Notícia

Especial sobre la catalanitat de Cervantes

amena_31
amena_31
Imatge Si recordeu, fa uns quants dies us vam fer saber que el filòleg i escriptor meresmenc, Jordi Bilbeny, conegut per l’estudi sobre l’origen de Colom, va exposar fa uns dies a Argentona les bases de la seva tesis sobre els origens catalans de Cervantes. Bilbeny assegura que el literat de qui es celebra el IV centenari de la seva obra mestra 'Don Quixot', era de fet català, possiblement membre d’una coneguda família de Barcelona.

Doncs bé, si trobeu el tema atractiu i interessant, i en voleu saber una miqueta més, ja podeu descarregar-vos des d'aquest vincle (mp3), la grabació de l'especial sobre Cervantes, al programa 'Enigmes i Misteris' de Ràdio-4 (RNE) del passat dia 30 d'abril. Gaudiu d'1 hora sencera d'entrevista amb en Jordi Bilbeny, i amb totes les incògnites que aquest desperta.

Opina

Configuració
  • defensor Usuari sumador 11.476 15 173
    Ho he escoltat i es certament interessant encara que en Bilbeny ho presenta com undocument de treball per futurs investigadors.

    He vist que baixaba molt lent i ho he pujat al meu servidor que és molt més ràpit. L'enllaç es aquest però, alerta! doncs es un fitxer mp3 que pesa 12,5 Mb.
  • brigadista 6.588 12 311 👍 209

    Que bé oi? l'home que va exterminar les cultures americanes, era català, es per estar-ne orgullós.
    I un altre, el famós Cervantes, ídol de masses espanyoles, un bon espanyol que va estar al servei del seu país.
    Dos de les persones que odiavem pel fet de ser espanyols, ara sabem que son catalans, que bé oi?
  • Radi_Cat 1.118 12
    I això es Radio Nazional de España!
  • Ametllet 1.225 13
    Jo no he odiat mai a Cervantes. Quin motiu hi ha per fer-ho?
    • LLIURES 1.592 15 883

      Com podem odiar a Cervantes! Si l'hauriem de venerar! Independentment que fós d'un lloc o altre, es el personatje que millor ha sapigut ficar una "càrrega de profunditat" per l'història dins l'esperit castellà, denunciant el seu maldreste comportament i a sobre aquets, burrus ells, poc menys que el santifiquen.
       
      M'explico:
       
      Amb la seva obra "El Quijote" fa un retrat i una befa de l'ànima i esperit castellà de la época manifestat al llarg de tota l`història. Aquest esperit es l'essència de tota l'actuació de la espanya cavernícola al llarg de l'història, representada en temps moderns per l'extrema dreta espanyola, una mentalitat catastrofista, moguda per una idea del món fora de la realitat, que veu gegants malèvols arreu i arremet cegament contra ells, creientse més llest que tothom i causant molt dolor al seu voltant per les seves errades, etc.. No creieu que avui en día encara malhauradament es ben viu aquest esperit? Es l'ànima dels castellans i de la seva idea espanyolista uniformadora, que es creu poseidora de la veritat absoluta i que el món que l'envolta es errat i que d'abans de l'época de l'imperi vol imposarse a tot el que l'envolta.
       
      Per fer un silogisme: Quixot=Regne de Castella, Sancho Panza=Regne d'Aragó. Aquesta es l'essència de l'unió peninsular.
       
      No sé si seria català o no, aragonés o valencià, però si que potser no fòra castellà doncs cert es que parlava molt bé dels catalans i a més deixà una ferotge crítica dels castellans amb clau d'humor, (per evitar censures i que es mantingués al llarg de l'història), amb tal encert que els mateixos castellans l'arrivan a agafar com el seu ídol i a perpetuarlo en el decurs de l'història, per tal de que sempre estigui viva aquesta denuncia.
       
      Ideològicament la seva obra transpúa oposició a l'estructura d'estat imperant en la seva época i es amable i agraït contra el que representa aquesta estructura que desde l'época dels Trastamara vol imposar arreu l'ànima castellana, els fets i costums castellans.
       
      Així doncs, honor i glòria a Cervantes.
      • Wolfram 3.724 14 532

        Molt fort.Em pixe de gust si es puguera demostrar que el màxim de la cultura castellana (entronitzat per ells mateixos) fora una traducció d’un català burlant-se d’ells amb prou habilitat per escapolir-se de la censura  segles i segles
         
        Mireu que deia el Jordi Bilbeny al 2003
         

        http://www.avui.com/avui/diari/03/jul/07/ul0107.htm
         
         
         

        Jordi Bilbeny Inspirador del film 'L'apropiació del descobriment d'Amèrica...' (Verdi Park)
        "No dic tot el que sé perquè no es pensin que estic penjat"
        Enric Vila
         


        E.V. Com és voler esbombar un secret i que ningú no t'escolti?
         
        J.B. En el fons sempre m'ha escoltat tothom...

        E.V. Amb una rialleta als llavis.

        J.B. Fan la rialleta els que s'han quedat amb el cromo de la història i ja els va bé.

        E.V. Per què els va bé?

        J.B. Home, hi ha gent negada per al coneixement crític. Un pot ser una enciclopèdia i no
        saber res. També hi ha gent que té por de perdre la cadira. I enveges, odis, prejudicis.
        Colom m'ha descobert la psicologia i la psiquiatria.

        E.V. Els malalts són els altres?

        J.B. N'hi ha, n'hi ha. Però aviam: també hi ha persones com Isabel-Clara Simó, Salvador
        Cardús o Armand de Fluvià, que s'ho prenen seriosament.

        E.V. Què en diuen de les seves teories a la universitat?

        J.B. En públic o en privat? Una vegada un periodista em va preguntar qui em dirigia la tesi, i
        em va trucar el director: "Escolta. El meu nom ha sortit a la premsa". Al cap de quatre dies
        em va enviar un fax dient que em busqués algú altre.

        E.V. I ara qui l'hi porta?

        J.B. No t'ho diré, ja l'han putejada prou. Tot i que estic fart de la universitat. Als cursos de
        doctorat, em van pressionar molt perquè reenfoqués la tesi i la fes sobre la manipulació de la
        història en general, oblidant-me de la descoberta catalana d'amèrica.

        E.V. Ningú li va donar suport?

        J.B. Mira: un cop vaig trucar al pare de la dona d'un amic meu que és doctor en història
        moderna perquè presentés el simposi anual que fem a Arenys de Munt. Resposta: "Hòstia,
        Bilbeny, jo no sé com et guanyes la vida, però jo estic a la universitat".

        E.V. Digui'm el nom d'aquest senyor i del que el va deixar penjat amb la tesi.

        J.B. Et podria donar una llista molt llarga de gent que m'ha putejat, i de què serviria? Si els
        escupo a la cara els perdré del tot. Ara, almenys, n'hi ha molts que em donen un cop de mà.

        E.V. Però sense noms, és com si s'ho inventés.

        J.B. Jo com a molt puc denunciar actituds. Actituds de doctors que t'esperonen i et passen
        informació, però que no et volen fer un pròleg, de revistes com L'Avenç i Serra d'or, que no
        m'han publicat mai res, de productores que fan un guió i ho deixen estar sense dir ben bé
        per què. Quan vaig portar La descoberta catalana d'Amèrica a Planeta jo ja em veia ric. El tio
        que em va rebre em deia: "Això és una bomba. Si t'ho haguessis inventat no t'hauria sortit
        tan bé". Al cap de dos mesos em truca: "No podem fer merder".

        E.V. Conclusió?

        J.B. Estic sol i no hi ha país. És grotesc. Tothom accepta que la història la fan els vencedors.
        I aquí som capaços d'empassar-nos-ho tot per creure'ns vencedors.

        E.V. Tot, com què?

        J.B. Tot. Cortés i els seus homes eren extremenys, oi?

        E.V. No?

        J.B. No ho sé: es diu que en arribar a Mèxic, Cortés fa cremar les naus, com els Almogàvers.
        I es diu que, un cop terra endins, l'expedició s'adona que les necessita per entrar a
        Tenochtitlan i n'improvisa unes altres. ¿Hem de creure'ns, que tot d'homes de Badajoz es
        van posar a construir bergantins del no-res? I que després van entrar amb les quatre barres
        i van celebrar la conquesta amb focs artificials i petards? Hugh Thomas diu: "I van celebrar
        la victòria a la valenciana". Esclar: eren tots d'aquí! El problema de les premisses grotesques
        és que et porten a explicacions grotesques.

        E.V. Com Palos de Noguer?

        J.B. Vés-hi i pregunta per les muralles dels gravats. Et diuen: "No, ya no estan". Que les
        busquin! Per què Castella va posar el primer Consolat de Mar a Burgos i el segon a Bilbao si
        tenia els ports importants a Andalusia?

        E.V. I Cervantes era català?

        J.B. No m'estranyaria. Quin castellà escriuria la història d'un castellà boig que recupera la
        raó a Catalunya?

        E.V. Un castellà amb una ironia catalana.

        J.B. O un català, directament. No sabem on va néixer, on va morir, on està enterrat, no
        tenim els seus originals, tot el que se sap d'ell el vincula a Catalunya. Ara: cal investigar. Per
        això volia entrar a la universitat: per obrir línies d'estudi sobre la empremta catalana a
        Amèrica, en la moneda, l'arquitectura, el dret, les institucions, les festes.

        E.V. Hi ha més enganyifes?

        J.B. Fliparies. Santa Teresa de Jesús, segurament. Els seus textos, igual que les cartes de
        Cortés a Ferran II, són plens de catalanades. També s'hauria de mirar Sant Ignasi de Loyola.

        E.V. Li han fet agafar mania persecutòria, les seves teories?

        J.B. No. Potser sóc més prudent. No em poso a primera fila, a l'andana del tren. I no dic ni el
        10 per cent del que sé. Entre d'altres coses perquè no es pensin que estic penjat
         
         
        Quefortquefortquefort!
  • INTRANSIGENT 1.130 13 👍 14
    Bilbeny assegura que Cervantes era fill d'una família de Barcelona
    El filòleg i escriptor maresmenc, conegut per l’estudi de l’origen de Colom, va exposar divendres a Argentona les bases de la seva tesis
    per M.Coll - fotos capgros.com - 26/04/2005 9:57 Jordi Bilbeny en una imatge d'arxiu.
    Sempre l’hem conegut com a Miguel de Cervantes, autor d’ El Quixot, però potser ben aviat li haurem de dir Miquel de Cervent. Les investigacions de l’escriptor i filòleg Jordi Bilbeny, conegut pels seus estudis sobre la catalanitat de Cristòfol Colom, assegura que el literat era català, possiblement membre d’una coneguda família de Barcelona. Són diverses les pistes que han induït a l’investigador fins aquesta afirmació. En primer lloc, l’origen misteriós del personatge, els documents citen el seu naixement a diverses ciutats espanyoles, entre elles Valladolid, Madrid, Alcalà de Henares, Granada o Sevilla. "La vida de Cervantes, just cent anys després de la seva mort, ja és una incògnita quan se sap amb certesa que de jove ja era un poeta reconegut i tenia fama literària abans de l’edició d’El Quixot", explica Bilbeny, qui considera que estem davant un misteri intencionat.

    Una segona pista. Ràpidament desapareixen els originals i les primeres edicions de la seva novel·la més significativa, El Quixot, tal i com havia passat en altres autors catalans del segle XVI, com Jeroni Pujades o Lluís Ponçs d’Icart, tots obligats a traduir al castellà les seves creacions literàries. Segons Bilbeny, era una acció habitual que "quan una obra arribés a impremta en català, en sortís traduïda al castellà". Tampoc es poden oblidar els sentiments procatalanistes que Cervantes revela al llarg de la seva obra: l’ "hidalgo" recupera el seny i viu les millors gestes a Barcelona, mentre que a Castella se li accentuen les al·lucinacions i la bogeria; l’autor revela una defensa de les llengües vernacles, considera que la millor lluita per la justícia és la dels bandolers catalans –Rocaguirnarda apareix a la novel·la-, parla de Catalunya com la millor nació i amb aquest llibre homenatge una altra obra catalana de cavalleria, Tirant lo blanc.

    Però hi ha més detalls curiosos. Bona part de la biografia coneguda de Cervantes transcorre per possessions de l’antiga corona catalano-aragonesa com Nàpols, Sicília o València. Les primeres edicions d’ El Quixot es realitzen a Portugal, Amberes (Flandes), Barcelona i València, tots ells territoris amb esperit independentista respecte Castella. I , finalment, Bilbeny encara exposa una darrera evidència: "És impossible que El Quixot sigui una novel·la fruit de l’atzar i que el seu autor fos un fill analfabet d’un ramader de Castella, ja que l’obra revela un escriptor culte, que demostra tenir coneixements dels autors clàssics, de navegació,... i de moltes altres disciplines". Per totes aquestes raons, l’investigador apunta que el literat podria ser fill de la família Cervent de Barcelona, treballadors de la cancelleria reial i amb branques genealògiques tant a València com al sud peninsular.

    Aquests són, després de deu anys de recerca, els punts principals d’una tesis sobre la catalanitat de Cervantes, una tesis que encara podria agafar més cos amb el suport ferm d’un grup d’historiadors que "siguin capaços d’adquirir nous reptes sense por ni angunia intel·lectual". El maresmenc no nega que un dia aquesta teoria també es podria convertir en un documental, com ja succeí amb Colom.
  • Arkaitz Usuari sumador 5.053 13 429 👍 395

    Ara resultara que Cervantes era català
    • defensor Usuari sumador 11.476 15 173
      El Sr Bilbeny es un historiador reconegut i no afirma això categòricament. Ho dona com a una nova vía d'investigació (ostres! ja semblo l'Acebes!).

      Pregunto: abans d'ironitzar, per què no baixem tots el mp3 hi analitzem el que diu?

      Quan en Bilbeny var parlar dels orígens catalans de Colom molts s'ho vàren prendre amb sarcasme i després, un cop reconeguda la serietat de l'investigació i, fins i tot, asumida per un pretigiós mitjà dels Estats Units, vàren haver-s'ho d'empassar.

      Arkaitz, sigues seriós, no tinguis mandra i baixa't el mp3, escolta'l i fes els teus comentaris. En Jordi Bilbeny porta 10 anys treballant-hi... i es un historiador de prestigi... potser té alguna cosa a dir, no?

      Nota afegida:
      He rellegit el teu missatge i no estic segur que fos una ironía. Si es així et demano disculpes.
      • Arkaitz Usuari sumador 5.053 13 429 👍 395

        El sr bilbeny ha fet una feina extraodinaria, en cap moment el meu comentari vol desprestigiar la seva feina. Si, ho deia en ironia en el sentit de que Colom diuen que era català, el Lazarillo que era anonim l'atribueixen a un autor català, i ara Cervantes, després diuen que volem ser el melic del món....
        No volia, repeteixo defensor, desprestigiar la investigació d'aquest historiador, ja se que hi ha molta feina darrere aquestes paraules.
  • angel acebes 5.627 13 339
    Ja he escotat el programa, i m'ha semblat tot molt corecte. Sobretot perquè demostra cada afirmació que fa basant-se en els estudis realitzats fins ara per historiadors espanyols.
    Apa, som-hi!! 400 anys de la millor obra de la litaratura catalana!!
  • AlmogaverIi*iI 950 12
    Doncs collunut! en un 1er moment no m'ho volia creure (trobava sospitós q el mateix q havia fet les recerques sobre la catalanitat del colom, també descobrís això del Cervantes), però escoltant l'entrevista li acordo bastanta credibilitat al Bilbeny i no hem de deixar q s'escapi l'asumpte.
    Coi, imagineu-vos q la versió original del Quixot fos catalana 
  • Luis_kcn 41 12
    Sense cap dubte, Cervantes es madrileny, i que mes en dona que la seua familia fora de Barcelona? un es d'on ha nascut, no d'on son els seus pares. De totes formes, Cervantes era espanyol, si haguera nascut en Alcala de Henares, com si ho haguera fet en Barcelona, o en A Coruña, o en Bilbao, o en València, o en Sevilla............. etc
    • defensor Usuari sumador 11.476 15 173
      Afortunadament hi ha algú que té proves de que Cervantes era de Madrid. Aquest ets tu. Si no es molt demanar podries posar-les al Racó?

      Quina llàstima que no haguessis estat en contacte amb l'historiador Jordi Bilbeny!  Li hauries estalviat 10 anys de recerca!

      Bé, suposo que el problema es pel cantó del Sr Bilbeny per no estar prop dels historiadors i investigadors de més alt prestigi com es el teu cas.
    • Wolfram 3.724 14 532


      "...Sense cap dubte, Cervantes es madrileny, i que mes en dona que la seua familia fora de Barcelona? ..."
       
      A mi a l'escola em van ensenyar que era d'Alcalà d'Henares.
       
      S'imagineu que els guionistes de Hollywood descubriren que Colon i tot el rollo dels Pinsón pot ser mentida ?
       
      Si feren una pel·lícula sobre la creació d'espanya allà a fora de la península fliparien. Portugal s'en va escapolir, marauladament per nosaltres.Es podria fer una pel·lícula que donara veu als historiadors portuguesos i que expliquen que pensen d'uns 30 anys que van ser espanyols una volta i si no es van quedar a la glòria quan s'en van escapar.
       
       
      "...De totes formes, Cervantes era espanyol, si haguera nascut en Alcala de Henares, com si ho haguera fet en Barcelona..."
       

      La prova objectiva i irrebatible de que catalunya no és espanya és que , segons ells mateixos, s'ha de modificar per a fer-la espanya
       
      Ja no és ideologia nostra, ni la nostra interpretació de res. És que segons la pròpia història oficial espanyola, "Colon" va anar de Palos de la frotera (huelva) a Barcelona en 4 dies!
       
      i com aquesta totes
       
      Luis kcn , Si realment penses així, per a tu ha de ser fascinant la possibilitat de que el nacionalisme espanyol arribe a ser tan miserable com per a furtar-mos els els intel·lectuals. Hauries de demanar que s'aclarira si ens han furtat les figures de la Història o no.
       
       
      PS això de la corona dins dels colors republicans de la bandera és conya no?
       
       
  • tricky2k 3 11
    És a dir, ara Cervantes, Sant Ignasi de Loiola i Teresa de Jesus sòn catalans. Bé.

    Jo em pregunto si Bilbeny (el "senyor" m'ho guardo pels que no volen fer càtedra de rucades), donat que es basa a l'apariciò de "catalanades" als textos d'aquests, coneix l'origen comú del català i el castellà, així com l'implantació i dispersió d'ambdos idiomes a la peninsula.

    Per una senzilla questiò geográfica és lògic pensar que el castellà va continuar l'evoluciò idiomàtica del català a la Peninsula doncs aquesta va ser la via d'entrada del llatí (bé, italià o francès arcaics). I per tant no és extrany que al castellà dels segles XV, XVI i abans o despre`s hi apareguessin el que Bilbeny enten per "catalanades", quan no sòn més que arcaïsmes del castellà que l'apropen al català com a via d'entrada del llatí a la península.

    Ara bé, que això fa còrrer de gust a molt català amb complexe d'inferioritat, també.

    Sobre els origens catalans de Colom... Des que tinc memoria es parla d'aquesta possibilitat. És a dir, fa com uns 30 anys d'això. I segurament ja es parlava abans. O sigui, que Bilbeny no ha descobert res que no es coneguès o s'haguès estudiat molts anys enrere. L'únic que fa Bilbeny és deixar que el seu biaix catalanista empastifi els racons buits de l'historia.
    • entrebits 1.490 12 909

       
      Primer llegeix els arguments i escolta les conferències i després opina.
       
      El més ignorant és el que creu que ja ho sap tot. I al final resulta que només sap allò que li han fet memoritzar sense questionar-ho en cap moment. 
        
                                                             
        
      Creure a aquestes altures que els "racons buits de la història" no són interessats fa tant ignorant com pensar que els que sempre han tingut el poder per fer-ho no han "empastifat" mai res amb la seva ideologia. 
                                                          
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Novetats

Fòrums

  • 8.907.447 missatges
  • 208.050 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums