Versos.cat

Versos.cat

Més informació

Canal Racó poètic

Recull, de Joan Margarit

Recull el patrimoni del matí
damunt la sorra on els petits cargols
mostren la simetria
de l'espiral, centre de llur bellesa.
Mira dins teu: petxines de la nit,
nacre de la claror, roc del silenci.
Tot trencat per tempestes de la llum
i retornat amb cura a les arenes
d'aquest tardà coneixement de tu.

Joan Margarit


Opina

Configuració
  • immaaesteban 20 👍 3
    L'adoro a Joan Margarit. 

    Un dels meus poemes preferits:

    GENT A LA PLATJA

    La dona aparca el cotxe a un carrer vora la sorra.
    Baixa i, a poc a poc, treu i desplega
    la cadira de rodes. Després, agafa el noi,
    l’asseu i li col·loca bé les cames.
    S’aparta uns quants cabells que li van a la cara,
    i, sentint com li oneja la faldilla,
    va empenyent la cadira cap al mar.
    Entra a la platja pels taulons de fusta,
    però els taulons s’aturen a uns quants metres de l’aigua.
    A prop, el socorrista mira el mar.
    La dona aixeca el noi: l’agafa
    per sota els braços i, d’esquena a l’aigua,
    camina arrossegant-lo mentre els peus
    van deixant dos solcs tristos en la sorra.
    L’ha dut fins a on arriben les onades,
    l’ha deixat a la sorra i torna enrere
    a buscar el para-sol i la cadira.

    Els últims metres. Sempre falten
    els maleïts, terribles últims metres.
    Són aquests els que et trencaran el cor.
    No hi ha amor en la sorra. Ni en el sol.
    Ni en els taulons de fusta, ni en els ulls
    del socorrista, ni en el mar. L’amor
    són aquests últims metres. La seva soledat.

    Joan Margarit

Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.140.988 missatges
  • 215.641 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat