Sílvia Catalán

Sílvia Catalán

Més informació

Canal Racó eròtic

Una bona comunicació sexual

En Claudi i la Mònica eren parella des de feia 8 anys i pico. I sí, he posat "eren" a consciència, donant peu a un "spoiler" important. Ja no ho són. I us vull explicar la seva història, per a que, si podeu, no la imiteu. Tot i que sé del cert, que molts de vosaltres esteu tenint-ne (o en tindreu) una de semblant. Desitjo que llegir la història de'n Claudi i la Mònica us il·lumini i pugueu començar a fer canvis. 

Es van conèixer quan tenien 25 anys, estudiant un màster universitari. A poc a poc van anar apropant-se, quedaven amb la colla d'amics de classe i sortien de festa. De tant en tant, en aquelles festes ballaven junts, es buscaven entre la gent i acabaven sortint del bar per a xerrar tranquil·lament fins que sortia el sol. 

Un dia, en una festa a casa d'un amic comú, es van embolicar. Aquell primer petó, deien tots dos, va ser espectacular. Molt desitjat. Va despertar els seus cossos i van tenir una nit de sexe desenfrenat que els va deixar amb tant bon gust que van voler repetir al cap de poc. 

D'aquesta manera començava la relació de parella de'n Claudi i la Mònica. Una revolcada plena de passió que va fer que aquell terreny tan íntim quedés exposat davant de l'altre. Els primers mesos van repetir moltes vegades aquelles escenes de sexe. Els encantava i sempre en tenien ganes. 

Com que tots dos compartien pis, al cap de mig any, van decidir que era una bona idea buscar-se un piset per començar una covivència conjunta. Els primers mesos de convivència van tenir alguns problemes per ajustar-se l'un a l'altre, el normal, en aquests casos. Que si fes menys soroll quan et llevis, que si la pasta de dents millor a l'armari que sobre la pica, que si la tapa del vàter i tal. Però s'ho prenien amb humor. 

El sexe entre ells seguia sent molt divertit, però ja no tenia aquell punt de novetat, així que, poc a poc, van anar caient en la rutina de fer-ho sempre (o gairebé sempre) de la mateixa manera. Com que els agradava i els dos s'ho passaven bé, tampoc no hi havia problema per repetir, no?

Ja podeu començar a sospitar per on va la cosa. Poc a poc, el seu repertori sexual es va anar limitant. Cada cop més. Però seguien arribant a l'orgasme, i això ja els deixava satisfets. O això pensaven ells. Perquè, a mida que anaven limitant-se també anaven tenint menys ganes de tenir sexe. I clar, si no en tinc ganes, com m'he de posar a innovar? (si això ho apliquem a qualsevol altre àmbit veurem que no té cap mena de sentit, però en el sexe ens sembla molt lògic... en fi). 

Tots dos trobaven molt a faltar aquella passió del principi. I seguien enamorats l'un de l'altre, però ja no sentien aquella atracció tan bèstia. I van començar a mirar enfora. La Mònica ho va parlar amb les seves amigues, que li van oferir tota una sèrie de consells per a posar-li salsa al sexe amb el Claudi. En Claudi no ho va parlar amb ningú, però va informar-se per internet, va tornar a consumir pornografia gairebé a diari. 

Tots dos tenien al cap tot allò que els agradaria fer per a revifar la relació. Però no sabien com parlar-ho, com plantejar-ho. Els feia por fer-ho perquè "què pensarà l'altre" o perquè "creurà que no en tinc prou amb el que tenim i se sentirà pressionada" o perquè "i si li dic i després no em ve de gust?". 

Així que anaven fent-se llistes mentals, anaven fantasejant amb la idea, i l'un i l'altre es masturbaven per separat gairebé a diari. I cada cop tenien menys relacions entre ells, perquè ja no els oferia gairebé incentiu, en comparació amb tot el que tenien al cap i sabien que no portarien mai a terme. 

Aquesta falta de relacions sexuals va fer que la Mònica i en Claudi anessin perdent la intimitat entre ells i s'anessin distanciant. Cada cop discutien més per petites tonteries, cada cop estaven més ressentits l'un amb l'altre perquè pensaven que l'altre mai els podria oferir allò que ells tant desitjaven. 

Un dia, la Mònica va dir prou. "No sóc feliç, Claudi", necessito trobar-me a mi mateixa, necessito explorar. 

I així va ser com van deixar de ser parella. Tots dos van patir molt, perquè realment s'estimaven molt, s'avenien molt bé. Però no van ser capaços de tenir una bona comunicació sexual. Tots dos volien el mateix, desitjaven el mateix, però per por a què diria l'altre, per incapacitat de sobreposar-se a la vergonya, van deixar morir una relació que en tots els altres aspectes els omplia. 

Així que ja sabeu, no sigueu com la Mònica i en Claudi. Supereu la vostra vergonya, les vostres pors, i parleu clarament amb la vostra parella del que us ve de gust a nivell sexual. Innoveu, no us quedeu amb el de sempre. Perquè, com sempre dic, per molt que m'agradin els spaghetti, si en menjo cada dia, els acabaré avorrint. 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.122.107 missatges
  • 215.077 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums