Canal Racó cultura popular

Dues propostes portaran l'esperit festiu i de taverna al C.A.T.

Membres de Catfolkin (Foto: Sergi Paramès)
Membres de Catfolkin (Foto: Sergi Paramès)

Després de la finalització de la 31a edició del festival Tradicionàrius, la seva seu, el Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.), a la plaça d'Anna Frank del barri de Gràcia, Barcelona, continua oferint una programació variada i que agradarà als fidels de la música folk, i que també busca ampliar nous públics com és el cas de la sessió del 13 d'abril a les 22h que oferirà el concert doble d'El Senyor dels Llamps i Catfolkin. Ambdós grups oferiran el concert de presentació del seu segon disc, i els dos grups tenen alguns punts en comú com el fet de presentar músiques festives amb unes lletres que sovint aposten per l'humor, o més ben dit: la ironia. Catfolkin veu de les arrels de la música folk festiva de taverna, amb regust de cervesa irlandesa negra, mentre que El Senyor dels Llamps aposta per un estil emparentat amb el reggae, l'ska o la rumba.

Si bé no hi ha dubte de la diferent sonoritat dels dos grups, en canvi, sí que es poden traçar algunes similituds en els inicis. Les dues formacions, que ara presenten el seu segon treball discogràfic, van sortir a la llum el 2016 amb els seus respectius primers discos nascuts de la il·lusió, l'honestedat i la modèstia dels qui són conscients que la millor manera de presentar-se al món és oferint el que millor saben fer.

Folk festiu de taverna amb lletres per estar atent

El primer disc de Catfolkin, Toquem fusta, parteix de l'autoedició i recull les millors cançons que el grup havia escrit fins aleshores. Tot i que té un component de caràcter miscel·lani, es percep un segell propi que s'ha potenciat amb Que no s'aturi, que acaba de sortir al mercat (març 2018) i que el grup ha creat amb la intenció de crear un disc més unitari. "Primer teníem els recursos molts limitats, però Toquem fusta va tenir molta acollida, i en el segon disc hem seguit apostant per trobar el nostre so, un folk de taverna festiu que també presenta elements de reggae o ska, ja que no ens volem tancar en un únic estil", afirma Pep Rubio, encarregat de les guitarres de Catfolkin, i que reconeix que en el seu segon treball s'ha "donat una volta" a les instrumentacions folk i a la composició, oferint de vegades cançons amb doble melodia.

Que no s'aturi, editat per Discmedi, presenta cançons que combinen un component irònic i salpebrat de l'actualitat amb d'altres que reivindiquen un escenari sentimental compartit per molts membres del grup, que el forma el Montseny o els xarrups de ratafia. "Hem intentat que les lletres més iròniques, també tinguin un missatge de tipus subliminal", explica Pep; per exemple a El món d'en Freakman, la descripció del típic aficionat a Internet i les sèries que poc surt de casa tindria també, una voluntat, entre línies, de certa crítica a la passivitat. Tot aquest univers explota en el directe de Catfolkin, un grup forjat, en els seus inicis, en directes a bars, i a petites places. "Hem viscut la cultura de fer cerveses, del carrer, i això ens marca la manera com interactuem amb el públic: exportem l'ambient d'una taverna a l'escenari". Amb aquest objectiu presentaran el seu segon treball a l'escenari del C.A.T. Cambrer una altra ronda.

La contradicció festiva

Una estada a una casa okupa de Nova York mostraria un nou món musical a l'Oriol Iglesias, qui després d'aparcar projectes de rock dur com Katarrama, va entrar més en contacte amb la guitarra, un instrument que, com tot músic coneixia, però amb el qual no hi havia aprofundit. D'aquesta troballa van néixer unes quantes cançons, que "per evitar que no es perdessin, i no tant per la voluntat de convertir-les en res més", de tornada de la seva experiència, Iglesias va enregistrar. "A la sala de gravació els músics em deien que presentés les gravacions a una discogràfica", explica el músic que ha passat de ser bateria a grups de rock dur a ser el cantant i guitarrista, en definitiva, ànima d'El Senyor dels Llamps. Fent cas als seus músics, Iglesias va moure les seves cançons i així va ser com Discmedi llença el 2016 el seu primer treball, amb el títol paròdic com realista Érem heavies i no cumbes, ja que fa referència al passat del músic.

Aquell primer disc ja presentava una barreja de lletres iròniques amb músiques festives d'estil ska, reggae o la rumba. "Reflecteixen la meva manera de ser, em deixo emportar per un món irreal i imaginari, amb personatges que sovint són perdedors que estan al seu món. De la unió d'una música molt festiva amb lletres sarcàstiques neix una contradicció amb la qual m'identifico", explica Iglesias. Per al segon disc, Marcians, explica que ha tingut més la sensació d'"anar a fer un disc". Ha comptat amb la producció de David Rosell, membre de Brams, que ja va gravar les cançons que van donar peu al primer disc, i "amb una voluntat de tenir un segell identificable, fer un salt qualitatiu en la música".

La primera actuació en directe d'El Senyor dels Llamps presentant Marcians serà al C.A.T i tindrà un so més contundent i festiu. Tal com indica Iglesias: "Portaré una secció de vents, que a més em fa molta il·lusió, ja que tots són del meu poble, Avinyó. Si abans el directe tenia més punts en comú amb el folk, ara el so serà més canyero".

El Senyor dels Llamps i Catfolkin dos grups que en les presentacions del seus segons treballs faran saltar el públic divendres 13 d'abril a les 22h.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.066.233 missatges
  • 213.308 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums