sabem que no. Per què no es fa tot en anglès al Parlament Europeu? No seria més pràctic i es reduirien infinitament les despeses de traducció? O només en anglès - alemany - francès, que són les 3 majoritàries? Però quins Estats de la UE acceptarien veure com la seva llengua queda en inferioritat en benefici del "bé superior" que suposa l'estalvi? Ho acceptaria Itàlia? I Espanya? Portugal? Polònia? La República Txeca?

 

Que des de certa premsa i des de certs sectors espanyol(iste)s el "quid" del debat sigui el cost de la traducció i no si és just que es pugui parlar en qualsevol de les llengües oficials a les cambres legislatives, indica fins a quin punt el debat està ideològicament pervertit. Una despesa per cert que és de 11.950 euros setmanals, que no ha incrementat el cost total del Senat, sinó que s'han obtingut després de distribuir el total del pressupost anual que gestiona la cambra alta espanyola.

 

El debat és doncs la despesa o que quelcom sigui just? Per què si el debat és la despesa, es podria suprimir el Senat i aleshores sí que estalviaríem! I el Congrés. Posats a fer demagògia, podriem suprimir la sanitat pública, els transports públics, i estalviaríem moltíssim. Ara bé, és just que es faci?

 

És just que el cap d'Estat a Espanya sigui un monarca, i que la Casa Reial espanyola disposi d'un pressupost de gairebé 9 milions d'euros anuals? Això sense comptar que probablement si l'Estat espanyol passés a ser una república enlloc d'una monarquia, el cost que suposaria haver d'elegir cap d'Estat i tota la despesa associada a un president de la república seria superior a de l'actual Casa Reial. Voldria dir això que és preferible tenir una monarquia a una república "perquè costa menys diners"? Òbviament, no.

 

Així doncs quin és el tema, Espanya s'arruina per 12.000 euros setmanals? La crisi econòmica és culpa de que es pugui parlar en català al Senat? Mira que, de fet, Catalunya podria perfectament assumir aquesta despesa de 144.000 euros anuals si, a canvi, desaparegués el dèficit fiscal. 22.000 milions d'euros. 22.000.000.000 euros a canvi d'assumir els 144.000 que costa traduir les intervencions del Senat a les 3 altres llengües oficials.

 

Com a dada, sense els 22.000 milions d'euros que el Principat perd anualment per culpa del dèficit fiscal, Catalunya podria pagar 152.777 vegades aquests 144.000 euros anuals. Que es diu aviat, eh? I mentrestant aquell dient que parlar català "no és normal". El que no és normal, escolti, és Espanya.

 

Opina

Configuració
  • onofre 7.880 12 273 👍 938

    Si el català és espanyol, perquè els espanyols no en saben català . Des de ben petits, des de la llar d'infants, a la canalla espanyola els hi podrien formar per tal d'aprendre la "seva llengua". De la mateixa manera que els infants catalans els formen en llengua espanyola, la canalla espanyola també hauria d'aprendre català. Hi ha relació més justa?

  • Pulker 9.330 8 233

    Prendre's seriosament qualsevol comentari o raonament ''seriós'' espanyol no és, precisament, de ser seriós. Si espanya fos un país seriós els independentistes seríem quatre gats, tindríen moltes colònies i debatir sobre les llengües al Parlament seria, fins i tot, absurd, doncs ja es faria.

    Però no és així, puix que espanya no és un país seriós, no és un país (com ben es diu) normal.

    Espanya és lo mal reflex d'Europa, i Catalunya és la petita Europa d'espanya, allò mès bonic i esperançador que podria haver parit, però amb aquest tarannà que es té a les espanyes això no és pas acceptable, i es tanquen en si mateixos com infants emprenyats.

    Cal assimilar, per mil raons, que la seccessió és la uncia via possible amb un estat com el descrit al text superior i a moltes altres dades irrefutables. Cal assimilar, idò, que catalunya és massa gran per a espanya i que els espanyols són lo darrer eco del Vell Món.

    Cal assimilar, doncs, que prendre's seriosament espanya és, precisament, de no èsser seriós.

  • tindal 8.063 11 265 👍 136

    Un país esclavitzat a la burocràcia madrilenya.

  • Zonni Usuari sumador 813 11 👍 20

    Quina rabia em dona la gent que no sap arredonir.

     

    Bon article per lo altre.

Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.285.119 missatges
  • 220.677 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat