Albert Cebrían

Albert Cebrían

Més informació

Canal Racó filosòfic

A on anem quan morim?

'La qüestió seria ara: a quin Univers Paral·lel aniríem a parar? I aquí si que s'obre un debat.'

Pels que creiem en la possibilitat de la vida després de la mort, cal remarcar que el pas del cos-ment vers l'espai-mort no implica necessàriament un camí, sinó un canvi d'estat i, per tant, no implica un recorregut espacial específic. Dit això, indicar que hi ha una frase, amb ferum dogmàtic, que s'empra per deixar finat qualsevol debat al voltant d'aquest tema: "quan morim passem a una altra dimensió" I com "passar a una altra dimensió" implica misteri però poc fa per concretar el que hom vol dir, aleshores quedem bloquejats i renunciem a la reflexió.

A l'espai mort poden desenvolupar-se els sentits amb els quals arribem i també poden sorgir nous sentits que restaven adormits. Una previsió amb trets altament especulatius però basada en les tendències que hom observa dins la nostra realitat. Ara bé, pot ser l'espai-mort un lloc amb més dimensions que les conegudes? En l'àmbit teòric és evident que podem descobrir més dimensions a l'entorn on viu el cos-ment, però definir noves dimensions no vol dir pas que la dimensió vital (o conjunt de les dimensions on habitem) hagi de variar. Per tant si la dimensió vital, que precisa el cos-ment per viure, no varia, és del tot probable que a l'espai-mort hi hagi d'haver la mateixa dimensió vital. És a dir que "passar a una altra dimensió" no té cap mena de consistència.

A on anem llavors? Podríem anar a un Univers Paral·lel, concepte que engresca molt als físics quàntics, car manté un entorn on el cos-ment s'adaptaria sense problemes i al mateix temps l'individu podria aplicar l'enriquiment de les seves experiències passades. Un entorn on l'individu és conscient d'on ve, recordant la seva vida passada. La qüestió seria ara: a quin Univers Paral·lel aniríem a parar? I aquí si que s'obre un debat. Però hi ha encara més qüestions i, per tant, més debats.


Opina

Configuració
  • Jordi Cabré 124 2 👍 21
    Es podria, estar parla'n durant setmanes i no acabaríem d'aportar mai nous elements i idees d'un probable món, després de la mort. El que per mi si és clar, és que hi ha vida després de la mort. Poder ja l´em viscut d'altres vides i cal una energia especial per deixar de viatjar i quedar-se en un lloc ideal. Poder, segons vius cada vida, li dónes a la següent uns valors, tot i no recordar res de l’interior. Poder, el que no deixa de reencarnar-se, per no ompli l'ànima de res de bona pasta, viu inferns cada cop més durs en la vida que estem. Podria ser que necessitéssim un grau importa'n de puresa per entrar al paradís i no deixes de reencarnar-te fis aconseguireu. Però un pisis com un servidor, amb la imaginació d'un boix sense medicació, ten explicaria una muntanya.  

    Penso que l’Albert Cebrían aporta una de les incògnites més importa'ns i misterioses de totes. El valor de la vida en qüestió.
    Quin valor tindria viure, sense fer cas al nostre interior que ens diu el que està bé o no. Que significa'n els missatges que sentim i veiem en la natura i la vida diària. De què serviria tot si deixéssim d'existir. Com sabrem que no existim? Com pot desaparèixer el nostre ésser, sentiment, energia i pensament. Qui ens dirà que estem morts ja, ja, ja.
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.284.005 missatges
  • 220.637 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat