Publicitat


Canal Racó cultura popular

El llibre que explica els orígens dels castells

Creada el febrer de 2017, la càtedra URV de l’Estudi del Fet Casteller ja està començant a donar els primers fruits. Alex Cervelló ha publicat “Els orígens del fet casteller. Del Ball de Valencians als Xiquets de Valls. Del segle XVIII a 1859”. L’obra es concep com el primer volum d’una col·lecció que desitja repassar la història bicentenària dels Xiquets de Valls. Anteriorment, Cervelló ja va escriure la tesi doctoral “Els xiquets de Valls durant el primer franquisme (1939-1960)".

La recerca a fons públics  i  religiosos ha permès treure a la llum pública algunes dades fins ara desconegudes. Cervelló anticipa una dècada la data de la primera actuació castellera de la història, que fins ara s’havia referenciat l’any 1801. En el marc de les festes de la Candela de Valls de l’any 1791, documenta aquest fragment: “Rebut del senyor Don Jaume Cesat, rector de Valls, la quantitat de quatre ll 2s 6, dich quatre lliuras, dos sous y sis diners, per roba pressa en la botiga per los Noys de Castells que està encarregat. Valls y febrer 7 de 1791. Joseph Gallissa”.

Gràcies a les referències documentals de 1712, 1725 i 1790, es pot constatar que els balls de valencians van celebrar-se a Valls durant tot el segle XVIII. No serà fins al darrer terç de la centúria, tanmateix, quan comencin a evolucionar fins a adoptar la forma dels castells. Un document de 1770 de l’Arboç comenta que una torre era més elevada que les restants, senyal inequívoc que ja existia rivalitat entre diferents colles. En la mesura que les autoritats eclesiàstiques percebin que alguns balls de valencians han adoptat aquesta nova forma competitiva, els prohibiran en moltes poblacions. Uns decrets que, paradoxalment, foren molt positius per a la consolidació dels castells. Alliberats del context religiós, les colles començaren a intentar construccions més ambicioses, aconseguint guanyar-se la popularitat de la gent. 

Malgrat les múltiples guerres que a cavall dels segles XVIII i XIX es produiran a Catalunya, o potser precisament per la rivalitat política que engendraren, l’afició pels castells a Valls arrelarà amb força. Així ho testimonia la visita del monarca Ferran VII a Valls el 1814, durant la qual les dues colles locals actuen davant seu. Un punt d’inflexió que suposarà l’impuls definitiu pels castells. 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.026.854 missatges
  • 212.050 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums