Canal Racó gastronòmic

Arròs de sardines

Recepta tradicional número 137 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català.

Per alguns pot semblar, d'entrada, una mica estrany posar-hi sardines a sobre d'un arròs. Però el cert es que aquest plat d'avui es tracta d'una recepta tradicional catalana ben antiga. 

La sardina és la protagonista del plat i, per tant, us aconsello que sigui ben fresca. Ja sabeu que la sardina és un peix blau, ric en Omega 3, un àcid gras que ens ajuda a prevenir malalties cardiovasculars. Ara no descobriré jo les bondats d'aquest peix, que conté moltes proteïnes, així com vitamines A, D, B2, B3 i minerals molt diversos, com el sodi, el fòsfor, el magnesi, el ferro i el calci. 
Però que cal menjar-ne ho sabem tots.
Total, un arròs, bo, sa i, no menys important, força econòmic.
I que està molta bona la sardina, tu!
I el seitó!
I el verat!
I l'arengada feta "a la porta"... ummmmm!
Espero que us agradi aquest arrosset que, si no l'heu tastat mai, us convido a fer-ho. Com sempre dic, son tants els plats que acaben sent més bons al paladar del que un es pensa inicialment que això fa molt recomanble no refiar-se del gust imaginari que cadascú pot tenir. Per experiència us ho dic. La cuina no deixa mai de sorprendre!
Dit d'una altra manera: tasteu les coses i després opineu.
Hi sortireu guanyant.


INGREDIENTS
24 sardines mitjanes
400 g d'arròs
1 ceba
2 tomàquets madurs
4 alls tendres
150g de pèsols
1 litre d'aigua
oli d'oliva
sal

Per fer la picada:
uns brins de safrà
julivert fresc
sal

VARIANTS
- Aquest arròs es pot fer també amb seitons (vegeu Arròs de seitó) o amb joells en comptes de sardines.
- Es pot fer amb brou de peix, en lloc d’aigua.
- S’hi pot posar pebrot vermell o verd.
- En lloc d’alls tendres es pot fer amb alls secs.
- S’hi pot afegir alguna hortalissa, com ara albergínia o carxofa.
- Aquest mateix plat el podeu elaborar amb fideus o cintes en comptes d’arròs.
- Es pot fer també amb anxoves confitades en comptes de sardines.
- S’hi pot posar pebre vermell dolç..

ELABORACIÓ

Les sardines es millor que siguin de mida mitjana, fins i tot una mica petites, per allò de les espines també. Jo, malauradament, només n'he trobades de grosses en aquesta ocasió. Per tant, n'he fet servir menys que les 24 proposades.
Prepareu la verdura.
Netegeu les sardines. Retireu cap, tripes i escates. Hi ha qui les fa amb el cap. Com us agradi.
Saleu una mica les sardines per totes dues bandes.
Com recomana també la Carme Ruscalleda, es interessant tirar un polsim de farina sobre les sardines.
Escampeu aquesta farina amb els dits. Això ens permetrà mantenir la pell de la sardina i, com no, la brillantor que tenen. Ara poseu a escalfar una mica d'oli en una paella.
Mentre s'escalfa l'oli, trinxeu la ceba.
Trinxeu també els alls tendres.
A l'elaboració que ens proposa el Corpus diu que escaldem la nyora, retirem tota la carn i fem una picada amb la sal i el julivert. Però jo he preferit fer servir la tècnica de la Carme Ruscalleda i triturar la nyora dins el brou.
Poseu la nyora a bullir amb el brou.
Que sola està, pobreta.
Mentre, podeu anar ratllant els tomàquets.
A mi m'agrada posar.hi una mica de pebre vermell, ja ho sabeu. El toc personal. Donarà gust i color.
 Quan l'oli sigui calent, fregiu lleugerament les sardines.
I lleugerament vols dir uns 30 segons per cada banda. De fet, no les volem coure, només marcar la pell amb la farina. La sardina es courà amb l'escalfor de l'arròs.
 Retireu-les i reserveu-les per més endavant.
Torneu al brou. Afegiu-hi els brins de safrà.
I el julivert fresc també.
Ja no estàs tan sola, nyoreta meva! Ho deixeu bullir una mica més.
Ara, amb l'oli aromatitzat de fregir les sardines fareu el sofregit. Segurament no caldrà posar-lo tot.
De fet, aquest plat es fa habitualment en una cassola, però també podeu utilitzar una paella com he fet jo. Quan l'oli sigui calent, poseu-hi la ceba..
Quan la ceba comença a agafar color poseu els alls tendres, que es fan més ràpid.
Deixeu-ho fer a foc més aviat baix, vigilant no es cremi.
Seguidament, afegiu-hi el tomàquet. A foc baix, deixeu-ho fer uns 10 minuts. Remenant de tant en tant. Si falta líquid podeu afegir un cullerot del brou.
I tornant al brou, com veieu, al cap i a la fi estem fem una mena de brou-picada. Altrament, podeu fer una picada amb la carn de la nyora, el julivert i la sal i afegir-ho a l'arròs quan arrenqui el bull.
Tritureu-ho el brou-picada amb la batedora elèctrica.
Molt bé.
 No importa si us queden trossets petits. No busquem un brou fi.
 Un cop estigui el sofregit ben confitat, ja hi podeu tirar l'arròs.
Mesureu l'arròs sempre, a no ser que ho tingueu molt per la mà.
Ara, remeneu l'arròs amb el sofregit per tal de daurar una mica el gra i segellar-lo.
Seguidament, tireu-hi el brou bullent.
Un puntet de sal.
I quan comenci a bullir podeu posar els pèsols, que si son frescos i de temporada millor. Si no, no us quedarà més remei que fer-ne servir de congelats.
I ara a fer xup xup durant uns 15 minuts. Sacsegeu la paella de tant en tant per evitar que s'enganxi, però no remeneu mai l'arròs.
 Mentre es fa, podeu preparar una llimona amb una mica de gràcia per servir l'arròs.
Quan faltin 2 o 3 minuts per acabar la cocció escampeu les sardines per sobre. Es poden posar directament netes i salades per damunt de l’arròs, sense fregir-les prèviament. De fet, així es fa la recepta original. Passats els 15 minuts, apagueu el foc.
Ja fa bona pinta, no?
Si ho penseu, després de 15 minuts de cocció l'arròs no estarà fet del tot.
Per tant, haureu de cobrir la paella o cassola amb paper d'alumini i deixar que la cocció passiva faci la seva feina. És a dir, que haureu d'esperar un mínim de 10-15 minuts més abans de servir-lo.
Ja sabeu que quan l'arròs reposa una mica està més bo. I aquí el teniu.

Ara sí, ja el podeu servir. Acompanyat d'un vi especial, com la sardina.

Com tot en aquesta vida, si serviu el menjar amb una mica de gràcia el plat encara semblarà més bo, ja que la vista es fonamental a l'hora de menjar. I només a l'hora de menjar, oi? jeje.

Bon profit!


I PER BEURE...

Nom: La Peluda 
Varietat/s: 100% Garnatxa peluda 
Capacitat: 75cl
Zona: D.O. Montsant
Fabricant: Celler Comunica

Al Mas d'en Cosme tenen una vinya única, una petita part de garnatxa peluda de més de 80 anys d'edat i situada en un sòls argilo-calcari, de sorra granítica i pissarra. De la conjunció de la varietat i d'aquestes formidables terres neix un vi molt especial. És llaminer, profund, ric i dolç, i al mateix temps, lleuger i de tacte vellutat. 


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.806.789 missatges
  • 205.085 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat