Notícia

Avui dimarts, 18 d'octubre del 2005, ha mort Jaume Ros i Serra a la vila d'Oliana

amena_31
amena_31
esteladaJaume Ros i Serra nasqué a la vila d’Agramunt al gener del 1918. Fou un dels creadors d’Estat Català a Agramunt. Al 1937 s’incorporà a la columna Macià-Companys ja convertida en 30a. Divisió i és amb ella que entrà a França el 1939. Fou un espectador de primer ordre de l’escissió d’Estat Català quan es creà el Front Nacional de Catalunya. Col·laborà en el passatge de fugitius civils i militars per la frontera durant la Segona Guerra Mundial.

L’ocupació de tot França pels nazis el portà a un internament en un Camp de Treball Obligatori. Fou un dels espectadors de l’entrada de les tropes aliades a la Plaça de la Vila de París. Allà hi trobà Eugeni Xammar que l’introduí a l’Associated Press on treballà de periodista. Els acords entre els feixistes espanyols i els Estats Units li provocaren una decepció que el conduí de retorn a Agramunt. No suportà mai la dictadura franquista i se n’anà a viure a Andorra, on participà del progrés econòmic de les valls. Al 1962 contactà amb Tarradellas, i es convertí en correu del President de la Generalitat.

Deixà de tenir relació amb el President dos anys després del retorn d’aquest, doncs considerà que Catalunya no tenia futur enganxada a un estat advers en un món cada cop més globalitzat. Al 1994 fou un dels principals impulsors del Centre de la Cultura Catalana del Principat d’Andorra. A l’any 1999 deixà la militància a Estat Català, partit amb el qual tan havia lluitat. Durant tota la seva vida col·laborà desinteressadament amb partits i organitzacions independentistes com Catalunya Lliure, ERC, PSAN i UNC.

A l’any 1999 rebé un premi Jaume I de la Fundació Carulla per la seva defensa de la llengua catalana, la totalitat del mateix fou donada a la xarxa d’escoles catalanes la Bressola. Col·laborà en diverses publicacions periòdiques andorranes com el Periòdic d’Andorra, el Diari d’Andorra, la Revista Actual.... Va publicar les seves memòries en dos volums: “La Decepció de la Memòria” i “la Memòria és una Decepció”. També publicà un parell de llibres de contes, un sobre la guerra i l’exili, i un altre sobre la situació política de l’era convergent. La seva trajectòria periodística el portà a escriure la biografia de Miquel Badia i Capell.

La seva tenacitat, astúcia i saber fer el portà a crear una petita empresa dedicada al món de l’import-export, una de les característiques d’aquesta empresa era que tenia tot de treballadors d’arreu del món: Filipins, armenis, espanyols...i Sabeu en quina llengua s’expressaven tots? En català.

El recordarem tots molts anys.
Ros, el teu esforç ha valgut la pena lluitar.
Moltes gràcies per tot.

Climent Miró

Opina

Configuració
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 9.173.598 missatges
  • 216.712 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat