Notícia

Arenys de Munt, o com guanyar la primera batalla mediàtica

La microconcentració de falangistes -58, tots homes, comptats d'un en un en baixar dels 2 autobusos- va tenir la virtut de situar cadascú al seu lloc. Per una banda, el poble arenyenc, amb el suport de desenes de milers de catalans que omplien els carrers amb joia. Gent contenta de poder votar, gent que va votar més per la independència de Catalunya que no pas per l'Estatut del Principat (eh, PSC?), civisme, normalitat, rialles. A l'altra banda, els feixistes, els cara al sol, la caspa i les fletxes. És el bàndol on també hi ha el PP i Ciudadanos, i com no, el PSC. Els qui s'oposen a que es consulti el poble. Parlen de democràcia, però estan desesperats per prohibir les consultes. Què hi ha més democràtic que un referèndum? Els corresponsals de fora de l'Estat espanyol se'n feien creus, com es pot prohibir una consulta? Els corresponsals, tant espanyols com catalans, no s'ho plantejaven pas, ja saben quin pa s'hi dóna a Espanya.

 

Ho comentavem fa alguns dies, a Arenys ningú no ha fet campanya pel "No". El camí triat per Espanya i per l'espanyolisme ha estat provar d'impedir la votació tant sí com no. PP, Ciudadanos, Falange, COPEs, InMundos, Losantos ... tots ells han apuntat directament cap a la mateixa votació, mentre el PSC es feia l'orni, tot i oposar-se a la consulta, incòmode de veure's amb aquests companys ideològics. No han triat l'opció legítima del "No", sinó que han emprat totes les seves forces per impedir la votació. No volen ni sentir a parlar de saber la resposta a una pregunta autodeterminista. L'unionisme no té cap argument més que aferrar-se a la legalitat espanyola per negar la capacitat per autodeterminar-se. Perquè d'arguments per convèncer no en tenen. I ho saben perfectament.

 

Fer una repassada als mitjans digitals espanyols i llegir-hi els comentaris dels lectors és exemplificant. Hi abunden tota mena d'insults i de tòpics sobre els catalans, barrejats amb una argumentació que varia, i que podriem classificar més o menys en els següents grups. El primer, el de l'ús de la força. El que evoca èpoques passades i no tant llunyanes. El que treuria els tancs demòcrates "para enseñarles a los catalanes lo que vale un peine". Un demòcrata de tota la vida, vaja. Uns altres es centren en destacar que els referèndums són il·legals, i no surten d'aquí, i que en tot cas si s'han de fer "los españoles tambien tenemos derecho a votar", perquè Espanya "somos todos" i tal i qual; no acaben d'entendre el que vol dir el dret d'autodeterminació, potser a l'ONU els en podrien fer cinc cèntims. Un grup bastant nombrós es limitava a considerar que aquesta consulta era una cosa "friki" sense valor jurídic, i no entenien perquè la premsa hi havia donat tanta revolada. Es tractava de ridiculitzar la cosa per poder-la menysprear, la idea era deslegitimar la consulta, és una cosa friki, sense valor, "mañana reuno a mis vecinos y votamos que Cataluña es DE España", "pucherazo", "amañado", "tongo", "tonteria". Llavors hi havia el grup dels que consideren que tot això és perquè els polítics catalans han manipulat el poble analfabet. Aquests són els que menys s'han informat del tema, perquè els polítics catalans, benvolguts amics, sempre van a remolc. Però vaja, està bé considerar que qui no pensa com tu és un analfabet funcional manipulable. Fent amics.

 

I finalment i això és novetat, un grup que fins ara era una franca minoria, però que creix amb força. És el grup dels farts, dels que creuen que "esto ya cansa", dels que estan "hasta el gorro" dels catalans (i dels bascos, afegien), de tanta reivindicació i tot això, dels que ens donaria la independència demà mateix per no haver-nos d'aguantar més. Això sí, construint una muralla entre els dos països per no haver-nos de veure mai més, mentre asseguren que observarien dia rere dia com ens enfonsem econòmicament parlant. És clar és clar ...

 

En qualsevol cas la consulta d'Arenys de Munt va guanyar una batalla que l'independentisme no està acostumat a guanyar. La batalla mediàtica. Poc va importar que no tingués validesa jurídica. Els mitjans, catalans, espanyols, europeus, han dit avui que Arenys ha votat massivament a favor de la independència. L'han validat, ells, els mitjans. Sobretot els espanyols. De ben segur que els organitzadors de la consulta, en veure la revolada i l'emprenyamenta de l'espanyolisme i els seus intents per impedir-la, van somriure amb cara de satisfacció. Tenien exactament el que volien, l'exposició, l'evidència dels abusos de la "mare pàtria", el despertar dels feixistes i els altres nacionalistes espanyols (PP,PSC,C'S & cia), les proves del simulacre de democràcia que és Espanya. La gran victòria dels organitzadors de la consulta va ser dir que seria un referèndum.

 

És una maniobra genial. Perquè francament, això d'Arenys no passava de ser una enquesta, una votació que fàcilment podia haver passat desapercebuda un diumenge qualsevol. Però una enquesta no hauria tingut l'efecte desitjat. En canvi dir-li referèndum va desencadenar la histèria espanyola, va despertar la brunete mediàtica cavernària, va posar tothom en alerta, fins i tot la maquinària jurídica espanyola ... feina feta, gol a l'espanyolisme. El resultat, catalanisme (independentisme) 1 - espanyolisme 0. I a més a més amb centenars de corresponsals europeus i mundials fent d'espectadors astorats. L'independentisme ha guanyat aquesta batalla mediàtica. N'hi haurà més, però la primera sempre és la que millor passa coll avall, més que res per la novetat.

 

La consulta, com aquella xiulada a l'himne espanyol per part de bascos i catalans a la final de la copa espanyola de futbol de l'any passat, els ha descol·locat. Molts d'ells es van adonar llavors, i s'adonen ara, literalment, de l'existència d'un sentiment que no s'identifica amb l'espanyolisme ni amb la nació espanyola. No és que ho facin veure, és que realment no entenen la desafecció. El xoc amb la realitat és notable; és el que té nodrir-se exclusivament de premsa espanyol(ist)a, aquella premsa i aquells mitjans que consideren que el sentiment independentista és marginal a Euskal Herria i al nostre país. I com aleshores, ningú no prova d'atraure els catalans cap a Espanya amb un discurs amable, no pas. Al contrari, tot són insults, acusacions. Descol·locats, en definitiva.

 

S'atribueix a Gandhi una frase d'aquelles lapidàries: "Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen, i finalment guanyes". L'independentisme ha passat de la fase 1 gairebé a la 3 en quatre dies. Dir-li referèndum ha estat el toc genial. Els independentistes i la consulta han passat de ser irrellevants a ser objectiu de mofa (ho hem dit ... "frikis", "pantomima", "tonteria"), per posteriorment ser atacats. La reacció a la caverna ha estat furibunda, que no per esperada deixa de sorprendre. La virulència dels comentaris dels lectors espanyols a les notícies als mitjans digitals mostra la crua realitat. I la realitat és que, a pesar del que diuen, que si frikis, que si la consulta fot pena, a pesar de tot això la consulta d'Arenys els ha indignat com mai, els ha fet emprenyar com feia temps que no ho estaven. I ningú no s'emprenyaria per una collonada. L'espanyolisme blasma contra una consulta sense importància. Absurd, oi? Si no fos important no els hauria dolgut.

 

"Després t'ataquen". Això no és cap novetat, però cal insistir en l'evolució dels esdeveniments. L'independentisme és ara, avui, en boca de tots. S'ha situat al bell mig del panorama mediàtic. TV3 va fer ahir una magnífica cobertura mediàtica de la consulta, cal dir-ho quan les coses es fan bé; aquesta és la televisió nacional que volem i que portem 25 anys esperant. L'independentisme i la consulta són avui a les principals portades dels mitjans espanyols, i també dels catalans. I sobretot, dels mitjans tradicionalment contraris, dels de l' "establishment". Els Periódicos i Vanguardies monàrquiques i espanyoles obren avui amb el tema, i quantifiquen fins i tot el possible suport (asseguren d'un 40%) a l'independentisme en cas de referèndum al Principat. I n'informen sense fer excessiva demagògia, com seria d'esperar, i com era habitual fins ara.

 

La consulta, i sobretot la reacció que ha causat en molts estaments i personatges espanyols, ha obert els ulls a molta gent. Molta gent que viu aquí però que no hi ha nascut, i que fins fa quatre dies renegava dels anhels d'aquesta terra, però que se l'està fent seva gràcies al cavernisme espanyolista. Portades i editorials a La Vanguardia i El Periódico, no contraris a l'independentisme, i criticant la reacció espanyola al tema.

 

És com allò que deia l'anunci de la Vanguardia. Les vaques volen, si ho diu La Vanguardia, creu-t'ho.

 

Opina

Configuració
  • esclatasangs 4.987 11 437 👍 525

    El cert que TV3 em va sorprendre i molt, i si el Periódico i la Vanguardia han fet el mateix em sorprendria el doble. Em costa creure que haguem guanyat la batalla mediàtica, però és evident que aquesta és la via.

     

    La reacció espanyola la esperada, primer sorpresa i ràbia, d'aquí 24 hores negació.

  • Neith 13.997 10 109

    Un bon resum sobre les reaccions sobre la votació d'Arenys de Munt, tot i que només voldria fer-ne un apunt: els organitzadors no van dir-ne "referèndum", sinó consulta popular, i crec que és quelcom a tenir en compte, perquè els referèndum sí que estant prohibits legalment, però les consultes populars no.

    • ReiDelMam 7.605 12 261

      Oficiosament tothom (fins i tot els mitjans) parlava de referèndum. Els organitzadors, també, tot i que oficialment fos una "consulta popular".

      • Neith 13.997 10 109

        Sisi, ja ho sé que tothom s'hi referia com a referèndum, per això trobo que encara van ser més astuts i tot els organitzadors en anomenar-ho "consulta popular" perquè d'aquesta manera es podien saltar la llei ecspanyola. Senzillament crec que han estat uns cracks! Tan de bó a la resta de poblacions es pogui fer com a Arenys, han estat tot un exemple per a la resta! I ja seria la òstia si poguéssim arribar a altres llocs com a mínim al 50% de la població amb dret a vot. Mira que hi ha passotisme!

  • Serrallonga 1.309 15 988

    Espectacular article, sí senyor!!

     

  • __24454__ 1.454 8

    No pot ser que tot aquest orgasme independentista hagi estat fomentat per distreure l'atenció de la lluita contra el capitalisme en aquesta època de crisi?

     

    Reflexionem-hi, tot té una doble cara, i l'estat i els grans poders econòmics no són pas tan ingenus.

  • Foll Usuari sumador 75.102 10 3 👍 34.949

     

    Molt ben sintetitzat!

  • plitu 1.136 12 👍 6

                            Ja ha començat la bola de neu imparable dels referèndums(perdó,jejej,consultes populars)d'independència,interessa fer el ressò més gran possible,obviant ja les desqualificacions que vindran des de les ecspanyes,mirant altre cop d'atraure el màxim de premsa internacional,i de com el poble català vol sortir d'aquesta gàbia on ara és tancat.Ja està bé de menyspreuar el català,de Tribunals corruptes,de jutges feixistes,d'Estafatuts a cop de ribot i llimats al màxim,de constitucions fetes depressa i corrents(i que no es poden tocar).Ja n'estic fins els nassos de tot plegat!!!

                            Que es mullin de veritat els partits catalanistes(eh CIU?),i que no amaguin el cap sota l'ala("votaria sí al referèndum d'Arenys,Arturet Mas").

                            Del PscSOE ja és vist que no es pot esperar res,per això és un partit ecspanyol.Que tanquin la boca els botiflers de l'Iceta i la Chacón.

                            D'ERC,jo els he votat fins ara,que han decebut a molts i ara s'han apuntat al carro per l'embranzida que ha dut tot plegat.Aneu amb compte.De totes maneres,els faré vot de càstig si no canvia molt la cosa.

                            Per cert,hi haurà un poble que provarà de fer el referèndum el 4 d'octubre.No dono pistes encara per no alentar a la Caverna a que es preparin...

  • Daniel1714 2.168 13 739

    Un article senzillament genial

     

  • estelat 3.804 7 502

    Molt bon article, és llarg però no aburreix per res.  

  • __24744__ 27.971 7

    Ja us ho dic, jo, Arenys de Munt ha passat a la història de Catalunya.

Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.876.206 missatges
  • 207.039 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums