Canal Racó cultura popular

La Setmana Santa de la Granadella, un patrimoni únic

Desclavament de la Granadella. Fotografia: "Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya"
Desclavament de la Granadella. Fotografia: "Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya"

El Desclavament de la Granadella és, avui, un acte únic a Catalunya. Conjuntament amb la processó de l'Encontre han estat declarats elements festius patrimonials d'interès nacional i inscrits al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Es tracta de dos esdeveniments arrelats i participatius, expressió d’una religiositat popular que identifica la vila i els seus habitants en les celebracions del cicle de la Setmana Santa.
 
El Desclavament se celebra el Divendres Sant a l'església parroquial de Santa Maria de Gràcia. L'acte, previ a la sortida de la processó del Sant Enterrament, consisteix a desclavar de la creu la imatge articulada del Sant Crist. El temple queda a les fosques i en silenci. Només hi ha llum al cambril. La lectura del Miserere  (El salm 51, Compadeix-te de mi, Déu meu), que després cantarà el cor a dues veus i en llatí, marca l’inici del Desclavament. És un dels moments més emotius i corprenedors. Tot seguit, el mossèn treu els tres claus dels braços i els peus de la imatge del Sant Crist i els col·loca en una safata. Dues persones baixaran la imatge i dipositaran el cos al Sant Sepulcre. Enguany la celebració estrena una escala nova que permetrà que la baixada es faci a la vista dels fidels, i no per les escales del cambril, com s’havia fet els últims anys.
 
Per Setmana Santa, i de manera accentuada en els darrers anys, molts veïns tornen a la Granadella. «No sabríem viure la Setmana Santa d’una altra manera», diu Adelina Freixinet, que és conscient de l’evolució de la religiositat als nostres dies. «No tothom hi participa només pel component religiós. Hi ha molts veïns que ho senten com una tradició i com un acte de cultura i identitat». Un altre dels elements declarats és la processó de l'Encontre, que se celebra el migdia del Diumenge de Pasqua de Resurrecció per escenificar el retrobament entre Jesús ressuscitat, representat per la Custòdia, i la seva mare. Acabada la missa solemne, el mossèn col·loca la Sagrada Forma dins la Custòdia i els cantadors canten el Pange Lingua, l’himne eucarístic escrit per Sant Tomàs d'Aquino en què s’expressa la doctrina de la transsubstanciació. Sis dones joves portaran el tàlem davant del presbiteri i el mossèn s’hi col·locarà dessota, amb la Custòdia. Acompanyats dels cantors i seguits dels fidels, sortiran de l'església. La processó tombarà per darrere l'església cantant el Pange Lingua. Després sortirà la imatge de la Mare de Déu Dolorosa, vestida de blau perquè el Dissabte Sant li ha estat canviat el vestit negre de dol. La imatge, portada per quatre homes, girarà en sentit contrari al de la Custòdia. De la peanya de la Mare de Déu, en sortiran cintes blanques que portaran els infants. En el moment de l'Encontre, quan la Mare de Déu es trobi amb la Custòdia, els portadors faran tres acataments, genoll a terra. Aleshores, els cantadors entonaran el Regina Coeli i començarà la processó conjunta. Quan la Custòdia arribi a la plaça, abans d'entrar a l'església, es cantarà el Magnificat.
 
Adelina Freixinet i Josep Martí, membres del Consell parroquial de  Nostra Senyora de Gràcia, han estat dues persones molt actives en aquest procés de reconeixement patrimonial. Veuen amb il·lusió que el Govern de Catalunya hagi declarat  el Desclavament i la Processó de l’Encontre com a elements festius patrimonials d’interès nacional i recorden el camí que han fet per elaborar el dossier que ha servit per iniciar el procediment de catalogació. Com quan van haver de recórrer diversos arxius per documentar l’antiguitat del Desclavament fins que van localitzar, a l’Arxiu Diocesà de Lleida, un document de l’any 1787 on es detalla un pagament per “bajar la Imagen de Christo Crucificado de la Cruz en el mysmo Viernes Santo”, anotació que acredita l’antiguitat de la representació. El document en qüestió és un escrit de Mn. Antonio Pinós dirigit al Bisbe de Lleida, on s'hi conté una relació de pagaments i rendes de la Parròquia de la Granadella. Amb tot, l'antiguitat no és l'únic requisit exigible. El caràcter patrimonial no seria el mateix sense allò que fa que la celebració sigui viva i comunitària i per això la declaració destaca també com a elements d'interès els cantadors i el coneixement dels cants (el Pange lingua, el Regina coeli, el Magnificat i el Tantum ergo), els Armats, la mateixa organització de la festa o l'església i els carrers i places de la Granadella on se celebra la processó. Trobareu en aquest enllaç la seqüència i descripció completa dels actes de la Setmana Santa de la Granadella.


Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.284.008 missatges
  • 220.638 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat