Notícia

Els orígens polítics de la Fira d'Abril de Catalunya

amena_31
amena_31
ImatgeSi la Feria d'Abril de Sevilla és fundada per dos empresaris, un de català i un de basc, a mitjans del segle XIX amb la intenció d'establir unes dates i un espai perquè la burgesia andalusa pogués incrementar els seus intercanvis i per tant els seus negocis. La Fira d'Abril de Catalunya es comença a gestar a l'albirar-se la fi de la dictadura per un polític de l'administració andalusa i per un militar d'alta graduació establert a Barcelona.

L'any 1969, de la mà del tinent coronel Linares es funda a Barcelona la Casa de Andalucía. Un any després, l'aleshores director general de Política Migratòria del govern predemocràtic andalús, Gonzalo Crespo, amb la mirada posada en la imminent arribada de la democràcia i la bossa de vots que podia suposar un andalusisme organitzat al voltant de les cases regionals i encoratjat per la nostàlgia, proposa a la Casa de Andalucía la celebració d'una Fira d'Abril a l'estil de la de Sevilla, però a Catalunya. En aquell moment es comptabilitzen 800.000 catalans nascuts a Andalusia.

El 1971 a Castelldefels es realitza una primera prova del que havia de ser la Fira d'Abril de Catalunya de la mà d'un grup de persones, entre les quals es trobaran els actuals dirigents de la gran Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Catalunya, la FECAC. La resposta del públic va sorprendre els organitzadors i va impulsar les properes edicions. Els anys successius es va continuar celebrant a Castelldefels fins al 1978. L'any 1979 es va traslladar a l'Hospitalet i l'any 1980 per primera vegada es celebrà al municipi de Barberà del Vallès, on s'instal·larà fins al 1993. El 1994 es traslladarà al recinte de Can Zam a Santa Coloma de Gramenet, on restarà cinc anys, i passarà un any a Sant Adrià mentre construeixen un recinte fix per a la seva celebració: el Fòrum. En aquest impàs, des de l'edició del 2001 fins a la del 2004, la fira s'instal·larà a la platja de la Nova Mar Bella a Barcelona. Aquest 2005 serà la plaça central del Fòrum, l'escenari de l'esdeveniment, per primera vegada sense la terra de l'alber i sense cavalls.

Paral·lelament el 1980, a les primeres eleccions al Parlament català es presenta el Partido Socialista de Andalucía i aconsegueix dos escons. El nou president de la Generalitat, Jordi Pujol, espantat pel fantasma de Lerroux, comença a subvencionar extraordinàriament l'esdeveniment i els seus organitzadors, la FECAC, rebent la recompensa amb el seu primer bany de multituds a la fira, a l'edició del 1985. El mateix president d'aquesta federació ja dirà en el seu moment que sense Pujol seria impossible que avui dia existís la fira.

En aquells moments, els anhels d'ins-trumentalit-zació política de les administracions públiques, partits polítics i sindicats fan que instal·lin la seva caseta amb molts més recursos que els que podien tenir les mateixes penyes o entitats. De fet, en aquests primers anys, les entitats andaluses no eren gaires i s'havia de recórrer a la invitació d'altres centres regionals, com els extremenys, els manxecs o els murcians, que conformaven un espectacle que ressuscitava els coros y danzas del règim. D'aquesta manera es pretenia que el component folklòric fes menys evident que l'espai de la fira era percebut des dels estaments polítics com un viver de vots de part de la població que votava a les legislatives i s'abstenia a les autonòmiques.

L'Ajuntament de Barberà del Vallès va organitzar, paral·lelament als concerts i espectacles, xerrades i debats al voltant de la immigració, de l'Estatut, de la integració o de la llengua, que portaven a terme experts com Francesc Candel o Josep Maria Huertas Claveria. Aquestes xerrades no van rebre el recolzament dels organitzadors, que opinaven que la fira no era l'espai adequat per a això.

El 1986 el PSC-PSOE contraataca la profusa subvenció de CIU a l'arena de la fira amb la creació d'una altra federació que pretenia desactivar la FECAC i el seu monopoli del sentiment andalús a Catalunya, l'Agrupación de Asociaciones Recreativo-Culturales Andaluzas (AARCA), que fins i tot aconsegueix celebrar una Fira d'Abril paral·lela a Cornellà, tot i que sense èxit. El fracàs d'aquesta acció commina el PSC-PSOE a canviar d'estratègia. Amb les alcaldies de gran part dels municipis de Barcelona i la presidència de la Diputació de Barcelona es funda el Colectivo Crisol, amb la intenció d'elaborar propostes d'acció envers les entitats -que en aquell moment comencen a multiplicar-se nominalment, cosa que no vol dir substantivament, i que etiqueten com a "altres entitats de cultura tradicional i popular"-, fins a arribar al punt que l'aleshores president d'aquest estament, Manuel Royes, es convertirà en l'artífex d'un nou impuls a la fira apropant-la a l'àrea metropolitana i prometent un espai fix i dins de Barcelona per a les futures celebracions.

Ja per aquestes dates, la Fira d'Abril de Catalunya aconsegueix fer-se un lloc en les agendes de tots els partits polítics catalans i els d'àmbit estatal (aquests, per mitjà dels seus dirigents governants a Andalusia), i rebrà el recolzament per part de tots ells -excepte, a estones, d'ERC-, algun dels quals, a més, farà servir per a aquest menester càrrecs públics en benefici del seu propi partit.

El fruit de tot això va ser que les butxaques dels organitzadors s'inflessin d'una manera que va despertar les sospites d'algunes de les entitats que participaven en l'organització, fins al punt d'haver-los de demanar els comptes. Cosa que se'ls va negar rotundament i que va comportar que s'acusés els dirigents de la FECAC de corrupció i llicenciós afany de lucre. A aquestes fundades sospites s'hi va afegir la postura del president de l'entitat, Francisco García Prieto, en contra de la llei del català del 1998, negant-li l'entrada al conseller de cultura Joan Maria Pujals al recinte públic on se celebrava la fira i amenaçant de recollir signatures per derogar la llei. Amenaça que no es va portar a terme, però que va fer augmentar, de nou, el pressupost de la federació.

Davant d'aquesta situació, un grup d'entitats, escandalitzades amb l'actuació dels dirigents de la FECAC, decideixen constituir la Federación de Comunidades Andaluzas, la FAC, com a resposta al que consideraven corrupció econòmica i ingerència política d'una entitat privada.

Un dels pilars en què se sustenta el poder de la FECAC per sortir indemne d'acusacions d'aquest tipus és la pretesa capacitat de mobilització que té. De fet, el mateix president advertirà que mentre tinguin capacitat de convocatòria, els polítics no tindran altre remei que acceptar aquest tipus d'irregularitats. Segons aquest dirigent, la fira rep cada any tres milions de visites. El col·lectiu Contrastant va fer una medició el 2002 en què assegurava que era impossible que la fira rebés més de 455.056 visites. A més, existeixen altres documents en mans de l'administració pública que xifren aquest màxim al voltant de les cent mil persones.

Tot i que aquesta informació és de domini públic, encara en aquesta edició s'ha tornat a esmentar la mítica xifra de tres milions que, a l'imaginari català, el remet a la meitat de la població catalana producte de les migracions d'aquesta segona meitat de segle.

Avui dia la fira resulta ser un escenari, no només d'una imaginària caça de vots que any rere any és més ridícula, sinó de l'escenificació d'un suposat conflicte social irresolt -el de les "dues comunitats" enfrontades a Catalunya- del qual no només viuen econòmicament uns quants paràsits, sinó que és l'element on se substantivitza aquesta permanent amenaça lerrouxista que frena literalment qualsevol exigència nacional que passi de la mera reivindicació de la diferencia folklòrica.

La fira s'ha abastit del mite de l'immigrant perpetu, d'aquella ombra que sempre es manté a la frontera. La fira, avui, no expressa altra cosa que la condició de no ser d'enlloc, la instauració d'un espai que només reivindiquen aquells que tenen obscurs interessos creats, i partits polítics que pretenen imposar la seva patent del que ells volen que sigui Catalunya.


Miguel Fernández
Els Altres Andalusos


Notícies relacionades:
- Un informe amagat de l'Ajuntament, xifra en 105.000 els visitants a la Feria d'Abril
- La 'Feria de Abril' ens deu quartos?
- 'Els altres andalusos' es presenta en societat
- El govern de CiU va pagar a la FECAC més 223.000 euros i en va comprometre 300.000 més
- Opinions: El finançament de les festes
- Picabaralla en directe entre Portabella (ERC) i García Prieto (FECAC) per les subvencions a la Feria de Abril
- ERC demana una auditoria dels diners públics destinats a la Feria de Abril
- El col.lectiu Contrastant publica l'estudi de visitants de la 'Feria de Abril'

Opina

Configuració
  • noicat 8.245 16 265 👍 6
    Vull aprofitar aquesta notícia per a recomanar-vos a tots que no us perdeu de llegir l'article que en Pedro Morón de l'associació Els Altres Andalusos fa a l'Avui d'avui sobre la Fira d'Abril. No té pèrdua.
    • Guillemot 1.718 14 922
        A la secció de "Societat", concretament.
    • CatalàdelCarmel 5.846 14 361
      Aqui teniu l'enllaç però el copio igualment:

      La Fira d'Abril de les vanitats polítiques

      Pedro Morón de la Fuente
      Periodista i membre d'Els Altres Andalusos

      Q uan es diu que Catalunya avança cada cop més cap a un govern d'esquerres i progressista, resulta que una part gens menyspreable d'aquest govern incrementa les ajudes a un esdeveniment obsolet, nostàlgic i atrotinat, polsós, deixat o, encara pitjor, involucionista: la Fira d'Abril catalana.
      I a això s'hi afegeix que la federació dirigent de la Fira, la FECAC del senyor Francisco García Prieto, no s'està de dissentir cada cop que aquest mateix govern o alguna de les seves conselleries intenten avançar en la recuperació de la cultura, la llengua i les llibertats de la nació catalana, i surt argumentant coses com que "està en perill el castellà a Catalunya" o, encara pitjor, "que s'estan retallant els drets del col·lectiu andalús de Catalunya". -¿Col·lectiu després de 50 anys? Quan arribarem a ser catalans de ple dret?-. No sols això; s'han arribat a escoltar conjectures que ranegen la injúria més menyspreable cap a Catalunya, com la sorgida d'una roda de premsa convocada per la FECAC i la Federació de Cases Regionals: "L'Euroregió propugnada pel senyor Pasqual Maragall margina Extremadura", quan tots sabem, de fa molts anys, que l'Extremadura de Rodríguez Ibarra i l'Andalusia de Manuel Chaves González sobreviuen gràcies a la detracció econòmica que pateixen Catalunya, València i les Illes Balears per part de l'Estat central, a causa del seu inaguantable dèficit fiscal. Curiosament ho sabem per les nombroses i clarividents investigacions universitàries realitzades, entre d'altres, per l'actual conseller d'Economia, Antoni Castells (PSC).

      Ideals diferenciats
      Intento dir que si bé el govern actual de Catalunya és o tendeix a ser d'esquerres i progressista, ni la FECAC ni algunes de les federacions que segueixen els seus passos (manipulades sempre per García Prieto) formen part d'aquests ideals. Més aviat s'han estroncat en el temps i serien dignes de ser recolzades per cert partit conservador, l'emblema del qual és una gavina. Però, és clar, aquí arriba la paradoxa i l'encreuament en què ens trobem a Catalunya: en algunes qüestions puntuals el bipartidisme espanyolista uneix les seves coordenades i vèrtexs amb referència a la unidad indivisible de España.
      García Prieto i els seus aliats han arribat encara més lluny, s'han queixat que "ningú els ha consultat sobre el nou Estatut", cosa que consideren una ofensa al col·lectiu andalús, extremeny, gallec o aragonès. No s'han donat per assabentats de l'existència d'un Bus de l'Estatut, impulsat pel senyor Saura, que ha recorregut tot Catalunya demanant aportacions. El que ells volen és participar directament en les decisions del govern català o formar-ne part com a col·lectius diferenciats, saltant-se conscientment que, cada quatre anys, es fan unes eleccions democràtiques en què participen tots els ciutadans de Catalunya, sense cap distinció pel seu origen. Aquesta postura retrògrada i involucionista l'únic que demostra és un no-acatament de la Constitució Espanyola (precisament), un retrocés important en el joc democràtic ciutadà i uns interessos particulars que tothom pot veure.

      Interessos creats
      El col·lectiu Els Altres Andalusos està denunciant a totes les autoritats catalanes i des de fa molts mesos aquests i molts altres i dubtosos interessos creats. S'han mantingut converses amb els portaveus de tots els grups parlamentaris, líders polítics i departaments, tant de la Generalitat com de l'Ajuntament de Barcelona, relacionats directament o indirectament amb la Fira d'Abril catalana. S'ha presentat una denúncia al Síndic de Greuges, que està en tràmit, per si pot deduir-se alguna irregularitat en les escandaloses subvencions que rep l'esdeveniment per part de totes les administracions catalanes i de la Junta d'Andalusia per simple greuge comparatiu amb referència a altres associacions o federacions semblants.
      Els polítics catalans en el poder s'han donat per assabentats i la resposta ha estat un augment de 100.000 euros en el pressupost total de la present edició de la Fira que se celebra a partir de dissabte (es passa de 600.000 a 700.000 euros). Si ha quedat demostrat que l'Ajuntament de Barcelona ha aportat menys de la meitat que l'any passat, ¿qui ha aportat aquests 100.000 euros de més? I encara ens trobem amb l'agreujant que aquest any el firal se situa exactament en el mateix lloc en què es va celebrar l'any passat el Fòrum de les Cultures. ¿Tan apropiat, oi, aquest recinte per fregir pescaíto, despatxar calamars i fino o vendre xoriços i botifarres de pagès! Cap lloc serà més digne que aquest per a l'eloqüent i docte discurs inaugural que efectuarà el senyor García Prieto, envoltat de totes les autoritats catalanes.
      És clar que no hi ha mal que per bé no vingui, com sentencia la dita. Gràcies al canvi d'ubicació, ens alliberarem de l'esperpèntic espectacle de veure genets a l'andalusa amb vestits arrugats i amb llànties a les senyorials solapes, atès que les ferradures de les nobles bèsties no estan fetes per al ric paviment del Fòrum.

      Dossier
      Un dossier en poder del col·lectiu Els Altres Andalusos suposadament demostra, entre moltes altres coses, que l'any 2001 els visitants de la Fira d'Abril no van sobrepassar els 100.000 visitants, ni de bon tros! Aquest dossier és fruit d'un estudi elaborat i pagat a petició de l'Ajuntament de Barcelona. Com sigui que el document ens ha arribat a les mans enviat per algú de qui desconeixem la identitat, s'ha demanat per mediació d'un escrit amb número de registre, a tots els grups municipals en el govern municipal (PSC, ERC i ICV) i a l'oposició (PP i CIU), que ens sigui aportat l'original.
      Demanem per mediació d'aquest escrit que es compleixi el dret a la informació que assisteix a tots els ciutadans. Volem que surti a la llum aquest document donant per suposat que és real, i pot ser-ho perquè en una reunió que van mantenir vuit membres del nostre col·lectiu el març passat a l'Ajuntament de Barcelona, amb els senyors Ferran Mascarell, regidor de Cultura i portaveu del govern municipal; Joaquim Balsera, cap de gabinet d'alcaldia, i la senyora Katy Carreras, regidora de Relacions Institucionals, aquesta última va confirmar clarament de paraula l'existència d'aquest estudi. Si es confirma la veracitat del document, ens trobaríem davant d'un gran engany, i massiu, als ciutadans de tot Catalunya. Quedaria també demostrat que darrere les bambalines d'aquesta Fira s'oculten uns interessos personals i potser polítics contraris a l'avanç progressista de la nació catalana, i que les llums del Reial de la Fira només serveixen per enlluernar els partidaris del lerrouxisme i que els cascos dels cavalls de pas rítmic i guarnits a l'estil senyoret andalús trepitgen les aspiracions d'una Catalunya més lliure.

      A favor i en contra
      D'altra banda ha de quedar prou clar que cap membre d'Els Altres Andalusos s'oposa que se celebri la Fira. No deixa de ser un esdeveniment lúdic d'envergadura que també s'ho val. Ens oposem que s'utilitzin vares de mesura diferents a l'hora de concedir subvencions, que els recursos econòmics els manipuli una capelleta d'amagat dels seus associats, que les diverses associacions i federacions de ciutadans nascuts en altres autonomies facin rodes de premsa massives sense consultar els seus socis i arrogant-se'n la representació en temes importants i, a sobre, que s'intervingui en la política del govern català sense haver-se presentat a unes eleccions democràtiques.
      Tampoc passem amb el favoritisme a l'hora d'assignar casetes a les entitats, amb la manipulació i les exclusives dels productes que es venen a la fira, amb la vulgaritat d'alguns espectacles que s'ofereixen, a la marginació de la cultura autòctona en els actes que es programen (entre els marginats s'inclouen artistes flamencs d'origen català) i sobretot a l'increïble i sospitós suport que certs polítics fan a aquesta festa que ens remunta als anys 60 i que ens recorda l'Andalusia dels germans Quintero, amb caires molt variats d'El Séneca de l'extint José María Pemán.

  • Comte de Serch 66 13
    Simplement destacar un fet, mente els organitzadors de la Fira d'Abril anaven dient que havien tingut 3.000.000 de visitants, un informe fet per ells mateixos i pagat per l'Ajuntament de Barcelona deia que tot just havien arribat a 86.000!!!!!

    Perquè tant de morro????  les quantioses subvencions que reben es calculen considerant el nombre de visitants i el PSOE ja vol ser enganyat.  Gossos amb gossos no es moseguen que deia la meva àvia!!

    Corruptes uns (la FECAC), corruptes els altres (PSOE) i uns dels principals culpables, com es veu en l'execelent artícle són els botiflers de CiU!!!

    Felicitats per l'article i tota la informació. 
Publicitat
Publicitat

Fòrums

  • 9.162.120 missatges
  • 216.333 temes
Accedeix als fòrums Normes dels fòrums
Publicitat