Jordi Dotras

Jordi Dotras

Més informació

Canal Racó eròtic

Es busquen referents

Fa dies s'ha sabut la notícia que l'aplicació de contactes entre homosexuals Grindr havia venut les dades d'alguns dels seus usuaris, més concretament les que feien referència a la salut sexual, ja que a l'app hi ha una opció de mostrar l'estat del VIH, el virus que desenvolupa la sida, i que ha castigat fortament aquest col·lectiu. Tant és així que en els seus inicis, sida i homosexualitat anaven estretament lligats. Un prejudici que amb el temps s'ha anat desdibuixant.

Ara bé, l'homosexualitat té encara diversos prejudicis que l'acompanyen, un dels més coneguts és la promiscuïtat, és a dir, el fet de tenir moltes parelles sexuals. No fa falta dir que els prejudicis no representen la totalitat d'un col·lectiu, ni tan sols la major part, però és cert que mostren comportaments que els poden ser propis. Intentem analitzar el perquè.

Una cosa és evident: venim culturalment d'una discriminació cap als homosexuals que a casa nostra ha estat perenne els últims segles. I ens hem despertat però tot just ens estem traient els llençols del damunt (i com costa!). Fins fa poc, el matrimoni entre dues dones no era permès, més anteriorment l'homosexualitat constava com a malaltia i fins i tot estava recollida en el codi penal. Ei, i quedant-nos al nostre país al segle XX.

Les coses ara estan canviant, i la visió que la societat té de l'homosexualitat ha començat un viatge endavant, encara embrionari, però significatiu. Un exemple: ni amb majoria absoluta el PP es va atrevir a tocar el matrimoni homosexual que havia aprovat el govern de Zapatero. S'haurien alçat massa veus internes. Ara bé, encara que les lleis hagin canviat en pro de la igualtat, hi ha una problemàtica que cap polític pot resoldre, i és la manca d'un referent. Anem-nos-en al cas contrari: una parella heterosexual que es coneix, s'enamora i decideix prendre decisions. La base que agafarà serà la dels seus pares, la que coneix millor. Segurament aniran a viure junts, de lloguer o hipotecant-se, es casaran, tindran una criatura i l'educaran amb els valors que ells han adquirit i han posat a la pràctica. Si segueixen junts, potser tindran nets. Si se separen, seguiran un patró similar. En el cas d'una parella homosexual que es coneix i s'enamora, ho tindrà més difícil per seguir aquest camí perquè la reproducció ja els suposarà el primer escull. O bé hi renuncien, o bé adopten -un procés llarg i lent-.

L'acceptació social d'aquestes relacions ha fet trencar molts silencis, molts tabús i, precisament, una reacció per voler trencar amb l'anterior ha estat anar-se'n a l'altra banda. La història és una caixa d'exemples en aquest sentit. Una de les causes és, sens dubte, la falta d'un referent sòlid. Mai cap parella homosexual al nostre país ha vist com els seus pares han tingut una relació com la que ell tindrà i, a diferència de l'heterosexual que descrivia línies més amunt, no sabrà on agafar-se. Per on passa, la solució? Una família homo s'ha d'assimilar a una d'hetero, dissenyada per tenir fills? O és moment de reinventar la societat i començar a pensar en models no nuclears? M'agradaria tancar aquest article amb una reflexió potent, una conclusió rodona, però em falten referents per trobar tot això.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.159.458 missatges
  • 216.257 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat