Jordi Dotras

Jordi Dotras

Més informació

Canal Racó eròtic

El ghosting, o l’art de desaparèixer sense dir res

Hereus de la cultura de l’immediat, els practicants del ghosting s’estan multiplicant des de fa temps. O, si més no, ara hem posat nom a un fenomen que tota la vida hem anomenat “ser un penques” o bé “passar de tot”. El ghosting prové de la paraula anglesa ghost, i significa “fantasma”; una paraula que utilitzada en l’àmbit sexual no fa referència a aquella gent que es vanta de tenir coses que no té o haver fet coses que no ha fet, sinó a desaparèixer de seguida. Volem anar cada cop més ràpid i donant la meitat de les explicacions, i per això relacions que en xarxes socials havien durat segles de cop i volta s’evaporen.

Per què passen aquestes coses? Què porta una persona a tallar de soca-rel el contacte amb una altra amb qui portava setmanes –ja no dic mesos—xerrant? Per què aquella noia amb qui pensava que aniria a sucar finalment desapareix sense deixar rastre? Massa preguntes i massa poques respostes. Benvinguts a la vida.

Posem-nos en situació (la farem heterosexual perquè així serà més senzill de diferenciar entre personatges, valga’m Déu de voler perpetuar estigmes). La usuària Vedellaambbolets69 s’ha connectat i ha trobat el perfil d’en Fricandó96. “Hola”, diu ella. “Com va?”, diu ell. Comença una conversa interessant arran del que ella té escrit al perfil: “Ornitòloga”. Parlen d’ocells i ell decideix que té son i que se’n va a dormir. L’endemà, “bon dia” i la conversa reprèn el fil. La Vedellaambbolets69 se sent còmoda amb la conversa amb en Fricandó96, i proposen anar a fer una cervesa, però com que jo treballo al matí, i com que jo estudio a la tarda, i com que aquest cap de setmana vaig al Montseny, i com que el vinent jo sóc a Porto, la cervesa en qüestió no arriba. Malgrat tot, tant un com l’altra parlen, es donen els WhatsApps i, de cop i volta, ai las!, en Fricandó96 deixa d’obrir la conversa reiteradament, la Vedellaambbolets69 se n’adona i aposta per no anar-li darrere, i quinze dies després, ni xerren més, ni han fet la cervesa (encara que ell al finalment no va anar al Montseny i haurien pogut quedar), ni han sucat (mútuament, s’entén). Xim pum.

Aquesta situació de final tràgic i sobtat és massa corrent avui. Però en Fricandó96 és un penques, o està en el seu dret de no voler seguir una conversa amb algú que ni ha vist? Les relacions íntegrament en xarxes socials ens eviten el contacte físic, del qual sóc un ferm defensor, i és inevitable que tinguin un caire més fred en el fons. Anem més enllà!

La Vedellaambbolets69 i en Fricandó96 diuen d’anar a fer una cervesa, queden en una hora i en un lloc i els dos arriben puntualment a la cita. Ella coneix un lloc “molt bo” que hi ha per allà a la vora i ell, que no controla tant la zona, accepta. Demanen sengles mitjanes i paga ella i, què carai!, una altra ronda, així pot pagar ell i en paus. Parlen d’ocells, de fotografia, de viatges, de quan va morir la gosseta (es deia Laica, en un atac d’originalitat de la família) i ho vam passar tan malament, d’aquell dia que vaig anar a Port Aventura, i de Cadaqués (que a tots dos els sembla molt maco però entre la carretera per arribar-hi i el vent que hi fot, què vols que et digui, quina mandra tornar-hi). Ella comparteix pis però avui no hi ha ningú i proposa d’anar-hi a fer l’última. Ell ho troba una bona idea. Pugen al quart sense ascensor i fan una altra birra i acaben cardant i s’ho passen la mar de bé. En acabat, no fumen. Es vesteixen i ell se’n torna a casa sense saber que serà l’últim cop que es veuran perquè desapareixerà com un fantasma.

La Vedellaambbolets69 s’havia sentit còmode amb en Fricandó96 i buscant explicacions a tot plegat pensa que, si no l’hagués trobada atractiva, no hauria pujat al pis. Potser ho ha fet per quedar bé. És un penques, ell, o està en el seu dret de no voler seguir el contacte amb algú que només ha vist un cop?

El ghosting és, sens dubte, una manifestació més de com entenem les relacions humanes. A l’altra banda oblidem que hi ha una persona que pot voler una continuïtat, que exigeix sinceritat. El que demano és que les persones s’exigeixin sinceritat si més no a si mateixes.


Opina

Configuració
  • Caupes 3.660 2 559 👍 2.117
    En cat33cat n'és un expert.
  • elbruixot 3.111 13 636 👍 1.121
    ho veig incomplet, ghosting seria si en algún moment un parla/envia missatge i l'altre ja ni contesta... si tant a com b deixen de parlar no ha hagut cap problema, únicament que la cosa no ha anat a més.
    • Ballester 7.423 7 291 👍 2.386
      Sí, ghosting seria si bloqueges aquella persona a totes les xarxes socials on et podria trobar. De fet, en totes on us havíeu cominicat habitualment... ghosting amb un polvo d'una nit gairebé em sembla contradictori, normalment seria amb algú amb qui ja hi ha una confiança o fins i tot compromís.
  • immaaesteban 20 👍 3
    Segurament es pensa en una situació així entre persones joves, però quan tens una edat i també t’apuntes a aquesta manera de conèixer altres persones, per avorriment, timidesa o només per manca de temps, esperes trobar al menys honestedat.

    El silenci per marcar distància és terrorífic i pot desestabilitzar molt, a més no l’entenc en persones que quan va tombar el segle ja superàvem la trentena i que vam créixer i “madurar” en una societat on les relacions humanes sorgien cara a cara i t’havies de currar una mínima explicació per despatxar algú.

    Donar la cara. Què menys. Per respecte. 
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.158.380 missatges
  • 216.222 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat