Canal Racó cultura popular

La llegenda de Pere Porter, el català que va viatjar a l’Infern

La seva història, recollida en una obra anònima del segle XVII i transmesa per via oral, va gaudir d'un èxit espectacular i va passar a la veu popular

Detall de L’Infern de Peeter Huys (1570)
Detall de L’Infern de Peeter Huys (1570)

No només Ulises, Orfeu, Dante, Keanu Reeves a Pactar amb el diable o inclús el Frodo d’El senyor dels anells han visitat l’Infern. Catalunya té el seu propi i cèlebre viatger de l’inframon, Pere Porter, un pagès del segle XVII que va anar-hi per saldar un deute. La seva història, primer transmesa de paraula, després en còpies manuscrites i més tard impreses, ha gaudit al llarg dels segles d’un èxit espectacular. Què en sabem, però, d'aquest personatge tan citat en les representacions dels Pastorets?

Pere Porter (també anomenat Portes o Botero) va ser un personatge real, un pagès que va néixer, viure i morí a Mas Portés, a Tordera, que va ser jutjat per la Inquisició i excomunicat. La seva vida, envoltada de misteri, es confon amb la llegenda, de forma que no se sap on comença una i on acaba l’altre.

La llegenda, tal com apareix recollida un text anònim del segle XVII, explica que Pere Porter, en morir el seu pare, va ser reclamat per la justícia per uns deutes que el seu progenitor havia cancel·lat però que no van ser registrats pel notari d’Hostalric.

Porter marxa cap a Maçanet de la Selva, amb l’objectiu de cobrar uns diners. De camí, als voltants de l’estany de Sils, es troba amb el Diable, que el convida pujar al seu cavall, i ambdós s’endinsen a l’estany, que és una de les portes de l’Infern. Allà viatgen per valls, coves i muntanyes a la recerca d’aquell notari negligent. Quan el Diable reclama l’ànima del Porter, aquest aconsegueix fugir i es desperta a Sagunt, al Regne de València.

El relat d’en Porter i la seva davallada a l’Infern ha tingut un llarg i fulgurant èxit al llarg dels segles. Probablement, primer seria una història oral que s’explicaria la gent, potser propagada pel mateix Porter en ser jutjat pel Sant Ofici. La primera còpia manuscrita data del 1608 i es conserva a la Biblioteca Universitària de Barcelona. El seu autor seria segurament un eclesiàstic, que voldria oferir un relat moralitzant, per castigar i satiritzar la societat.

Després van arribar les còpies impreses (la més coneguda, el Viatge a l’infern de Pere Porter, publicat el 1906 per Gaietà Vidal de Valenciano, un dels fundadors de l’Ateneu barcelonès), però la majoria no han sobreviscut al pas del temps.

La popularitat de la història va seguir durant el segles XVIII i XIX, i va ser sobretot en l’últim segle, amb l’apogeu del romanticisme i el gènere gòtic i amb la Renaixença, que es va convertir gairebé en un best-seller popular.

Víctor Balaguer també va fer una versió lliure de la història d’en Porter: les anècdotes amb que sembrarà la seva narració, especialment les calderes, van passar a formar part de la veu popular, de forma que a moltes cases fins fa poc s’espantava a les criatures amb invocant el seu nom: “Si no et portes bé, en Pere Botero et farà bullir a les seves calderes”.

El d’en Porter és potser el més conegut viatge a l’Infern des de Catalunya, i l’estany de Sils una de les seves portes d’entrada més famoses. Però, segons l’escriptora Sylvia Lagarda-Mata a El Diable és català, la geografia catalana conté 12 coves, 29 torrents i barrancs, 22 estanys i gorgs, 13 castells, 31 ponts que fan referència al Diable. I també més de 30 entrades directes a l’Infern.


Opina

Configuració
  • catalàamallorca 41.551 7 14 👍 17.933
    inclús el Frodo d’El senyor dels anells han visitat l’Infern.
    Castellanisme i referència equívoca (i que a més no calia).


    És una llàstima que d'una llegenda tan popular només en resti el nom del protagonista.
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.268.609 missatges
  • 220.070 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat