Albert Cebrían

Albert Cebrían

Més informació

Canal Racó filosòfic

Causa i efecte

Una de les aportacions cabdals atorgada als antics filòsofs grecs és aconseguir que els individus deixessin de pensar en divinitats per explicar els successos del món. Certament l'antiga filosofia grega aportà el dubte davant causes que es consideraven divines com, per exemple, els furors meteorològics. Va ser una revolució reflexiva per entendre una realitat on imperen les causes i els seus efectes.

Conèixer l'origen de tota mena de fenòmens reals ens proporciona seguretat. I és evident que al llarg dels segles hem anat recopilant informació amb la que comprendre un entorn que ha anat perdent, fruit d'aquest tipus de recopilació, hostilitat i capacitat d'esborronar-nos.

Hi ha causes i efectes, o si voleu accions i reaccions, o si voleu accions i conseqüències... I el més sorprenent, que ja va sorprendre a Spinoza o a Einstein, és l'existència d'un ordre, d'una harmonia entre la causa i l'efecte. Aquesta característica de les causes i els seus efectes implica que, per exemple, quan cau a terra una copa de vidre sempre es trenca o que quan freguem un llapis per damunt d'un paper sempre guixa.

Tot i l'harmonia entre causa i efecte que experimentem, sentim fascinació també per les pel·lícules fantàstiques i de terror (jo en canvi sóc poruc) on les lleis que coneixem sovint no s'acompleixen i tot esdevé un punt més caòtic i eixelebrat. Hi juga un paper important la imaginació, que enllaça amb les nostres pors ancestrals, que encara sobreviuen. Pors en uns temps en els que la companyia era essencial per sobreviure i els perills estaven per tot arreu i la ignorància ens afeblia.

Saber perquè es produeixen els canvis que ens amaren esdevé fonamental per sentir-nos més segurs en el nostre recorregut vital. Ignorar la lògica causa-efecte, que ens ajuda a trobar respostes, sols ens aboca a la foscor del desconeixement on hi campen els monstres més terrenals.


Opina

Configuració
  • ziol 7.578 15 285 👍 3.059

    No només pels filòsofs, la qüestió de la causa que ha de precedir l’efecte, que defineix la successió de la línia temporal, és determinant a la física, i més quan es va veure que no existia temps absolut i hi havia una velocitat límit a la que les causes podien produir efectes en llocs distants.

    I sí, té a veure amb la irreversibilitat o, amb paraules de físic, amb el segon principi que, com vaig llegir en una novel·la d’A C Clarke i em va semblar molt ben trobat, és més «sagrat» que el primer. En altre paraules: és més inversemblant que els bocins de copa s’uneixin per fer-ne una de sencera, o que una nevera refredi sense enviar la calor fora pel radiador que espontàniament es fongui a partir d’una energia sorgida del no-res.

    Encara que les relacions de tot plegat són difícils i als de l’ofici ens costa molt d’explicar-les amb paraules entenedores.

Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.266.607 missatges
  • 220.001 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat