Notícia

Aran, un país

amena_31
amena_31
Ja fa unes setmanes, el diumenge 25 de setembre, va ser publicat al Quadern del diumenge del diari El Periòdico un reportantge sobre la Val d’Aran. És força extens i a mi personalment em suscita un cert interès. Em de recordar que en època d’Estatut s’hauria de tenir present la particularitat aranesa, si més no, tant com volem que a Madrid s’entengui la particularitat catalana. Recordem que a la Val d’Aran s’hi parla una llengua pròpia, tenen una administració pròpia, el Conselh Generau d’Aran, i unes costums i una cultura pròpia. Nosaltres, els catalans, som els que més hauria d’entendre els aranesos ja que en certa mesura estem demanant el mateix a l’estat. És per això que hauríem de ser capaços de concedir-los els mateixos drets que reclamem. Si més no, no serià pas tan difícil tractar a nivell administratiu l’aranès, varietat del gascó, dialecte de l’occità, igual que el català i el castellà. És a dir, que de la mateixa manera que molts catalans reclamen reconeixement pel català caldria aplicar, en la mesura que sigui possible, aquest reconeixement a l’aranès. És així que jo considero que l’occità hauria de ser també cooficial a Catalunya i així convertir-se també en llengua d’ús a Europa quan el català, l’èuscar i el gallec o facin. Sabeu quans parlants se’n beneficiarien? Recordem que l’occità és parlat en una àrea de 15 milions d’habitants per 2 milions d’aquests. En l’àmbit de les competències serià desitjable que la Generalitat li traspassés n’hi traspassés un major nombre. Si més no això faria més lloable el fet de demanar-n més a Madrid i ens faria ser més coherents. Així doncs jo animo a tots els catalans a fer el possible perquè la Generalitat faci amb la Val d’Aran allò que desitjaríem que el Govern central fes amb Catalunya. Siguem coherents amb nosaltres mateixos i acceptem els drets del aranesos.

Dit això jo animo a tothom a llegir l’article d’aquest diari ja esmentat. Per a que no se ús faci tant pesat aquí en teniu una part. Els trossos eliminats han estat substituïts per el següent signe: […]. A més he substituït els termes Vall d’Aran, Consell General i Viella per els aranesos de Val d’Aran, Conselh Generau i Vielha.

Aquest és l’article:

El mirall aranès

CATALUNYA HA APLICAT DURANT ANYS A LA VALL LA MATEIXA MEDICINA DE GARROTADA QUÈ MADRID HA TRACTAT LES SEVES REVINDICACIONS NACIONALISTES

Poc abans d’arribar al túnel de Vielha, ja en territori aranès, el Coselh Generau d’Aran, ha col•locat un pal on oneja la bandera aranesa. A la base del pal, s’hi ha col•locat una inscripció en ferro forjat que diu Aran, un país. No és una anècdota. La Val d’Aran, […], s’ha mobilitzat en els últims mesos per reivindicar un tracte diferenciat en el nou Estatut; el seu reconeixement com a nació i el seu dret a l’autogovern.
En el pòsit, […], aquest territori de 600 km2 ([…]), a penes 9.000 habitants i amb la renda familiar més alta de Catalunya, pretén que, en la nova ordenació territorial que prepara el Govern, no quedi englobat en la vegueria de l’Alt Pinineu i es constitueixi en vegueria pròpia. Després d’anys de disputa, els partits catalans (excepte el PP) reconeixen l’existència de la nació aranesa.

El cert és que posats a mesurar en un impossible nacionòmetre, les autoafirmacions identitàries dels aranesos surten bastant ben parades. Com a mínim, com les catalanes. I és que, igual que Catalunya, té llengua –l’aranès- i cultura pròpies; tenen centenàries institucions de Govern, com el Conselh Generau; els seus drets històrics, per utilitzar el terme de moda, superen els catalans al no haver estat abolits per Felip V i el seu decret de Nova Planta; i tenen la seva pròpia realitat social, tal i com reflecteix un sistema de partits diferenciat, encara que amb referents en les forces de Barcelona.
[…]

Aïllament hivernal

Però sens dubte, el principal fet diferencial aranès prové de l’aïllament geogràfic que durant segles ha patit la vall a l’hivern. Aïllament físic menys acusat respecte a les comarques del sud de França, de manera que els seus orígens històrics, la seva llengua i la seva cultura es relacionen més amb les terres gascones, i per extensió amb Occitània, que amb Catalunya.

Va ser l’any 1175 quan la vall va passar a formar part e la corona catalanoaragonesa mitjançant el tractat d’Emparança, que els aranesos van estipular amb el rei Alfons I. El 1313, els aranesos van establir mitjançant votació (en una espècie d’autodeterminació avançada en el temps) continuar a la corona aragonesa.

El rei Jaume II va atorga un conjunt de privilegis anomenats Era Querimònia, que van ser ratificats per tots els reis fins a Ferran VII, al segle XIX. Ni Felip V, amb el seu decret de Nova Planta, els va derogar. Aquest furs, com els bascos i navarresos, van ser abolits el 1834, moment en què el territori va ser inclòs a la província de Lleida, dins del nou ordenament territorial.

Ja a la transició, l’Estatut del 1979 estableix que “seran reconegudes les peculiaritats històriques de l’organització administrativa interna de la Val d’Aran” i, a més, en el títol preliminar, fixa que l’aranès “serà objecte d’ensenyament i d’especial protecció”.

No obstant, es va haver d’esperar deu anys, fins al 1990, perquè el Parlament aprovés la llei especial de la Val d’Aran, amb la qual es va recuperar l’històric Conselh Generau i es va establir que l’aranès fos llengua oficial de la zona. La cessió, per part de la Generalitat, de les transferències i de les consegüents partides econòmiques no ha estat sempre fàcil, i això va derivar, a mitjans dels anys noranta, en un cert moviment d’allunyament cap a tot el que era català. De manera que no han faltat veus a la vall que fins i tot han reclamat, no fa gaires mesos, que el territori es convertís en comunitat autònoma.

Lliure unió amb Catalunya

Una vegada obert el meló de la reforma de l’Estatut, el Conselh Genrau va fer el febrer d’aquest any, en plena ressaca del debat sobre el pla Ibarretxe al Congrés, una “aportació” que va encendre més d’un llumí a Barcelona. En un document en el qual pretenien traslladar les seves pretensions sobre el que havia de dir el nou Estatut sobre Aran, els aranesos van defensar que la nova carta autonòmica hauria de “consagrar la unió lliure i pactada” de l’Aran amb Catalunya.

Com reconeix la màxima autoritat política de la vall, el síndic d’Aran, Carlos Barrera (de Convergència Democràtica Aranesa, CDA, emparentada amb CiU), la referència a la lliure unió “va ser un excés de confiança que això s’entendria” a Barcelona.
El cap de l’oposició, Francesc Boya, d’Unitat Aranesa (cosina germana del PSC), lamenta la poca mà esquerra del Govern aranès (CDA té la majoria absoluta al Conselh Generau): “No va ser la millor forma d’iniciar el debat”. Barrera i Boya coincideixen que “la vall és incompresa a Barcelona com Catalunya ho és a Madrid”.

Fonts del Coselh coneixedores dels detalls de la ponència redactora de l’Estatut es va preguntar davant aquest diari, dies abans de l’aprovació en comissió del text, el 29 de juliol: “¿Com és possible que els partits catalans no entenguin l’esperit de les reivindicacions de la Val d’Aran?”.

Al final, de tota manera, al text aprovat en comissió es reconeix la Val d’Aran “com una realitat nacional”, a la qual CiU, d’acord amb el Coselh, vol afegir l’afegitó d’“occitana”. L’oficialitat de l’aranès a tot Catalunya, no obstant, s’ha quedat en el camí.

El síndic assenyala que el reconeixement nacional ha de ser respectat per la divisió administrativa, de manera que la Val d’Aran no quedi “diluïda” en la vegueria de l’Alt Pirineu. Membres del seu gabinet afirmen que és com “reconèixer que Catalunya és una nació, però després situar-la en una autonomia anomenada Pirinenca, amb l’Aragó i Navarra i amb capital a Osca”. […].

L’esperança de Barrera és que s’aprovi una esmena de CiU que demana incloure a l’Estatut l’article 3 de la llei especial de la Val d’Aran, en concret quan diu “la Val d’Aran no pot ser inclosa en cap divisió territorial pròpia de Catalunya que no sigui ella mateixa”. El Consell Consultiu assenyala que l’esmena és constitucional sempre que la vall es converteixi en vegueria, es a dir, en província.

[…]

També demana un esforç de pragmatisme, ja que la Val d’Aran no es pot mantenir per si mateixa i necessita el finançament de la Generalitat: “Ho vulguem o no, el cordó umbilical que ens uneix amb Catalunya és necessari”. La principal queixa, no obstant, és la falta de sortides que té la comarca, massa centrada en el turisme hivernal. […].

L’esperit perdut

A peu de carrer, les reivindicacions també tenen el seu ressò, especialment entre certs sectors. Tal com assenyala un empresari de Vielha, que prefereix reservar el seu nom, hi ha una part de la població que “vol el reconeixement nacional de la Val d’Aran” tot i que, això sí, “ningú lluita perquè això es faci realitat”.[…].

Un dels fruits més visibles dels reivindicacions entre 1979 i el 1990 és l’esforç per mantenir viu l’aranès. El responsable del departament de Cultura i Educació, Josep-Lluís Sans, apunta que el principal problema de la llengua és “la demografia”. Amb 9.000 habitants amb proa feines es tenen “els recursos necessaris” per promoure la llengua en una societat que compte amb un 14% d’immigració, que a Vielha arriba al 20%.
[…]

El retrocés de l’aranès

L’ús social de la llengua, no obstant, també a la Val d’Aran és una altra història. Si el 1985 un 10% dels aranesos s’expressaven habitualment en català, un 30% en castellà i un 60% en aranès, la radiografia feta el 2000 indicava un clar retrocés de la llengua pròpia (30% de parlants) en favor del castellà (60%). És a dir, el competidor de la llengua pròpia de la vall no és el català sinó el castellà.

Tot i això en el cas de l’aranès, no s’hauria de confondre petitesa amb insignificança. De tots els territoris de parla occitana, […], és a la vall on la llengua pròpia gaudeix de més bona salut.

En el cas que s’hagués aprovat l’oficialitat de l’aranès a tot Catalunya, s’hauria convertit en la cinquena llengua oficial d’Espanya i hauria obert així les portes d’Europa a tots aquells que es volguessin dirigir a Brussel•les en occità.[…].

[…]


Notícies relacionades:
- Què en sabem de la Val d'Aran? (II) (per Joan-Ramon Colomines-Companys)
- Què en sabem de la Val d’Aran? (I) (per Joan-Ramon Colomines-Companys)
- El Conselh Generau d'Aran exigeix la lliure associació amb Catalunya

Opina

Configuració
  • CAT.N.AZ 10.799 14 188 👍 97
    Fem tots un esfors, Aran a de tenir tot el nostre respecte i suport com a realitat diferent a la nostra.

    Tots amb els Aranesos!
  • Daniel1714 2.168 13 795
    En la nova proposta d'estatut , a l'article 6.5 s'estableix la oficialitat de la llengua occitana , anomenada aranés a la val.
    I a l'article 11  (que parla específicament de l'Aran) s'estableix el reconeixement del territori com a nació.

    Per tant, el salt qualitatiu que s'ha donat és espectacular.
    Qualsevol Nacionalista que es prei de ser-ho voldrà pels demés el que defensa per ell mateix.
    Aranesos , sou Nació i teniu el mateix dret a autodeterminar-vos que nosaltres.
    Estem amb vosaltres, junts o en altre forma que vosaltres decidiu!!

  • llamp 45.078 16 12 👍 10.426
    La Val d'Aran és una joia, però una joia occitana. Així la hem de considerar.

    És cert que La Generalitat no l'ha tractat prou bé i que el nou Estatut hauria de ser la oportunitat de rescabalar-los hi i oferir als aranesos tot alló que tant rondinem de Madrid.

    La "lliure adscripció" -l'Aran és catalana per lliure adscripció, aixó no ha de significar, sinó al contrari la seva desaparició- hauria d'haver sortit reflectida. Era una oportunitat d'or ja que "precisament" els socialistes aranesos donaven suport.

    El donaven per l'Aran i el negaven per el Plà Ibarretxe.

    Era una oportunitat d'or, ja ho he dit.

    Una altra qüestió és per exemple la seva inclusió en una vagueria pirinenca. Aixó és una dissolució, quelcom com el que passa als nostres germans de Catalunya Nord compartint departament i Consell Regional amb comarques occitanes i que ahir va ser contestada als carrers de Perpinyà amb suficiència.

    A l'Aran (que és com penso que s'hauria d'anomenar per evitar la repetició) hi ha una situació politic econòmic determinada. De fa uns anys ha estat designat objectiu dels colonitzadors espanyols. Hi té fortes migracions, inversors d'Espanya...

    L'Aran la hem de protegir, no per caritat cristiana o per guanyar-nos el cel dels demòcrates sinó per germanor i sentit "elevat" de la Justicia.

    Correm un risc, perillós, que a la fí decideixi afegir-se a Espanya (ja dic que les pressions son molt fortes). PErò fins que aixó succeís l'haurem de defensar amb urpes i ullals.

    Jo quan visito l'Aran i vaig amb el respecte que es mereixen, i intento apendre les seves paraules en occità. En mi tenen un amic, no pas un enemic, que és la sensació que sovint rebo.
  • Nessun dorma 334 13
    Tan debò la Vall d'Aran gaudeixi de tanta indepedndència política com desitge. ENDAVANT.
  • Guillemot 1.718 13 912

      Estic completament d'acord en què la Vall d'Aran ha de rebre el tracte de territori d'una altra nació amb totes les conseqüències, totes!... mentre continuï formant part del Principat. El que no entenc és perquè no se separen. Espanya no els ho negaria pas, ja que per als espanyols fóra una manera de tocar la pera als catalans (no dic que jo em molestés, dic que els espanyols es pensarien que ens molestaven).
     
       Podrien demanar alguna mena d'estatus especial que els hi permetria de campar pel seu compte i negociar directament amb els espanyols. I tenint en compte que amb ells s'hi entenen molt millor, entre altres coses perquè hi comparteixen l'animadversió cap als catalans, doncs serien molt més feliços. I nosaltres ja no hauríem de patir més pels seus drets. 
     
      La Vall d'Aran va entrar a formar part de la corona al segle XIII, voluntàriament; va entrar a formar part del Principat al segle XVI, voluntàriament; va trair al segle XVIII, tot fent-se botiflera durant la guerra de Successió, voluntàriament -i així va conservar els seus furs, però Espanya no paga els traidors i al 1830 els els varen llevar, finalment-. Aleshores, perquè no tornen a fer una acte de voluntat i se separen del Principat i de Catalunya, situació que només els comportaria avantatges? No ho entenc.
  • Eric Gómez 661 13
    Per a aquells que us interesi el tema i no hagueu tingut l'ocasió de llegir l'article sense a El Periódico ja en penjare l'article al complet al fòrum. Ho dic perquè a la pàgina web d'aquest diari no es pot consultar si no s'hi és subscriptor i en aquest cas només es pot fer en format PDF. Per això jo l'he escrit copint-lo des del diari en paper aquí i per això el penjare passats uns dies al fòrum.
  • sardanista 2.864 13 664 👍 2

    Jo crec que la Val d'Aran no es pot queixar del tracte rebut pel Principat. Se li respecta la peculiaritat, té institucions pròpies i l'aranès és l'únic dialecte occità que sobreviu dignament.
     
    Si s'està perdent no és culpa de Catalunya, sinó dels propis aranesos que l'abandonen quan arriben els espanyols a les pistes d'esquí. O bé és culpa d'Espanya que no permet un marge de maniobra millor, però no de Catalunya.
     
    El que trobo és que allà hi ha molt espanyolista disposat a fer mala propaganda de Catalunya. Una mena de "blaverisme" a l'aranesa, que vol un Aran espanyol, però no dins d'una Catalunya que posa en perill la unitat d'Espanya.
    • Eric Gómez 661 13
      Doncs jo opinió que si que es poden queixar. De motius no els en falten. Que siguin els millors dels pitjors (en el cas de l'occità) no significa que estiguin bé. Catalunya no fa el que hauria de fer per l'Aran. Per començar l'aranès hauria d'estar a nivell administratiu a Catalunya igual que el català i el castellà. Després aquest hauria de haver estat proposat per català per a ser llengua oficial a europa. També la Generalitat no hauria de pretendre incloure l'Aran en una vegueria Pirinenca. També caldria que aquesta li traspases moltes més competencies al Conselh Generau d'Aran. En una possible llei d'etiquetatge a nivell autonomic i per a respctar el dret dels aranesos a viure en aquesta llengua no seria dificil obligar a les empreses a etiquetar bilingüe. No existeix la titulació de firologia occitana. De debò us penseu que des d'aquí no es pot fer res? La Generalitat teoricament també ha de vetllar pels drets dels aranesos. Cal que continui?
  • Ligeia 9.033 13 243
    Nosaltres, els catalans, som els que més hauria d’entendre els aranesos ja que en certa mesura estem demanant el mateix a l’estat. És per això que hauríem de ser capaços de concedir-los els mateixos drets que reclamem.

    Exactement. És una qüestió de coherència... i de respecte.
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 8.966.205 missatges
  • 210.161 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums